Vulva

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaVulva
Vulva Silhouette.png
Detalls
Precursor Tubercle genital
Plec urogenital
Artèria púbica interna
Vena púbica interna
Nòduls limfàtics inguinals superficials
Innervació Nervi púbic
Identificadors
Gray p.1264
MeSH [1]
TA A09.2.01.001
FMA 20462: multiaxialjeràrquic
Terminologia anatòmica
Modifica dades a Wikidata

La vulva és la part més externa dels genitals femenins que envolten l'obertura de la vagina.[1]

Està constituïda pel mont de Venus, els llavis i el clítoris. En anatomia humana, en contraposició amb l'anatomia animal, la part més externa de la vagina pertany també a la vulva. Des d'allà, la vagina condueix a l'úter i la uretra cap a la bufeta.

Etimologia[modifica]

La paraula catalana «vulva» prové del llatí volva, paraula amb un origen desconegut. Podria significar 'úter', tot i que en botànica també significa 'closca' de fruita.[2][3] També podria tenir orígens germànics (vlvo). En el Rigveda (el text més antic de l'Índia, de mitjans del mil·lenni II aC) apareix la paraula sànscrita ulva (o ulba), que significava 'membrana' (especialment la que envolta l'embrió), i un mil·lenni després -en el Vāyasanei samjitá- va passar a significar 'úter'.[4][5] O bé es pren a partir de la forma llatina volba, que apareix referenciada (en tot cas bastant més tard) a l'Edictum Diocletiani amb una arrel comuna amb la família de paraules gregues δελφύς (/ delfés /) 'úter', ἀδελφός (/ adelfos /) 'germà', δέλφαξ 'porc domèstic garrí'.[3]

En el llatí clàssic, la paraula volva, en contraposició al seu significat mèdic actual, designava inicialment a l'úter, en contextos culinaris, en particular l'úter de la truja, que comptava entre les delicatessen.[6] No obstant això, ja Plini diferenciava entre uterus, denominació per l'úter humà, i volva, per a l'úter dels animals.[7] En això, uterus tendia cada cop més a desplaçar vulva com a denominació de l'úter, i el significat de vulva es va limitar en el sentit de cunnus. referit a l'àrea genital externa, al costat del terme os vulvae («boca de la vulva») des de Cornelius Celsus com a denominació de l'obertura exterior.[8]

L'etimologia antiga tardana es va ubicar en aquesta significació transformada; al segle VI dC, Isidor de Sevilla va derivar vulva de valvae, «porta de batents», ja que deixaria entrar el semen com si traspassés una porta, a través de la qual també sortiria el fetus.[9]

Denominacions populars[modifica]

No s'ha de confondre vulva amb vagina. En els dominis de la llengua catalana hi ha moltes denominacions col·loquials per a referir-se a la vulva, algunes de les quals són pròpies només d'una zona determinada i d'altres s'han estès més. A Catalunya, la denominació històrica de l'òrgan genital és cony,[10] i també parrús,[11] sent aquesta última menys habitual. Al País Valencià les formes més habituals són figa[12] i xima.[13] A les illes Balears les denominacions són cleca,[13] poma,[13] xona[13] i fufa.[13]

Parts[modifica]

Vulva

Als éssers humans consta de les glàndules de Bartholin, dels llavis majors i menors, del clítoris i de l'obertura de l'entrada de la vagina (anomenada introit vaginal o orifici vaginal). No s'ha de confondre la vulva amb la vagina.

Glàndula de Bartholin[modifica]

Article principal: Glàndules de Bartholin

Les glàndules de Bartholin són cadascuna de les dues glàndules de l'aparell genital femení que desemboquen a cada costat de l'orifici vaginal dels mamífers, llevat dels cetacis, sirenis i pinnípedes; i que segreguen un líquid mucós, destinat a lubrificar l'aparell genital en el moment del coit.[14]

Llavis majors i menors[modifica]

Article principal: Llavis (genitals)

Els llavis són cadascuna de les vores de la vulva. N'hi ha dos tipus: els llavis majors, que són dos plecs cutanis, recoberts de pèl i que delimiten l'obertura vulvar; i els llavis menors, que són dos plecs mucosos situats sota els llavis majors i que protegeixen les estructures vulvars profundes.[15]

Els llavis majors són cadascun dels dos llavis que cobreixen als corresponents llavis menors dels extrems de la fenedura vulvar formant plecs de la pell de teixit adipós, coberts pel pèl púbic després de la pubertat. L'extrem anterior de cada llavi conflou en un plec que forma la caputxa del clítoris, el qual embolcalla. Aquests llavis es reuneixen en un plec posterior amb forma de lletra 'u'. Aquesta, els llavis majors i la caputxa del clítoris conformen la totalitat dels límits de la superfície de la vulva. Poden ser grans o petits, curts o llargs i tenir diverses mides. Tot això és normal. Poden ser sexualment sensibles i inflar-se una mica quan la dona s'excita.

La ninfa[16] o llavis menors també són sensibles i poden inflar-se durant l'excitació sexual. Es troben dins dels llavis majors, de la caputxa del clítoris fins a la part de baix de la vagina rodejant els orificis de la vagina i la uretra. Dins la vagina, i mitjançant uns petits conductes, les glàndules de Bartholin, quan són estimulades, secreten un fluix (moc) que lubrica la vagina durant el coit.

De la mateixa manera que els mugrons, els llavis menors poden canviar de color quan la dona madura. Alguns cops sobresurten entre els llavis majors, i poden ser arrugats o llisos.

Clítoris[modifica]

Diagrama representant la disposició en visió frontal dels òrgans genitals externs femenins. El clítoris és l'estructura rosada amb forma de Y invertida.
Article principal: Clítoris

El clítoris és un òrgan erèctil femení localitzat en la part superior de la vulva. S'hi concentren multitud de terminacions nervioses que produeixen plaer sexual. La seva estimulació es fa generalment de manera indirecta i preferiblement amb lubricació. Està unit als llavis menors que recobreixen parcialment les seves arrels i les seves terminacions també arriben a l'anomenat punt G o esponja uretral. Aquest punt està situat aproximadament entre a uns 5 centímetres de l'entrada vaginal, a la cara anterior del cos, però igual que amb la pròstata de l'home, és més fàcil d'estimular quan ja existeix excitació per part de la persona. De fet, normalment són només visibles la caputxa i el gland, que estan en la part superior dels llavis menors, i que formen només una desena part del volum total del clítoris.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Vulva Enciclopèdia Catalana
  2. Scribonius, Largus. Compositiones. CIV. 
  3. 3,0 3,1 Alois, Walde. Lateinisches etymologisches Wörterbuch. Heidelberg 1965. 
  4. Vegeu l'entrada उल्व úlva or úlba, que es troba al rengle 17 de la primera columna de la pàg. 219 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritòleg britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
  5. Vaniček, Alois. Griechisch-lateinisches etymologisches Wörterbuch (en alemany). Bd II. Leipzig, p. 916-918. 
  6. Horaci, Epist. I, xv, 41: nil vulva pulchrius ampla («nichts schöner als eine große Gebärmutter»); zur Auswahl des geeigneten Schlachtviehs unter dem Gesichtspunkt des Alters und des bei einer trächtigen Sau geeigneten Schlachtzeitpunktes, Plinius, [«nil vulva pulchrius ampla (res es més bell que un gran úter); sobre l'elecció de l'exemplar adequat per a sacrificar sota el punt de vista de l'edat i la determinació del moment apropiat per a matar a una truja prenyada» (Plinio el Viejo)] Nat. Hist. XI, lxxxiv, pàgs. 210-211; zur Zubereitung Apicius (sobre la preparació d'Apici) De re coquinaria, VII,1
  7. Feminis eadem omnia praeterque vesicae iunctus utriculus, unde dictus uterus. quod alio nomine locos appellant, hoc in reliquis animalibus volvam». En Nat. Hist., XI, lxxxiv, 209.
  8. Celsus, De medicinia VI, 18, u.ö.
  9. Vulva vocata quasi valva, id est ianua ventris, vel quod semen recipiat, vel quod ex ea foetus procedat». En: Etym. 11.1.137. Reinier De Graaf ―citat per Joseph Hyrtl: Onomatologia anatomica. Viena (Àustria): Wilhelm Braumüller, 1880, pàgs. 620-623―, qui en el segle XVII va descriure per primer cop l' ejaculació femenina va sostenir que la paraula provenia de volo («ich will»: ‘jo vull’), perquè, de manera constant, la vulva demandaria «insaciablement» tràfic sexual.
  10. «Cony». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 27 març 2016].
  11. «Parrús». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 27 març 2016].
  12. «Figa». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 27 març 2016].
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 «Diccionari català-valencià-balear». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 27 març 2016].
  14. glàndula de Bartholin Enciclopèdia Catalana
  15. «Vulva». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. «Vulva». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

  • KAUFMAN, Raymond H.: Malalties Benignes de la Vulva i la Vagina, Elsevier, 1996. ISBN 84-8174-118-3.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vulva Modifica l'enllaç a Wikidata