Ramon Margalef i López
Ramon Margalef  |
|
|---|---|
|
|
| Naixement | 16 de maig de 1919 Barcelona |
| Mort | 23 de maig de 2004 (als 85 anys) Barcelona |
| Residència | Catalunya |
| Ocupació | Limnologia, oceanografia, ecologia |
| Institució | Institut de Biologia Aplicada, Institut d'Investigacions Pesqueres, Universitat de Barcelona |
| Guardons | |
| Premi Huntsman, Premi Naumann-Thienemann de Limnologia, Premi Ramón y Cajal, Premi Creu de Sant Jordi, Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya | |
 |
|
Ramon Margalef i López (Barcelona, 16 de maig de 1919 - íd., 23 de maig de 2004) fou un biòleg català, que va destacar pel seu treball en els camps de la limnologia, oceanografia i ecologia. És considerat un dels científics més importants de Catalunya de tots els temps i un dels pilars de l'ecologia del segle XX a nivell mundial.[1]
Obtingué la primera càtedra d'ecologia a l'Estat espanyol a la Universitat de Barcelona. Va ser membre de nombroses societats científiques, autor de publicacions de renom i va estudiar, entre altres temes, aspectes pràctics sobre la pol·lució de les aigües.
Biografia[modifica | modifica el codi]
Va néixer el 16 de maig de 1919 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar ciències naturals a la Universitat de Barcelona, en la qual es va llicenciar el 1949. Es va doctorar el 1952 a Madrid, com era preceptiu en aquells temps. Entre 1944 i 1951 va treballar al Instituto de Biología Aplicada del CSIC. Després va passar al recentment creat Instituto de Investigaciones Pesqueras també del CSIC entre el 1951 i el 1975. Va ser director d'aquest institut entre 1965 i 1967.[2]
El 1967 es convertí en el primer catedràtic d'ecologia d'Espanya a la Universitat de Barcelona, on va constituir el Departament d'Ecologia i des del qual formà un bon nombre d'ecòlegs, limnòlegs i oceanògrafs. El 1986 s'hagué de retirar com a professor i el 1987 la Universitat de Barcelona l'anomenà professor emèrit, càrrec que ocupà fins a l'any 1992.
Ramon Margalef traspassà a Barcelona el 23 de maig de 2004.
L'any 2014 la Universitat de Barcelona, la Facultat de Biologia i el Departament d'Ecologia de la UB, van fer un tribut de reconeixement a Margalef amb diferents activitats, com l'obra de teatre escrita per Gaston Gilabert sobre la biografia d'aquest biòleg, L'aventura de la vida.
Recerca científica[modifica | modifica el codi]
Va publicar més de quatre-cents articles sobre biologia marina, limnologia i ecologia general. Entre els seus treballs, destaquen l'aplicació de la Teoria de la Informació als estudis ecològics, i la creació de models matemàtics per a l'estudi de les poblacions.
Va rebre diversos guardons, com són la primera edició del Premi Huntsman (considerat el «Premi Nobel» en oceanografia), el Naumann-Thienemann de limnologia, i el Premi Ramón y Cajal. El 1997 fou guardonat amb Creu de Sant Jordi i el 2003 amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca investigadora. El 2004 la Generalitat de Catalunya creà el Premi Ramon Margalef d'Ecologia.
Va rebre diversos doctorats honoris causa per les universitats de Laval (Canadà), Aix-Marsella (França), Nacional de Lujan (Argentina), Alacant (Espanya) i l'Institut Químic de Sarrià. Juntament amb Santiago Ramón i Cajal i Severo Ochoa és considerat un dels tres científics més importants del segle XX a Espanya. Diverses espècies biològiques han estat anomenades en honor seu com l'alga Picarola margalefii trobada per primer cop en aigües mediterrànies i que pertany al grup dels cocolitòfors.[2]
Va ser durant anys professor i investigador de la Universitat de Barcelona i va dirigir una quarantena de tesis docorals entre 1971 i 2001. No només va excel·lir com a naturalista, sinó que era capaç de relacionar diferents aspectes de la biologia, la geologia, la física i la química.[3] És coneguda també la seva faceta de constructor d'artefactes, es va construir el seu primer telescopi a partir de peces de segona mà i inventà diversos aparells de processament de dades o d'obtenció de mostres. Aplicava a l'ecologia una frase popular en la física:[3]
| « | Un bon ecòleg ha de ser capaç de collar cargols amb un martell i clavar claus amb un tornavís. | » |
Obres[modifica | modifica el codi]
.JPG)
- Comunidades Naturales (1962)
- Perspectives in ecological theory (1968)
- Ecologia (1974)[2]
- La biosfera (1980)
- Limnologia (1983)
- Teoría de los sistemas ecológicos (1991)
- Our Biosphere (1997)
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Ramon Margalet». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Agost 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «L'ecòleg Ramon Margalef: un gran llegat científic deu anys després de la seva mort». Universitat de Barcelona. [Consulta: 24 abril 2014].
- ↑ 3,0 3,1 DD.AA.. Ramon Margalef. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2005. ISBN 84-7283-807-2.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon Margalef i López |
- (català) Biografia de Ramon Margalef
- (català) Premi Ramon Margalef
- (català) Perfil a Google Acadèmic Citacions
- (català) Entrevista publicada a la revista educativa Òmnium Cultural Escola Catalana
- (català) Josep Maria Espinàs l'entrevistava l'11 de gener del 1987 a tv3
- Fons Ramon Margalef López. Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI), Universitat de Barcelona.
- Pàgina de Francesc Peters amb informació sobre Ramon Margalef
|
||||||||||||||
.svg)
|
||||||
- Científics barcelonins contemporanis
- Biòlegs barcelonins
- Creus de Sant Jordi 1997
- Medalles d'Or de la Generalitat de Catalunya
- Alumnes de la UB
- Professors de la Universitat de Barcelona
- Membres de la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC
- Ecòlegs
- Premis Narcís Monturiol
- Membres de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
- Planctologia
- Oceanògrafs
- Doctors honoris causa per la URL
- Doctors honoris causa per la Universitat d'Alacant
