Vern

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Vern
Illustration Alnus glutinosa0.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fagales
Família: Betulaceae
Gènere: Alnus
Espècie: A. glutinosa
Nom binomial
Alnus glutinosa
L.

El vern (Alnus glutinosa)[1] és un arbre caducifoli del gènere Alnus originari de quasi tota Europa, incloent-hi la Gran Bretanya i Fennoscàndia, i del sud-est d'Àsia. Els emigrants n'han dut poblacions a Amèrica.

En la toponímia dels Països Catalans apareixen en el nom de localitats com Sant Just Desvern o el barri de Barcelona de la Verneda. Altres noms populars pels quals se'l coneix són arbre negre, lladern, morera borda i mosquiter.[2]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Pot arribar a una alçada de 30 metres amb la capçada allargada formada per branques més aviat curtes i obertes. Té el tronc dret i amb l'escorça llisa, que es va clivellant amb l'edat formant crostes, que acaben caient.

Les seves fulles, de 5 a 9 cm, són arrodonides i resinoses (glutinoses) quan són joves, igual que passa amb els borrons. La floració és del tipus monoic amb flors masculines amb forma d'aments cilíndrics i vermellosos i flors femenines similars a petites pinyes. La floració té lloc entre els mesos de febrer i abril.[3] Les llavors són alades.

Malgrat que no és una planta lleguminosa fa simbiosi amb bacteris del terra que li proporcionen nitrogen.

Per distingir-lo són característiques la punta emarginada de les fulles (o sigui, en comptes de fer punta cap enfora fa un entrant) i les flors femenines com petites pinyes.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Els verns només es troben en sòls molt humits generalment en la ribera dels rius (i també dels canals de regadiu)[4] on formen les vernedes. Són molt corrents a la Cerdanya a les vores dels rierols i canals.

Variants i distribució[modifica | modifica el codi]

Hi ha quatre subespècies:

  • Alnus glutinosa subsp. glutinosa. Molt estesa, sobretot per a tot Europa
  • Alnus glutinosa subsp. barbata. Anatòlia (Rize, Trabzon, Artvin)
  • Alnus glutinosa subsp. antitaurica. Sud d'Anatòlia.
  • Alnus glutinosa subsp. betuloides. Est d'Anatòlia

A Catalunya és comú des del Pirineu (per sota dels 1650 m)[5] fins al centre del país, sobretot a les comarques humides, i a les comarques de ponent, cap on davalla seguint els grans rius i les séquies; a la meitat oriental es fa molt rar al sud del Llobregat.[4] No és present al País Valencià ni a les Illes.[4]

Usos[modifica | modifica el codi]

La fusta de vern és molt apreciada i entre altres característiques té la de suportar molt bé estar submergida en l'aigua, per això s'ha fet servir com a fusta de suport a Venècia i Amsterdam.

Propietats medicinals[modifica | modifica el codi]

  • La seva escorça conté taní, utilitzat per rebaixar els nivells de colesterol.
  • La decocció de la seva escorça s'utilitza per fer gargarismes contra les angines i la faringitis
  • Les fulles més tendres i enganxoses es feien servir com a remei per als peus adolorits.

Aspectes culturals[modifica | modifica el codi]

En la mitologia britànica i nòrdica, el vern és un símbol de la resurrecció, probablement per què la fusta passa del blanc al roig quan és tallada, recordant a la sang humana. Els primers humans de la mitologia nòrdica varen ser creats a partir de freixes i verns. A Irlanda, la reverència que se sentia respecte al vern era tan profunda que tallar-ne un era una ofensa criminal. En altres llocs com a Terranova, se li atribuïen aplicacions medicinals per al tractament de les cremades, el reumatisme i el dolor. A Suomi (Finlàndia) utilitzen petites estelles de la seva fusta per fumar el peix.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició (en català). Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 86-87. ISBN 84-7306-390-2. 
  2. Vallés i Xirau, Joan (dir.). «Noms de plantes». Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. (Diccionaris en Línia), 2009.
  3. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 9 febrer 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  5. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 9 febrer 2016].