Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióReial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Poliorama-RACAB-Barcelona.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat acadèmia
Història
Fundació 1764
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Altres dades
Premi(s)

Web Lloc web oficial

Modifica dades a Wikidata

La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) és una acadèmia situada a Barcelona, fundada el 1764[1] com a societat literària i que actualment acompleix les funcions de l'estudi de les Ciències, en especial a l'àmbit de Catalunya.

Història de l'entitat[modifica]

L'acadèmia té els seus orígens en la Conferència Fisico-matemàtica Experimental fundada el 1764 a Barcelona. Fou el seu primer president Francesc Subiràs. L'any següent es fundà com a institució acadèmica a l'aprovar-se els estatuts i passà a anomenar-se Reial Conferència Físico-Matemàtica Experimental. Posteriorment, el 1770, Carles III d'Espanya va donar-li un nou estatus al nomenar-la Real Academia de Ciencias Naturales y Artes, que tractaria els afers relatius al Principat de Catalunya. Finalment el 1887 canvià definitivament el nom per assolir l'actual de Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts.[2]

La seva funció original era reunir els científics catalans per presentar i discutir els avenços científics que es donaven al món. En algunes èpoques l'acadèmia també es dedicà a impartir classes. A partir del 1891 es féu càrrec del Servei Horari i el 1904 va fundar l'Observatori Fabra.[2]

El Govern de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi el 2014.[3]

L'Acadèmia disposa d'una biblioteca amb més de cent mil volums que és considerada una de les més importants d'Espanya per l'abundància d'obres científiques de més de tres segles, un arxiu històric i un complex compost de l'observatori astronòmic Fabra, inaugurat el 1904, amb equips astronòmics, sismològics i meteorològics.

El 1835 començà a editar les Memorias de l'entitat, que més endavant va passar a ser un Boletín.[2]

Seu[modifica]

La seu de l'Acadèmia, obra de l'arquitecte modernista Domènech i Estapà situada a la Rambla de Barcelona.

La seu de l'Acadèmia és obra de l'arquitecte Domènech i Estapà. Les escultures de la façana són obra de Manuel Fuxà. Està situada a la Rambla de Barcelona. Des de 1899 els baixos van ser ocupats per un cinema, que posteriorment es va convertir en l'actual Teatre Poliorama.

El 4 de març de 2014 va ser declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN), en la categoria de monument històric, pel Govern de la Generalitat de Catalunya[4]

Presidents[modifica]

Conferencia Phisico-Mathematica Experimental[modifica]

Real Conferencia Física[modifica]

[5][6]

Real Academia de Ciencias y Artes[modifica]

[5]

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Real Academia de Ciencias y Artes, "Año académico de 1921 a 1922; Nómina del personal académico". Exemplar dipositat a la Biblioteca de la Universitat de Toronto Disponible en línia.

Referències i notes[modifica]

  1. «La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona celebra el 250 aniversari». Europa Press. [Consulta: 17 gener 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; p. 4
  3. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 1 abril del 2014.
  4. «El Govern declara bé cultural d'interès nacional diferents conjunts arquitectònics». Comunicació del Govern. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 març 2014].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Galeria de Presidents». Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. [Consulta: 22 febrer 2017].
  6. Nota: D'acord amb el que estableix la Reial Cèdul·la de 17 de desembre de 1765, el President nat d'aquesta Corporació era el Capità General del Principat de Catalunya, essent electiu només el càrrec de Vicepresident, que exercia ordinàriament les funcions de President efectiu. L'any 1820, amb motiu del restabliment de la Constitució de 1812, la Presidència passà a correspondre al "Jefe político de Cataluña". Abolida de nou la Constitució de 1812 el dia 1 d'octubre de 1823, la Presidència tornà a correspondre al Capità General de Catalunya. El 1835 la Presidència passa al Governador Civil de Barcelona, fins que el 1836 queda abolida la presidència nata per part de l'Autoritat superior de Catalunya. Per tant, els resenyats com a presidents fins al 1836, en realitat tenien el càrrec de Vicepresident. Vid. Real Academia de Ciencias y Artes, Año académico de 1921 a 1922; Nómina del personal académico (citat a Bibliografia)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata