Amigdalitis
 Amígdales engrandides i vermelles amb plaques blanques, correspon probablement a una amigdalitis estreptocòccica  | |
| Tipus | malaltia del tracte respiratori superior |
|---|---|
| Especialitat | medicina familiar, infectologia i otorinolaringologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació azitromicina, cefdinir (en)  , Dirithromycin (en) , claritromicina, ceftibuten (en) , cefpodoxime proxetil (en) , penicillin v (en) , ibuprofèn, clindamicina, cefpodoxime (en) , (E)-cefprozil (en) , cefdinir (en) , cefaclor (en) i cefditoren pivoxil (en) | |
| Classificació | |
| CIM-10 | J03, J35.0 |
| CIM-9 | 463 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0077692 |
| DiseasesDB | 13165 |
| MedlinePlus | 001043 |
| eMedicine | ent/314 |
| Patient UK | tonsillitis-pro |
| MeSH | D014069 |
| UMLS CUI | C0040425, C0149517, C0149517 i C0040425 |
| DOID | DOID:10456 |
L'amigdalitis, vulgarment mal de coll/canyó/gola, és la inflamació d'una amígdala palatina o ambdues - masses de teixit ovals, carnosos, grans que són a la paret lateral de l'orofaringe a cada costat de la gola. Aquestes agrupacions de teixit contenen les cèl·lules que produïxen anticossos útils en la lluita contra la infecció.
Causes[modifica]
Hi ha moltes causes, virus i bacteris altament contagiosos, per a l'amigdalitis. Les causes de l'amigdalitis inclouen les següents:
- El bacteri estreptococ betahemolitic del Grup A (EBGA), comunament anomenat Streptococcus pyogenes (la causa més comuna de l'amigdalitis).
- Els adenovirus.
- El virus de la grip.
- El virus Epstein-Barr.
- Els virus parainfluenza.
- Els enterovirus.
- El virus de l'herpes simple.
Transmissió[modifica]
Quan la malaltia és causada pel bacteri Streptococcus pyogenes, aquesta es dispersa per contacte directe i proper amb la persona infectada per les vies respiratòries (quan tussen o esternuden). Contacte casual rarament resulta en transmissió. Rarament, menjar contaminat, especialment llet o productes lactis, poden resultar en brots. Pacients sense tractament són més infecciosos per 2-3 setmanes després d'haver estat infectats. El període d'incubació, el període després la infecció i abans que mostri símptomes, és difícil d'establir, ja que algunes persones no mostren cap símptoma. No obstant això, es creu que pot ser d'1 setmana.
D'igual forma, el contacte directe o indirecte amb algun dels microorganismes causals, en presència d'immunosupressió, pot causar el desenvolupament de la malaltia.
Amigdalitis aguda bacteriana[modifica]
És la inflamació de les amígdales palatines causada per l'EBGA.
Manifestacions clíniques[modifica]
Mal de gola, les amígdales es tornen blanques o vermelles, hi ha aparició de pus en plaques sobre la superfície amigdalina, febre, problemes en empassar o menjar (disfàgia), dolor a la deglució (odinofagia). Altres símptomes poden incloure mal de cap o mal de panxa. Prendre líquids tebis, no calent, pot ajudar. Suc de taronja o altres begudes cítriques no són recomanades per a consumir, ja que els àcids en ells poden irritar encara més la gola.
Etiologia[modifica]
- Vírica.
- Bacteriana.
Tractament[modifica]
- Antibiòtics: fenoximetilpenicil·lina (Penilevel®) 800mg/8h * 8-10 dies; però si hi ha al·lèrgia a la penicil·lina: eritromicina (EFG, Pantomicina®) o azitromicina (EFG, Vinzam®, Zitromax®).
- Antiinflamatoris.
- Calmants per a la disfàgia.
Amigdalitis crònica bacteriana[modifica]
Té diverses formes de repetició: hipertròfia d'amígdales palatines, amigdalitis de repetició, i amigdalitis caseosa. Els gèrmens s'acantonen en les criptes i donen lloc a la clínica:
- Anorèxia
- Astènia
- Disfàgia discreta
- Febrícula
- Ganglis que no disminuïxen fins a una grandària normal
- Possible infecció a distància.
Tractament[modifica]
- Analgèsics
- Penicil·lina
- Cirurgia amb anestèsia.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amigdalitis |