Infecció urinària

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaInfecció del tracte urinari
Pyuria.JPG
Múltiples leucòcits en un sediment urinari d'un pacient amb una infecció del tracte urinari. modifica
Tipuscistitis i malaltia infecciosa Modifica el valor a Wikidata
Especialitaturologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomeshematúria, febre, disúria, dolor abdominal i pol·laciúria Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10N39.0
CIM-9599.0
CIAPU71 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB13657
MedlinePlus000521
eMedicineemerg/625 emerg/626
Patient UKurinary-tract-infection-in-adults Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0149523 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:13148 Modifica el valor a Wikidata

La infecció del tracte urinari (ITU) (o, senzillament, infecció urinària) és una infecció bacteriana que afecta a qualsevol part del tracte urinari. L'agent causal principal és l'Escherichia coli. Tot i que l'orina conté una gran varietat de líquids, sals i productes de rebuig, en general no hi té bacteris. Quan entren bacteris a la bufeta o el ronyó i es multipliquen en l'orina, causen una infecció urinària. El tipus més comú d'ITU és una infecció de la bufeta que s'anomena cistitis. Un altre tipus d'infecció urinària és una infecció renal, conegut com a pielonefritis, i és molt més greu. Tot i que causa molèsties, les infeccions del tracte urinari generalment poden ser ràpida i fàcilment tractades amb un cicle curt d'antibiòtics.

Les infeccions urinàries són més freqüents en les dones que en els homes, així la meitat de les dones tenen almenys una infecció urinària en algun moment de la vida. Les recurrències són freqüents. Els factors de risc inclouen l'anatomia femenina, les relacions sexuals i la història familiar. La pielonefritis, si es produeix, en general segueix a una infecció de la bufeta, però també pot ser el resultat d'una infecció de transmissió sanguínia. El diagnòstic en dones joves sanes pot basar-se en els símptomes. En aquells pacients amb símptomes vagues, el diagnòstic pot ser difícil perquè els bacteris poden estar presents sense haver-hi una infecció. En casos complicats o si el tractament ha fracassat, pot ser útil un cultiu d'orina.

En les persones amb infeccions freqüents, els antibiòtics a dosis baixes poden ser una mesura preventiva. En casos no complicats, les infeccions del tracte urinari es tracten fàcilment amb un tractament curt d'antibiòtics, encara que va en augment la resistència a molts dels antibiòtics utilitzats per tractar-les. En casos complicats, es poden necessitar tractaments més llargs o antibiòtics per via intravenosa, i si els símptomes no han millorat en dos o tres dies, es necessiten més proves diagnòstiques. En els pacients que presenten bacteris (bacteriúria) i/o leucòcits en l'orina (leucocitúria) però que no tenen símptomes, generalment no es necessiten antibiòtics; tot i que les dones embarassades en són una excepció a aquesta recomanació.