L'Espluga de Francolí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia política
l'Espluga de Francolí
Escut de L'Espluga de Francolí
escut de l'Espluga de Francolí
Espluga de Francolí - Esglésies.JPG
L'església romànica al costat de la neoclàssica

Epònim cova i Francolí
Localització
41° 23′ 50″ N, 1° 06′ 10″ E / 41.3972°N,1.1029°E / 41.3972; 1.1029
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCamp de Tarragona
ComarcaConca de Barberà

Entitats de població 4
Conté la localitat
Població
Total 3.742 (2018)
• Densitat 65,42 hab/km²
Llar 151 (1553)
Gentilici espluguí, espluguina
Geografia
Superfície 57,2 km²
Altitud 411 m
Limita amb
Història i celebracions
Festa major Últim divendres de juliol
Patró Abdó i Senén
Dia de mercat Dilluns i divendres
Organització política
• Alcalde Josep Maria Vidal Minguella (2019)
Identificador descriptiu
Codi postal 43440
Fus horari UTC+01:00
Codi de municipi INE 43054
Codi territorial IDESCAT 430542
Altres
Agermanament amb Splügen (Suïssa)

Lloc web http://www.esplugadefrancoli.cat/
Modifica les dades a Wikidata

L'Espluga de Francolí és un municipi català de la comarca de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona.

El nom de la vila prové del llatí spelunca (cova), mot amb què ja era coneguda al segle XI, en referència a les nombroses balmes i cavitats dels voltants de la vila, entre les quals la cova de la Font Major, per on discorre sota terra el riu Francolí. Aquesta cova va ser descoberta per casualitat el 1853 i es pot visitar, juntament amb el museu que hi ha instal·lat.

Història[modifica]

La vila de l'Espluga es va originar al voltant d'un castell que Ponç Hug de Cervera va bastir damunt un turó al segle XI. Més endavant el castell va passar a dependre de Poblet i dels templers, a mitjan segle XIII; la part baixa del poble estava sota la jurisdicció dels hospitalers, que hi van establir la comanda de l'Espluga de Francolí i que van adquirir tota la senyoria el 1312, any de l'extinció de l'orde dels Templers.

Geografia[modifica]

És a l'extrem sud-oriental de la comarca, entre la serra del Tallat al nord, al límit amb les Garrigues i l'Urgell, i les cingleres del bosc de Poblet i la Pena, de les muntanyes de Prades, al sud; entremig, la plana i el barranc del Reguer, amb camps de conreu i vinyes. Limita al nord amb Fulleda (Les Garrigues), Vallbona de les Monges (Urgell) i Senan; a llevant amb Blancafort, la Guàrdia dels Prats i Montblanc; al sud amb Rojals i a ponent amb Vimbodí i Poblet.[1]

El terme és travessat pel riu Francolí, que s'origina a la Font Major de l'Espluga, a la confluència dels rius Sec i Milans. S'hi pot accedir per la carretera N-240 i per l'autopista AP-2, amb sortida a Montblanc; també té connexió, a través de diverses carreteres locals, amb els pobles veïns. Hi ha estació de tren (línies 13 i 14 de Rodalies de Catalunya) i hi passa una línia de l'AVE.

La majoria de la població es concentra a la vila de l'Espluga de Francolí. També hi ha el nucli balneari de les Masies, a 2 km al sud de l'Espluga, prop del monestir de Poblet, al terme de Vimbodí i Poblet. A l'extrem sud del municipi hi ha el santuari de la Santíssima Trinitat.

Llocs d'interès[modifica]

Monument damunt la Cova

Museus[modifica]

Les Coves de l'Espluga són unes cavitats naturals utilitzades pels humans des del paleolític. El museu que hi ha dins la Cova Museu de la Font Major permet conèixer com era la vida a la prehistòria, mitjançant projeccions sobre les parets de les roques i d'escenes de teatre virtual, tant del descobriment de la cova com de les activitats que s'hi realitzaven. A l'exterior de la cavitat s'hi troba una recreació d'un poblat neolític a escala real. A les Coves també s'hi fan rutes d'aventura.[2]

El Museu de la Vida Rural és el museu de la Fundació Carulla. Lluís Carulla i Canals va crear aquest museu etnogràfic de la pagesia el 1988 a la casa pairal de la família Carulla, i hi va aportar la col·lecció d’estris i eines del camp en procés de desaparició que havia anat recollint. Vint anys després de l’obertura, l’arquitecte Dani Freixes va dur a terme un important projecte d’ampliació i modernització; i, actualment, consta de tres edificis amb col·leccions visitables i un hort. És un recorregut pel món de la pagesia catalana des de principis del segle XX fins a principis de segle XXI, posant èmfasi en el canvi en la vida i en la concepció del món rural que des de mitjans del segle XX ha produït la industrialització i mecanització massives del camp català.[3]

La Fassina Balanyà és una antiga destil·leria d'aiguardent de la dècada de 1830. A través de la maquinària antiga i restaurada s'explica el procés productiu per l'obtenció d'aiguardent i derivats a partir de la brisa del raïm. Forma part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.[4]

Àngel Guimerà va anomenar el celler cooperatiu de l'Espluga de Francolí Catedral del Vi

El Celler Cooperatiu d'estil modernista, el més antic de Catalunya, impulsat per l'agrarista Josep Maria Rendé i Ventosa, és una obra de 1913 de Pere Domènech i Roura, que va seguir el projecte del seu pare, Lluís Domènech i Montaner, basat en el gòtic català. Actualment s'hi allotja el Museu del Vi.[5] El museu està estructurat en tres nivells. En un primer nivell soterrat, habilitat per antic cup, s'hi exposa la història, el cultiu i l'elaboració del vi. En un segon nivell, entre les tines, s'explica l'elaboració moderna del vi. Finalment, en un tercer nivell i per damunt de les tines, s'hi exposa l'arquitectura i un audiovisual.

Altres edificis emblemàtics[modifica]

L'Antic Hospital medieval

L'Antic Hospital, de l'orde de Sant Joan, va ser fundat pels cavallers hospitalers tot i que l'edifici actual, gòtic, data del segle XIV. Actualment, l'edifici acull l'emissora municipal L'Espluga FM Ràdio, la biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola, l'Arxiu Municipal, el Club d'Escacs, i la seu d'algunes entitats.

L'església vella de Sant Miquel, del segle XIII, és de transició entre el romànic i el gòtic. El 1837, sota les escales de l'església, s'hi van amagar les restes dels reis catalans que havien estat profanades al monestir de Poblet. Incendiada el 1873 durant la Tercera Guerra Carlina, es va construir a la mateixa plaça l'església nova, d'estil neoclàssic, aprofitant les pedres de l'antic castell.

Cultura i esports[modifica]

Casal de l'Espluga

L'Espluga FM ràdio és l'emissora municipal de l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí. Va ser creada l'any 1984 per un grup de joves de la població. L'emissora és gestionada per l'Espluga Audiovisual.

El Casal de l'Espluga, obert el 1962, també sota el mecenatge de Lluís Carulla. És el centre de tot un conjunt de serveis com ara hotel, parc infantil, pavelló poliesportiu, escola de música, auditori, teatre, etc.

Centres esportius. Hi ha diversos centres esportius on s'hi fan activitats, entrenaments, partits... El camp de futbol, pistes de tennis, pistes de bàsquet, pista de patinatge/hoquei, sales d'aeròbic, sales de ballet, Moto Club Francolí, piscina municipal, camps de futbol sala i diversos parcs infantils on poder gaudir de l'esport i la natura.

Fires i festes[modifica]

Durant tot l'any a l'Espluga de Francolí se celebren festes i fires dedicades a diferents temes:

  • La cavalcada de Reis se celebra el 5 de gener, l'arribada és pel carrer Passeig Canyelles, van passejant per tots els carrers de la vila repartint caramels per als més petits i als més grans.
  • La Fira de Sant Vicenç va ser fundada l'any 1565, i l'any 2019 ha arribat a la 454a edició. Se celebra el quart diumenge de gener.
  • El carnaval de l'Espluga de Francolí és un dels més lluïts de la comarca.
  • La setmana Santa se celebra a molts dels carrers de l'Espluga, on els armats, les vestes, tots els sants... surten a fer un recorregut per celebrar el dia de Tots Sants. Hi ha els armats de l'Espluga que es van fundar l'any 2010.
  • La Setmana de la Joventut és organitzada per l'associació juvenil de la vila durant la tercera setmana de juliol.
  • La tradició vinícola a l'Espluga té antecedents centenaris. A finals del segle XIX va néixer el cooperativisme a la comarca. La creació del sindicat agrícola de l'Espluga el 1910, va fer que la Conca fos coneguda com el “bressol” del cooperativisme català. Aquesta tradició segueix viva avui en dia. De fet, la producció agrícola que ha aguantat amb més força l'arribada dels nous temps ha estat la vinya. A principis de setembre i amb l'inici de la recol·lecció del raïm, s'organitza la Festa de la Verema amb una mostra vinícola i gastronòmica.
  • Per Nadal, als anys parells es representen Els Pastorets al Casal de l'Espluga, i als anys senars es fa un pessebre vivent pel nucli antic de la vila.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
129 133 151 663 2.132 3.471 3.511 3.964 3.654 3.424

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.173 3.224 2.959 3.016 2.912 3.181 3.549 3.633 3.602 3.627

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.671 3.665 3.654 3.664 3.687 3.857 - - 3.913 3.836

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
3.791 3.742 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica]

Segons els resultats de les eleccions municipals de 2019, la composició de l'Ajuntament és la següent:

Economia[modifica]

L'activitat econòmica del municipi depèn de l'agricultura, el comerç, el turisme i la indústria. Els conreus més importants són la vinya, els cereals (blat i ordi), les ametlles i l'oliva, i també hi ha algunes granges d'aviram i porcí.

El reclam turístic del monestir de Poblet ha fet de l'Espluga un important nucli de serveis culturals, d'hostaleria, de restauració i de lleure, que complementen els atractius propis del terme. Els dolços típics del poble són els carquinyolis i les galetes triangulars (vanos).

Els dilluns i divendres al matí hi ha mercat. La fira de la vila (que hi té lloc el darrer diumenge de gener), documentada des del 1565, aglutina l'oferta comarcal, i ha derivat dels seus orígens agrícoles i ramaders a aspectes més comercials i de serveis. També és remarcable la mostra vitivinícola i de productes agraris que se celebra al setembre, durant la Festa de la Verema.

Vocabulari[modifica]

Paraules i expressions típiques de l'Espluga:

  • Alego: Aviat (castellanisme).
  • A mallà: "Ai mira", quan fa temps que no veus algú.
  • Arrujar: Vomitar (castellanisme).
  • Au vénguen: Som-hi.
  • Bajoca: Mongeta tendra.
  • Camí: Vegada, cop, volta.
  • Ensumania: Xemeneia.
  • Espetugar: Quan l'oli calent esquitxa de la paella.
  • Fato: Coses
  • Galondru: Mandrós.
  • Jugar a la cluca: Jugar a fet i amagar.
  • Menadors: Gronxador.
  • Mixó: Ocell.
  • Penyic: Xapa de les ampolles de refresc.
  • Perxe: Són les golfes.
  • S'ha acabat la ballugana: S'ha acabat tot.
  • Tinc fe ("timfè"): Em sembla.
  • Vencill: Fil de cosir o per lligar quelcom.
  • Xaupa: Aixada.

Referències[modifica]

  1. Carreras Casanovas, Antoni; Roca Armengol, Jordi. Breu història de l'Espluga de Francolí. L'Espluga de Francolí: Associació Història de l'Espluga de Francolí ; Pagès Editors, 2007, p. 333. ISBN 9788497795999. 
  2. «Cova de la Font Major». Coves de l'Espluga. [Consulta: 5 febrer 2019].
  3. «Museu de la Vida Rural». Fundació Carulla, 2019. [Consulta: 5 febrer 2019].
  4. «Què és la Fassina Balanyà?». Fassina Balanyà de l'Espluga de Francolí. [Consulta: 5 febrer 2019].
  5. Calvet, Jordi «Entre Catedrals del vi». Sàpiens [Barcelona], núm. 71, setembre 2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]