Infecció

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaInfecció
Especialitat infectologia
Causa de dolor ossi i malaltia infecciosa
Recursos externs
MeSH D007239
Modifica dades a Wikidata
La infecció d'un dit del peu amb una ungla encarnada, hi ha pus (groc) i una inflamació. (enrogiment i inflamació al voltant de l'ungla).

Una infecció és la introducció proliferació d'un microorganisme patogen en un organisme hoste (vegetal, animal, …) que hi produeix substàncies tòxiques,[1] que poden resultar perjudicials per al funcionament normal i provocar una malaltia infecciosa. Els agents patògens són bacteris, fongs, protozous, prions, paràsits, viroides o virus. Quan la colonització és produïda per un animal paràsit es parla també d'infestació i de parasitosi.

Moltes infeccions són transitòries i l'organisme infectat reeix a combatre l'infecció pel propi sistema immunitari. Altres poden a causar danys irreversibles o comprometre la supervivència de l'hoste. En el cas dels mamífers reaccionen a les infeccions amb una resposta innata, sovint amb la inflamació, seguida d'una resposta adaptativa.

Per combatre la infecció primer cal una bona prevenció, al qual la higiene té un paper primordial, tant per evitar la infecció com per evitar que es proliferi dins de l'hoste i es propagui a d'altres. En la lluita contra les infeccions ajuden entre d'altres aigua neta i sabó, els desinfectants i els antisèptics d'ús extern. Al cas d'infeccions greus hi ha medicaments com antibiòtics i antivírics que també poden ajudar a combatre la malaltia. Contra certs patògens, sobretot les infeccions víriques encara no hi ha molts farmacs. L'ús exagerat d'antibiòtics tant en medicina humana com veterinària (sobretot en la ramaderia, per la qual via entren en la xarxa tròfica) per combatre o prevenir d'infeccions bacterianes menors va contribuir a crear bacteris resistents i el desenvolupament d'infeccións nosocomials difícils per combatre.[2]

La immensa majoria d'organismes pluricel·lulars són colonitzats en algun grau per espècies exteriors. Alguns d'aquests habiten en una relació simbiòtica o sense conseqüències per l'hoste. Un exemple són les espècies de bacteris anaeròbics que colonitzen el còlon dels mamífers. Un altre exemple són les diferents espècies d'estafilococs existents en la pell dels humans.

L'efecte d'una «lluita» de l'organisme infectant que intenta utilitzar els recursos de l'hoste per multiplicar-se a costa d'aquest s'anomena infecció activa. Sovint l'estat de la infecció és simplement qüestió de les circumstàncies. En les condicions adequades, quasi tot organisme pot tornar-se patogen i quasi cap organisme, si està present en petites quantitats i en una àrea ben protegida pel sistema immunitari de l'hoste, pot desenvolupar una infecció comprometedora.

Les variables que s'envolten en la producció en un hoste al qual se li ha inoculat un patogen i el resultat final són:

  1. La ruta o via d'entrada del patogen i l'accés a les zones de l'hoste que guanya el patogen.
  2. La virulència intrínseca de l'organisme particular.
  3. La quantitat o càrrega de microorganismes inicialment inoculada.
  4. L'estat immune de l'hoste que està sent colonitzat.

Referències[modifica]

  1. «Infecció». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Antibiòtics». Govern d'Andora. [Consulta: 13 gener 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Schaechter, Moselio; Ingraham, John L.; Neidhardt, Frederick C. Ricardo Guerrero Moreno (trad.). Microorganismes (en català, traduït de l'anglès). Barcelona: Reverte, 2009, p. 556. ISBN 9788429118605. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Infecció Modifica l'enllaç a Wikidata