Alcover

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Alcover (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaAlcover
Escut d'Alcover
Escut d'Alcover modifica
Alcover-panorama.jpg
modifica

Localització
Localització d'Alcover respecte de l'Alt Camp.svg modifica
 41° 15′ 44″ N, 1° 10′ 16″ E / 41.2621°N,1.1711°E / 41.2621; 1.1711
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
ComarcaAlt Camp modifica

CapitalAlcover modifica
Entitats de població10
Població
Total5.064 (2019) modifica
• Densitat110,09 hab/km²
Llar242 (1553) modifica
GentiliciAlcoverenc, alcoverenca modifica
Geografia
Superfície46 km² modifica
Altitud243 m modifica ..Feather-arrows-chevrons-up.svg:905 m ..Feather-arrows-chevrons-down.svg:123 m
Limita amb
Història i celebracions
PatrociniSant Roc (16 d'agost)

Mare de Déu del Remei (2n cap de setmana d'octubre)

Santa Úrsula (21 d'octubre)
Organització política
• Alcalde modificaRobert Figueras Roca modifica
Identificador descriptiu
Codi postal43460 modifica
Fus horari
Codi de municipi INE43005 modifica
Codi territorial IDESCAT430056 modifica
Altres

Lloc webalcover.cat modifica

Alcover és una vila i municipi a la banda occidental de la comarca de l'Alt Camp, als peus de les Muntanyes de Prades. És creuat pel riu Glorieta, afluent del riu Francolí, el qual travessa també part del terme. Alcover és a 243 metres sobre el nivell del mar. Des del seu majestuós campanar de l'Església de Nostra Senyora de l'Assumpció o Església Nova, s'hi pot veure tota la plana del Camp de Tarragona, inclosa la Mar Mediterrània.

Història[modifica]

S'han trobat vestigis de construccions de l'època de l'Imperi Romà. Els musulmans varen fortificar l'enclavament però només resten runes de torres de guaita que hi varen construir. El 1127 Ramon Berenguer III i Oleguer de Barcelona prengueren la ciutat als almohades, s'inicià la repoblació per butlla papal signada per Anastasi IV el 25 de març de 1154,[1] i el 1166 va tenir carta de poblament atorgada per Alfons el Cast.[2]

Va pertànyer a la vegueria de Tarragona fins al 1716. Després va formar part del corregiment de Tarragona des del 1716 fins al 1833.[3]

Es varen construir muralles entre 1316 i 1360.[4] Aquestes muralles medievals varen ser enderrocades l'any 1464 durant la Guerra civil catalana del segle xv entre la Generalitat i el monarca Joan II d'Aragó que retenia el seu fill, el príncep de Viana, que la Generalitat patrocinava. Actualment, el Carrer de la Bretxa d'aquesta població és situat en el lloc on el 21 d'agost d'aquell any els canons varen iniciar-ne l'enderrocament.

L'any 1809, durant la Guerra del Francès al terme d'Alcover hi esdevingué la famosa Batalla del Pont de Goi.

L'any 1863 s'inaugura l'estació de ferrocarril de la línia Tarragona-Lleida de la companyia MZA que va impulsar les millores per la població.[5]

Demografia (2017)[modifica]

Entitat de població Habitants
Alcover 4.351
Borquera, la 1
Cabana, la 98
Camí dels Muntanyants 36
Mas Gassol 63
Masies Catalanes, les 156
Plana, la 21
Residencial del Remei 216
Serradalt 221
Burguet, el 0
Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
122 119 242 1.006 2.847 3.226 3.026 2.832 1.953 2.235

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.899 2.760 2.512 2.458 2.643 3.259 3.425 3.530 3.386 3.425

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.523 3.664 3.787 4.042 4.315 4.500 4.962 5.204 5.143 5.131

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
5.095 5.108 modifica - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia[modifica]

El 1965 la renda anual mitjana per capita era de 25,285 pessetes (151,97 euros). El 1983 el terme municipal d'Alcover comptava amb unes 143 explotacions agràries d'entre 0 i 5 hectàrees i unes 98 d'entre 5 i 50 hectàrees.[3]

A hores d'ara, però, les coses a la vila han canviat, com la renda familiar disponible bruta, que al 2015 era de 16.200 euros/habitant. L'any 2009, la superfície agrícola utilitzada (SAU), entre terres llaurades (99%) i les pastures permanents (1%), sumen un total de 1.338 hectàrees.[6]

Política[modifica]

Escut d'Alcover.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Alcover

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Alcoverencs pel Canvi ApCanvi.jpg Robert Figueras i Roca 1.345 52,64% 7 (Straight Line Steady.svg0)
Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa Municipalista CUP.svg Jaume Camps i Girona 701 27,44% 4 (Green Arrow Up.svg+1)
Junts per Alcover Junts per Catalunya.svg Àngel Clares i Gallego 245 9,59% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal ERC icono 2017.svg Josep Maria Flores i Juanpere 175 6,85% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Partit Popular PP icono 2019.svg Montserrat Moncusí i Cardona 66 2,58%
Vots en blanc Transparent.gif 23 0,90%
Total vots vàlids i regidors 2.555 100 % 13
Vots nuls 11 0,43%**
Participació (vots vàlids més nuls) 2.566 69,18%**
Abstenció 1.143* 30,82%**
Total cens electoral 3.709* 100 %**
Batlle: Robert Figueras i Roca (ApC) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots: 7 d'ApC)
Fonts:
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Resultats electorals - Alcover, Eleccions al Parlament de Catalunya - 2017
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
JxCat Carles Puigdemont 871 29,01
ERC Oriol Junqueras 721 24,02
C's Inés Arrimadas 654 21,79
PSC Miquel Iceta 290 9,66
CUP Carles Riera 185 6,16
Comú Podem Xavier Domènech 136 4,53
Altres 130 4,33
Vots en blanc 15 0,5
Vots nuls 5 0,17
Total 3.007 82,11

Monuments[modifica]

Església Vella o de la Puríssima Sang

A Alcover hi ha diversos monuments declarats béns culturals d'interès nacional: Les muralles i vila medievals de les que es conserva part de les muralles (fragments i portals) medievals així com carrers, torres i cases d'aquesta època; el mas Mont-ravà fortificat amb torres de defensa; l'Església Vella o de la Puríssima Sang, romànica del segle XII; el convent de Santa Anna.[7]

D'altres punts destacats són el pont medieval sobre el riu de Glorieta; la Casa de la Vila, amb façana renaixentista; així com diverses cases renaixentistes; la plaça porticada; el Museu municipal d'Alcover; el Convent de Santa Anna d'Alcover; l'Ermita del Remei i l'Ermita de les Virtuts, ambdues d'estil barroc; la Casa Domingo, edifici modernista (1919) obra de Cèsar Martinell; el barri jueu; l'Església Nova i els Molins de Tarrés. Hi ha altres edificis com el Mas de Bessó.[8]

Fills il·lustres de la vila[modifica]

Cosme Vidal i Rosich (escriptor alcoverenc), conegut com a Josep Aladern

Alcover ha tingut diversos fills il·lustres al llarg dels anys, els últims són aquests. D'altres possibles anteriors no se'n té documentació.[9]

Alcaldes[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Joan Prats i Cavallé
CiU
19/04/1979 --
1983 - 1987 Joan Prats i Cavallé
CiU
28/05/1983 --
1987 - 1991 Carles Vidal i Bové
CiU
30/06/1987 --
1991 - 1995 Carles Vidal i Bové
CiU
15/06/1991 --
1995 - 1999 Carles Vidal i Bové
CiU
17/06/1995 --
1999 - 2003 Anton Ferré i Fons
ApC
03/07/1999 --
2003 - 2007 Anton Ferré i Fons
ApC
14/06/2003 --
2007 - 2011 Anton Ferré i Fons
ApC
16/06/2007 --
2011 - 2015 Anton Ferré i Fons
ApC
11/06/2011 --
2015 - 2019 Robert Figueras i Roca
ApC
13/06/2015 --
Des de 2019 Robert Figueras i Roca
ApC
15/06/2019 --

Referències[modifica]

  1. Bertrán Vallvé, Diego «Apellidos de la villa de Alcover (1228-1880)» (en castellà). Hidalguía, .162, set-oct 1980, p.555.
  2. Bertrán Vallvé, Diego «Apellidos de la villa de Alcover (1228-1880)» (en castellà). Hidalguía, .162, set-oct 1980, p.557.
  3. 3,0 3,1 M. Calbet, Josep; Teresa M. Jové. Alt Camp: marc físic marc humà. Valls: Generalitat de Catalunya, maig de 1983. ISBN 84-300-8291-3. 
  4. Gran Enciclopèdia Catalana, 1969.
  5. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Volum VII, 1982, pàg. 329.
  6. «Idescat. El municipi en xifres. Alcover» (en català). Institut d'Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 01-04-2019. [Consulta: 1r abril 2019].
  7. El Govern declara bé cultural d'interès nacional el convent de Santa Anna, a Alcover (Alt Camp)
  8. Mas de Bessó a Wikidata
  9. «Il·lustres d'Alcover» (en català). Ajuntament d'Alcover. [Consulta: 13 maig 2017].

Enllaços externs[modifica]