Amigdalitis
Amígdales engrandides i vermelles amb plaques blanques, correspon probablement a una amigdalitis estreptocòccica
|
|
| Especialitat | medicina familiar |
|---|---|
| Classificació | |
| CIM-10 | J03, J35.0 |
| CIM-9 | 463 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 13165 |
| MedlinePlus | 001043 |
| eMedicine | ent/314 |
| Patient UK | tonsillitis-pro |
| MeSH | D014069 |
 |
|
L'amigdalitis és la inflamació d'una amígdala palatina o ambdues - masses de teixit ovals, carnosos, grans que estan en la paret lateral de l'orofaringe a cada costat de la gola. Aquestes agrupacions de teixit contenen les cèl·lules que produïxen anticossos útils en la lluita contra la infecció.
Contingut
Causes[modifica | modifica el codi]
Hi ha moltes causes, virus i bacteris altament contagiosos, per a l'amigdalitis. Les causes de l'amigdalitis inclouen les següents:
- El bacteri estreptococ betahemolitic del Grup A (EBGA), comunament anomenat Streptococcus pyogenes (la causa més comuna de l'amigdalitis).
- Els adenovirus.
- El virus de la grip.
- El virus Epstein-Barr.
- Els virus parainfluenza.
- Els enterovirus.
- El virus de l'herpes simple.
Transmissió[modifica | modifica el codi]
Quan la malaltia és causada pel bacteri Streptococcus pyogenes, aquesta es dispersa per contacte directe i proper amb la persona infectada per les vies respiratòries (quan tussen o esternuden). Contacte casual rarament resulta en transmissió. Rarament, menjar contaminat, especialment llet o productes lactis, poden resultar en brots. Pacients sense tractament són més infecciosos per 2-3 setmanes després d'haver estat infectats. El període d'incubació, el període després la infecció i abans que mostri símptomes, és difícil d'establir, ja que algunes persones no mostren cap símptoma. No obstant això, es creu que pot ser d'1 setmana.
D'igual forma, el contacte directe o indirecte amb algun dels microorganismes causals, en presència d'immunosupressió, pot causar el desenvolupament de la malaltia.
Amigdalitis aguda bacteriana[modifica | modifica el codi]
És la inflamació de les amígdales palatines causada per l'EBGA.
Manifestacions clíniques[modifica | modifica el codi]
Mal de gola, les amígdales es tornen blanques o vermelles, hi ha aparició de pus en plaques sobre la superfície amigdalina, febre, problemes en empassar o menjar (disfàgia), dolor a la deglució (odinofagia). Altres símptomes poden incloure mal de cap o mal de panxa. Prendre líquids tebis, no calent, pot ajudar. Suc de taronja o altres begudes cítriques no són recomanades per a consumir, ja que els àcids en ells poden irritar encara més la gola.
Etiologia[modifica | modifica el codi]
- Vírica.
- Bacteriana.
Tractament[modifica | modifica el codi]
- Antibiòtics: fenoximetilpenicil·lina (Penilevel®) 800mg/8h * 8-10 dies; però si hi ha al·lèrgia a la penicil·lina: eritromicina (EFG, Pantomicina®) o azitromicina (EFG, Vinzam®, Zitromax®).
- Antiinflamatoris.
- Calmants per a la disfàgia.
Amigdalitis crònica bacteriana[modifica | modifica el codi]
Té diverses formes de repetició: hipertròfia d'amígdales palatines, amigdalitis de repetició, i amigdalitis caseosa. Els gèrmens s'acantonen en les criptes i donen lloc a la clínica:
- Anorèxia
- Astènia
- Disfàgia discreta
- Febrícula
- Ganglis que no disminuïxen fins a una grandària normal
- Possible infecció a distància.
Tractament[modifica | modifica el codi]
- Analgèsics
- Penicil·lina
- Cirurgia amb anestèsia.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amigdalitis |
|
||||||
