Leucorrea

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaLeucorrea
Tipus secreció vaginal
Especialitat urologia i andrologia
Classificació
CIM-10 N89.8
CIM-9 623.5
Recursos externs
MeSH D007973
UMLS CUI C0023533
DOID DOID:3766
Modifica dades a Wikidata

La leucorrea, en medicina, fa referència a un excés de secreció vaginal. El color de la fluix vaginal pot variar segons l'etiologia de la leucorrea. Aquest pot ser hemàtic o bé blanquinós. Aquest, és un dels problemes més freqüents en les dones.

Fisiopatologia[modifica]

La leucorrea no és una malaltia rellevant però cal tractar-la per aconseguir eradicar l'excés de fluix vaginal. Aquesta simptomatologia pot ser causada per un mecanisme de defensa natural de l'organisme davant de possibles infeccions. La fluix vaginal manté l'equilibri químic de la zona.

També, pot aparèixer abans de la menarquia.[1]

Aquesta simptomatologia pot aparèixer durant l'embaràs. Això, és desencadenat per l'increment dels estrogens durant el procés de gestació. En els nadons femenins pot aparèixer a causa de la seva exposició uterina als estrogens de la mare.[2]

Tipus[modifica]

Hi ha dos tipus de leucorrea, la fisiològica i la patològica. La leucorrea fisiològica sol desaparèixer per si sola. Aquesta apareix dies prèvis a la menstruació per increment de l'activitat hormonal. El fluix és blanquinós, no hi ha pruit[Cal aclariment] i no fa mala olor. La leucorrea patològica és aquella causada per un problema en concret i, el seu tractament ja inclou antibiòtic per eradicar la infecció o factor etiologic.[3]

Tipus Color Mala olor Prurit Micció dolorosa
Fisiològica Blanquinós No No No
Patològica Groguenc

Diagnòstic[modifica]

El diagnòstic de leucorrea es duu a terme mitjançant una bona anamnesi i una exploració física acurada.[4]

Anamnesi[modifica]

L'anamnesi constarà de diferents preguntes relacionades amb la simptomatologia: increment de la fluix vaginal, aparició de prurit, mala olor de la fluix vaginal, disparèunia, dolor pèlvic, entre altres. També, es preguntarà sobre les característiques de la fluix vaginal, quantitat, color, olor, aspecte i dies d'aparició.[4]

És important preguntar sobre episodis de la vida com presència d'algun avortament, exploració ginecològica recent, tractaments amb antibiòtics, anticonceptius, entre altres.[4]

Els hàbits higiènics de la dona també són importants en aquest cas. Cal preguntar si hi ha una bona higiene genital i si s'utilitzen tampons o compreses.

Exploració ginecològica[modifica]

Aparell reproductor femení: 1. Trompa de Fal·lopi, 2. Ovari, 5. Glàndules de Skene, 7. Clítoris, 8. Vestíbul de la vulva, 9. Llavi menor, 10. Llavi major, 11. Fímbria o franja ovàrica, 13. Úter, 14. Fòrnix, 15. Coll uterí, 17. Vagina.
3. Bufeta urinària, 4. Símfisi púbica, 6. Uretra, 12. Còlon sigmoide, 16. Recte, 18. Anus
Esquema frontal del sistema reproductiu femení

L'exploració ginecològica s'ha de dur a terme al mateix moment, sense higiene genital prèvia. HI ha diferents zones que cal explorar i diferents paràmetres a valorar. Les parts de la zona genital que s'exploraran són: vagina, perineu, cèrvix i l'úter.

Cal fer l'exploració ginecològica en un lloc on s'afavoreixi la intimitat de la dona. La dona es col·locarà en posició ginecològica o litotomia.[5]

Vagina[modifica]

La vagina és un òrgans molt musculós, ric en fibres de col·làgena, i relativamentinnervat en comparació amb la vulva. La seva superfície està colonitzada per múltiples espècies bacterianes i fongs, que conviuen en l'ecosistema de la flora vaginal i on predominen les espècies del gènere Lactobacillus, que li confereixen un pH baix. Aquesta aciditat impedeix l'entrada a l'organisme d'agents patògens. La vagina, com les altres mucoses, necessita una certa humectació, per la qual cosa produeix contínuament fluix vaginal.S'exploraran totes les parts de la vagina.[6] Si cal, es pot prendre una mostra per analitzar. Cal observar erosions, edemes o úlceres a tota la zona. És rellevant observar les glàndues de Sken i Bartholin.

Perineu[modifica]

El perineu és la regió del cos per sota del diafragma pelvià i entre les cuixes (concretament les tuberositats isquiàtiques). És una àrea en forma de diamant a la superfície inferior del tronc, és travessat per uretra, pels òrgans genitals i pel recte, amb l'anus.[7] El perineu ha de ser llis i sense cap tipus d'erosió o anomalia.

Cèrvix[modifica]

La cèrvix és una porció fibromuscular inferior de l'úter que es projecta dins de la vagina. Cal observar la posició, color, presència d'erosions a la superfície i forma. Es poden prendre mostres per fer unes anàlisis.[8]

Úter[modifica]

Està situat entre la vagina i les trompes de Fal·lopi i allotja la blàstula, que s'implanta a l'endometri, iniciant-se així la gestació, que en l'espècie humana dura uns 280 dies. Mitjançant el tacte vaginal bimanual cal observar el grandària, la seva mobilitat i posició correcte.[9][10]

Proves de laboratori[modifica]

Durant l'exploració es poden prendre mostres per analitzar el teixit, la presència de virus i bacteris i les possibles anomalies. Les proves que es poden realitzar són la citologia, colposcòpia i biòpsia.[11]

La citologia consisteix en l'anàlisi de cèl·lules vaginals. Es valorarà el fluix vaginal.[12] La colposcòpia és l'observació de la cèrvix uterí amb un microscopi que permet fer una exploració més acurada del tracte genital inferior, és a dir, vagina, vulva i cèrvix.[13] I, finalment, la biòpsia, és l'anàlisi histològic d'una mostra.[14]

Tractament[modifica]

El tractament de la leucorrea dependrà de la causa i si és una leucorrea fisiològica o patològica. En el primer cas, sol desaparèixer per si sola. En el cas de leucorrea patològica caldrà detectar la causa i tractar-la.

Leucorrea fisiològica[modifica]

Tot i així, hi ha tota una sèrie de recomanacions generals d'hàbits d'higiene personal que es poden dur a terme en la leucorrea fisiològica i també, patològica.. Per exemple, rentat vaginal amb aigua, evitar un excés d'higiene. L'excés d'higiene pot afavorir la colonització de la zona i un increment de la leucorrea. Evitar l'ús de tampons que també afavoreixen les infeccions i portar roba no molt ajustada i de cotó.[15]

Leucorrea patològica[modifica]

La leucorrea patològica tindrà un tractament o un altre segons l'etiologia. Si la causa és una infecció bacteriana caldrà tractar-se amb antibioteràpia, abstinència sexual o ús de preservatiu si la dona no té molèsties severes. El tractament amb antibiòtic no s'ha de deixar encara que la simptomatologia ja no hi sigui. Si la causa és una Malaltia de transmissió sexual (MTS) cal tractar la dona i la seva parella per possible contagi a la parella.[15]

Una altra causa de la leucorrea és la presència d'un cos estrany. En aquest cas, cal retirar el cos estrany i el fluix vaginal disminuirà. Si la situació ha estat més greu i la infecció és severa, també, caldrà iniciar tractament amb l'antibiòtic adequat.[15]

Referències[modifica]

  1. «Leucorrea» (en català). Wikilingua. [Consulta: 17 agost 2015].
  2. Behrman, Ricard «Nelson essentials of pediatrics.». Elsevier Saunders, 2006, pàg. 348.
  3. «La leucorrea o el exceso de flujo vaginal» (en castellà). Sanitas. [Consulta: 19 agost 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 Belmonte Andújar, Llanos «Leucorrea». , 2001.
  5. «Posició Litotomia» (en català). Enciclopèdia.cat. [Consulta: 19 agost 2015].
  6. «Vagina» (en català). Enciclopèdia.cat. [Consulta: 19 agost 2015].
  7. «Perineu» (en català). Enciclopèdia.cat. [Consulta: 19 agost 2015].
  8. «Coll uterí» (en català). Enciclopèdia.cat. [Consulta: 19 agost 2015].
  9. «Úter» (en català). Enciclopèdia.cat. [Consulta: 19 agost 2015].
  10. «Revisió ginecològica» (en català). Dr. Torres, Ginecologia. [Consulta: 19 agost 2015].
  11. «Proves i exploracions» (en català). Ginecòlegs Granollers. [Consulta: 19 agost 2015].
  12. «Pap smear» (en anglès). MedlinePlus, 03-11-2014. [Consulta: 19 agost 2015].
  13. «Colpsocòpia» (en català). Santiago Dexeus. [Consulta: 19 agost 2015].
  14. «Biòpsia» (en català). Institut de diagnòstic per la imatge. [Consulta: 19 agost 2015].
  15. 15,0 15,1 15,2 «Tratamiento leucorrea» (en castellà). Sanitas. [Consulta: 19 agost 2015].

Vegeu també[modifica]