Jaciment de Montlleó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaJaciment de Montlleó
Ubicació
País Catalunya Catalunya
 42° 21′ 52″ N, 1° 49′ 11″ E / 42.36445833°N,1.81984167°E / 42.36445833; 1.81984167
Qualitat
Altitud 1.140 m
Història
Tipus Jaciment arqueològic
Cronologia Magdalenià (entre uns 16.000 i 15.000 anys)
Primera menció escrita 1998
Excavacions 2000 - present
Arqueòleg Josep Maria Fullola (director de l'excavació), Xavier Mangado (director de la investigació)
Troballa arqueològica

Unes mil peces de sílex per fer ganivets o puntes de llança o de sageta

sagetes, restes d'ossos de cavall, cérvol, isard, cabra, conill, llebre i bisó, una dent de cérvol decorada, diverses closques de petxina de sis espècies diferents.[1]
Modifica les dades a Wikidata

El jaciment de Montlleó és una excavació arqueològica situada al coll de Saig, al terme municipal de Prats i Sansor, a la Cerdanya. Es va descobrir el 1998 i s'ha excavat des del 2000 fins avui. El director de l'excavació és Josep Maria Fullola, i el director de la investigació, Xavier Mangado.[1] Històricament, se situa dins del mapa europeu del període magdalenià.

Història[modifica]

Va ser ocupat per una tribu de caçadors-recol·lectors fa uns 16.000 anys (entre 16.900 i 15.450 anys, segons les proves del carboni 14), al final de la darrera glaciació, quan se suposa que la Cerdanya ja era un camí per passar els Pirineus. És un dels pocs jaciments d'aquest tipus en alçada i un dels situats a més altitud d'Europa. El jaciment és dalt d'un turó que s'eleva uns 50 m sobre la plana circumdant, a una altitud de 1.140 m, des del qual es pot veure una bona part de la comarca, cosa que el feia òptim per controlar les peces de caça o els moviments d'altres grups.

Es creu que va ser habitat als estius per un grup d'uns quinze individus que vivien principalment de la cacera de cavalls, cérvols i altres animals grans. En aquell temps, el gel era gairebé permanent, tot i que el clima glacial es va anar suavitzant entre fa 20.000 anys i 11.000 anys, però el jaciment va ser abandonat fa uns 15.000 anys, sense que se'n sàpiguen les causes.

Troballes[modifica]

Fins ara se n'han netejat uns 50 m² i s'hi han trobat unes mil peces de sílex per fer ganivets o puntes de llança o de sageta. Com que el sílex no existia allà mateix, però sí en comarques properes, els ocupants s'hi haurien desplaçat perquè era un lloc interessant per a la cacera. A Montlleó, s'hi han trobat restes d'ossos de cavall, cérvol, isard, cabra, conill, llebre i bisó. També s'hi han descobert les restes d'un foc, on es cremaven fins i tot els ossos dels animals, excepte els que es guardaven per fer-ne eines. Una dent de cérvol trobada al jaciment està foradada per servir de decoració, igual que diverses closques de petxina corresponents a sis espècies, una de les quals, Litorina obtusata, només existia a l'Atlàntic.[1]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]