Cabrera de Mar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCabrera de Mar
Escut de Cabrera de Mar
Escut de Cabrera de Mar
Catalonia CabreraDeMar CanBartomeu.JPG
Can Bartomeu (segle XVI)

Localització
Localització de Cabrera de Mar respecte del Maresme.svg
41° 31′ 39″ N, 2° 23′ 44″ E / 41.5275°N,2.3955555555556°E / 41.5275; 2.3955555555556
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Maresme
Entitats de població
Entitats de població 1
Conté Agell
Població
Total 4.553 (2016)
• Densitat 505,89 hab/km²
Gentilici Cabrerenc, cabrerenca
Geografia
Superfície 9 km²
Altitud 104 m
Limita amb
Història
Dia de mercat dimarts
Organització i govern
• Alcalde Jordi Mir Boix
Indicatius
Codi postal 08349
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 08029
Codi IDESCAT 080291
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Cabrera de Mar, o Cabrera de Mataró, és un municipi de la comarca del Maresme. Seguint el litoral es troba entre les localitats de Vilassar de Mar i Mataró, tot i que el seu nucli urbà principal és a uns 2,5 km del mar, en una petita vall entre els turons de Burriac (on es troba el castell del mateix nom) i de Montcabrer. A part dels dos municipis citats anteriorment, Cabrera de Mar també limita amb Cabrils i Argentona.

Òrrius Argentona Mataró
Cabrils Brosen windrose-fr.svg
Vilassar de Mar mar

Geografia[modifica | modifica el codi]

Burriac, des de Cabrera de Mar

La població està dispersa en diversos nuclis i urbanitzacions d'orígens molt diferents. A l'interior es troba el nucli antic o centre urbà del municipi i els nuclis d'Agell (també conegut com a Santa Helena d'Agell), Sant Joan de Munt i Mas Terrillo. En el litoral es troben els nuclis del Pla de l'Avellà (en el límit amb Vilassar), Costamar i Bonamar.

L'àrea més propera al mar (fins a aproximadament uns 2 km de la costa) presenta un perfil pla. La línia de costa està formada per una platja de sorra, continuació de la platja de Vilassar. Per contra, l'àrea interior presenta un relleu molt accidentat, degut a la presència de la Serra de Sant Mateu, part de la Serralada Litoral.

Un aspecte característic de la comarca del Maresme i de Cabrera de Mar és la presència de nombroses rieres (o rambles), degut a la proximitat de Serralada Litoral respecte al mar. Aquests torrents, generalment de poca longitud, romanen secs la major part de l'any però presenten perilloses crescudes quan es produeixen pluges intenses. Les rieres més importants del municipi són (de sud a nord) la de Cabrera, la d'Agell i la d'Argentona (aquesta última separa els termes municipals de Cabrera de Mar i Mataró).

Història[modifica | modifica el codi]

Els antics habitants de Cabrera de Mar, pertanyien al poble-estat iber dels laietans, el qual controlava el territori delimitat pel massís del Garraf al sud, la delta de la Tordera pel nord i la serralada prelitoral a l'interior.

El poblat de Burriac feia la funció de capital d'aquest territori, i tot i que es va començar a ocupar en el segle VI aC, fou vers el segle IV aC quan va assolir aquest paper polític, i també quan va construir les seves muralles i la seva trama de carrers. Aquest poblat va ocupar una superfície d'entre 7 i 10 ha. i és un dels nuclis urbans ibèrics de major extensió del país.

Fins a la fi del segle III aC el poblat de Burriac va conservar la seva hegemonia política i el seu poder econòmic basat en el control dels centres productors de blat de la plana del Vallès, aquesta riquesa ve reflectida pels aixovars que hi ha a les tombes de nobles i guerrers, que s'han trobat a Can Rodón de l'Hort, a Can Ros i al Turó dels dos Pins.

En aquest darrer lloc es construeix a més durant la meitat del segle III aC una imponent torre de guaita i defensa d'un punt estratègic. Després de la 2a guerra púnica (218-207 aC), entre Roma i Cartago, i la consegüent victòria romana. L'estat romà va decidir controlar políticament els territoris de les nacions iberes.

Aquesta situació va provocar una revolta general l'any 197 aC en la qual participaren també els laietans, i que va ser sufocada pel consol Cató l'any 195 aC. Després d'aquest conflicte, la situació política canvia radicalment i sembla que es perd el control de la plana de producció de blat del Vallès. Així mateix, la Torre del Turó dels Dos Pins es desmunta i les necròpolis de guerrers es deixen d'utilitzar. És en aquest moment també quan comencen a aparèixer alguns petits nuclis agrícoles a la plana, com són Can Bartomeu, Can Modolell, Can Català i l'Hostal, que presagien ja un nou model de vida basat en l'economia de subsistència i d'intercanvi de petits excedents. Si el poblat de Burriac havia estat el centre polític fins aquest moment, a partir d'aleshores l'estat romà va decidir de construir un nou centre polític i administratiu en la Vall de Cabrera, que fos la residència tant del governador com dels seus delegats, els cobradors d'impostos, funcionaris, així com de les élites indígenes que havien assolit el grau de confiança o integració necessària per als itàlics.

Aquesta mena de ciutat va ocupar una superfície de vora 1 ha., i la coneixem avui dia amb els noms de Ca l'Arnau, Can Mateu i Can Benet. Les excavacions ha permès documentar estructures importants, com són les termes públiques, que són ara per ara, les més antigues de la Península, i també ens han informat que aquest nucli es va abandonar de manera voluntària vers els primers decennis del segle I aC, segurament amb el projecte de fundar una nova ciutat més gran i més a prop del mar, que es va anomenar Iluro, avui dia Mataró.

En els anys posteriors la Vall de Cabrera va continuant essent habitada per vil·les romanes, que funcionaven com les masies actuals, les quals de vegades tenen les seves arrels en aquesta època. La importància d'aquesta vall va quedar encara patent, per la construcció d'un santuari a Can Modolell, que en època imperial, va dedicar el seu culte al deu oriental Mitra.

Aquest centre cerimonial va rebre ofrenes de tota la població dels voltants, entre els quals destaquen dos càrrecs municipals segurament d'Iluro, fins que amb l'arribada del cristianisme es va transformar en una explotació de caràcter rural, propera a la desapareguda capella de Santa Anna.

Aprofitant unes antigues construccions romanes, vers el segle XI es va edificar el castell de Burriac, que llavors era conegut amb el nom de Castell de Sant Vicenç, ja que aquest era el sant a qui es dedicava la capella del castell, i no és fins al segle XIV que es documenta el nom de Burriac.

Durant el segle XV el senyor del castell va ampliar i renovar les instal·lacions, la qual cosa va permetre que fos habitat durant els dos segles següents, i ja dins el segle XVIII fou definitivament abandonat, tot i que sembla que la capella de Sant Vicenç, la qual llavors ja depenia de la parròquia de Sant Feliu, va continuar funcionant de manera discontínua fins al segle XIX.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entre 1998 i 2011 La població del municipi ha augmentat en 967 habitants cosa que representa un increment del 27% i una taxa de creixement mitjana del 2% anual.[1]


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
38 - 50 678 613 1.078 813 722 806 991
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.076 1.102 1.152 1.262 1.487 1.705 1.695 2.770 2.915 3.156
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.417 3.561 3.716 3.863 3.991 4.174 4.321 4.504 4.532 4.525
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Govern municipal
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Antoni Carbonell Reniu CiU 19/04/1979
1983 - 1987 Antoni Carbonell Reniu CiU 28/05/1983
1987 - 1991 Antoni Carbonell Reniu CiU 30/06/1987
1991 - 1995 Ramón Boadas Masriera Independents 15/06/1991
1995 - 1999 Ramón Boadas Masriera Independents 17/06/1995
1999 - 2003 Carles Rocabert Shelly ERC 03/07/1999
2003 - 2007 Carles Rocabert Shelly ERC 14/06/2003
2007 - 2011

Jaume Borràs Ferré
Joan Vilà

16/06/2007
2011 - 2015 Jordi Mir i Boix[2] CiU 11/06/2011
Des del 2015 13/06/2015

'''Cabrera de Mar (Maresme)''' - 11 regidors (majoria absoluta: 6)

Resultats electorals 2011
Partit Vots Variació (respecte 2007) Percentatge Regidors
Gent per Cabrera 580 Creix 54 26,58% 3
Convergència i Unió 453 Decreix 65 20,76% 3
Esquerra Republicana de Catalunya 446 Arrow down red.svg 221 20,40% 2
Alternativa Independent Cabrera de Mar 347 NOU 15,90% 2
Partit Popular Català 162 Creix 64 7,42% 1
Partit dels Socialistes de Catalunya 114 Arrow down red.svg 21 5,22% 0
Participació 2.207 Creix 39 64,68% -
Vots en blanc 80 Creix 34 3,62% -
Vots nuls 25 Creix 12 1,13% -

El 2011 Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya i Alternativa Independent Cabrera de Mar junten vots per formar govern (amb 7 regidors). D'aquesta manera aconsegueixen la majoria absoluta i deixen a Gent per Cabrera i al Partit Popular Català a l'oposició. El Partit dels Socialistes de Catalunya queda fora de la regidoria.

Economia[modifica | modifica el codi]

Jaciment de Can Modolell

L'economia del municipi es fonamenta en l'agricultura de flors i plantes ornamentals, la indústria; amb un extens polígon industrial al Camí del Mig i a la zona que limita amb Mataró, i del sector serveis en destaca un important centre comercial. Els dimarts hi ha un mercat setmanal.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Restes de l'antic Castell de Burriac.
  • Església parroquial de Sant Feliu, gòtic català tardà, en destaca un magnífic retaule renaixentista i un orgue contemporani neobarroc.
  • Criptopòrtic de Can Modolell, jaciment romà-medieval.
  • Poblat ibèric d'Ilturo a la muntanya de Burriac.
  • Les masies de can Bartomeu i de cal Conde, actualment de propietat municipal.
  • El jaciment arqueològic de ca l'Arnau amb uns banys romans que s'han pogut datar entre els anys 150 - 75 aC cosa que els converteix en uns dels més antics que es coneixen a Hispània.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

Festa Major de Sant Feliu

La festivitat local de Cabrera de Mar és la Festa Major de Sant Feliu, que se celebra a principis d'agost amb motiu de Sant Feliu (1 d'agost), el patró del poble. Durant aquestes festes es realitzen actes populars i tradicionals:

  • Correfoc. S'organitza gràcies a “Els Macabres de Cabrera i Els Mansuets de Foc” entre altres. El recorregut sol ser pel nucli urbà del poble, sortint des de l’Ajuntament i arribant al final per la Riera.
  • Xeringada, un esdeveniment força instaurat que fa sortir al carrer a gran part dels cabrerencs.
  • Baixada d'andròmines de Cabrera de Mar, que compte amb un gran nombre de participants i a poc a poc s'està consolidant com a un dels esdeveniments més importants i engrescadors de la Festa Major. Els participants dissenyen un vehicle no motoritzat que a la baixada d'andròmines hauran de "pilotar". Els vehicles més originals són premiats.
  • "El ball de bastons", una tradició recentment deixada de banda, que és típica de molts indrets de Catalunya (introduït l'any 2013).
  • Gimcana de Festa Major per als nens, que se celebra al camp de futbol (introduït l'any 2013).
Festa Jove La Cabronada

La Festa Jove La Cabronada és la festa organitzada per l'Associació la Cabronada pels joves de Cabrera de Mar. Tracta de diversos esdeveniments perquè els joves cabrerencs i tots els habitants del poble puguin involucrar-se més amb la Festa Major i de retruc amb la Festa Jove. Té lloc a la platja de Cabrera de Mar i consta principalment d'activitats durant la tarda i de concerts musicals i actuacions de DJs durant la nit.

Festa ibero-romana

Se celebra bianualment per la primavera (maig - juny) amb motiu del rerefons històric de Cabrera de Mar. És tradició per tots els que participen en esdeveniments a la festa dur vestimentes relacionades amb el motiu de la festa, és a dir, vestits romans.

Festa Major d'hivern

La Festa Major d'hivern se celebra el 22 de gener, Sant Vicenç.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

En aquest poble del Maresme fou enterrat l'actor aragonès, Francisco Martínez Soria, el 28 de febrer de 1982, lloc on ell i la seva família feia anys que residien.[3] A can Soria hi ha un bust en memòria del seu pas per aquest poble. * També és el poble on va néixer l'economista Xavier Sala i Martín.

Al mateix cementiri hi ha la tomba de l'arquitecte barceloní Josep Domènech i Estapà (m. 1917), qui residia al poble.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Cabrera de Mar (080291)». Institut d'Estadística de Catalunya. [Consulta: 15 gener del 2012].
  2. «Membres del consistori de Cabrera de Mar». Ajuntament de Cabrera de Mar. [Consulta: 1 juliol 2013].
  3. «Don Paco Martinez Soria > Su muerte» (en castellà). [Consulta: 14 juny del 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]