Castell de Burriac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell de Burriac
Castell Burriac.jpg
Dades bàsiques
Tipus fortificació
Construït XII-XV
Ubicació
Catalunya
Turó de Burriac. Cabrera de Mar (Maresme) 41° 32′ 15″ N, 2° 23′ 14″ E / 41.5375°N,2.387222°E / 41.5375; 2.387222Coord.: 41° 32′ 15″ N, 2° 23′ 14″ E / 41.5375°N,2.387222°E / 41.5375; 2.387222
Bé cultural d'interès nacional
Declaració 22/04/1949
Identificador BCIN: 564-MH-ZA
BIC: RI-51-0005215
IPAC: 644
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El Castell de Burriac, o Castell de Sant Vicenç, és un castell que s'alça sobre el turó de Burriac, al terme Cabrera de Mar i tocant al d'Argentona. Per la seva situació és molt visible des de bona part del Maresme central.[1]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

És un castell medieval habilitat per a la visita, situat dalt d'un turó a 400 metres sobre el nivell del mar. Té sota seu un antic poblat ibèric.[2]

Es tracta d'un recinte murat de planta irregular que s'adapta al terreny escarpat. La part jussana presenta un bastió, al costat de la porta principal, i un recorregut de muralla que clou un pati interior, destinat a estances de servei, bestiar i magatzem al nord, i un altre al sud. La part sobirana, o de residència, dominada per la torre de l'homenatge, de planta circular, on és també la cisterna d'època romana reutilitzada, i la zona de sales nobles en la part central i de llevant, amb la capella de sant Vicenç, flanquejada per la gran sala d'armes gòtica al costat sud i una altra sala al nord.[2]

En general l'aspecte actual correspon al castell del segle XV. Només queden només alguns testimonis de les construccions dels segles X-XI i la cisterna de l'època romana, que es va aprofitar en construccions posteriors[2]

De la capella de Sant Vicenç queden restes de les voltes del temple. S'hi accedia des de dins del clos del castell i l'absis principal forma part del primer cercle emmurallat. Segons sembla, la part que resta és la part més primitiva, com la base de la torre i algunes de les parets, del segle XII. Segons l'escriptor Heribert Barallat (1878), la capella era dividida en dues meitats per un arc, que separava la construcció primitiva d'una altra de més moderna.[2]

La torre mestra és de planta circular amb un mur d'1,25 m de gruix. La porta d'accés és 3 m del terra. A la torre s'hi accedia per una escala llevadissa o per un pont de balança. No fou emmerletada. La torre és dividida en dues parts per un pis fet de voltes encanyissades. La part inferior de la torre correspon al castell primitiu i fou modificada durant les diferents etapes de construcció del castell. La resta de la construcció correspon, igual que la capella, al segle XV.[2]

Es conserva una de les tres cisternes del castell. És a la part sobirana, a peu de la torre. Pel seu estat de conservació sembla correspondre a èpoques més recents respecte a la construcció primitiva. En una altra de les cisternes del castell se suïcidà el jove poeta modernista Antoni Isern.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

El castell va ser construït sobre una torre de defensa anterior; la primera documentació que ens mostra l'existència del castell data de l'any 1017, en un document que Berenguer Ramon I va rebre de la comtessa Ermessenda, la seva mare.

Entre els segles XII i XIII van ser construïts la torre de l'homenatge, els magatzems i la capella.

Va ser propietat de la família dels Santvicenç en un principi (se n'havia dit Castell de Sant Vicenç fins al 1313) i a partir del segle XIV del llinatge Desbosc, ciutadans honrats de Barcelona i més tard nobles [Gascón (2011)].

Cap al segle XVIII, el castell va deixar d'utilitzar-se definitivament, però no va ser fins al 1836 que va cessar l'activitat de la capella. Fou comprat per l'ajuntament de Cabrera de Mar l'any 1990.

Excavació i consolidació d'estructures[modifica | modifica el codi]

Durant els anys 1993 i 1994 es van efectuar al castell un seguit d'intervencions arqueològiques i arquitectòniques per tal d'obtenir dades històriques i ajudar a conservar les restes de murs i altres elements arquitectònics de l'edifici.

Les excavacions van ser fetes per l'empresa Arqueociència SCP entre els mesos d'octubre i desembre de l'any 1993, i les obres de consolidació d'estructures foren a càrrec de l'empresa contractista Dentell i es van dur a terme de gener a maig del 1994.

Totes les actuacions van ser finançades per l'empresa concessionària de la llavors autopista A-19, Autopistas CESA, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Cabrera de Mar i el Museu Comarcal del Maresme.

Amb la intervenció arqueològica es pogueren establir tres fases constructives. La primera, d'època romana, entre els segles II i I aC, en què es localitzà les restes d'una cisterna. La segona fase, alt medieval, entre els segles XI i XIV, que correspondria a gran part del recinte sobirà del castell i part del baluard nord del recinte jussà. I finalment, una fase baix medieval a partir del segle XV, que correspondria a gran part del recinte jussà del castell. Aquestes últimes reformes s'atribueixen a l'època en què en fou propietari Pere Joan Ferrer.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lorenzo, Cecília; Fernández, Isaac. Diputació de Barcelona. Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Ormobook serveis editorials, novembre 2009, p. 90. B-38.667-2009. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Castell de Burriac». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Burriac Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Carreras Candi, Francesch. Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Mataró: H. Abadal, 1900. 
  • Guardiola Prim, Lluís. Sant Joan de Vilassar : Història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. Vilassar de Mar: Gràfiques Garcia, 1955. 
  • Cuadrada Majó, Coral, et al. Burriac. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, 1988. 
  • Modolell Ros, Josep M. Cabrera de Mar Castell de Sant Vicenç o de Burriac : Síntesi històrica. Argentona: L'Aixernador, 1994. ISBN 84-86332-91-5. 
  • Farell Garrigós, David, et al. Burriac : Història i natura. Argentona: Natura entitat de medi Ambient, 1998. ISBN 84-920892-5-3. 
  • Escura Dalmau, Xavier. Cabrera de Mar : Imatge i memòria. Cabrera de Mar: Ajuntament, 2007. ISBN 978-84-611-5908-6. 
  • Gascón Urís, Sergi. Estudi codicològic i edició paleogràfica d'un nou bifoli del "Libre dels Àngels" d'Eiximenis (Arxiu del Monestir de Sant Pere de les Puel·les), dins Homenatge a Joseph Gulsoy: [Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, LV, Vol. 2, 2007, ISBN 978-84-8415-897-4, pàgs. 33-72.