Vilaverd

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaVilaverd
Escut de Vilaverd
Estacion de Vilaverd - 2013-04-17 - Jorge Franganillo.jpg

Localització
Localització de Vilaverd respecte de la Conca de Barberà.svg
41° 20′ 03″ N, 1° 10′ 39″ E / 41.3341°N,1.17747°E / 41.3341; 1.17747
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCamp de Tarragona
ComarcaConca de Barberà
Entitats de població 1
Població
Total 440 (2017)
• Densitat 34,92 hab/km²
Gentilici Vilabertí, vilabertina
Geografia
Superfície 12,6 km²
Altitud 269 m
Limíta amb
Organització política
• Alcalde Antonio Angles Rosich Tradueix
Identificador descriptiu
Codi postal 43490
Zona horària UTC+01:00
Codi de municipi INE 43172
Codi IDESCAT 431726
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Vilaverd és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà, anomenat Vilavert fins al 1983.

Localització[modifica]

Vilaverd és el municipi més al sud de la Conca de Barberà; limita amb Montblanc al Nord i amb la Riba (Alt Camp) al Sud.

Geogràficament està situat l'Oest de les Muntanyes de Prades. El relleu és accidentat. En el seu territori conflueix el riu Brugent amb el Francolí.

Història[modifica]

El topònim està documentat al segle xii com Villa Viridi, «vila verda» que podria fer referència a la vegetació o bé d'origen àrab a partir del nom de persona Uard, o de uarz, «vila nova».[1] En els fogatges dels segles xv i xvi consta amb grafia fonètica Vilavert, de la vegueria de Montblanc.[2] El 1933 es va fixar la grafia etimològica,[3] anul·lada durant el franquisme fins al 1983.[4]

En l'època sarraïna va ser un enclavament estratègic gràcies al seu castell (del segle XI). La "Reconquesta" arribà a Vilaverd l'any 848. Poc després (segle XII) esdevingué propietat de l'arquebisbe de Tarragona.

Fills il·lustres de la població han estat el bisbe de Girona entre 1934 i 1963, Josep Cartañà i Inglés, i el professor i historiador Francesc Cortiella i Òdena.

Economia[modifica]

Antigament a Vilaverd se'n va treure profit dels pous de glaç[5]i de la força hidràulica del riu, al voltant del qual hi van haver 2 molins fariners, l'un es deia Molí de Janoi i l'altre Molí de Baix.

En l'actualitat la principal font econòmica de la població és la indústria, especialment la paperera, i en segon lloc l'agricultura, que ha anat en declivi en els darrers anys. Els conreus tradicionals són: la vinya, l'olivera i els cereals. La cooperativa agrícola data del 1914.

Hi ha 378,13 hectàrees d'espai natural incloses en la Xarxa Natura 2000, motiu pel qual el municipi rep visitants amants del senderisme.

Comunicacions[modifica]

Vilaverd està ben comunicat, situat a prop de la carretera N-240, de la C-240, la C-241. Hi ha servei regular d'autobusos que enllacen amb Tarragona i Barberà de la Conca amb parades en altres viles d'aquest recorregut; una altra línia d'autobusos enllaça amb Valls i Poblet i Vimbodí.

També hi ha una estació de ferrocarril de la línia que comunica Tarragona amb Lleida.

Llocs d'interès[modifica]

  • Ermita de la Mare de Déu del Mongoi (s. XIII)
  • Església parroquial de St. Martí (s. XII)

Fires, festes i mercats[modifica]

Vilaverd celebra la festa major per Sant Cristòfol, el 10 de juliol, i per Sant Martí, l'11 de novembre

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
21 22 44 232 793 1.077 1.102 1.109 949 866

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
757 730 677 643 576 488 412 382 369 373

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
361 360 354 386 416 438 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica]

  1. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc. Barcelona: Millà, 1991, p.272-273. ISBN 84-7304-186-0. 
  2. Fogatges de Catalunya
  3. Vila, Pau. La divisió territorial de Catalunya. Barcelona: Seix Barral, 1977. ISBN 84 322 9508 6.  Facsímil de l'edició Barcelona: Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937.
  4. Canvis de nom, a Municat
  5. Roser Puig «Explotació dels pous de gel de Vilaverd per la família Batlle a finals de segle XVIII». Reboll, núm 7, pàg. 8-10.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilaverd Modifica l'enllaç a Wikidata