Abric Romaní

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Abric Romaní de Capellades)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaAbric Romaní
Abri Romani 2.jpg
Nivells estratigràfics de control de travertí a l'Abric Romaní
Tipologia jaciment arqueològic
Etimologia Amador Romaní i Guerra
Ubicació
País Catalunya Catalunya
Localització Capellades (Anoia41° 32′ 1.3″ N, 1° 41′ 18.4″ E / 41.533694°N,1.688444°E / 41.533694; 1.688444Coord.: 41° 32′ 1.3″ N, 1° 41′ 18.4″ E / 41.533694°N,1.688444°E / 41.533694; 1.688444
Característiques
Cronologia
Activitat arqueològica[1]
  • 1909 Descoberta de l'abric com a jaciment arqueològic per Amador Romaní
  • 1909 - 1930 Treballs d'Amador Romaní a la cova
  • 1909-11 Tipus d'actuació: Excavació

Direcció i patrocini: A. Romaní, Lluís Marià Vidal, Norbert Font i Sagué i M. Cazurro hi treballen sota el patrocini de l'Institut d'Estudis Catalans.

  • 1956-62 Tipus d'actuació: Excavació

Direcció: E. Ripoll amb la col·laboració de G. Laplace (1959) i H. de Lumley (1961).

  • 1975 Tipus d'actuació: Revisió de la seqüència estratigràfica arqueològica

Direcció: E. Ripoll i M. Llongueras, revisió de la seva estratigrafia.

  • 1983 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: La Generalitat de Catalunya i el Servei d'Arqueologia

Director: Eudald Carbonell Roura

Subvencions: Aportades pel Servei d'Arqueologia i l'Ajuntament de Capellades

  • 1984 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: La Generalitat de Catalunya i el Servei d'Arqueologia

Directors: Rafael Mora Torcal i Eudald Carbonell Roura

Subvencions: Aportades pel Servei d'Arqueologia i l'Ajuntament de Capellades

  • 1985 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: La Generalitat de Catalunya i el Servei d'Arqueologia

Directors: Rafael Mora Torcal i Eudald Carbonell Roura

Subvencions: Aportades pel Servei d'Arqueologia i l'Ajuntament de Capellades.

  • 1986 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: La Generalitat de Catalunya i el Servei d'Arqueologia

Directors: Rafael Mora Torcal i Eudald Carbonell Roura

Subvencions: Aportades pel Servei d'Arqueologia i l'Ajuntament de Capellades..

  • 1987 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: La Generalitat de Catalunya i el Servei d'Arqueologia

Directors: Rafael Mora Torcal i Eudald Carbonell Roura

Subvencions: Aportades pel Servei d'Arqueologia i l'Ajuntament de Capellades.

  • 1987 Tipus d'actuació: Documentació, extracció de mostres per anàlisis palinològiques

Promotors: Generalitat de Catalunya / Servei d'Arqueologia

Participants: Director / Rafael Mora Torcal

Extracció de mostres per anàlisis palinològiques.

  • 1988 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: La Generalitat de Catalunya i el Servei d'Arqueologia

Directors: Rafael Mora Torcal i Eudald Carbonell Roura

Subvencions: Aportades pel Servei d'Arqueologia.

  • 1989 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: Universitat de Barcelona, Dept. Geografia i Història. Camp de Tarragona.

Director: Eudald Carbonell Roura

Subvencions: Aportades pel Servei d'Arqueologia.

  • 1990 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: Universitat de Barcelona i l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria

Directors: Artur Cebrià i Escuer i Eudald Carbonell Roura

Subvencions: Servei d'Arqueologia

  • 1991 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: Els directors

Directos: Artur Cebrià i Escuer i Eudald Carbonell Roura

Subvencions: Servei d'Arqueologia

  • 1992 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: Els directors

Directors: Artur Cebrià i Escuer i Eudald Carbonell Roura

Subvencions: Servei d'Arqueologia

  • 1993 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: Eudald Carbonell i Roura

Directors: Artur Cebrià i Escuer i Eudald Carbonell Roura

  • 1994 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: Eudald Carbonell i Roura

Directors: Artur Cebrià i Escuer i Eudald Carbonell Roura

  • 1995 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: Universitat Rovira i Virgili, Dept. Geografia, Història i Filosofia

Directors: Artur Cebrià i Escuer i Eudald Carbonell Roura

  • 1996 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: Universitat Rovira i Virgili, Dept. Geografia, Història i Filosofia

Directors: Artur Cebrià i Escuer i Eudald Carbonell Roura

  • 1997 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: Universitat Rovira i Virgili, Dept. Geografia, Història i Filosofia

Directors: Artur Cebrià i Escuer i Eudald Carbonell Roura

  • 1998 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: Universitat Rovira i Virgili, Dept. Geografia, Història i Filosofia

Directors: Artur Cebrià i Escuer i Eudald Carbonell Roura

  • 1999 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: Universitat Rovira i Virgili, Dep. Geografia, Història i Filosofia

Directors: Artur Cebrià i Escuer i Eudald Carbonell Roura

  • 1999 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: La Generalitat de Catalunya i Servei d'Arqueologia

Directora: Montserrat Esteban Nadal

  • 2000 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: Universitat Rovira i Virgili, Dep. Història i Geografia

Director: Eudald Carbonell i Roura

  • Inici del projecte d'investigació "Abric Romaní - Cingles del Capelló 2001 - 2003"
  • 2001 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: Universitat Rovira i Virgili, Dep. Història i Geografia

Director: Eudald Carbonell i Roura

  • 2002 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: Universitat Rovira i Virgili, Dep. Història i Geografia

Director: Eudald Carbonell i Roura

  • 2003Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: Universitat Rovira i Virgili / Dep. Història i Geografia

Director: Eudald Carbonell i Roura

  • 2004 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: Universitat Rovira i Virgili, Dep. Història i Geografia

Director: Eudald Carbonell i Roura

  • 2005Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: Universitat Rovira i Virgili, Dep. Història i Geografia

Director: Eudald Carbonell i Roura

  • 2006 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: Universitat Rovira i Virgili, Dep. Història i Geografia

Director: Eudald Carbonell i Roura

  • 2008 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: Universitat Rovira i Virgili, Dep. Història i Geografia

Director: Eudald Carbonell i Roura

  • 2009 Tipus d'actuació: Excavació

Promotors: Universitat Rovira i Virgili, Dep. Història i Geografia

Director: Eudald Carbonell i Roura

  • 2009 Tipus d'actuació: Documentació

Promotors: "BATABAT"

Treball arqueològic i recreació/simulació a l'abric Romaní per al programa "Sota Terra"
Altitud 350 msnm
Intervencions
Documentat 1909 (Amador Romaní)
Excavacions Abans de la Guerra Civil:
Norbert Font i Sagué i Lluís Maria Vidal
A partir de 1950:
Eduard Ripoll i Henry de Lumley
Arqueòlegs Amador Romaní, Eduard Ripoll, Henry de Lumley, Eudald Carbonell
Períodes històrics 56.000 anys
Troballes Unes 100 eines de fusta i unes 300 fogueres,[2] i el negatiu d'una peça llarga de fusta, d'uns cinc metres de llarg i d'un gruix de 6 cm en un extrem i 3 cm a l'altre, amb una antiguitat superior als 55.000 anys, que s'ha identificat com una branca de pi emprada per construir una cabana dins de l'abric.[2]

Activitat
Gestor Institut d'Estudis Catalans
A partir de 1983: Departament de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili
Modifica dades a Wikidata

L’abric Romaní és un jaciment arqueològic localitzat als cingles del Capelló, en un massís de travertí que travessa la serralada Prelitoral Catalana, sobre el qual s'assenta el nucli de Capellades. El jaciment es troba a uns 350 metres sobre el nivell del mar i per sobre uns 60 metres del llit del riu Anoia. El lloc arqueològic se situa cronològicament en el paleolític mitjà i s'ha datat mitjançant els sistemes de C14 i urani/teli, i comprèn una forquilla cronològica que abraça des dels 70.000 anys al llit geològic del jaciment, fins a uns 39.000 abans del present, i és ocupat genuïnament per part d'Homo neanderthalensis.

Descoberta[modifica | modifica el codi]

Vista general de l'abric Romaní
Motllures naturals de travertí d'elements de fusta que daten del paleolític mitjà

Durant els segles XIV i XV, aquest jaciment fou explotat com a pedrera, funció que canvià al segle XIX: l'espai que ocupa l'abric Romaní es feia servir com a cementiri i era conegut com la Balma del Fossar Vell, fins que l'any 1909 fou descobert per l'arqueòleg de Capellades Amador Romaní, i s'hi iniciaren les tasques d'excavació, desplaçant les restes mortals cap al cementiri de Capellades. La primera intervenció hi fou patrocinada per l'Institut d'Estudis Catalans i dirigida per Norbert Font i Sagué, conjuntament amb Lluís Maria Vidal. En aquests moments, es varen realitzar diverses campanyes d'excavacions que es varen perllongar fins a la mort d'Amador Romaní l'any 1930. D'aquestes excavacions, es va poder extreure l'única informació estratigràfica pertinent a un nivell del paleolític superior, i a més a més es varen localitzar altres jaciments a la mateixa Cinglera. Una altra fase d'excavacions es produí entre els anys 50 i 60 per la mà d'Eduard Ripoll i Henry de Lumley i cristal·litzà en diversos sondejos al centre de l'abric. Als anys 80, el Centre de Recerques Paleoecosocials va reprendre les excavacions i des de l'any 1989, l'equip de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona és qui s'encarrega dels treballs d'investigació del jaciment a càrrec d'Eudald Carbonell.

Formació del jaciment[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un dipòsit de 17 metres de potència amb 27 nivells arqueològics que s'han definit a partir de les observacions realitzades en el pou Romaní. Pel que respecta als ambients de formació del dipòsits geològics del jaciment, s'han pogut diferenciar cinc fases sedimentològiques, que de sostre a base són:

  1. Fase I, Rebliment final: representa l'últim moment geològic de l'abric que, bàsicament, es defineix com una fase amb sedimentació lenta formada sobretot per fragments estalagmítics i loess al·lòctons.
  2. Fase II, Fase de degoteig: caracteritzada per doms que es transformen en gours reomplerts de fàcies de baixa energia.
  3. Fase III, Fase de cornisa basal: formada per sediments gravitatoris de Waterline. Aquesta fase correspon als nivells I i H.
  4. Fase IV: caiguda de grans blocs.
  5. Fase V: dipòsits formats per la caiguda de blocs que s'alternen amb episodis de sedimentació per aigua.

Context climàtic[modifica | modifica el codi]

Les investigacions recents en aquest espai han permès, mitjançant les anàlisis pol·líniques realitzades per F. Burjachs i Julià, determinar a grans trets les tendències climàtiques del moment, ja que les espècies vegetals resulten indicadores de qualitat a l'hora de determinar les dinàmiques paleoecològiques.

  • 70.200 -65.500 abans del present. Representa les fases més càlides de l'ocupació, en què el pol·len arbori assoleix el 88% del total representat. Els principals taxons termòfils són quercus i olea phillyrea.
  • 65.000-56.800 abans del present. Inici de l'expansió de Pinus: assoleix una representació del 72% i Juniperus, així com d'artemísies i poaceae, que caracteritzen tota la seqüència.
  • 56.800-49.500 abans del present. Així com l'anteriorment descrita, es caracteritza per les artemísies, poàcies i pins. No obstant, també s'han datat els taxons termòfils que suggereixen moments càlids dins d'aquest moment fred.
  • 49.500-46.200 abans del present. Durant aquesta fase, s'observen els nivells més baixos de pol·len arbori amb un domini d'asteraceae, poàcies i artemísies. Amb aquesta vegetació, es pot inferir un clima àrid i fred.
  • 46.200-40.800 abans del present. En aquesta fase, es detecta un escalfament caracteritzat per l'expansió de pinus i juniperus, així com l'augment dels taxons termòfils quercus i olea phillyrea.

Troballes arqueològiques[modifica | modifica el codi]

Primer, abans de la Guerra Civil espanyola, va ser excavat a càrrec de l'Institut d'Estudis Catalans per Norbert Font i Sagué i Lluís Maria Vidal. Després, a partir del 1950, Eduard Ripoll i Henry de Lumley continuaren les excavacions durant uns 15 anys. A partir del 1983, el Departament de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili s'encarrega d'aquestes tasques.

El fet de quedar les restes de fusta cobertes per una surgència d'aigua molt rica en carbonat de calci ha provocat la formació d'una crosta de travertí que ha permès la conservació de la fusta, cosa realment excepcional en tot el món. Aquestes restes permeten conèixer, per exemple, de quina manera tallaven un arbre els neandertals o com organitzaven la seva vida. En aquest sentit, s'hi ha localitzat unes 100 eines de fusta i unes 300 fogueres, per la qual cosa es considera un dels jaciments arqueològics més importants d'Europa en contextos neandertals pel que fa a les restes de fogars trobats.[2]

S'hi ha trobat també el negatiu d'una peça llarga de fusta, d'uns cinc metres de llarg i d'un gruix de 6 cm en un extrem i 3 cm a l'altre, i amb una antiguitat superior als 55.000 anys, que s'ha identificat com una branca de pi emprada per a construir una cabana dins de l'abric.[2]

Malauradament, a l'abric Romaní no s'hi ha trobat fins ara restes òssies humanes.

Indústria lítica[modifica | modifica el codi]

En un context global i si tenim en compte tota la seqüència, s'ha pogut observar certa variabilitat pel que fa a les cadenes operatives tècniques. A partir d'aquestes cadenes operatives, han pogut distingir-se dos tipus d'ocupació (Vaquero, 1999). Per un costat, les ocupacions de curta durada, caracteritzades per acumulacions individuals de cascuna de les activitats portades a terme en el jaciment; per altra banda, les de llarga durada, caracteritzades per una major complexitat representada per cadenes operatives tècniques completes (Vaquero, 1999). Les anàlisis portades a terme han pogut determinar una funcionalitat per a tals objectes destinada al processament de vegetals i al processament de fauna, tant de pells com de processament de biomassa animal (Martínez y Rando, 2001). Segons els estudis tecnològics, els grups que ocuparen l'abric Romaní explotaven els materials més pròxims a l'abric, ja que haurien possibilitat la seva utilització immediata, com és el cas de les calcàries, travertins, quars, etc. Aquests tipus de materials han proporcionat cadenes operatives completes, mentre que altres materials utilitzats, com el sílex de millor qualitat, procedeix de llocs més llunyans i no s'abandonen fins que no s'han desgastat totalment.


Evidències zooarqueològiques
[modifica | modifica el codi]

En general, el registre mostra poca variabilitat taxonòmica i una continuïtat diacrònica pel que fa als patrons d'aprofitament de la biomassa animal. Els taxons que apareixen de forma reiterada en tots els nivells són els èquids i els cèrvids. Alguns altres també tenen una representació significativa, però apareixen de manera menys regular i amb un nombre menor de restes, tals com: bòvids, rinoceronts, Caprinae i Sus scropha. S'ha pogut observar com la major variabilitat taxonòmica apareix al sostre de la seqüència estratigràfica (conjunt II) (Aimene i Saladié, 2000). S'han identificat també algunes espècies d'origen no antròpic com Leporidae, Panthera leo, Lynx o d'altres com aus o micromamífers. Les causes de les diferències deposicionals de les restes de fauna guarden una correlació directa amb la duració de cada ocupació i la manera en que s'exploten els animals de talla gran i els de talla més petita. Els animals grans passen, en primer lloc, un procés de d'esquarterament en els llocs de captació; en canvi i segons els investigadors, els de talla mitjana i petita s'haurien transportat directament a l'abric. L'argument utilitzat per a tal inferència és la quantificació diferenciada de les parts esquelètiques de cada taxó trobades dins l'abric.

Estructures de combustió[modifica | modifica el codi]

S'han pogut identificar les estructures de combustió de cadascun dels nivells; aquestes es distribueixen en general, per tot l'abric. S'han documentat una mitjana de 19 fogars per cadascun dels 7 nivells excavats en extensió. La major part d'aquests són plans; alguns aprofiten les concavitats que es formen en la superfície travertina, d'altres estan configurats per blocs, d'altres amb plaquetes, plans i en cubetes.

Als nivells de curta duració com H o I, els fogars són majoritàriament plans i sense blocs i es localitzen en les depressions naturals. Per altra banda, als nivells amb ocupacions de més llarga durada, com el J, hi ha fogars associats i superposats, i alguns estan configurats per blocs o plaquetes.

Resultats antracològics[modifica | modifica el codi]

En general, l'anàlisi antracològica mostra poca variabilitat, que és una característica que es repeteix en les diferents fases d'ocupació. Principalment s'hi documenten un 90% de coníferes i més d'un 70% de Pinus sp., segons la fase. Probablement, el 99% dels fragments corresponen a Pinus tipus sylvestris/nigra i el percentatge corresponent a les coníferes és indeterminable. S'ha de considerar els processos postdeposicionals com un dels agents que afecten més l'estat actual dels carbons i, en conseqüència, la seva determinació. Els canvis quantitatius entre els diferents nivells respecte als fragments determinables i indeterminables, es deuen a l'estat de conservació i a les dimensions dels fragments.

L'única espècie que s'ha pogut definir segons els criteris anatòmics convencionals és Pinus uncinata que, segons les seves característiques, reflecteix les condicions de fred rigorós sota les quals creix aquesta espècie. El Pinus sylvestris és l'espècie que mostra una major extensió durant l'últim període glacial, relacionant-lo amb les condicions fredes i seques que el caracteritzen. En latituds més baixes,[3] per a un període fred del plistocè superior interpreta que els pins que apareixen són Pinus nigra ssp. Salzamannii; basant-se en les condicions climàtiques i les dades que procedeixen d'altres disciplines, ha pogut definir per a aquesta època un canvi d'altitud dels pisos de la vegetació.

Cal considerar que els elements arqueològics de l'abric Romaní són producte de 10.000 anys d'activitat antròpica, amb uns nivells arqueològics ben definits estratigràficament. Des d'aquesta perspectiva, cal considerar els encontorns d'aquest abric com un territori dominat principalment per espècies de pi de muntanya que es caracteritzen per viure en climes freds, i que es mantenen durant aquests 10.000 anys d'ocupacions. Els estudis semblen indicar, que cf. Juniperus, podria haver estat un taxó de caràcter local. En alguns nivells com en els del conjunt IV, que corresponen a fases fredes, també s'hi ha documentat espècies amb una representació significativa, com ara: Querqus sp., Olea/Phillyrea, així com tàxons termòfils com Pistacia, Erica, Cistus i Juglans. El nivell D és el que presenta una variabilitat més significativa que, segons els investigadors, es podria deure a una millora de les condicions climàtiques, que n'haurien afavorit la proliferació. En general, les dades obtingudes indiquen la presència d'una formació arbòria de pins poc densa i de caràcter obert, que hauria permès el creixement d'arbusts i d'espècies heliòfiles. De fet, els estudis palinològics tendeixen a assenyalar que els arbres haurien format petites agrupacions.

Es tenen proves directes i indirectes de la utilització de la fusta com a matèria primera per a la producció d'estris de caràcter domèstic o la fabricació d'objectes apuntats. Les evidències directes es defineixen segons criteris morfomètrics, el seu estat de carbonització, així com la localització espacial i la relació entre elements. Les evidències indirectes són les fonts etnogràfiques i les traces d'utilització caracteritzades en la indústria lítica. Els fragments recuperats que no han estat carbonitzats presenten extrems apuntats i els investigadors pensen que podrien haver estat configurats. De fet,[4] proposen que aquests utensilis haurien estat destinats a la producció de llances. Els estudis traceològics realitzats sobre la indústria lítica indiquen que els productes retocats haurien estat utilitzats per al treball sobre fusta.

Model d'ocupació[modifica | modifica el codi]

Les llargues cadenes operatives lítiques relacionades amb la fauna de l'abric Romaní en indiquen una complexitat estructural en l'obtenció, transport i consum dels animals que, per les seves característiques i similituds en la distribució espacial dels diferents materials, podem associar a les comunitats de caçadors recol·lectors del paleolític superior. Per tant, aquests grups de neandertals suggereixen una capacitat de previsió elevada, capaços de crear un mapa mental que interrelacioni de manera dinàmica tots els processos encaminats a la reproducció.[5]

La complexitat de les ocupacions de neandertals es pot contrastar gràcies a les connexions de diferents cadenes operatives, segons les formes d'obtenció d'aliments, tant de la caça com de la recol·lecció, així com en la forma que tenen d'organitzar l'espai i efectuar el consum per tal de poder reproduir les condicions socials de la comunitat.[5] Els patrons recurrents en les tècniques de producció apunten a uns comportaments complexos i ben apresos entre les comunitats de neandertals. La capacitat d'organització social d'aquests homínids s'hauria basat en la capacitat de mantenir grups cohesionats, en territoris on haurien practicat un cert nomadisme, ocupant de manera cíclica espais prèviament coneguts. Segons aquests investigadors, almenys pel que fa a l'estadi isotròpic 3, els grups de neandertals que ocuparen aquest abric s'haurien diferenciat molt poc dels primers Homo sapiens que van arribar a Europa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Núm. Inventari 7647». Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Novembre 2010.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Troballa d'una possible cabana Neandertal de 55.000 anys a l'Abric Romaní a capellades.net
  3. Villaverde et all., 1999
  4. Martínez i Rando, 2001
  5. 5,0 5,1 Carbonell i Rossell, 2001

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Allue, E., Pastó, I. et Vallverdú, J. (1996) - «Pyrotechnical evidences at abric Romani Middle Paleolithic site (Barcelona, Spain)», in: The first human and their cultural manifestation - Lower-Middle Palaeolithic - The Upper Palaeolithic, Facchini, F., Palma di Cesnola, A., Piperno, M. et Peretto, C., (Éds.), Forli, A.B.A.C.O, XVe Congrès UISPP, 2, pp. 355-358
  • Allue, E., Castro, Z., Jover, A., Pastó, I. et Sala, R. (1996) - «Recovery and restoration of wooden material from the Middle Paleolithic site abric Romani (Barcelona, Spain)», in: The first human and their cultural manifestation - Lower-Middle Palaeolithic - The Upper Palaeolithic, Facchini, F., Palma di Cesnola, A., Piperno, M. et Peretto, C., (Éds.), Forli, A.B.A.C.O, XVe Congrès UISPP, 2, pp. 359-362
  • Allue, E., Burjachs, F., Giralt, S., Vallverdú, J. et Juliá, R. (1996) - «Paleoenvironments from a Middle Paleolithic site (abric Romani, Barcelona, Spain)», in: The first human and their cultural manifestation - Lower-Middle Palaeolithic - The Upper Palaeolithic, Facchini, F., Palma di Cesnola, A., Piperno, M. et Peretto, C., (Éds.), Forli, A.B.A.C.O, XVe Congrès UISPP, 2, pp. 347-354.
  • Bischoff, J.-L., Julia, R. et Mora, R. (1988) - «Uranium series dating of the Moustérien ocupation at Abric Romani, Spain», Nature, 332, pp. 68-70.
  • Caceres, I. (1996) - «Taphonomic process in the level "I", abric Romani (Barcelone, Spain)», in: The first human and their cultural manifestation - Lower-Middle Palaeolithic - The Upper Palaeolithic, Facchini, F., Palma di Cesnola, A., Piperno, M. et Peretto, C., (Éds.), Forli, A.B.A.C.O, XVe Congrès UISPP, 2, pp. 381-386.
  • Canals, A, Sala, R., Vaquero, M. et Carbonell, E. (1996) - «Diachronical variation of the occupational strategies at abric Romani, Catalonia, Spain», in: The first human and their cultural manifestation - Lower-Middle Palaeolithic - The Upper Palaeolithic, Facchini, F., Palma di Cesnola, A., Piperno, M. et Peretto, C., (Éds.), Forli, A.B.A.C.O, XVe Congrès UISPP, 2, pp. 339-346.
  • Carbonell, E., Cebriá, A., Aïmene, M., Allué, E., Caceres, I., Pastó, I., Prats, J., Saladié, P., Vallerdú, J. et Vaquero, M (1996) - «Occupational strategies in Level I from abric Romani Middle Paleolithic site (Barcelona, Spain)», in: The first human and their cultural manifestation - Lower-Middle Palaeolithic - The Upper Palaeolithic, Facchini, F., Palma di Cesnola, A., Piperno, M. et Peretto, C., (Éds.), Forli, A.B.A.C.O, XVe Congrès UISPP, 2, pp. 371-376
  • Gabarró, J.-M., Garcia Antón, D., Mallol, C. et Morant, N. (1996) - «Patterns of procurement of lithic raw materials in level I from abric Romani Middle Paleolithic site (Barcelona, Spain)», in: The first human and their cultural manifestation hower Middle Paleolithic. The Upper Paleolithic, Facchini, F., Palma di Cesnola, A. et Piperno, M. et al (dir), (Éds.), Forli, A.B.A.C.O, XVe Congrès UISPP, 2, pp. 377-380.
  • Lumley, H. de et Ripoll Perrello, E (1962) - «Le remplissage et l'industrie moustérienne de l'abri Romani», Anthropologie, 66, 1-2, pp. 1-35.
  • Martínez, K. et Rando, J.- M. (2001) - «Organización y funcionalidad de la producción lítica en un nivel del Paleolítico medio del Abric Romaní. Nivel JA( Capellades, Barcelona)», Trabajos de Prehistoria, 58, n° 1, pp. 51-70.
  • Psathi, E. et Carbonell, E. (1999) - «Contribution à l'étude du matériel faunique du niveau H de l'abri Romani», in: Human population origines in the circum mediterranéen area: adaptations of the hunter-gatherer groups to environnemental modification, Gruz, Ar. et al. (Éds.), Arkeos, Perspectvas em diàlogos, vol. 5, pp. 139-148
  • Ripoll Perelló, E. et Lumley, H. (de) (1964-1965) - «El Paleolítico medio en Cataluña. Disputation provincial de Barcelona», Ampurias XXVI-XXVII pp. 1-70
  • Vaquero, M. (1999) - «Variabilidad de las estrategias de talla y cambio tecnologico en el Paleolitico medio de l'abric Romani (Capellades, Barcelona)», Trabajos de Prehistorica, 56, n° 2, pp. 37-58.
  • Vaquero, M., García-Antón, D., Mallol, C. et Morant, N (1996) - «L'organisation spatiale de la production lithique dans un gisement du Paléolithique moyen : le niveau Ja de l'Abric romani (Capellades, Barcelona, Espagne)», in: The first human and their cultural manifestation - Lower-Middle Palaeolithic - The Upper Palaeolithic, Faccini, F., Palma di Cesnola, A. et Piperno, M. et al (dir), (Éds.), Forli, A.B.A.C.O, XVe Congrès UISPP, 2, pp. 369-370
  • Vaquero, M., Chacón, G., Fernández, C., Martínez, K. et Rando, J. M. (2001) - «Intrasite spatial patterning and transport in the Abric Romaní Middle Paleolithic site (Capellades, Barcelona, Spain)», in: Settlement dynamics of the Middle Paleolithic and the Middle Stone Age, Conard, N. J., (Éd.), Tübingen, Tübingen; Kerns, pp. 573-595

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abric Romaní Modifica l'enllaç a Wikidata