Clamidiosi
 Frotis de Papanicolau mostrant C. trachomatis (tinció d'H. i E.) | |
| Tipus | malaltia bacteriana comensal i infecció per Chlamydiaceae |
|---|---|
| Especialitat | infectologia |
| Medicació | eritromicina, ofloxacin, sparfloxacin, levofloxacin, oxytetracycline anhydrous, troleandomycin, Trovafloxacin, clarithromycin, amoxicil·lina, azitromicina, sulfisoxazole, tetraciclina i doxiciclina |
| Causat per | Chlamydia trachomatis D/UW-3/CX |
| Càrrega | 1.429.972 AVAD |
| Classificació | |
| CIM-10 | A55-A56.8, A70-A74.9 |
| CIM-9 | 099.41, 483.1 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 2384 |
| eMedicine | med/340 |
| MeSH | D002690 |
| DOID | DOID:11263 |
 | |
Tot i que se sol referir la clamidiosi a la infecció de transmissió sexual als genitals humans per clamídies, tècnicament, per a veterinaris i metges, aquest mot compren qualsevol infecció causada per a qualsevol tipus de Chlamydia, cosa que inclou malalties molt diferents (a humans i altres animals), com per exemple la psitacosi i l'ornitosi.
La clamidiosi, com a infecció de transmissió sexual, és causada per la Chlamydia trachomatis i pot atacar els genitals masculins i femenins, l'anus i la boca. És una de les tres infeccions de transmissió sexual més esteses als països industrialitzats, juntament amb l'herpes genital i la infecció pel virus del papil·loma humà.[1]
Els símptomes solen aparèixer entre una i tres setmanes després del contagi amb els bacteris, però poden trigar a aparèixer fins a vuit setmanes. Aquests són diferents als homes que a les dones, ja que els seus respectius òrgans sexuals són diferents. També difereixen de cada persona en particular i freqüentment no presenta símptomes. A més, cal afegir que normalment aquesta infecció es presenta acompanyada d'altres, com la gonorrea o l'herpes genital. Alguns símptomes que poden tenir les dones són, per exemple, flux vaginal diferent a l'habitual, coïssor quan orinen, sagnar fora dels períodes menstruals, dolor a les relacions sexuals, dolor a la part inferior del ventre, febre o vòmits.[2]
Se sol tractar amb antibiòtics durant un parell de setmanes i, en cas d'estar infectat, encara que no es tinguin símptomes, cal usar el preservatiu a les relacions sexuals per a evitar contagiar els altres. La infecció per clamídia a l'úter pot propagar-se al recte. Si no es tracta pot provocar que la persona que la pateix tingui dolor a la pelvis per sempre, encara que la clamidiosi marxi, o fins i tot pèrdua de fertilitat. En el cas de les dones una clamidiosi no tractada podria ser un factor més de risc perquè, si queda embarassada, el fetus quedés implantat fora de l'úter (embaràs ectòpic).[2]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clamidiosi |
- «Infecció genital per clamídia». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 març 2017].
