Francolí

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre el riu Francolí. Vegeu-ne altres significats a «Francolí (ocell)».
Infotaula de geografia físicaFrancolí
FrancolíEl Francolí prop de La Masó
Tipus riu
Inici
Cota inicial 412 m
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Localització Vimbodí (vegeu el text)
Final
Localització mar Mediterrani a Tarragona
Desguassos Mar Mediterrània
Afluents riu de Milans
Característiques
Dimensions 85[1]  m (Llargada
Creua Conca de Barberà, Alt Camp i Tarragonès
Superfície 838,0 km²
Superfície de la conca 838 km²
Mesures i indicadors
Cabal 1,18 m³/seg
Modifica dades a Wikidata

El Francolí[2] (Tulcis per als romans) és un riu de Catalunya que desguassa al mar Mediterrani, al port de Tarragona, i és el riu més important dels que neixen a les comarques de Tarragona.

Origen del nom[modifica]

L'origen del seu nom té diverses etimologies possibles:[3]

  • De l'au francolí.
  • D'un tipus d'alou (propietat territorial lliure i exempta de tota càrrega i dret senyorial, a l'edat mitjana), consistent en terres de les quals el senyor directe només rebia els censos, anomenat "francolí".
  • Del llatí flumicolinum, diminutiu de flumen, "riu".
  • De l'antropònim germànic Francolinus o Franculin.

Curs[modifica]

Naixement[modifica]

El punt de naixement del Francolí no està del tot establert; s'acostuma a dir que neix a la Font Major de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), però el riu ja s'anomena "Francolí" abans d'arribar a l'Espluga;[4] en aquesta població només s'hi ajunta el riu Sec, molt a prop de la Font Major. L'aigua que brolla en aquesta cova no és més que la part infiltrada de les rieres i torrents que baixen de les muntanyes de Prades. Així, el veritable naixement del Francolí seria dins del terme municipal de Vimbodí, on el barranc dels Torrents s'ajunta al riu Milans. De fet, algunes fonts[5][6] donen com a origen del Francolí el barranc de Viern,[7] tot i que aquest barranc és solament un afluent del Milans.[8]

Zona humida de la Sallida[modifica]

Al terme de Montblanc, a l'aiguabarreig del Francolí amb el riu Anguera es troba la zona humida de la Sallida. Es tracta de terrenys de titularitat pública que ocupen una superfície d'unes 14,5 hectàrees. ÉS un espai interessant on s’hi poden observar tota mena d’ocells d’aiguamoll i on lentament es recupera la vegetació típica del bosc de ribera.

Desembocadura[modifica]

La desembocadura del riu Francolí es localitza al mateix port de la ciutat de Tarragona al Mar Mediterrani, està catalogada com a zona humida, i ocupa una superfície de 13,5 hectàrees. Es tracta d’un espai molt degradat per les infraestructures portuàries, carreteres, vies de ferrocarril, polígons industrials, abocaments contaminants aigües amunt, etc. Això ha afectat molt negativament la vegetació, reduïda a uns pocs retalls de canyissar, bogar i algun peu aïllat de tamariu (Tamarix sp.). Tanmateix, el seu interès ecològic és elevat. S’hi poden observar espècies com el cames-llargues (Himantopus himantopus), el corriol petit (Charadrius dubius) o el corriol camanegre (C. alexandrinus) que, si bé no nidifiquen actualment a l’espai, sí que ho fan en altres punts del port de Tarragona. Igualment, pel fet de situar-se en plena costa catalana l’espai resulta molt atractiu per a la fauna migradora i hivernant, esdevenint una important zona de descans.[9]

Pel que fa als principals factors que afecten de forma negativa l’espai destacar aquells lligats a la mateixa localització de l’espai: soroll, infraestructures portuàries, carreteres, camins i abocaments. El riu Francolí fou objecte d’un procés de canalització l’any 2002 que influencià en gran mesura l’espai, ja que es van modificar els marges del riu i es van reduir les comunitats vegetals de forma important.[9] 

Cabal[modifica]

Com altres rius catalans que desguassen a la Mediterrània, és de cabal molt irregular; durant molts mesos l'any el cabal és ínfim mentre que a vegades es desborda completament originant fortes riuades; l'última fou la de l 'octubre de 1994, que es va endur el pont de la carretera de Montblanc a Prenafeta que travessava el riu i va fer grans destrosses al barri del Serrallo de Tarragona.[10] El cabal a Montblanc en aquell moment va assolir els 443 m3/s, xifra propera al cabal mitjà de l'Ebre quant penetra a Catalunya.[11]

Per tal d'aprofitar-ne l'aigua per al regadiu, a finals dels anys 40 del segle XX s'hi va projectar un embassament,[12] la presa del qual estaria situada al congost de La Riba (Alt Camp), per on el riu penetra al Camp de Tarragona, i que negaria el poble de Vilaverd,[13] però l'any 1958 encara no se n'havien contractat les obres[14] i finalment se'n va desestimar la construcció.

Conca[modifica]

La conca del Francolí

La conca del Francolí abasta la Conca de Barberà estricta, és a dir, el sectors centre i sud de la comarca (excepte el municipi de Senan), la meitat occidental de l'Alt Camp i la part central del Tarragonès. Tota l'aigua del vessant nord i nord-est de les muntanyes de Prades alimenta el Francolí, i es pot situar la cota màxima de la seva conca, doncs, al Tossal de la Baltasana (1.203 m),[4] que és el punt més alt de les muntanyes de Prades i on neix el barranc del Tillar que dóna origen al riu Sec.

A més de les comarques esmentades, ocupa part dels municipis següents:

1) Part del municipi pertany a la conca del riu al seu pas per l'Alt Camp
2) Part del municipi pertany a la conca de l'Ebre
3) Part del municipi pertany a la conca del Segre
4) Part del municipi pertany a la conca de l'Ebre i a la de les rieres del Baix Camp

Limita al sud-oest amb la conca de les rieres meridionals de Tarragona, a l'oest i al nord amb la de l'Ebre, a l'est i sud-est amb la del Gaià i al sud amb la Mediterrània.

Fauna aqüícola[modifica]

En alguns punts del Francolí, com també dels seus afluents Glorieta, Brugent i Anguera s'hi poden trobar algunes espècies de peixos:[15]

Anguilla anguilla.jpg Anguila
(Anguilla anguilla)
Barbus haasi 01 by-dpc.jpg Barb cua-roig
(Barbus haasi)
Squalius cephalus Prague Vltava 2.jpg Bagra
(Leuciscus cephalus)
Brown trout.JPG Truita comuna
(Salmo trutta)
Cyprinus carpio.jpeg Carpa
(Cyprinus carpio)
Rainbow trout fish onchorhynchus mykiss detailed photography.jpg Truita arc iris
(Oncorhynchus mykiss)

També s'hi troben alguns amfibis i rèptils[16] com ara:

EpidaleaCalamitaYoung.JPG Gripau corredor
(Epidalea calamita)
AlytesObstet.jpg Tòtil
(Alytes obstetricans)
Hyla meridionalis MHNT Fronton.jpg Reineta
(Hyla meridionalis)
Pelophylax perezi by-dpc.jpg Granota verda
(Rana perezi)
Mauremys leprosa 03 by-dpc.jpg Tortuga de rierol
(Mauremys leprosa)
Western Caspian turtle (Mauremys rivulata), El-Al river.jpg Tortuga de rierol
(Mauremys caspica)
Serp Natrix mauraHV.JPG Colobra escurçonera
(Natrix maura)
Culebra bastarda (Malpolon monspessulanus), Nigüella, Zaragoza, España, 2017-05-24, DD 07.jpg Serp verda
(Malpolon monspessulanus)

Afluents[modifica]

El riu Francolí al seu pas per Tarragona

Municipis que travessa[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francolí Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Catalana
  2. «el Francolí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Cossetània Edicions, ISBN 84-95684-97-7
  4. 4,0 4,1 Mapes oficials amb visor interactiu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  5. La Vanguardia, 20 de març de 1960, p. 29 (castellà)
  6. La Vanguardia, 17 de febrer de 1963, p. 79 (castellà)
  7. «barranc de Viern». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. Mapes de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  9. 9,0 9,1 «Desembocadura del Francolí». Fitxes descriptives de zones humides. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (CC-BY-SA). [Consulta: 25 febrer 2014].
  10. La Vanguardia, 11 d'octubre de 1994, p. 27 (castellà)
  11. Dades sobre el Francolí
  12. La Vanguardia, 25 de març de 1948, p. 3 (castellà)
  13. La Vanguardia, 16 de gener de 1957, p. 8 (castellà)
  14. La Vanguardia, 7 de setembre de 1958, p. 16 (castellà)
  15. Desenvolupament d'un índex d'integritat biòtica (IBICAT) basat en l'ús dels peixos com a indicadors de la qualitat ambiental dels rius a Catalunya. Annex 1: Resultats Conques Internes. Desembre 2003. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient
  16. Fotografies de la fauna del Francolí
  17. «riu Brugent». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. «el Glorieta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. «riu d’Anguera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. «torrent de la Fonollosa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  21. «riu de Milans». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  22. M. Calbet, Josep; Teresa M. Jové. Alt Camp: marc físic marc humà. Valls: Generalitat de Catalunya, maig de 1983. ISBN 84-300-8291-3. 

Coord.: 41° 23′ 33.28″ N, 1° 8′ 2.8″ E / 41.3925778°N,1.134111°E / 41.3925778; 1.134111