Premià de Mar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaPremià de Mar
Escut de Premià de Mar
Escut de Premià de Mar Modifica el valor a Wikidata
Catalonia PremiàDeMar Vista.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Premià de Mar respecte del Maresme.svg Modifica el valor a Wikidata
 41° 29′ 31″ N, 2° 21′ 43″ E / 41.492°N,2.362°E / 41.492; 2.362Coord.: 41° 29′ 31″ N, 2° 21′ 43″ E / 41.492°N,2.362°E / 41.492; 2.362
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaMaresme Modifica el valor a Wikidata

CapitalPremià de Mar Modifica el valor a Wikidata
Població
Total28.531 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat13.586,19 hab/km²
Gentilicipremianenc, premianenca Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície2,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud8 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRafa Navarro Álvarez (19 desembre 2020) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08330 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE08172 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT081727 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webpremiademar.cat Modifica el valor a Wikidata

Premià de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme. Se situa al litoral de la comarca —entre el Masnou, Vilassar de Mar i Premià de Dalt—, a uns vint quilòmetres al nord de la ciutat de Barcelona. Està inscrit a l'Associació de Municipis per la Independència.

Geografia[modifica]

Ubicació[modifica]

El terme municipal de Premià de Mar, amb una àrea de 2,1 km², limita al sud-oest, amb el Masnou; ald nord-oest, amb Teià; al nord, amb Premià de Dalt, i al nord-est, amb Vilassar de Mar. Totes les localitats col·lindanes a Premià de Mar formen part de la comarca del Maresme. Premià de Dalt, Vilassar de Mar i Teià són formes d'accés a la Serralada Litoral.

Teià Premià de Dalt Vilassar de Mar
Brosen windrose-fr.svg
El Masnou Mar

Orografia[modifica]

Pel que fa a l'orografia, Premià de Mar és un municipi costaner sense muntanyes. Limita amb el Parc de la Serralada Litoral però no hi forma part. Un dels elements a destacar de Premià de Mar són les abundants rieres, avui dia totes elles canalitzades en el seu tram urbà i normalment eixutes durant la gran majoria de l'any. Trobem dues rieres, la del Mercat de la Flor, entre Premià de Mar i Vilassar, i la riera principal. En èpoques d'aiguts la canalització urbana és l'element clau per evitar danys col·laterals. Tanmateix, a les valls de les muntanyes discorren cursos fluvials menors; sense menystenir les fonts que poblen el territori muntanyenc de Premià de Dalt.

Aquests cursos fluvials, en moments de precipitacions fortes, poden passar en qüestió de minuts d'estar pràcticament secs a portar un cabal d'aigua molt important. El que provoca la força de les rierades de Premià de Mar és principalment el desnivell que han de salvar en pocs quilòmetres des de les primeres serres del conglomerat litoral a altituds similars a la del mar.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica[modifica]

Durant el primer terç del segle xx fou una petita població marinera, tèxtil (estampació) i un lloc tradicional d'estiueig. La població va augmentar considerablement a partir de 1960, i actualment té un important contingent d'immigració procedent del Magrib i de l'Àfrica subsahariana. El terme municipal és un dels més petits de Catalunya, i està urbanitzat en un 90% de la seva superfície. La immigració que ha rebut en l'última dècada prové, sobretot, del Marroc i de Gàmbia,[1] cosa que ha provocat un auge de l'islamisme a tot Premià,[2] amb una polèmica sobre la hipotètica construcció d'una gran mesquita que finalment no es va dur a terme.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - - - - 1.290 1.527 1.735 2.239 2.924

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.422 3.380 3.855 3.947 5.513 11.284 19.935 22.209 23.107 23.107

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
24.420 25.529 26.130 26.889 27.464 27.860 27.545 27.802
28.145
28.163

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
27.866
28.071
28.531
- - - - - - -

 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Medi ambient[modifica]

La platja és arenosa i pateix una forta transgressió pel mar, fet que obligà a construir-hi espigons. En els darrers anys, s'ha intentat corregir amb l'aportació artificial de sorra del fons marí. La construcció del Port de Premià, encara avui inacabat, també ha contribuït a alterar els volums de sorra de les platges.

Premià de Mar fou durant 17 anys la seu de la Fundació per la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM), una iniciativa d'un grup de voluntaris i professionals amb l'objectiu de salvar animals marins ferits, especialment tortugues i altres espècies de la Mediterrània. Les seves instal·lacions es trobaven en una torre d'estiueig al barri de Can Pou-Camp de Mar, al límit amb el terme municipal de Vilassar de Mar. L'any 2011, per la necessitat de disposar de més espai per a les seves activitats, la Fundació es traslladà al Prat de Llobregat.

Història[modifica]

Vista general
Ceràmica de la història de Premià, a la plaça.

Prehistòria[modifica]

Les primeres dades històriques sobre el poblament del que avui coneixem com a municipi de Premià de Mar són força antigues. S'han documentat restes prehistòriques, com per exemple algunes terrisses pertanyents al neolític inicial a la plaça de la Sardana,[3] o d'altres de l'estil del neolític final o de Montboló on abans hi havia els antics Frigorífics del Maresme SA, l'any 1998, amb les seves característiques nanses en forma de túnel.

Aquestes dades són importants, ja que es constata la presència humana al mateix lloc on molts segles després s'aixecarà el poble de Premià de Mar amb una cronologia tan antiga com és l'entorn del 4.500 a.C. o poc abans. La troballa també tingué el seu interès, ja que fou la primera vegada que es detectava terrissa del tipus Montboló al Maresme. L'any 2010, en els seguiments duts a terme durant les obres de remodelació de la plaça dels Països Catalans,[4] es tornaren a evidenciar restes de ceràmica prehistòrica de l'estil neolític de Montboló, cosa que confirma l'existència de poblament a la zona de Premià en unes èpoques molt reculades.

També en el decurs dels seguiments de les obres de construcció dels edificis que ocupen els antics Frigorífics del Maresme es testimoniaren activitats metal·lúrgiques datables a l'edat del bronze. A la plaça dels Països Catalans, a més de set metres de fondària del nivell de circulació actual, trobem evidències de l'existència d'un o més hàbitats, datables entre el Bronze Inicial i el Bronze Final III (aproximadament, 1800-700 aC). Aquesta hipòtesi queda recolzada per l'existència d'un torchis, és a dir, un fragment de fang com el que s'utilitzava per impermeabilitzar les cabanes fetes de brancatge, i que encara en coserva les improntes vegetals.

Un altre seguiment arqueològic dut a terme durant la construcció dels fonaments dels aparcaments de la plaça de la Sardana han revelat l'existència d'un important jaciment corresponent al Bronze Final III, amb una cronologia entorn del 800-700 aC. De la mateixa manera s'han documentat altres restes d'aquest període, com per exemple al carrer de la Mercè i a la cantonada Gran Via de Lluís Companys-carrer de la Plaça.

Coneixem també alguns elements prehistòrics aïllats, com per exemple una ascla de sílex de color mel trobada a Can Fitó,[5] o una punta de sageta, també de sílex, trobada durant les excavacions del jaciment romà de can Ferrerons, datable en l'Edat del Bronze.

Època Ibèrica[modifica]

L'època ibèrica, que es desenvolupa entre els segles VI i I aC, té el seu màxim exponent en el poblat de la Cadira del Bisbe, que es troba a Premià de Dalt. Atès que es tracta del primer nucli urbà realment documentat en aquesta zona, no resulta agosarat considerar-lo el primer “Premià” conegut.[6] Amb tot, avui se sap que els poblats ibers no són els únics llocs d'habitació que hi ha en aquesta etapa històrica ja que també hi ha el que els arqueòlegs anomenen assentaments ibèrics de plana, que consisteixen en petits establiments dedicats a una activitat econòmica molt concreta, com pot ser l'agricultura o la producció de terrissa. D'aquests hi ha a Premià tres exemples: el primer a Can Vilà (que pertany territorialment a Premià de Dalt encara que és al costat mateix del Camí del Mig, a tocar de Premià de Mar), que es dedicava a l'elaboració de terrissa al llarg dels segles IV-II aC. Un segon assentament es localitzà l'any 1998 al carrer de la Mercè, i consistia en les restes d'una casa que s'edificà cap a l'any 75 aC i s'incendià cinquanta anys després, cap a l'època de l'inici del regnat de l'emperador August. El tercer testimoni d'aquest període es trobaria poc més amunt de l'actual Plaça de la Sardana.

Època Romana[modifica]

Amb l'arribada dels romans a partir de l'any 218 aC començaran a produir-se tota una sèrie de canvis socials, econòmics i polítics molt importants. El tipus d'assentament principal fou el que ells mateixos anomenaven villae (vil·les), és a dir, cases de camp. És evident, tal i com l'arqueologia ha demostrat, que el poblament romà fou dispers i molt abundant a la comarca del Maresme, i Premià de Mar no n'és cap excepció. Un dels exemples més destacats és la vil·la de la Gran Via-can Ferrerons, troballa arqueològica que tingué lloc a l'any 1969. Aleshores es descobrí el que certament era una casa senyorial, amb un mosaic de poc més de 50 m2.[7]

En dur-se a terme les obres de col·locació del nou col·lector, a finals de l'any 1999 i principis del 2000, en el seguiment arqueològic efectuat en el carrer Mn. Jacint Verdaguer, s'ha pogut excavar una altra part d'aquest assentament romà, que correspon essencialment a magatzems, tallers, forns i altres elements productius de la vil·la (l'anomenada pars rustica, en contraposició a la pars urbana o residencial). Els treballs arqueològics realitzats demostraren l'existència de tres fases per a aquest sector de la vil·la, que es daten entre finals del segle I aC- inicis del segle I dC, i el segle V dC, és a dir, ja durant la fi de l'imperi romà.

A finals de l'any 2000 es descobrien noves restes arqueològiques als terrenys de can Ferrerons.[8] En aquesta ocasió es tractava d'un element arquitectònic singular, que pertany al mateix assentament que les restes de la Gran Via i del col·lector: es tracta d'un edifici de planta octogonal, d'uns 750 m2, que fou excavat principalment al llarg de l'any 2001. Aquest edifici fou utilitzat presumiblement entre els segles iii i VI dC. Naturalment, al llarg d'aquests tres segles les seves parts tindran diversos usos: com a banys privats (balnea), com a lloc de premsat i magatzem, com a vivenda, com a lloc de fosa de metalls, o fins i tot com a necròpolis en la seva darrera fase. En aquest lloc s'ha trobat, reaprofitada, una peça excepcional: un mil·liari (marcador de milles) datable en el segle IV dC,[9] que és el segon que es troba a la comarca. Una vegada ja finalitzats els treballs d'excavació arqueològica, està previst procedir a la musealització i adequació per a la visita d'aquesta extraordinària construcció romana.

En els anys 2002 i 2006 s'han pogut excavar també altres restes pertanyents a la mateixa propietat, situades per sobre de la plaça del Dr. Ferran, on s'han trobat noves restes que confirmen la gran extensió de la vil·la romana de la Gran Via-can Ferrerons, entorn de les 5,5 hectàrees.

Un altre jaciment romà rellevant de Premià és la necròpolis situada en els actuals jardins del Palmar, bàrbarament destruïda per les excavadores l'any 1976, i que contenia més de setanta tombes datables en el Baix Imperi (segles IV-V dC).[10] En destacaven algunes àmfores de procedència itàlica utilitzades com a tombes de criatures, de les quals actualment se'n coneixen escassos exemplars a la Península Ibèrica. Com a curiositat destacava la tomba d'un nen, que portava al voltant del cap una corona feta de cargols marins.

Hi ha altres jaciments romans destacables a Premià de Mar, com per exemple els tres abocadors excavats durant la primera fase de construcció de l'anomenada Illa de Premià (els antics Frigorífics), amb una cronologia situable entre els anys 100 aC-70 dC.

Edat Mitjana[modifica]

Durant l'Edat Mitjana Premià de Mar es trobar en un període en el qual predomina la manca d'informació. Després de la caiguda de l'Imperi Romà, el caos sembla dominar arreu, i s'incrementarà encara més amb la invasió sarraïna. Però la vida continua i les comunitats de la zona tendeixen a viure en àrees allunyades de la platja, essencialment per la por als atacs dels pirates i corsaris, sobretot musulmans, que des del segle IX al XVIII duran a terme ràtzies per tota la comarca.

El nom de Premià apareix en els documents per primera vegada en el segle X: molt probablement deriva d'un propietari romà que hom suposa d'època tardana, anomenat Primius, Primianus o Primilianus,[11] que va donar nom a una propietat de la qual ignorem on es trobava exactament. Precisament és en aquest segle -el X- quan comencen a trobar-se en la documentació esments de llocs premianencs que encara existeixen: l'ermita de Santa Anastàsia -l'actual Santa Anna de Premià de Dalt- l'any 987; l'ermita de Sant Mateu en el 993, els terrenys de la Cisa en el 995, o en el 1009 el lloc on s'aixecarà molts segles després el Barri Banyeres: ad ipso Perellone ubi dicunt ipsas Bagneres.

Molts dels indrets que s'esmenten són, però, actualment imprecisables amb seguretat a causa de les referències de l'època (per exemple “propietat que limita al nord amb la vinya de Mallol”). Amb tot, hi ha casos en què resulta més senzill establir els llocs, com ara en una donació feta a benefici dels altars de Santa Creu i Santa Eulàlia de la Seu de Barcelona feta per Pau, Simplici i Olviola: en el document s'esmenta que la propietat -una vinya- es troba damunt de la casa de Santa Anastàsia (l'actual Santa Anna de Premià de Dalt), i que els seus límits són: al nord, la vinya d'Ermengod i de Seniofred; a l'est, la vinya de Pladidia i hereus; al sud la "via que va a tot arreu", que molt probablement és el que avui es coneix com a Camí del Mig, que a grans trets és el brancal de la Via Augusta que havia estat construïda pels romans entre els anys 10-8 aC, i que en l'Edat Mitjana, com avui, es trobava en funcionament, essent una de les vies de comunicació més importants.

Època moderna i contemporània[modifica]

Alguns segles després, i sobretot entre el XV i el XVII, es comencen a trobar evidències d'establiments ja prop de la mar. Així, l'any 1687 la masia de Can Manent era ”fleca, gavella y mesón en toda la extensión del camino Real”. El barri de mar de Sant Pere de Premià començava a prendre forma: d'aquesta manera es justifica la llegenda del pescador Cristòfol que, procedent de Premià de Dalt, és el primer que s'estableix arran de mar amb la seva família i d'alguna manera “funda” el barri de mar, el futur Premià de Mar.

La població costanera de l'actual Premià de Dalt, el “Premià de Baix” com es deia aleshores, creixia ràpidament: així, a finals del segle xviii es començà a construir la que després fou la parròquia de Sant Cristòfol. L'aixecament de l'església suposà un impacte demogràfic creixent als afores de la ciutat. Les activitats de l'època eren la pesca, l'incipient comerç amb les Amèriques, que es desenvoluparia notablement al llarg del segle XIX, així com la pagesia, ja fos aquesta de secà (vinya i cereals) o de sínia (horta i arbres fruiters, entre els quals destacava el conreu de tarongers). Hi ha dades segons les quals la floricultura començà pels voltants de l'any 1832, un segle abans que l'italià Beniamino Farina introduís al Maresme el conreu del clavell.

L'any 1836 Premià de Baix es convertí en Premià de Mar, sota l'advocació de Sant Cristòfol. I el 1841 consagrà parròquia pròpia. Té una naixent indústria, que marcarà per sempre la fesomia del municipi. El 1848 arribarà el primer tren... I a partir d'aleshores l'evolució de la població serà vertiginosa. La descripció que de Premià ens fa Víctor Balaguer en la "Guia de Barcelona á Arenys de Mar por el ferro-carril", publicada el 1857, és la d'un indret en ple desenvolupament:

El nucli urbà inicial s'estengué en el transcurs de la carretera de Mataró (Camí Ral) i al voltant de l'actual carrer de Sant Antoni i de la plaça de l'ajuntament i l'església de Sant Cristòfol. Les antigues cases típiques premianenques (de les quals avui es conserven encara moltes al nucli antic) són construccions de façana blanca, de planta baixa i pis, amb una àmplia finestra amb reixa que dona al carrer i generalment amb pati al darrere.

Cap a finals del segle xix i inicis del xx, Premià de Mar va patir la temuda plaga de la fil·loxera, que va fer desaparèixer totes les vinyes existents al poble. Posteriorment, començà a desenvolupar-se una important activitat industrial en el sectors tèxtil, metal·lúrgic i de la construcció, amb la implantació al poble d'algunes fàbriques importants com La Lió, Can Za, La Propagadora de Gas o el Vapor Vell. En una època de desenvolupament industrial i tècnic s'aixecà el que actualment es coneix com a l'escola La Salle Premià de Mar. Un grup de germans belgues s'estableixen a Premià de la mà del germà Miquel Febres Cordero. Al juliol de 1908 s'inaugura el Gran Noviciat amb 27 aspirants. A l'octubre del mateix any es celebra la inauguració oficial del Noviciat Apostòlic Nostra Senyora del Port, el qual actualment és l'edifici de l'escola. La construcció d'una escola gratuïta per als infants de Premià de Mar i els pobles veïns suposà una gran atracció i un augment demogràfic considerable.[12]

Després de la Guerra Civil, l'activitat del sector serveis va anar guanyant terreny, a mesura que Premià de Mar s'anava consolidant com un lloc d'estiueig. El Bellamar (juntament amb l'estació de tren de Premià de Mar) —de la línia R1 de Rodalia Barcelona (de Rodalies de Catalunya, Renfe)— fou, durant molt de temps, l'únic edifici que s'aixecà entre les vies i el mar. Era un local de restauració amb una discoteca, i tenia una petita platja de pagament. A començaments de la dècada dels 90 fou enderrocat, ja que violava la Llei de Costes. Avui només se'n conserva el nom de la platja.

A partir de finals dels anys seixanta, començà una extensió ràpida de la superfície urbanitzada, especialment cap a la banda de muntanya; fins a enllaçar amb els barris perifèrics de Premià de Dalt, al límit de l'autopista Barcelona-Mataró. També s'urbanitzà la popularment anomenada Gran Via (aleshores Avenida del 27 de enero) on es construïren edificis d'apartaments i de més d'alçada. Paral·lelament, en les zones més perifèriques, tocant a mar, proliferaren les construccions de torres d'estiueig i habitatges unifamiliars. Entre mitjans i finals dels anys 80, es van acabar d'edificar els dos extrems nord i sud del poble, coneguts com a Can Pou i El Palmar, de tal manera que s'edificaren en el primer els instituts d'ensenyament secundari Serra de Marina i Cristòfol Ferrer.

És digne d'un especial esment el barri de Santa Anna - Tió. Situat a l'extrem nord de la ciutat, és un cas únic de barri amb doble gestió, atès que la meitat del qual pertany a Premià de Mar i l'altra meitat, a Premià de Dalt. La manca de comunicació amb els centres d'ambdós pobles i l'estigmatització com a barri de migració durant els anys seixanta, l'han fet mereixedor d'una especial atenció a la Llei de Barris de 2010.[13]

Economia[modifica]

Riera de Premià.
Festa dels Pirates, al juliol. Ambientació del carrer de Sant Antoni.

Fins a l'arribada del primer ferrocarril el 1848, l'activitat econòmica de la localitat de Premià de Mar se centrava en la pesca. El terme municipal estava constituït pels habitatges d'un grup pesquer.

L'economia premianenca actual es basa en tres elements: la floricultura, la indústria (construcció i tèxtil) i el sector serveis. La Gran Via de Lluís Companys constitueix l'eix bàsic al voltant del qual gira l'activitat comercial de la localitat. En aquesta via trobem el mercat de Sant Joan i una gran quantitat de botigues, bars i comerços.

Els dijous té lloc el mercat setmanal. La ubicació del mercat és fixa i s'estableix a la riera.

Entitats[modifica]

41° 29′ 15.7″ N 2° 21′ 1.7″ E
Seu del Patronat Social, edifici de 1888.
La Cobla en una audició a Premià de Mar (2015)
  • El Patronat Social Premianenc és una entitat d'inspiració cristiana i caràcter cultural i social amb seu al carrer del seu fundador, Mossèn Josep Paradeda, núm. 26, de Premià de Mar, que històricament ha participat de forma activa en la dinamització cultural de la localitat maresmenca.[14] Va ser fundat l'any 1928,[15] com una societat apostòlica social anomenada Patronat Social Catòlic, amb àmbit d'acció en la parròquia de Sant Cristòfol. Posteriorment prengué el nom de Patronat Catequístic fins al febrer de 1972, en què passà a denominar-se Patronat Social Premianenc.
  • El Centre Esplai Parroquial de Premià de Mar (pertanyent al MCECC de la Fundació Pere Tarrés), fou fundat el 1973 per mossèn Ferran Bueno, a la Parròquia de Sant Cristòfol de Premià. Actualment compta amb més de 150 infants i joves, i una trentena de monitors i monitores que dissabte rere dissabte treballen amb el lleure al municipi. Portal web: http://esplaiparroquialpremia.org/
  • Agrupament Escolta Amon-Ra, entitat d'educació en el lleure fundada l'any 1962.
  • La Cobla Premià, antiga Premianenca, va ser fundada per Josep Fecúndez; Joaquim Fecúndez; Jordi Tor; Teresa Maria Roura, que va ser la primera directora musical, i Gaietà Piñol, que actualment continua com a representant de la Cobla. La presentació oficial de la formació va ser el 23 d'abril del 1983. Al llarg de la seva trajectòria, la Cobla Premià ha participat en aplecs de la sardana duts a terme a París i Amsterdam, ha acompanyat diversos esbarts a Itàlia, Suïssa, França, Alemanya i Bèlgica, i el 2008, l'any del 25è aniversari, va acompanyar el cor Harmonia Calellenc a Roma. El 2013 va actuar a Verona (Itàlia) dins la programació del XXVIè Aplec Internacional.[16][17]

Cultura[modifica]

Un dels equipaments culturals més importants és el Museu de l'Estampació Tèxtil instal·lat inicialment a Can Manent i després traslladat a l'Antiga Fàbrica del Gas[18]

Entre les entitats socials i culturals més arrelades a la història de Premià de Mar cal destacar el Patronat Social Premianenc, amb seu a un edifici entre modernista i art déco, de 1888, el Centre l'Amistat i la coordinadora de colles d'arrel tradicional De Bòlit.

Destaca la Coral l'Amistat, una coral mixta fundada el 1972,[19] amb la voluntat de mantenir la tradició del cant coral a Premià de Mar. Fundada el 1971[20] va organitzar la temporada de Música Clàssica a l'Amistat[21]des del 2011. Ha potenciat la seva activitat associativa amb altres entitats del poble (La Coral del IES Serra de Marina, les corals de l'escola Municipal de Música, banda Atempo, estudi Teresa Maria, La Barca de Mitjana, cobla Premianenca, Patronat Social Premianenc, Comerços Associats de Premià.)[22]

Les Festes Majors de Premià de Mar, dedicades a sant Cristòfol màrtir, se celebren als voltants del 10 de juliol, i són conegudes com la Festa Major de Pirates i Premianencs.[23] La gent surt al carrer disfressada de pirates i premianencs. A l'inici de la festa, els pirates desembarquen a la platja de Premià, liderats perl pirata Omar, per conquerir i saquejar el poble i van fins a la plaça de l'ajuntament, mentrestant els premianencs i premianenques i lluiten contra els pirates perquè no entrin a l'ajuntament i s'emportin a l'Ester, una jove premianenca i parella d'en Martí.

Festa dels Pirates[modifica]

La Festa Major de Pirates i Premianencs se celebra al municipi dins dels actes de la Festa Major, des del 1997, i usualment es realitza en honor del patró del municipi Sant Cristòfol pels volts del 10 de juliol.

La festa rememora els atacs que els pirates barbarescs realitzaven a les costes del Maresme entre els segles XVI i XVIII, protagonitzats principalment per algerians i acompanyats de població croata, catalana i sarda. Cada any els pirates, liderats per l'Omar, conqueriran i saquejaran els carrers de Premià no sense trobar la resistència dels premianencs, liderats per en Martí, que faran tot el possible per evitar que la vila caigui en mans pirates i que la premianenca Ester no sigui raptada per l'Omar.

Edificis històrics d'interès[modifica]

Política[modifica]

Consistori actual[modifica]

Pacte de govern: el 22 de juny del 2020, Junts per Premià de Mar i el PSC arriben a un acord per governar de forma conjunta en minoria. L'alcade nomenat és Miquel Àngel Mendez, qui dimiteix a finals del 2020 per una pressió constituïda pel poble per una mala gestió de l'emergència sanitària de la COVID-19. Una de les residències de Premià de Mar fou destapada per la mala gestió i la Generalitat intervingué després d'amagar 24 morts.[24] En conseqüència, Rafa Navarro Álvarez és nomenat el nou alcalde de Premià de Mar.

Llistat d'alcaldes anteriors[modifica]

Els alcaldes aquí llistats corresponen al període entre el restabliment de les primeres eleccions democràtiques posteriors a la mort de Franco fins avui.[25]

  • Miquel Ángel Méndez - Junts per Premià de Mar (2019-2020)
  • Miquel Ángel Méndez - PDeCAT (2015-2019)
  • Miquel Buch i Moya - CiU (2007-2015)
  • Jaume Batlle i Garriga † - CiU (2003-2007) → Succeït pel primer Tinent d'Alcalde Miquel Buch
  • Maria Jesús Fanego Lorigados - PSC-PM (1995-2003)
  • Josep Torrents i Morales - CiU (1991-1995)
  • Josep Torrents i Morales - Nova Opció Premianenca (1987-1991)
  • Josep Maria Molina i Cosialls - PSC (1983-1987)
  • Josep Torrents i Morales - ERC (1979-1983)

Comunicacions[modifica]

Premià de Mar disposa de molt bones comunicacions tant amb transport públic com privat. Pel que fa al vehicle privat, la ciutat està connectada amb Mataró, la capital de comarca i amb Barcelona a través de l'autopista de peatge C-32 El Vendrell - Blanes.

Alhora, disposa actualment d'una estació de ferrocarril (en espera de la construcció de la segona) on efectuen parada tots els trens de la línia R1 de la xarxa de rodalia de Barcelona, (Hospitalet de Llobregat-Maçanet/Massanes), amb una freqüència de pas que oscil·la entre els 6 minuts en hora punta i els 10 minuts en hora vall. A més a més, també hi para l'RG1 (Hospitalet-Figueres).

Els veïns i veïnes han lluitat durant anys per l'obertura de l'estació al barri de Can Pou - Camp de Mar, però tot i construir-se un baixador el 1964, aquest mai ha entrat en funcionament. En els darrers anys, el Ministeri de Foment ha inclòs repetidament la partida al pressupost per obrir el baixador però aquest actuació no s'ha dut a terme mai tot i ser una zona d'alta afluència des dels municipis de Premià de Dalt i Vilassar de Dalt.

A més a més, Premià de Mar disposa de fins a 7 línies d'autobús (5 de diürnes i 2 de nocturnes) que connecten el municipi amb les localitats de la rodalia i també amb les principals ciutats de la comarca.

Línies d'autobús diürnes[modifica]

La línia C3/4 connecta directament per l'autopista la ciutat amb Barcelona. La línia C10 la connecta amb localitats properes com El Masnou, Vilassar de Mar, Montgat o Badalona realitzant el trajecte entre Barcelona i Mataró a través de la Nacional II. D'altra banda, la línia C30 connecta la vila amb l'Hospital de Mataró a través de Vilassar de Mar i Cabrera de Mar. Finalment, les línies C14 i C31 connecten el centre de la ciutat (amb origen a l'estació de tren) amb les localitats de Premià de Dalt i Vilassar de Dalt respectivament.

Línies d'autobús nocturnes[modifica]

Les dues línies d'autobús nocturnes que circulen per Premià de Mar són la N-80 i la N-81. Ambdues connecten la ciutat amb el centre de Barcelona per l'autopista. La primera té com a origen Mataró i la segona parteix de Vilassar de Dalt i es dirigeixen a la capital catalana un cop han fet parada també en altres localitats com Montgat (N-80) o Alella (N-81).

Esports[modifica]

Entre les societats esportives localitzades a Premià de Mar cal destacar-ne:

Referències[modifica]

  1. «Premià de Mar». Població estrangera per països. 2013. Idescat. [Consulta: 7 març 2014].
  2. [1]
  3. «Els materials prehistòrics de la Plaça de la Sardana de Premià de Mar» (en català). [Consulta: 7 gener 2021].
  4. https://premiademar.cat, Ajuntament de Premià de Mar-. «La nova plaça dels Països Catalans s'obrirà a partir d'aquesta tarda». [Consulta: 7 gener 2021].
  5. https://premiademar.cat, Ajuntament de Premià de Mar-. «Acaba la primera fase de l'escultura de les palmeres de Can Fitó». [Consulta: 7 gener 2021].
  6. «Poblat ibèric de la Cadira del Bisbe - Premià de Dalt - Pobles de Catalunya». [Consulta: 7 gener 2021].
  7. https://premiademar.cat, Ajuntament de Premià de Mar-. «Tornen a Premià de Mar els mosaics romans descoberts el 1969». [Consulta: 7 gener 2021].
  8. mcapella. «Aracne fila i fila». [Consulta: 7 gener 2021].
  9. «Troben un mil·lari a Premià de Mar». [Consulta: 7 gener 2021].
  10. «La necròpoli del Palmar – Patrimoni PdM». [Consulta: 7 gener 2021].
  11. «Els noms del Maresme i de Premià – Patrimoni PdM». [Consulta: 10 gener 2021].
  12. «Escola | La Salle Premià». [Consulta: 10 gener 2021].
  13. «El Barri de Santa Maria –Santa Anna-Tió, serà un dels beneficiaris de la Llei de Barris». premiademar.cat, 22-06-2010 [Consulta: 11 juliol 2014].
  14. «Premià de Mar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. [enllaç sense format] http://www.premiademar.cat/entitats/patronat
  16. «Adifolk - Programa de l'Aplec de Verona».
  17. «La Cobla Premià assenyala el concert amb la Polifònica de Puigreig com a moment més vibrant de la participació a l'Aplec Internacional de Verona - Ràdio Premià de Mar» (en castellà). Ràdio Premià de Mar, 06-08-2013.
  18. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 97. ISBN 84-393-5437-1. 
  19. «Exposició 40 anys d'història». Museu de l'Estampació de Premià de Mar, 2012.
  20. «Agrupació Coral l'Amistat». Centre l'Amistat, 02-01-2010.
  21. «Programa de la II Temporada de Música Clàssica». ajuntament de Premià de Mar, 2013.
  22. «Un Mar de Botigues Musicals». Comerços Associats de Premià, 13-12-2012.
  23. FestaCatalunya.Ressenya de l'edició del 2011 de les festes de Premià de Mar. [Consulta: 03 maig 2011]
  24. Figuls, Josep Catà. «La Generalitat interviene una residencia en Premià de Mar tras registrar 24 muertos» (en castellà), 17-04-2020. [Consulta: 8 gener 2021].
  25. «Municat: Els ens locals de Catalunya - Premià de Mar». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 juliol 2014].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]