Valls

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi de l'Alt Camp. Vegeu-ne altres significats a «Valls (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaValls
Bandera de Valls Escut de Valls
Escut de Valls
Plaça del Blat (Valls) - 2.jpg
Plaça del Blat

Localització
Localització de Valls respecte de l'Alt Camp.svg
41° 17′ 18″ N, 1° 15′ 03″ E / 41.288333°N,1.250833°E / 41.288333; 1.250833
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Alt Camp
Entitats de població
Entitats de població 4
Conté Picamoixons
Població
Total 24.285 (2016)
• Densitat 439,15 hab/km²
Gentilici Vallenc, vallenca, vallencs, vallenques
Geografia
Superfície 55,3 km²
Altitud 215 m
Limita amb
Història
Patró Mare de Déu de la Candelera (2 febrer)
Santa Úrsula (21 octubre)
Sant Joan Baptista (24 de juny)
Organització i govern
• Alcalde Albert Batet i Canadell
Economia
Pressupost 25.643.684,00 € (2008) (2008)
Indicatius
Codi postal 43800
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 43161
Codi IDESCAT 431613
Altres dades
Agermanament
Andorra la Vella (Andorra)
Chahal (Guatemala)
Saint-Cyr-sur-Loire (França)
Settimo Torinese (Itàlia)
'"`UNIQ--ref-00000001-QINU`"'


Web valls.cat
Modifica dades a Wikidata

Valls és la capital de la comarca de l'Alt Camp. Es troba a 19 km de Tarragona i a 215 m sobre el nivell del mar. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Picamoixons.

Història[modifica | modifica el codi]

La ciutat de Valls està enclavada en una zona de pas. Això fa que des de la prehistòria la zona hagi estat ocupada per l'home. En són bona mostra les troballes del jaciment de Picamoixons, entre altres. Més endavant, a l'època dels ibers i en la posterior romanització, els paratges de Valls foren habitats amb intensitat. El jaciment ibèric del Vilar i el forn d'època iberoromana de Fontscaldes així ho evidencien.

Però el naixement pròpiament dit de la ciutat no es produí fins a la primera meitat del segle XII, una vegada derrotats els sarraïns que poblaven Siurana i la serra de Prades.

L'any 1194 ja està documentada l'església parroquial de Sant Joan. El 1210 el rei Pere el Catòlic concedí el privilegi del mercat setmanal. L'any 1229 la vila ja tenia les seves Ordinacions Municipals, unes de les més antigues de Catalunya, fet que demostra ja la complexitat de l'estructura econòmica i social de la ciutat.

La vila tenia dos punts neuràlgics: l'església parroquial de Sant Joan, romànica, i el castell, propietat de l'arquebisbe, el qual era senyor absolut de la municipalitat des de l'any 1391, en què el rei Joan I li vengué la seva jurisdicció. Fou en aquesta època, a l'últim terç del segle XIV, quan es configuraren els límits de la ciutat antiga en construir-se les muralles.

La vila tenia una gran vitalitat i esdevingué la segona població del Camp de Tarragona al llarg dels segles XIV, XV i XVI. Fou aquest últim segle el que veié la construcció de diverses esglésies i convents i diverses obres civils d'importància. La més emblemàtica fou la construcció de la nova església parroquial de Sant Joan, entre el 1569 i el 1583.

Després de l'embranzida constructora de finals del segle XVI, el segle XVII començà amb crisis constants que s'agreujaren amb la guerra contra França i més tard amb la guerra dels Segadors. La vila de Valls, situada en un punt estratègic entre Lleida i Tarragona, es veié assetjada una i altra vegada per les tropes invasores, i l'agost de 1694[2] s'hi produí l'avalot dels pobres, que s'estengué a Solivella.

Passada la guerra la vila recobrà la seva puixança econòmica fins a principis del segle XVIII en què novament es veié assetjada, ara amb motiu de la guerra de Successió. El 1709, el rei Carles va concedir el títol de ciutat a la vila, pels grans serveis prestats a la seva causa; un títol que Valls perdé en accedir el rei Felip V a la Corona d’Aragó.

Va formar part de la Vegueria de Tarragona fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Tarragona des del 1716 fins al 1833.[3]

L'entronització de la nova monarquia féu aflorar nous dirigents, especialment la família Veciana, que dirigirà el cos dels Mossos d'Esquadra, nascuts a la ciutat. Al llarg de la centúria es veié la construcció del nou santuari de la Mare de Déu del Lledó, de l'església de Sant Antoni i del quarter. Fou un moment de gran expansió econòmica en què destacava el cultiu de la vinya i el seu comerç. El segle XVIII s'acabà amb la fundació de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, l'any 1791, de gran repercussió en la història de la ciutat, i amb l'aparició de les primeres manifestacions del fet casteller tal com el coneixem ara.

El segle XIX s'inicià amb la invasió francesa durant la qual es produí la Batalla del Pont de Goi el 25 de febrer de 1809, i continuà amb les Guerres Carlines. Tot el segle es veié constantment sobresaltat per motins (1834 i 1845[4]), fets revolucionaris (1868 i 1869) i enfrontaments entre patrons i obrers. Uns enfrontaments lògics si pensem que la ciutat comptava amb una forta industrialització, especialment en el ram tèxtil. Tinguem en compte, a més a més, que el 1842 Valls arribà als 16.084 habitants, de manera que efímerament es convertia en la quarta ciutat de Catalunya en pes demogràfic, després de Barcelona, Reus Tortosa. L'any 1850 fou inaugurat el Teatre Principal.

La inestabilitat social i la plaga de la fil·loxera, que afectà la vinya, provocaren un enfonsament econòmic de la ciutat. Tot i així, en les dues darreres dècades del segle Valls veié diversos fets importants, com la creació de la fàbrica de gas (1880), la fundació del Banc de Valls (1881), l'arribada del tren Barcelona-Vilanova-Valls (1883), el naixement de la Societat Agrícola (1888) i la construcció del campanar de Sant Joan (1897), el més alt de Catalunya. Fidel a la Segona República Espanyola, fou víctima de bombardeigs, repressió republicana i nacionalista, i les principals esglésies i capelles foren assaltades i cremades.

Valls, bressol dels castells[modifica | modifica el codi]

Durant el segle XX s'han produït grans transformacions econòmiques, socials i urbanístiques. Ara bé: fins força després del greu sotrac de la guerra civil (1936-1939), la ciutat patí l'estancament iniciat en la centúria anterior. No obstant això, podem destacar que abans de la contesa sorgiren iniciatives importants com la Biblioteca Popular, la Cooperativa Elèctrica i l'Escola del Treball. Gradualment, a partir dels anys cinquanta es produí una nova expansió industrial. Mentre els sectors tradicionals de la indústria (el tèxtil, els aiguardents i els adobats), així com l'agricultura, anaven quedant reduïts a la mínima expressió, sorgien dues empreses metal·lúrgiques destinades a fer-se molt grans. La creació del Polígon Industrial, l'any 1964, va permetre la implantació de noves factories i una diversificació del teixit industrial de Valls. Simultàniament, el sector dels serveis, tant públics com privats, ha anat experimentant una expansió. Veure: Bressol dels Castells

Símbols[modifica | modifica el codi]

L'escut oficial de Valls[5] té el següent blasonament: Escut caironat: de gules, una faixa d'argent. Per timbre, una corona mural de ciutat. Tot i que l'escut de la ciutat és, pel que fa a les peces i els esmalts, el tradicional de sempre, no va ser aprovat oficialment fins al 12 de maig de 1983.

Economia[modifica | modifica el codi]

El 1970 la seva renda anual mitjana per capita era de 58.986 pessetes (354,51 euros).[3]

El 1983 el terme municipal de Valls comptava amb unes 1.117 explotacions agràries d'entre 0 i 5 hectàrees, unes 227 d'entre 5 i 50 hectàrees, 6 d'entre 50 i 200 hectàrees i 1 explotació més gran de 1.000 hectàrees.[3]

El municipi de Valls té 24.321 habitants, dels quals 12.127 són homes i 12.194 dones. Aquesta població té una estructura d'edats força equilibrada: 16,9% de població entre 0 i 14 anys; 60,6% entre 15 i 59 anys; i 22,5% de 60 anys i més. En funció del lloc d'origen, diguem que un 67,6% de la població ha nascut a Catalunya, un 17,2% a l'Estat espanyol i un 15,1% en altres estats. Per sectors d'activitat, un 4% es dedica a l'agricultura i ramaderia, un 56% a la indústria, un 5% a la construcció i un 35% al comerç i serveis.[6]

Tradicions[modifica | modifica el codi]

El calendari festiu anual de Valls s'inicia amb els Tres Tombs, que se celebren al gener, i que provenen de la festa de Sant Antoni Abat el 17 de gener. Els Tres Tombs de Sant Antoni Abat de Valls són uns dels més concorreguts de Catalunya, els que presenten una millor col·lecció de carros de treball i alhora el recorregut més complex al seu pas pel barri antic de la ciutat, fet que posa a prova la destresa dels carreters. Han estat declarats Festa Tradicional d'Interès Nacional per part de la Generalitat de Catalunya.

Unes setmanes després, a finals de gener en ple hivern, té lloc la Festa de la Calçotada, diada gastronòmica dedicada al producte gastronòmic que des de Valls s'ha exportat al món. Les calçotades van néixer a Valls i han esdevingut un dels àpats nacionals de Catalunya.

El Carnaval és aquí una festa prou espontània. L'element més singular és el tradicional caramel vermell de Dijous Gras, que només es pot trobar a Valls. La festa acaba Dimecres de cendra amb l'Enterrament del Carnestoltes, en què figura la geganta de la Quaresma. Un cop finalitzat aquest acte, la geganta es porta a l'entrada de l'Ajuntament fins que s'acaba la Quaresma. Cada setmana se li despenja una arengada de les set que té al seu cistell.

La Setmana Santa excel·leix per la qualitat i antiguitat d'algunes de les talles que ixen en processió Divendres Sant a la nit pel barri antic i el cor de la ciutat vallenca. En aquest sentit, es conserven misteris de l'escultor Lluís Bonifaç i Massó, del segle XVIII, que són dels més històrics que desfilen a Catalunya.

La Diada de Sant Jordi es commemora el patró de Catalunya amb parades de llibres i roses als carrers.

El Corpus de Valls té el seu eix central en la processó. És un dels Corpus més antics de Catalunya i del conjunt de la península, i el de major trajectòria del Camp de Tarragona.

La Festa Major de Sant Joan Baptista de Valls, al voltant del dia 24 de juny, és considerada l'inici de la temporada tradicional de castells, la manifestació més identitària de Valls i un dels símbols de Catalunya. Des de novembre de 2010 els castells, són Patrimoni Immaterial de la Humanitat, gràcies a la proclamació de la UNESCO. En el terra de la plaça del Blat figura la placa que assenyala el quilòmetre zero de l'univers casteller.

El dimarts i primer dimecres d'agost s'hi organitza la Firagost, la Festa Major del Camp Català. Els tendals que cobreixen la plaça del Blat i el carrer de la Cort formen part del patrimoni de les arquitectures efímeres de Catalunya. Hi té lloc el segon duel entre les colles vallenques a la diada castellera de Firagost.

La vigília de l'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, se celebra la tercera actuació castellera en la plaça bressol dels castells.

Dins les Fires de Santa Úrsula de Valls, la Diada de Santa Úrsula, a la plaça del Blat, és una de les més importants diades castelleres de Catalunya i significa la cloenda del calendari tradicional dels castells. Des del 2012 ha esdevingut amb el nom de Fòrum Casteller la gran fira dels castells.

El cicle de Nadal compta amb el tradicional Mercat de Nadal i Fira de capons, aviram i motius nadalencs. Aquesta fira d'aviram viu és l'única en el seu gènere que es realitza al Camp de Tarragona i dóna una personalitat diferenciada al Nadal vallenc. La representació dels Pastorets de Valls, a càrrec del Grup del Teatre Principal és un dels grans clàssics de les celebracions i va adreçat especialment als públics familiars. El treball vallenc en el teatre popular en els anys cinquanta i seixanta del segle XX fou clau per a l'actualització de la manera de fer Pastorets a Catalunya, i marcà la pauta en el ressorgiment d'aquest espectacle nadalenc molt especialment en les comarques de Tarragona. El 2011 s'ha iniciat la representació del Pessebre vivent de Valls, el pessebre de la història.

Cada deu anys, al voltant del dia 2 de febrer, festivitat de la Mare de Déu de la Candela, s'hi celebren les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, concretament els anys acabats en 1 com per exemple 2001, 2011... Són declarades Festa Patrimonial d'Interès Nacional per part del Govern de la Generalitat de Catalunya. Durant deu dies la ciutat de Valls retroba i exhibeix les seves arrels amb els pregons, les lluminàries, els castells i el seguici cerimonial. Les properes tindran lloc l'any 2021.

En la literatura[modifica | modifica el codi]

Vilaniu és l'elaboració literària que Narcís Oller fa de Valls, la ciutat on va néixer. Allí hi transcorren, del tot o en part, tres de les seves novel·les més conegudes: Vilaniu, La bogeria i La febre d'or. L'autor evoca, seguint els cànons romàntics, els personatges, els llocs i els costums de la vila, però alhora fa un retrat força crític del seu ambient tancat, ensopit i estret de mires.

Xiquets de Valls[modifica | modifica el codi]

Colla Vella dels Xiquets de Valls[modifica | modifica el codi]

Colla Joves Xiquets de Valls[modifica | modifica el codi]

Article principal: Colla Joves Xiquets de Valls

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

L'skyline de la ciutat de Valls compta amb un element que la caracteritza especialment: el campanar de Valls, que correspon a l'església arxiprestal de Sant Joan. Amb 74 metres, és el més alt dels de les esglésies de Catalunya. És obra de l'arquitecte Francesc Villar Carmona i va ser construït entre 1895 i 1897. Des de dalt s'albiren poblacions de cinc comarques diferents.

Capella del Roser

Declarats béns culturals d'interès nacional:

Antic hospital de Sant Roc: edifici que es remunta a l'any 1562, quan el Consell Especial de la vila acordà fer un hospital nou en uns terrenys propers a la muralla. Originalment va ser conegut com a Hospital de Pobres de Jesucrist i es posà sota l'advocació de Sant Roc l'any 1582. L'edificació, restaurada en l'actualitat, destaca pel claustre central i per la columnata de pilars de secció octogonal i arcs de mig punt que recorre perimetralment les façanes d'aquest pati interior. La façana exterior ofereix un caràcter sobri i equilibrat. Tres portalades de pedra d'àmplies proporcions donen accés a les dues dependències destinades a sales d'exposicions temporals i al vestíbul d'accés al claustre i a les plantes superiors de l'edifici. Actualment és la seu de l'Institut d'Estudis Vallencs.

Hi podem trobar el santuari de la Mare de Déu del Lledó, imatge d'alabastre trobada el 1366; és situat al passeig de Caputxins. Actualment és parròquia.

Museus

El Museu Casteller de Catalunya[modifica | modifica el codi]

A la ciutat de Valls, s'està construint el Museu Casteller de Catalunya que rebrà el nom de Món Casteller – Museu Casteller de Catalunya.

Es tracta d'un projecte ideat fa més de 40 anys quan el vallenc Pere Català Roca apuntà la necessitat de la seva creació. Finalment però, l'any 2015 s'inicien les obres de construcció de l'edifici que l'ha d'acollir situat al Barri Antic de Valls. L'edifici, obra de l'arquitecte català Dani Freixes Melero i la seva empresa Varis Arquitectes acollirà la museografia dissenyada per l'empresa del museògraf i escenògraf Ignasi Cristià, guanyador del concurs públic. Així mateix, l'empresa Lavinia Spurna Visual s'encarregarà dels audiovisuals del Museu.

Amb l'obertura de Món Casteller – Museu Casteller de Catalunya es donarà inici a un centre museístic i d’experiències únic al país, dedicat íntegrament i exclusivament al patrimoni immaterial dels castells.

Fills il·lustres de la ciutat[modifica | modifica el codi]

Vegeu també la categoria Vallencs

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Fontscaldes 184
Masmolets 17
Picamoixons 454
Valls 23.994
Font: Municat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
245 337 665 3.116 8.155 13.588 13.250 13.274 12.625 11.911
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
10.698 11.210 10.866 11.650 11.886 15.091 18.753 20.283 20.074 20.263
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
20.206 20.098 20.382 21.048 22.237 23.315 24.740 25.158 25.084 24.570
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Alcaldes[9][modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Pau Nuet
PSC
19/04/1979 --
1983 - 1987 Pau Nuet
PSC
28/05/1983 --
1987 - 1991 Pau Nuet
PSC
30/06/1987 --
1991 - 1995 Alfred Pérez de Tudela
PSC
15/06/1991 --
1995 - 1999 Jordi Castells
ERC
17/06/1995 --
1999 - 2003
03/07/1999 --
2003 - 2007 Dolors Batalla
CiU
14/06/2003 --
2007 - 2011
CiU
16/06/2007 --
2011 - 2015 Albert Batet
CiU
11/06/2011 --
Des de 2015 Albert Batet
CiU
13/06/2015 --

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Butlletí municipal, marc 2003.
  2. Josep M. Grau Pujol i Roser Puig Tàrrech, Repercussions de la Guerra dels Nou Anys al Camp de Tarragona (1689-1697)
  3. 3,0 3,1 3,2 M. Calbet, Josep; Teresa M. Jové. Alt Camp: marc físic marc humà. Valls: Generalitat de Catalunya, maig de 1983. ISBN 84-300-8291-3. 
  4. Risques, Manel. Història de la Catalunya contemporània. Barcelona: Pòrtic, 1999. ISBN 8473065530. 
  5. «DECRET 248/1983, de 12 de maig, pel qual s'autoritza l'Ajuntament de Valls per adoptar el seu escut heràldic municipal.» (pdf). DOGC num 342, 12-05-1983. [Consulta: 26 juny 2010].
  6. «[www.idescat.cat Dades població 2015]» (en català). [Consulta: 20 gener 2016].
  7. «L’església de Sant Joan Baptista de Valls és declarada bé cultural d’interès nacional» (en català). [Consulta: 10 juny 2015].
  8. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 128. ISBN 84-393-5437-1. 
  9. «Els sis alcaldes democràtics de Valls» (en català). [Consulta: 6 desembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]