Ramon Margalef i López
 Ramon Margalef i López rep la Medalla d'Or de la Generalitat de mans del President Pujol (2003) | |
| Nom original | (ca) Ramon Margalef López |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement |
16 maig 1919 Barcelona |
| Mort |
23 maig 2004 (85 anys) Barcelona |
| Educació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Botànic, limnòleg, ecòleg, professor d'universitat, zoòleg i escriptor |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Marta Estrada i Miyares |
| Abreviació d'autor en botànica | Margalef |
| Premis | |
| |
 | |
Ramon Margalef i López (Barcelona, 16 de maig de 1919 - íd., 23 de maig de 2004) fou un biòleg català, que va destacar pel seu treball en els camps de la limnologia, oceanografia i ecologia. És considerat un dels científics més importants de Catalunya i Espanya de tots els temps i un dels pilars de l'ecologia del segle XX a nivell mundial.[1]
Obtingué la primera càtedra d'ecologia a l'Estat espanyol a la Universitat de Barcelona. Va ser membre de nombroses societats científiques, autor de publicacions de renom i va estudiar, entre altres temes, aspectes pràctics sobre la pol·lució de les aigües.
Biografia[modifica]
Va néixer el 16 de maig de 1919 a la ciutat de Barcelona. La guerra civil va interrompre els seus estudis i el 1938 va ser cridat a la lleva del biberó i en acabar la guerra va haver de fer tres anys de servei militar i després va reprendre els seus estudis mentre treballava com a comptable.[2] Va estudiar ciències naturals a la Universitat de Barcelona, en la qual es va llicenciar el 1949. Tanmateix va ser un autodidacta i les seves primeres publicacions, de 1943, ja revelaven el seu talent.[2] Es va doctorar el 1952 a Madrid, com era preceptiu en aquells temps. Entre 1944 i 1951 va treballar al Instituto de Biología Aplicada del CSIC. Després va passar al recentment creat Instituto de Investigaciones Pesqueras també del CSIC entre el 1951 i el 1975. Va ser director d'aquest institut entre 1965 i 1967.[3] Alguns científics destacats d'aquella primera època van adonar-se de l'excel·lència del seu treball i van oferir-li diverses beques. Ell recordava sempre l'ajut rebut de Karl Faust, fundador del jardí botànic Marimurtra, de Blanes, Pius Font i Quer, primer director de l'Institut Botànic de Barcelona, Francisco García del Cid Arias, primer director del Instituto de Investigaciones Pesqueras, i Miquel Massutí Alzamora.[2]
El 1967 es convertí en el primer catedràtic d'ecologia d'Espanya, a la Universitat de Barcelona, on va constituir el Departament d'Ecologia i des del qual formà un bon nombre d'ecòlegs, limnòlegs i oceanògrafs. El 1986 s'hagué de retirar com a professor i el 1987 la Universitat de Barcelona l'anomenà professor emèrit, càrrec que ocupà fins a l'any 1992.
Ramon Margalef traspassà a Barcelona el 23 de maig de 2004.
L'any 2005, la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona va acordar que el seu edifici principal dugués el nom de Ramon Margalef, a qui es considera un dels seus més il·lustre membres.[4] L'any 2014 la Universitat de Barcelona, la Facultat de Biologia i el Departament d'Ecologia de la UB, van fer un tribut de reconeixement a Margalef amb diferents activitats, com l'obra de teatre escrita per Gaston Gilabert sobre la biografia d'aquest biòleg, L'aventura de la vida.[5] L'Ajuntament de Barcelona el recorda amb una placa a la casa on visqué entre 1952 i 1981, en el número 31 de la Ronda del Guinardó.
Recerca científica[modifica]
Va publicar més de quatre-cents articles sobre biologia marina, limnologia i ecologia general. Entre els seus treballs, destaquen l'aplicació de la teoria de la informació en ecologia als estudis ecològics, i la creació de models matemàtics per a l'estudi de les poblacions.
Va rebre nombrosos guardons, com són la primera edició del Premi Huntsman, considerat el «Premi Nobel» en oceanografia (1980), la medalla Narcís Monturiol (1983), el Naumann-Thienemann de limnologia (1983), el Premi Ramón y Cajal (1989), el Premi Alexander von Humboldt (1990), la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi Rainiero III de Mònaco (1998), la Medalla d'Or del CSIC (2002) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca investigadora (2003).[2] El 2004 la Generalitat de Catalunya creà el Premi Ramon Margalef d'Ecologia.
Va rebre diversos doctorats honoris causa per les universitats d'Aix-Marsella (França, 1973), l'Institut Químic de Sarrià (1983), Laval (Quebec, Canadà, 1987), Nacional de Luján (Argentina, 1994), i Alacant (Espanya, 1999)[2] i Juntament amb Santiago Ramón i Cajal i Severo Ochoa és considerat un dels tres científics més importants del segle XX a Espanya. Diverses espècies biològiques han estat anomenades en honor seu com l'alga Picarola margalefii trobada per primer cop en aigües mediterrànies i que pertany al grup dels cocolitòfors.[3]
Va ser durant anys professor i investigador de la Universitat de Barcelona i va dirigir una quarantena de tesis doctorals entre 1971 i 2001. No només va excel·lir com a naturalista, sinó que era capaç de relacionar diferents aspectes de la biologia, la geologia, la física i la química.[6] És coneguda també la seva faceta de constructor d'artefactes, es va construir el seu primer microscopi a partir de peces de segona mà i inventà diversos aparells de processament de dades o d'obtenció de mostres. Aplicava a l'ecologia una frase popular en la física:[6]
| « | Un bon ecòleg ha de ser capaç de collar cargols amb un martell i clavar claus amb un tornavís. | » |
Obres[modifica]
.JPG)
- Comunidades Naturales (1962)
- Perspectives in ecological theory (1968)
- Ecologia (1974)[3]
- La biosfera (1980)
- Limnologia (1983)
- Teoría de los sistemas ecológicos (1991)
- Our Biosphere (1997)
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Ramon Margalet». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Agost 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Ros, Joandomènec «Professor Ramon Margalef (1919-2004)» (en anglès). Contributions to Science 3, 2006, pàg. 297-317.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «L'ecòleg Ramon Margalef: un gran llegat científic deu anys després de la seva mort». Universitat de Barcelona. [Consulta: 24 abril 2014].
- ↑ «L'edifici principal de la Facultat de Biologia de la UB tindrà el nom de Ramon Margalef», 18-04-2005. [Consulta: 30 desembre 2016].
- ↑ «Ramon Margalef i l'aventura de la vida». [Consulta: 30 desembre 2016].
- ↑ 6,0 6,1 DD.AA.. Ramon Margalef. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2005. ISBN 84-7283-807-2.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon Margalef i López |
- (català) Biografia de Ramon Margalef
- (català) Premi Ramon Margalef
- (català) Perfil a Google Acadèmic Citacions
- (català) Entrevista publicada a la revista educativa Òmnium Cultural Escola Catalana
- (català) Josep Maria Espinàs l'entrevistava l'11 de gener del 1987 a tv3
- Fons Ramon Margalef López. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI), Universitat de Barcelona.
- Pàgina de Francesc Peters amb informació sobre Ramon Margalef
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Severo Ochoa Xavier Zubiri |
Premi Nacional d'Investigació Santiago Ramón y Cajal 1982 |
Succeït per: Alberto Galindo Tixaire Pere Pascual i de Sans |
.svg)
- Científics barcelonins contemporanis
- Biòlegs barcelonins
- Creus de Sant Jordi 1997
- Medalles d'Or de la Generalitat de Catalunya
- Alumnes de la UB
- Professors de la Universitat de Barcelona
- Membres de la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC
- Ecòlegs
- Premis Narcís Monturiol
- Membres de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
- Planctologia
- Oceanògrafs
- Doctors honoris causa per la URL
- Doctors honoris causa per la Universitat d'Alacant
- Limnòlegs
