Lluís Solé i Sabarís

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLluís Solé i Sabarís Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Nom original (ca) Lluís Solé i Sabarís
Biografia
Naixement 18 de maig de 1908
Gavà
Mort 14 de juliol de 1985(1985-07-14) (als 77 anys)
Capellades
Educació Universitat de Barcelona
Es coneix per President de la Societat Catalana de Geografia
Activitat
Ocupació Geògraf
Ocupador Universitat de Granada
Universitat de Barcelona
Família
Fills Oriol Solé Sugranyes
Germans Felip Solé i Sabarís
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Lluís Solé i Sabarís (Gavà, Baix Llobregat, 18 de maig de 1908 - Capellades, Anoia, 14 de juliol de 1985) fou un geògraf i geòleg català. Pare d'Oriol Solé Sugranyes, fill de Felip Solé i Olivé i germà de Felip Solé i Sabarís.

Biografia[modifica]

Va néixer el 1908 a la ciutat de Gavà, situada a la comarca del Baix Llobregat. De ben petit la seva família es traslladà a Lleida. L'any 1925 es diplomà com a mestre i el 1929 es llicencià a la Universitat de Barcelona en Ciències Naturals. Posteriorment amplià els seus coneixements a Alemanya, on estudià paleontologia, matèria a la qual va dedicar el seu doctorat l'any 1936.

Dedicat a la docència, fou professor d'institut a Figueres i Tarragona. Després de la Guerra Civil espanyola aconseguí la càtedra de Geografia física a la Universitat de Granada, aconseguint l'any 1943 la càtedra a la Universitat de Barcelona.

L'any 1981 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya. Morí l'any 1985 a la seva residència de Capellades, població situada a la comarca de l'Anoia.

Activitat professional[modifica]

L'any 1926 conegué a Pau Vila, gràcies al qual va entrar en contacte amb la geografia, i que l'encoratjà a participar en la fundació de la Societat Catalana de Geografia l'any 1935, de la qual en fou president entre 1972 i 1981.

Des de la seva càtedra de geografia a la Universitat de Barcelona aconseguí institucionalitzar aquesta disciplina científicament, gràcies a la seva relació amb Joan Vilà i Valentí i Maria de Bolòs i, mitjançant l'establiment d'una seu del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a la mateixa universitat i la fundació de l'Instituto de Estudios Pirenaicos". Aquest institut va permetre relacionar els professionals de la geografia catalana i espanyola amb els francesos, clarament vinculats a l'escola regional de geografia.

Fou autor, entre d'altres, dels llibres:

  • 1951: Los Pirineos
  • 1952: Geografía de España y Portugal, en col·laboració amb Manuel Terán Álvarez
  • 1958-1974: Geografia de Catalunya, direcció de l'obra en quatre volums
  • 1968: Geografía Regional de España, amb Manuel Terán
  • 1978: Geografía General de España, amb Manuel Terán
  • 1975 Sobre el concepte de regió natural i la seva evolució

Reconeixements[modifica]

Des de l'any 2001 l'Institut d'Estudis Catalans convoca anualment el Premi Lluís Solé i Sabarís de Geografia, ofert al millor treball d'investigació o d'assaig sobre geografia i dotat amb 4.200 euros.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]