Ramon Margalef i López

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ramon Margalef Creu de Sant Jordi 1984
Ramon Margalef.jpg
Ramon Margalef i López rep la Medalla d'Or de la Generalitat de mans del President Pujol (2003)
Naixement 16 de maig de 1919
Barcelona
Mort 23 de maig de 2004(2004-05-23) (als 85 anys)
Barcelona
Residència Catalunya
Ocupació Limnologia, oceanografia, ecologia
Institució Institut de Biologia Aplicada, Institut d'Investigacions Pesqueres, Universitat de Barcelona
Guardons
Premi Huntsman, Premi Naumann-Thienemann de Limnologia, Premi Ramón y Cajal, Premi Creu de Sant Jordi, Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
Modifica dades a Wikidata

Ramon Margalef i López (Barcelona, 16 de maig de 1919 - íd., 23 de maig de 2004) fou un biòleg català, que va destacar pel seu treball en els camps de la limnologia, oceanografia i ecologia. És considerat un dels científics més importants de Catalunya de tots els temps i un dels pilars de l'ecologia del segle XX a nivell mundial.[1]

Obtingué la primera càtedra d'ecologia a l'Estat espanyol a la Universitat de Barcelona. Va ser membre de nombroses societats científiques, autor de publicacions de renom i va estudiar, entre altres temes, aspectes pràctics sobre la pol·lució de les aigües.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 16 de maig de 1919 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar ciències naturals a la Universitat de Barcelona, en la qual es va llicenciar el 1949. Es va doctorar el 1952 a Madrid, com era preceptiu en aquells temps. Entre 1944 i 1951 va treballar al Instituto de Biología Aplicada del CSIC. Després va passar al recentment creat Instituto de Investigaciones Pesqueras també del CSIC entre el 1951 i el 1975. Va ser director d'aquest institut entre 1965 i 1967.[2]

El 1967 es convertí en el primer catedràtic d'ecologia d'Espanya a la Universitat de Barcelona, on va constituir el Departament d'Ecologia i des del qual formà un bon nombre d'ecòlegs, limnòlegs i oceanògrafs. El 1986 s'hagué de retirar com a professor i el 1987 la Universitat de Barcelona l'anomenà professor emèrit, càrrec que ocupà fins a l'any 1992.

Ramon Margalef traspassà a Barcelona el 23 de maig de 2004.

L'any 2014 la Universitat de Barcelona, la Facultat de Biologia i el Departament d'Ecologia de la UB, van fer un tribut de reconeixement a Margalef amb diferents activitats, com l'obra de teatre escrita per Gaston Gilabert sobre la biografia d'aquest biòleg, L'aventura de la vida.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Despaxt docent del Dr. Margalef a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona

Va publicar més de quatre-cents articles sobre biologia marina, limnologia i ecologia general. Entre els seus treballs, destaquen l'aplicació de la Teoria de la Informació als estudis ecològics, i la creació de models matemàtics per a l'estudi de les poblacions.

Va rebre diversos guardons, com són la primera edició del Premi Huntsman (considerat el «Premi Nobel» en oceanografia), el Naumann-Thienemann de limnologia, i el Premi Ramón y Cajal. El 1997 fou guardonat amb Creu de Sant Jordi i el 2003 amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca investigadora. El 2004 la Generalitat de Catalunya creà el Premi Ramon Margalef d'Ecologia.

Va rebre diversos doctorats honoris causa per les universitats de Laval (Canadà), Aix-Marsella (França), Nacional de Lujan (Argentina), Alacant (Espanya) i l'Institut Químic de Sarrià. Juntament amb Santiago Ramón i Cajal i Severo Ochoa és considerat un dels tres científics més importants del segle XX a Espanya. Diverses espècies biològiques han estat anomenades en honor seu com l'alga Picarola margalefii trobada per primer cop en aigües mediterrànies i que pertany al grup dels cocolitòfors.[2]

Va ser durant anys professor i investigador de la Universitat de Barcelona i va dirigir una quarantena de tesis docorals entre 1971 i 2001. No només va excel·lir com a naturalista, sinó que era capaç de relacionar diferents aspectes de la biologia, la geologia, la física i la química.[3] És coneguda també la seva faceta de constructor d'artefactes, es va construir el seu primer telescopi a partir de peces de segona mà i inventà diversos aparells de processament de dades o d'obtenció de mostres. Aplicava a l'ecologia una frase popular en la física:[3]

« Un bon ecòleg ha de ser capaç de collar cargols amb un martell i clavar claus amb un tornavís. »

Obres[modifica | modifica el codi]

Cartell commemoratiu del desè aniversari de la mort de Ramon Margalef
  • Comunidades Naturales (1962)
  • Perspectives in ecological theory (1968)
  • Ecologia (1974)[2]
  • La biosfera (1980)
  • Limnologia (1983)
  • Teoría de los sistemas ecológicos (1991)
  • Our Biosphere (1997)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ramon Margalet». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Agost 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 «L'ecòleg Ramon Margalef: un gran llegat científic deu anys després de la seva mort». Universitat de Barcelona. [Consulta: 24 abril 2014].
  3. 3,0 3,1 DD.AA.. Ramon Margalef. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2005. ISBN 84-7283-807-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Ramon Margalef i López
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon Margalef i López Modifica l'enllaç a Wikidata