Vern

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Vern
Illustration Alnus glutinosa0.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fagales
Família: Betulaceae
Gènere: Alnus
Espècie: A. glutinosa
Nom binomial
Alnus glutinosa
L.
Inflorescència femenina i llavors - MHNT

El vern (Alnus glutinosa) és un arbre caducifoli del gènere Alnus originari de quasi tota Europa, incloent-hi la Gran Bretanya i Fennoscàndia, i del sud-est d'Àsia. Els emigrants n'han dut poblacions a Amèrica.

En la toponímia dels Països Catalans apareixen en el nom de localitats com Sant Just Desvern o el barri de Barcelona de la Verneda. Altres noms populars pels quals se'l coneix són arbre negre, lladern, morera borda i mosquiter.[1]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Pot arribar a una alçada de 30 metres, té fulles arrodonides resinoses (glutinoses) quan són joves igual que passa amb els borrons. La floració és del tipus monoic amb flors masculines amb forma d'aments cilíndrics i vermellosos i flors femenines similars a petites pinyes. Les llavors són alades.

Malgrat que no és una planta lleguminosa fa simbiosi amb bacteris del terra que li proporcionen nitrogen.

Per distingir-lo són característiques la punta emarginada de les fulles (o sigui, en comptes de fer punta cap enfora fa un entrant) i les flors femenines com pinyetes.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Els verns només es troben en sòls molt humits generalment en la ribera dels rius (i també dels canals de regadiu)[2] on formen les vernedes. Són molt corrents a la Cerdanya a les vores dels rierols i canals.

Variants i distribució[modifica | modifica el codi]

Hi ha quatre subespècies:

  • Alnus glutinosa subsp. glutinosa. Molt estesa, sobretot per a tot Europa
  • Alnus glutinosa subsp. barbata. Anatòlia (Rize, Trabzon, Artvin)
  • Alnus glutinosa subsp. antitaurica. Sud d'Anatòlia.
  • Alnus glutinosa subsp. betuloides. Est d'Anatòlia

A Catalunya és comú des del Pirineu (per sota dels 1650 m) fins al centre del país, sobretot a les comarques humides, i a les comarques de ponent, cap on davalla seguint els grans rius i les séquies; a la meitat oriental es fa molt rar al sud del Llobregat.[2] No és present al País Valencià ni a les Illes.[2]

Usos[modifica | modifica el codi]

La fusta de vern és molt apreciada i entre altres característiques té la de suportar molt bé estar submergida en l'aigua, per això s'ha fet servir com a fusta de suport a Venècia i Amsterdam.

Propietats medicinals[modifica | modifica el codi]

  • La seva escorça conté taní, utilitzat per rebaixar els nivells de colesterol.
  • La decocció de la seva escorça s'utilitza per fer gargarismes contra les angines i la faringitis
  • Les fulles més tendres i enganxoses es feien servir com a remei per als peus adolorits.

Aspectes culturals[modifica | modifica el codi]

En la mitologia britànica i nòrdica, el vern és un símbol de la resurecció, probablement per què la fusta passa del blanc al roig quan és tallada, recordant a la sang humana. Els primers humans de la mitologia nòrdica varen ser creats a partir de freixes i verns. A Irlanda, la reverència que se sentia respecte al vern era tan profunda que tallar-ne un era una ofensa criminal. En altres llocs com a Terranova, se li atribuïen aplicacions medicinalst per al tractament de les cremades, el reumatisme i el dolor. A Suomi (Finlàndia) utilitzen petites estelles de la seva fusta per fumar el peix.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vallés i Xirau, Joan (dir.). «Noms de plantes». Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. (Diccionaris en Línia), 2009.
  2. 2,0 2,1 2,2 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.