Capellades

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaCapellades
Escut de Capellades
escut de Capellades
Vista de capellades.jpg

Localització
41° 31′ 55″ N, 1° 41′ 12″ E / 41.531944444444°N,1.6866666666667°E / 41.531944444444; 1.6866666666667
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPenedès
ComarcaAnoia
Població
Total 5.211 (2018)
• Densitat 1.796,9 hab/km²
Llar 30 (1553)
Gentilici capelladí, capelladina
Geografia
Superfície 2,9 km²
Altitud 317 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Aleix Auber i Álvarez (2015)
Identificador descriptiu
Codi postal 08786
Fus horari UTC+01:00
Codi de municipi INE 08044
Codi territorial IDESCAT 080446
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Capellades és una vila i municipi de la comarca de l'Anoia. Municipi industrial d'ençà el segle XVIII amb nombroses i molt importants empreses papereres, tèxtils i components elèctrics i mecànics. Especialment rellevant el Museu Molí Paperer, autèntic referent a escala mundial.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
23 22 30 487 2.247 3.066 2.783 2.763 2.629 2.582

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.512 2.275 2.276 2.306 2.453 3.910 4.882 4.986 5.054 5.048

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
5.021 4.974 4.881 5.049 5.143 5.383 5.458 5.498 5.439 5.284

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
5.227 5.211 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Equipaments de Capellades[modifica]

Centres educatius:

  • Llar d'Infants Vailets, centre públic.
  • Escola Marquès de la Pobla: centre d'educació infantil i primària. És un col·legi públic.
  • Institut Molí de la Vila: és un institut públic que ofereix els estudis d'ESO i Batxillerat.
  • Mare del Diví Pastor: és un centre educatiu concertat i religiós que ofereix els estudis d'educació infantil, primària i ESO.

Transport públic:

  • Trens FGC; Línies R6 i R60 Igualada -Barcelona Plaça Espanya.
  • Autobús Monbús: Línia Igualada - Barcelona Maria Cristina.
  • Autobús Montferri: Línia CB1 Can Ros - Cabrera d’Anoia - Capellades.
  • Autobús Montferri: Línia T1 Mediona - La Torre de Claramunt - Igualada

Equipaments esportius:

  • Piscina Blava Municipal
  • Pavelló Poliesportiu de Capellades, inaugurat l'any 1983.[1]
  • Camp de Futbol de Capellades

Equipaments culturals:

  • Abric Romaní- Parc Prehistòric de Capellades
  • Escola de Música de Capellades.
  • Museu Molí Paperer
  • Biblioteca El Safareig

Equipaments lúdics:

  • Teatre La Lliga de Capellades: És una gran sala d'espectacles dissenyada el 1921 pel constructor local Isidre Fons.[2]
  • Casal Cal Ponet

Assistència Sanitària:

  • CAP Centre d'Atenció Primària
  • Residència de Gent Gran

Seguretat:

  • Policia Local
  • Bombers de Capellades

Neteja:

  • Deixalleria Municipal
  • Deixalleria Mòbil

Equipaments religiosos:

  • Església de Santa Maria
  • Església del Pilar
  • Capella de Santa Bàrbara

Principals vies d’accés:

  • Carretera C-15: Vilanova i la Geltrú - Igualada
  • Carretera B-224 Capellades - Martorell

Alcaldia[modifica]

Alcaldia Inici de mandat Final de mandat Partit
Xavier Bartrolí 1996 2003 CiU
Àngel Soteras[3] 2003 16 de juny de 2007 ERC
Anna Maria Sánchez i Carrera[4][5] 16 de juny de 2007 11 de juny de 2011 CiU
Marcel·lí Martorell i Font[6] 11 de juny de 2011 13 de juny de 2015 CiU
Aleix Auber i Álvarez[7] 13 de juny de 2015 actualitat VdC-CUP

Fills il·lustres[modifica]

Vegeu llista completa a Capelladins

Llocs d'interès[modifica]

  • Museu Molí Paperer de Capellades[8]
  • Bassa de Capellades: És una gran bassa situada al centre de la vila, i constitueix un dels punts d'aflorament natural de l'aqüífer subterrani Capellades-Carme, que té la superfície de tres cops la ciutat de Barcelona. En la prehistòria, el sobreeiximent de les seves aigües va donar lloc als travetins de Capellades, tot formant el Capelló. Aquest espai va donar xopluig a neandertals, i els diferents abrics constitueixen a dia d'avui un dels jaciments arqueològis més importants d'Europa. Aquestes mateixes aigües van servir durant l'Edat Mitjana per fer funcionar molins de farina. Posteriorment, al sege XVIII i canalitzades pel Rec del Corronaire, arribaven als 16 Molins de la Costa, dedicats a la producció de paper.
  • Abric Romaní - Parc Prehistòric de Capellades: La balma del Fossar Vell o abric Romaní, descobert el 1909 per Amador Romaní i Guerra (1873-1930, descobridor dels principals jaciments paleolítics de la comarca), és el jaciment prehistòric més antic de Catalunya, del Paleolític mitjà i inici del superior, amb indústries lítiques mosterianes. Hi ha llargues seqüències d'estades datades des del 72.000 fins al 30.000 aC. S'hi han descobert els vestigis de diferents fogars i d'un arbre tallat pels neandertals fa 56.000 anys. A l'estació Agut es trobaren, entre altres restes, un premolar i tres molars humans. Actualment, un equip d'arqueòlegs hi segueix treballant cada mes d'agost. Aquesta zona arqueològica (coneguda com a Parc Prehistòric de Capellades) ha estat habilitada amb un itinerari pedagògic guiat, i s'hi fan visites i tallers interessants per a petits i grans. .
  • Rec del Corronaire
  • Molí Paperer Munné
  • Muntanya de Miramar: Muntanya de 594 metres. Rep el nom del fet que, des del cim i si el dia és clar, s'hi pot arribar a veure el mar.
  • Estació de Capellades
  • La Font de la Reina i Camí Ral
  • Casa Bas: La Casa Bas és una casa senyorial del segle XVII amb una singular volta que constituïa un dels portals d'entrada a la vila; la casa acull, actualment, una sala d'exposicions. Anteriorment contava amb un oratori, autoritzat per Benet XIV el 1756.

Festes i Fires de Capellades[modifica]

  • Festes del Carrer: Per la capvuitada de Corpus, Capellades celebra les seves festes més antigues, populars i especials, de les quals es té constància des del segle XVIII. Amb algunes modificacions al llarg dels anys, les Festes del Carrer mantenen la seva essència,[9] i una gran bleda, les paneres de tortells, el Ball Pla i la presència constant de la imatgeria local són alguns dels elements característics d'aquesta celebració.

Els actes, que són la Cercavila, la Benedicció, el Repartiment de Tortells i el Treure Ball, es duen a terme de forma repetida a cadascun dels cinc barris històrics de la vila, els quals tenen un dia assignat. Així doncs, tot comença amb el Pregó del divendres després de Corpus, dissabte la festa té lloc al Barri de les Bledes, dilluns al del Ruc, dimarts és el torn del Gegant i tots els actes són presidits per la parella de Gegants centenaris de la vila, en Sebastià i la Dorotea. Dimecres el barri del Ninot n'és el protagonista i surten els Capgrossos de Capellades, 5 parelles que simbolitzen els orígens, el treball, les festes i el futur de la gent de Capellades. Per acabar, el barri de Les Places tanca la festa dijous.

Al matí, els infants s'organitzen en parelles i van a ‘dur la panera’ amb el dolç típic de les Festes, el Tortell de Barri. L'acte comença al barri protagonista i els nens, acompanyats de la Banda que interpreta la música típica de les Festes del Carrer, van en cercavila fins a l'Església de Santa Maria, on el mossèn beneirà els Tortells. En acabar, la Comissió de Festes del Carrer (acompanyada de persones voluntàries) repartirà un tortell consagrat per a cada casa del Barri. La música de les Festes prové d'un compositor basc que la va tocar per primer cop l’any 1932.[10]

A la tarda té lloc el típic Treure Ball. Les parelles del barri capelladí protagonista: adults, joves i també vailets es troben a la plaça més gran de cada barri. És tradició que tothom vagi ben mudat i que els balladors obsequiïn les balladores amb una flor. Els nens donen un ramet a les nenes i els homes una rosa a les dones. Un cop a la plaça, interpreten el típic Ball Pla de Capellades, la dansa més característica de la Vila. L'origen musical d'aquest tema es desconeix i la coreografia es va renovar a principis del segle XX. És un ball de galanteig amb les alternances del festeig amorós, i les passes es basen en una quieta continença del cos i, sense saltar, un moviment lliscat, suau i compassat dels peus.[11] En acabar, les parelles van en cercavila acompanyats de la Banda, que toca la música típica de les Festes. El recorregut acaba sempre a la Piscina Blava, on tornen a ballar el Ball Pla. Llavors, la festa segueix amb les actuacions de la Banda contractada.

Abans, la festa era responsabilitat dels administradors i hi havia una gran rivalitat entre els barris per organitzar la celebració més lluïda. A dia d'avui, una Comissió s'encarrega de les Festes en la seva totalitat, però cadascun dels barris encara conserva elements característics. El de les Bledes és presidit per manats de bledes grans i espigades que pengen del Carrer Major. El barri del Ruc, per la seva banda, és presidit per un gran ruc de cartró. A més a més, el barri del Gegant compta amb la Parella de Gegants i el barri del Ninot és presidit pels Capgrossos.


  • Mercat Figueter: Una altra cita obligada al poble és el Mercat Figueter de Capellades, que se celebra el segon diumenge de Quaresma. És una fira-mercat tradicional que té els seus inicis més de sis segles enrere, quan el segon diumenge de Quaresma se celebrava una fira en la qual hi havia compravenda de diferents productes característics d'aquest període del calendari religiós, com la pesca salada, el bacallà i els fruits secs. Entre tots, destacaven sobretot les populars figues que s'havien assecat i ensucrat prèviament a cada casa. Actualment manté aquesta essència, però també s’ha convertit en una autèntica festa amb activitats per a tots els públics.[12]

La popular Fira, d’una banda, destaca per la part comercial, amb parades i botigues al carrer que ofereixen tot tipus de productes i la Plaça Verdaguer acull la mostra "L’Anoia. Del camp a la taula", amb productes de proximitat. A més a més, també hi ha un espai amb els estands dels comerços locals. A banda d’això, el Mercat Figueter és el moment en el qual les moltes entitats de Capellades surten per oferir un tastet de la seva activitat.

A tot això se li afegeix l’animació al carrer, l’espectacle infantil de la tarda, l’espai de jocs a la plaça Sant Miquel i l’espectacle de cloenda.[13] Amb l’esperit d’engrandir la Festa, ja fa uns anys que també hi ha actes dissabte al vespre, com ara concerts.


Galeria d'imatges[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Capellades, Ajuntament de. «Pavelló Poliesportiu Municipal» (en locales). [Consulta: 8 març 2019].
  2. «Societat La Lliga - Capellades - Pobles de Catalunya» (en ca). [Consulta: 8 març 2019].
  3. «El pacte de CiU i ERC mantindrà l'estructura actual». Regio7.cat, 20-07-2011. [Consulta: 21 juny 2015].
  4. «CiU situa l'alcadessa de Capellades de número dos». Regio7.cat, 19-04-2011. [Consulta: 21 juny 2015].
  5. «CiU recupera Capellades gràcies a la inhibició de la CUP per formar un pacte d'esquerres». Vilaweb.cat, 16-06-2007. [Consulta: 21 juny 2015].
  6. «Marcel·lí Martorell nou alcalde de Capellades». CiU.cat, 11-06-2011. [Consulta: 21 juny 2015].
  7. «Aleix Auber, de Vila de Capellades-CUP, nou Alcalde de Capellades». Capellades.cat, 13-06-2015. [Consulta: 21 juny 2015].
  8. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 46. ISBN 84-393-5437-1. 
  9. Capellades, Ajuntament de. «Festes del Carrer» (en locales). [Consulta: 8 març 2019].
  10. Capellades, Ajuntament de. «Festes del Carrer» (en locales). [Consulta: 8 març 2019].
  11. «Festes del carrer». [Consulta: 8 març 2019].
  12. «MERCAT FIGUETER» (en català). [Consulta: 8 març 2019].
  13. Capellades, Ajuntament de. «Queda molt poc per al Mercat Figueter» (en locales). [Consulta: 8 març 2019].

Enllaços externs[modifica]