Reineta meridional

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaReineta meridional
Hyla meridionalis
Hyla meridionalis MHNT Fronton.jpg
Exemplar en posició de repòs.
Estat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAmphibia
OrdreAnura
FamíliaHylidae
GènereHyla
Espècie Hyla meridionalis
Boettger, 1874
Distribució
RangeMapHylaMeridionalis.png
Distribució geogràfica de la reineta meridional (en verd).
Modifica dades a Wikidata

La reineta meridional (Hyla meridionalis) és una granota del gènere Hyla dins de la família Hylidae. Pot atènyer uns 6cm de llarg i és un dels anfibis més petits d'Europa.

Descripció[modifica]

Aquesta granota es camufla perfectament entre la vegetació. Té la pell molt llisa i brillant podent presentar tons verds, groguencs i marrons. S'observa una ratlla negra que va des dels orificis nasals, passant pels ulls, les glàndules del verí fins a les axil·les de les potes davanteres. Per sota és de to blanquinós.

Individu amb pigmentació blava.

Posseeix unes llargues potes amb ventoses a la punta dels dits que li donen la capacitat de grimpar amb facilitat per la vegetació, ja siguin fulles o branques dels arbustos que troba en el seu hàbitat, per la qual cosa és una granota arborícola. Els seus ulls són prominents i de pupil·la horitzontal. La podríem confondre amb la reineta de Sant Antoni (Hyla molleri), ja que són de mida i color són força semblants, però si ens hi fixem les podrem distingir perquè a Hyla molleri la ratlla dels ulls li arriba fins a les potes posteriors i després li puja cap al dors; a més, Hyla molleri no viu a Catalunya.

Viu uns 6 anys i arriba a la maduresa sexual als 3 anys.

De forma poc freqüent podem trobar exemplars de color blau. Això és degut a una mutació en els gens que determinen la pigmentació de la pell. Aquestes granotes fabriquen dos pigments diferents, el pigment blau i el pigment groc, que normalment estan presents de forma conjunta, donant la coloració verda a la pell. De vegades, a causa de la mutació esmentada, alguns exemplars no fabriquen el pigment groc i, per tant, mostren només la coloració blava.

Distribució[modifica]

Es distribueix per l'oest d'Itàlia, sud de França, sud de Portugal, Espanya (des de Catalunya fins a Andalusia) i nord d'Àfrica; també es troba a Menorca, Madeira i a l'arxipèlag canari, on va ser introduïda.[1]

Hàbitat[modifica]

La podem trobar prop de basses, rius i rieres, amagada en plantes on es passa bona part del dia quieta i amagada. Una de les plantes que li agraden més són els esbarzers. Al vespre, quan el sol ja s'ha post és quan està més activa.

Capgrossos i reproducció[modifica]

Una sola posta pot ser de 300 a 400 ous. Els capgrossos són fàcils d'identificar, ja que són els únics que tenen els ulls situats als laterals.

La seva cua és fràgil, per tant cal manipular-los amb cura. Tenen l'espiracle situat a la banda esquerra (mirant-los des del cap).

L'anus el tenen lleugerament situat a la dreta.

El capgròs pot arribar a uns 6 cm, quan surten de l'aigua (estat metamòrfic) mesuren uns 2 cm i quan són adults uns 5 o 6 cm.

Els adults se situen a prop de les basses a la primavera, a principis de juny a la costa i una mica més tard a les zones de muntanya. Podem sentir un cant molt fort, ja que és la granota que canta més fort de tot Catalunya.

Els amplexus comencen a la tercera setmana de Juny i al Juliol a les zones més elevades.

Referències[modifica]

  1. «Hyla meridionalis» (en anglès). IUCN Red List. David Donaire-Barroso, Trevor Beebee, Pedro Beja, Franco Andreone, Jaime Bosch, Miguel Tejedo, Miguel Lizana, Iñigo Martínez-Solano, Alfredo Salvador, Mario García-París, Ernesto Recuero Gil, Tahar Slimani, El Hassan El Mouden, Rafael Marquez. 2009.. [Consulta: 24 abril 2015].

Vegeu també[modifica]