Lluís Solé i Sabarís

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLluís Solé i Sabarís Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Nom original (ca) Lluís Solé i Sabarís
Biografia
Naixement 18 de maig de 1908
Gavà
Mort 14 de juliol de 1985(1985-07-14) (als 77 anys)
Capellades
Educat a Universitat de Barcelona
Es coneix per President de la Societat Catalana de Geografia
Activitat
Ocupació Geògraf
Ocupador Universitat de Granada
Universitat de Barcelona
Família
Fill/a
Germà o germana
Premi rebut
Modifica dades a Wikidata

Lluís Solé i Sabarís (Gavà, Baix Llobregat, 18 de maig de 1908 - Capellades, Anoia, 14 de juliol de 1985) fou un geògraf i geòleg català. Pare d'Oriol Solé Sugranyes, fill de Felip Solé i Olivé i germà de Felip Solé i Sabarís.

Biografia[modifica]

Va néixer el 1908 a la ciutat de Gavà, situada a la comarca del Baix Llobregat. De ben petit la seva família es traslladà a Lleida. L'any 1925 es diplomà com a mestre i el 1929 es llicencià a la Universitat de Barcelona en Ciències Naturals. Posteriorment amplià els seus coneixements a Alemanya, on estudià paleontologia, matèria a la qual va dedicar el seu doctorat l'any 1936.

Dedicat a la docència, fou professor d'institut a Figueres i Tarragona. Després de la Guerra Civil espanyola aconseguí la càtedra de Geografia física a la Universitat de Granada, aconseguint l'any 1943 la càtedra a la Universitat de Barcelona.

L'any 1981 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya. Morí l'any 1985 a la seva residència de Capellades, població situada a la comarca de l'Anoia.

Activitat professional[modifica]

L'any 1926 conegué a Pau Vila, gràcies al qual va entrar en contacte amb la geografia, i que l'encoratjà a participar en la fundació de la Societat Catalana de Geografia l'any 1935, de la qual en fou president entre 1972 i 1981.

Des de la seva càtedra de geografia a la Universitat de Barcelona aconseguí institucionalitzar aquesta disciplina científicament, gràcies a la seva relació amb Joan Vilà i Valentí i Maria de Bolòs i, mitjançant l'establiment d'una seu del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a la mateixa universitat i la fundació de l'Instituto de Estudios Pirenaicos". Aquest institut va permetre relacionar els professionals de la geografia catalana i espanyola amb els francesos, clarament vinculats a l'escola regional de geografia.

Fou autor, entre d'altres, dels llibres:

  • 1951: Los Pirineos
  • 1952: Geografía de España y Portugal, en col·laboració amb Manuel Terán Álvarez
  • 1958-1974: Geografia de Catalunya, direcció de l'obra en quatre volums
  • 1968: Geografía Regional de España, amb Manuel Terán
  • 1978: Geografía General de España, amb Manuel Terán
  • 1975 Sobre el concepte de regió natural i la seva evolució

Reconeixements[modifica]

Des de l'any 2001 l'Institut d'Estudis Catalans convoca anualment el Premi Lluís Solé i Sabarís de Geografia, ofert al millor treball d'investigació o d'assaig sobre geografia i dotat amb 4.200 euros.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]