Levofloxacina
 | |
| Malaltia objecte | infecció per Escherichia coli, clamidiosi, tuberculosi pulmonar, pneumònia bacteriana, bronquitis aguda, pielonefritis, legionel·losi, sinusitis, infecció del tracte respiratori superior, infecció urinària, sinusitis maxil·lar, infecció bacteriana per gramnegatius, infecció per estafilococs i infecció per Pseudomonas  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Risc per l'embaràs | categoria C per a l'embaràs als EUA |
| Grup farmacològic | ofloxacina |
| Codi ATC | J01MA12 i S01AE05 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C18H20FN3O4 |
| Massa molecular | 361,144 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 100986-85-4 |
| PubChem (SID) | 149096 |
| IUPHAR/BPS | 10911 |
| DrugBank | 01137 |
| ChemSpider | 131410 |
| UNII | RIX4E89Y14 |
| KEGG | D08120 |
| ChEBI | 63598 |
| ChEMBL | CHEMBL33 |
| NIAID ChemDB | 002307 |
| PDB ligand ID | LFX |
| AEPQ | 100.115.581 |
La levofloxacina és un medicament antibiòtic, de la família de les quinolones.[1] S'utilitza per tractar una sèrie d'infeccions bacterianes incloent sinusitis bacteriana aguda, pneumònia, infecció per Helicobacter pylori (en combinació amb altres medicaments), infecció del tracte urinari, prostatitis crònica i alguns tipus de gastroenteritis.[1] Juntament amb altres antibiòtics, es pot utilitzar per tractar la tuberculosi, la meningitis o la malaltia inflamatòria pèlvica.[1] En general, només es recomana l'ús quan no hi ha altres opcions disponibles.[2] Està disponible per boca, per via intravenosa,[1] i en forma de gotes per als ulls.[3] Comercialitzat a Espanya com a EFG, i Tavanic, entre d'altres.[4]
Els efectes secundaris comuns inclouen nàusees, diarrea i problemes per dormir.[1] Els efectes secundaris greus poden incloure ruptura de tendó, inflamació de tendó, convulsions, psicosi i dany als nervis perifèrics potencialment permanents.[1] El dany del tendó pot aparèixer mesos després de finalitzar el tractament.[1] Les persones també poden patir cremades solars més fàcilment.[1] En persones amb miastènia gravis, la debilitat muscular i els problemes respiratoris poden empitjorar.[1] Tot i que no es recomana l'ús durant l'embaràs, el risc sembla ser baix.[5] L'ús d'altres medicaments d'aquesta classe sembla ser segur durant la lactància materna; tanmateix, la seguretat de la levofloxacina no està clara.[5] La levofloxacina és un antibiòtic d'ampli espectre de la classe de fàrmacs fluoroquinolones.[5] Normalment provoca la mort del bacteri.[1] És l'isòmer esquerre de l'ofloxacina.[5]
La levofloxacina es va patentar el 1985 i es va aprovar per a ús mèdic als Estats Units el 1996.[1][6] Està a la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[7] Està disponible com a medicament genèric.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 «Levofloxacin». The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 1 maig 2016. [Consulta: 25 agost 2016].
- ↑ (10 July 2018). "FDA updates warnings for fluoroquinolone antibiotics on risks of mental health and low blood sugar adverse reactions". Nota de premsa.
- ↑ «Levofloxacin ophthalmic medical facts from Drugs.com». Arxivat de l'original el 2 febrer 2017. [Consulta: 23 gener 2017].
- ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2023.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Drugs in pregnancy and lactation: a reference guide to fetal and neonatal risk. 9th. Philadelphia: Wolters Kluwer Health/Lippincott Williams & Wilkins, 2011, p. 828. ISBN 9781608317080.
- ↑ Analogue-based Drug Discovery. John Wiley & Sons, 2006, p. 500. ISBN 9783527607495.
- ↑ World Health Organization model list of essential medicines: 21st list 2019. Geneva: World Health Organization, 2019. WHO/MVP/EMP/IAU/2019.06. License: CC BY-NC-SA 3.0 IGO.