Vulva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aparell reproductor femení: 1. Trompa de Fal·lopi, 2. Ovari, 5. Glàndules de Skene, 7. Clítoris, 8. Vestíbul de la vulva, 9. Llavi menor, 10. Llavi major, 11. Fímbria o franja ovàrica, 13. Úter, 14. Fòrnix, 15. Coll uterí, 17. Vagina.
3. Bufeta urinària, 4. Símfisi púbica, 6. Uretra, 12. Còlon sigmoide, 16. Recte, 18. Anus
Vulva
Detalls
Precursor Tubercle genital
Plec urogenital
Artèria púbica interna
Vena púbica interna
Nòduls limfàtics inguinals superficials
Innervació Nervi púbic
Identificadors
Gray p.1264
MeSH Vulva
TA A09.2.01.001
FMA 20462
Terminologia anatòmica

La vulva és la part més externa dels genitals femenins que envolten l'obertura de la vagina.[1]

Està constituïda pel mont de Venus, els llavis i el clítoris. En anatomia humana, en contraposició amb l'anatomia animal, la part més externa de la vagina pertany també a la vulva. Des d'allà, la vagina condueix a l'úter i la uretra cap a la bufeta.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La paraula catalana «vulva» prové del llatí volva, paraula amb un origen força desconegut. Podria significar 'úter', tot i que en botànica també significa 'closca' de fruita.[2][3] També podria tenir orígens germànics (vlvo). En el Rigveda (el text més antic de l'Índia, de mitjans del mil·lenni II aC) apareix la paraula sànscrita ulva (o ulba), que significava 'membrana' (especialment la que envolta l'embrió), i un mil·lenni després -en el Vāyasanei samjitá- va passar a significar 'úter'.[4][5] O bé es pren a partir de la forma llatina volba, que apareix referenciada (en tot cas bastant més tard) a l'Edictum Diocletiani amb una arrel comuna amb la família de paraules gregues δελφύς (/ delfés /) 'úter', ἀδελφός (/ adelfos /) 'germà', δέλφαξ 'porc domèstic garrí'.[3]

En el llatí clàssic, la paraula volva, en contraposició al seu significat mèdic actual, designava inicialment a l'úter, en contextos culinaris, en particular l'úter de la truja, que comptava entre les delicatessen.[6] No obstant això, ja Plini diferenciava entre uterus, denominació per l'úter humà, i volva, per a l'úter dels animals.[7] En això, uterus tendia cada cop més a desplaçar vulva com a denominació de l'úter, i el significat de vulva es va limitar en el sentit de cunnus. referit a l'àrea genital externa, al costat del terme os vulvae ( «boca de la vulva») des de Cornelius Celsus com a denominació de l'obertura exterior.[8]

L'etimologia antiga tardana es va ubicar en aquesta significació transformada; al segle VI d. C., Isidor de Sevilla va derivar vulva de valvae, «porta de batents», ja que deixaria entrar el semen com si traspassés una porta, a través de la qual també sortiria el fetus.[9]

Denominacions populars[modifica | modifica el codi]

La vulva, fora del llenguatge tècnic, també es designa com a «vagina», de vegades com a «vagina externa». La paraula estrangera de cunnus també es fa servir en el llenguatge literari i col·loquial culte, que en la literatura llatina clàssica s'utilitza predominantment com a expressió obscena o amb una connotació eròtica.

En els dominis de la llengua catalana hi ha moltes denominacions col·loquials per a referir-se a la vulva, algunes de les quals són pròpies només d'una zona determinada i d'altres s'han estès més. A Catalunya, la denominació històrica de l'òrgan genital és cony,[10] i també parrús,[11] sent aquesta última menys habitual. Al País Valencià les formes més habituals són figa[12] i xima[13]. A les illes Balears les denominacions són cleca,[13] poma,[13] xona[13] i fufa.[13]

Parts de la vulva[modifica | modifica el codi]

Vulva

Als éssers humans consta de la glàndula de Bartholin, dels llavis majors i menors, del clítoris i de l'obertura de l'entrada de la vagina (anomenada introit vaginal o orifici vaginal). No s'ha de confondre la vulva amb la vagina.

Glàndula de Bartholin[modifica | modifica el codi]

Les glàndules de Bartholin són cadascuna de les dues glàndules de l'aparell genital femení que desemboquen a cada costat de l'orifici vaginal dels mamífers, llevat dels cetacis, sirenis i pinnípedes; i que segreguen un líquid mucós, destinat a lubrificar l'aparell genital en el moment del coit.[14]

Llavis majors i menors[modifica | modifica el codi]

Els llavis són cadascuna de les vores de la vulva. N'hi ha dos tipus: els llavis majors, que són dos plecs cutanis, recoberts de pèl i que delimiten l'obertura vulvar; i els llavis menors, que són dos plecs mucosos situats sota els llavis majors i que protegeixen les estructures vulvars profundes.[15]

Els llavis majors són cadascun dels dos llavis que cobreixen als corresponents llavis menors dels extrems de la fenedura vulvar formant plecs de la pell de teixit adipós, coberts pel vell púbic després de la pubertat. L'extrem anterior de cada llavi conflou en un plec que forma la caputxa del clítoris, el qual embolcalla. Aquests llavis es reuneixen en un plec posterior amb forma de lletra 'u'. Aquesta, els llavis majors i la caputxa del clítoris conformen la totalitat dels límits de la superfície de la vulva. Poden ser grans o petits, curts o llargs i tenir diverses mides. Tot això és normal. Poden ser sexualment sensibles i inflar-se una mica quan la dona s'excita.

La ninfa[16] o llavis menors també són sensibles i poden inflar-se durant l'excitació sexual. Es troben dins dels llavis majors, de la caputxa del clítoris fins a la part de baix de la vagina rodejant els orificis de la vagina i la uretra. Dins la vagina, i mitjançant uns petits conductes, les glàndules de Bartholin, quan són estimulades, secreten un fluix (moc) que lubrica la vagina durant el coit.

Poden variar d'un color rosat a un cafè fosc, segons el color de la pell de la dona. De la mateixa manera que els mugrons, els llavis menors poden canviar de color quan la dona madura. Alguns cops sobresurten entre els llavis majors, i poden ser arrugats o llisos.

Clítoris[modifica | modifica el codi]

Clítoris, al centre de la imatge

El clítoris situat sota el punt on els llavis menors es troben. El cap, o gland, del clítoris pot aparèixer més petit que un pèsol, o ser més gran que la punta d'un dit. Però només la punta del clítoris es pot veure a dalt de la vulva, en els plecs suaus on els llavis es troben, sota la pell de la caputxa del clítoris. La resta del cos esponjós del clítoris, més de 9 cm, es troba amagat dins del cos. Pot tenir diverses mesures, i pot també tenir distints graus de sensibilitat. De la mateixa manera que el penis, el clítoris es posa rígid i s'infla durant l'excitació sexual. L'objectiu del clítoris és únicament donar plaer. A diferència del penis o de la vagina, el clítoris no té un paper important en el coit o en la reproducció. El clítoris es troba només per fer que la dona senti plaer, i és molt sensitiu. Una de les maneres de produir plaer i estimular el clítoris és mitjançant la realització d'un cunnilingus. Té uns 8.000 terminals nerviosos, dues vegades més que el penis.

Secrecions i olors[modifica | modifica el codi]

Probablement aquesta és la font de majors preocupacions sobre la vulva. De la mateixa manera que la major part del cos humà, la vulva pot ser problemàtica. Durant la pubertat, la vagina comença a produir una secreció que pot ser incolora o blanca, la leucorrea. Aquesta és la forma en què la vulva es neteja ella mateixa, ja que les secrecions expulsen els gèrmens i altres substàncies indesitjables. Quan s'ovula o es produeix excitació sexual la vagina produeix una secreció transparent i lubricant considerada un lubricant natural.

L'olor característica de la vulva té una acceptació subjectiva pels individus, hi ha qui pensa que és agradable i qui pensa el contrari, però en una dona saludable, per regla general, l'olor natural de la seva vulva és agradable. Si fa realment mala olor, com a peix o llevat o amb una altra olor forta i desagradable, és aconsellable el consell ginecològic, ja que sol ser produïda per una secreció que pot ser un senyal que hi ha una infecció vaginal que s'ha de tractar immediatament.

Salut i higiene[modifica | modifica el codi]

Amb l'esforç d'eliminar totes les olors i secrecions naturals, moltes dones i noies abusen de dutxes i desodorants femenins. La vagina es neteja a ella mateixa, els rentats excessius poden alterar el balanç de bacteris útils que es troben a la vagina i arribar a què la dona tingui vaginitis: inflamació de la vagina.

La salut de la vulva és lligada a la manera de viure i el coneixement de cada dona, el cuidat anímic personal, l'alimentació sana, i l'exercici i la neteja periòdica amb un sabó específic, molt suau, i amb molta aigua, aplicat amb la mà sempre del front cap enrere.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vulva Enciclopèdia Catalana
  2. Scribonius, Largus. Compositiones. CIV. 
  3. 3,0 3,1 Alois, Walde. Lateinisches etymologisches Wörterbuch. Heidelberg 1965. 
  4. Vegeu l'entrada उल्व úlva or úlba, que es troba al rengle 17 de la primera columna de la pàg. 219 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritòleg britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
  5. Vaniček, Alois. Griechisch-lateinisches etymologisches Wörterbuch. Bd II. Leipzig (en alemany), p. 916-918. 
  6. Horaci, Epist. I, xv, 41: nil vulva pulchrius ampla («nichts schöner als eine große Gebärmutter»); zur Auswahl des geeigneten Schlachtviehs unter dem Gesichtspunkt des Alters und des bei einer trächtigen Sau geeigneten Schlachtzeitpunktes, Plinius, [«nil vulva pulchrius ampla (res es més bell que un gran úter); sobre l'elecció de l'exemplar adequat per a sacrificar sota el punt de vista de l'edat i la determinació del moment apropiat per a matar a una truja prenyada» (Plinio el Viejo)] Nat. Hist. XI, lxxxiv, pàgs. 210-211; zur Zubereitung Apicius (sovre d ela preparació d'Apici) De re coquinaria, VII,1
  7. Feminis eadem omnia praeterque vesicae iunctus utriculus, unde dictus uterus. quod alio nomine locos appellant, hoc in reliquis animalibus volvam». En Nat. Hist., XI, lxxxiv, 209.
  8. Celsus, De medicinia VI, 18, u.ö.
  9. Vulva vocata quasi valva, id est ianua ventris, vel quod semen recipiat, vel quod ex ea foetus procedat». En: Etym. 11.1.137. Reinier De Graaf ―citat per Joseph Hyrtl: Onomatologia anatomica. Viena (Àustria): Wilhelm Braumüller, 1880, pàgs. 620-623―, qui en el segle XVII va descriure per primer cop l' ejaculació femenina va sostenir que la paraula provenia de volo («ich will»: ‘jo vull’), degut a que, de manera constant, la vulva demandaria «insaciablement» tràfic sexual.
  10. «Cony». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 27 març 2016].
  11. «Parrús». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 27 març 2016].
  12. «Figa». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 27 març 2016].
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 «Diccionari català-valencià-balear». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 27 març 2016].
  14. glàndula de Bartholin Enciclopèdia Catalana
  15. Llavi Enciclopèdia Catalana
  16. Ninfa Enciclopèdia Catalana

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • KAUFMAN, Raymond H.: Malalties Benignes de la Vulva i la Vagina, Elsevier, 1996. ISBN 84-8174-118-3.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vulva Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]