Amigdalitis

Amigdalitis

Amígdales engrandides i vermelles amb plaques blanques, correspon probablement a una amigdalitis estreptocòccica
Tipus	malaltia del tracte respiratori superior
Especialitat	medicina familiar
Medicació	azitromicina, cefdinir , Dirithromycin , claritromicina, ceftibuten , cefpodoxime proxetil , penicillin v , ibuprofèn, clindamicina, cefpodoxime , (E)-cefprozil , cefdinir , cefaclor i cefditoren pivoxil
Classificació
CIM-10	J03, J35.0
CIM-9	463
Recursos externs
DiseasesDB	13165
MedlinePlus	001043
eMedicine	ent/314
Patient UK	tonsillitis-pro
MeSH	D014069
UMLS CUI	C0040425, C0149517, C0149517 i C0040425
DOID	DOID:10456 i DOID:10456

L'amigdalitis, vulgarment mal de coll/canyó/gola, és la inflamació d'una amígdala palatina o ambdues - masses de teixit ovals, carnosos, grans que són a la paret lateral de l'orofaringe a cada costat de la gola. Aquestes agrupacions de teixit contenen les cèl·lules que produïxen anticossos útils en la lluita contra la infecció.

Causes

Hi ha moltes causes, virus i bacteris altament contagiosos, per a l'amigdalitis. Les causes de l'amigdalitis inclouen les següents:

• El bacteri estreptococ betahemolitic del Grup A (EBGA), comunament anomenat Streptococcus pyogenes (la causa més comuna de l'amigdalitis).
• Els adenovirus.
• El virus de la grip.
• El virus Epstein-Barr.
• Els virus parainfluenza.
• Els enterovirus.
• El virus de l'herpes simple.

Transmissió

Quan la malaltia és causada pel bacteri Streptococcus pyogenes, aquesta es dispersa per contacte directe i proper amb la persona infectada per les vies respiratòries (quan tussen o esternuden). Contacte casual rarament resulta en transmissió. Rarament, menjar contaminat, especialment llet o productes lactis, poden resultar en brots. Pacients sense tractament són més infecciosos per 2-3 setmanes després d'haver estat infectats. El període d'incubació, el període després la infecció i abans que mostri símptomes, és difícil d'establir, ja que algunes persones no mostren cap símptoma. No obstant això, es creu que pot ser d'1 setmana.

D'igual forma, el contacte directe o indirecte amb algun dels microorganismes causals, en presència d'immunosupressió, pot causar el desenvolupament de la malaltia.

Amigdalitis aguda bacteriana

És la inflamació de les amígdales palatines causada per l'EBGA.

Manifestacions clíniques

Mal de gola, les amígdales es tornen blanques o vermelles, hi ha aparició de pus en plaques sobre la superfície amigdalina, febre, problemes en empassar o menjar (disfàgia), dolor a la deglució (odinofagia). Altres símptomes poden incloure mal de cap o mal de panxa. Prendre líquids tebis, no calent, pot ajudar. Suc de taronja o altres begudes cítriques no són recomanades per a consumir, ja que els àcids en ells poden irritar encara més la gola.

Etiologia

• Vírica.
• Bacteriana.

Tractament

• Antibiòtics: fenoximetilpenicil·lina (Penilevel®) 800mg/8h * 8-10 dies; però si hi ha al·lèrgia a la penicil·lina: eritromicina (EFG, Pantomicina®) o azitromicina (EFG, Vinzam®, Zitromax®).
• Antiinflamatoris.
• Calmants per a la disfàgia.

Amigdalitis crònica bacteriana

Té diverses formes de repetició: hipertròfia d'amígdales palatines, amigdalitis de repetició, i amigdalitis caseosa. Els gèrmens s'acantonen en les criptes i donen lloc a la clínica:

• Anorèxia
• Astènia
• Disfàgia discreta
• Febrícula
• Ganglis que no disminuïxen fins a una grandària normal
• Possible infecció a distància.

Tractament

• Analgèsics
• Penicil·lina
• Cirurgia amb anestèsia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amigdalitis