Antoni Isern i Arnau

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAntoni Isern i Arnau
Estrella Antoni Isern.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1883
Alcover
Mort 1907 (23/24 anys)
Castell de Burriac
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Moviment Modernisme català
Modifica dades a Wikidata

Antoni Isern i Arnau (Alcover, l'Alt Camp, 1883 - Castell de Burriac, Cabrera de Mar, el Maresme, 1907) va ser un pagès i poeta català.

Amic de Josep Aladern i de Plàcid Vidal (eren tots d'Alcover), va fer cap a Reus quan l'Aladern va obrir la llibreria "La Regional". A redós de la botiga es trobaven un grup de joves intel·lectuals que formaven la Colla de ca l'Aladern. Els comentaris de l'Aladern i Plàcid Vidal sobre un pagès semianalfabet que escrivia versos al seu mas vora Alcover va encuriosir els tertulians que demanaren de conèixer-lo. L'any 1898 l'Antoni Isern s'encaminà cap a Reus, tot passant per La Selva del Camp, on recollí a Joan Puig i Ferreter, també membre de la colla amb qui no es coneixia. S'integrà ràpidament a la Colla i publicà versos a les revistes Lo Ventall i Lo Lliri[1] L'any 1899 el Grup modernista de Reus es va dissoldre, al marxar l'Aladern cap a Barcelona. Antoni Isern aconseguí de publicar a Reus el 1898 Sentiments: poesíes íntimes amb un pròleg d'Hortensi Güell i marxà després al seu mas d'Alcover. El 1901 es presentà a Barcelona amb ganes de quedar-s'hi, però ningú no feu cas de la seva poesia, que els crítics consideraven elemental.[2] El 1903 publicà Esplets d'ànima jove, que si bé va ser considerada millor que Sentiments, va rebre crítiques negatives. Marxà a França amb Puig i Ferreter, però deprimit per no trobar el seu encaix en el món literari, se'n tornà a peu des de la frontera italiana fins a Catalunya, llogant-se de tant en tant com a pagès uns quants dies. Es quedà a la costa, i treballà en una masia a la vora de Premià de Mar. Un dia, després d'acomiadar-se de Plàcid Vidal a Barcelona, anà al Castell de Burriac, on es suïcidà. Plàcid Vidal diu: "L'Anton Isern no podia alliberar-se de la mania de pensar que en l'adversitat el suïcidi és una acció heroica".[3] El 1911 la revista Foc Nou, on hi col·laboraven antics companys seus de la Colla, va dedicar-li un monogràfic al número 21, de 26 d'abril. El 1916 un grup d'amics, encapçalats per Josep Martorell Òdena, van organitzar un homenatge en memòria seva.[4]

El Centre d'Estudis Alcoverencs va publicar el 1984 Obra literària, d'Antoni Isern, edició dels dos llibres de poesies i algunes altres d'esparses, proses i un fragment d'una peça teatral incompleta[5]

Referències[modifica]

  1. Sunyer, Magí «L'Anton Isern, el poeta camperol». Butlletí del Centre d'Estudis Alcoverencs, núm. 22, 1983, pàg. 205-214.
  2. Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 17. ISBN 9788497916929. 
  3. Vidal, Plàcid. L'Assaig de la vida. Barcelona: Estel, 1934, p. 171 i 225. 
  4. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 433. 
  5. «Obra literària». [Consulta: 20-II-2014].

Enllaços externs[modifica]

«Antoni Isern i Arnau». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.