Aparell reproductor femení

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aparell reproductor femení: 1. Trompa de Fal·lopi, 2. Ovari, 5. Glàndules de Skene, 7. Clítoris, 8. Vestíbul de la vulva, 9. Llavi menor, 10. Llavi major, 11. Fímbria o franja ovàrica, 13. Úter, 14. Fòrnix, 15. Coll uterí, 17. Vagina.
3. Bufeta urinària, 4. Símfisi púbica, 6. Uretra, 12. Còlon sigmoide, 16. Recte, 18. Anus

El sistema reproductor femení és el sistema sexual femení. Juntament amb el Aparell reproductor masculí són els encarregats de la reproducció humana. Els dos estan formats per les gònades, genitals interns i els genitals externs.[1][2]

Parts de l'aparell reproductor femeni[modifica | modifica el codi]

Aquest consta de dues parts principals: l'úter, que acull el desenvolupament del fetus, produeix secrecions vaginals i uterines, i passa esperma del mascle a través de les trompes de Fal·lopi, i els ovaris, que produeixen els òvuls de la femella. Aquestes parts són internes, la vagina es comunica amb els òrgans externs: la vulva, que inclou els llavis majors, llavis menors, el clítoris i la uretra. La vagina s'insereix en l'úter a través del coll uterí, mentre que l'úter s'uneix als ovaris a través de les trompes de Fal·lopi.[3]

Òrgans genitals externs[modifica | modifica el codi]

Els òrgans genitals externs estan formats per: llavis major, llavis menors, mont de Venus o del Pubis, clítoris, Bulbs de la vagina i vestíbul de la vagina.

Llavis major[modifica | modifica el codi]

# Prepuci del clítoris 2. Clítoris 3. Llavi major 4. Orifici uretrals 5. Orifici Vaginal 6. Perineu 7. Anus

Plecs de pell que van des del muntanya del pubis fins a la part inferior de la vagina. L'espai que queda entre aquest s'anomena fenedura vulvar.[4]

Llavis menors[modifica | modifica el codi]

Plecs de pell més petits que els llavis major que es troben a l'interior dels llavis majors i dins hi localitzem el vestíbul vaginal.[4]

Mont de Venus o Mont del Pubis[modifica | modifica el codi]

Zona situada al pubis , superior a la vagina, on s'hi troba pèl púbic.

Clítoris[modifica | modifica el codi]

Òrgan cilíndric que igual que els bulbs vaginals es dilaten durant l'excitació sexual a causa de l'acumulació de flux sanguini. És una part molt sensible i sensitiva. Es localitza a la part superior dels llavis majors, zona coneguda amb el nom de prepuci del clítoris.[5]

Bulbs de la vagina[modifica | modifica el codi]

Situades als dos costats de l'orifici vaginal tenen com a funció dilatar-se i fer-se més grans durant l'excitació sexual.

Vestíbul vaginal[modifica | modifica el codi]

Zona situada a l'espai interlabial de la vulva, entre els llavis menors en la qual s'hi localitzen els orificis vaginals, uretrals, les glàndules de Bartholin que tenen com a funció la segregació de moc vaginal juntament amb els seus conductes.[6]

Òrgans genitals interns[modifica | modifica el codi]

# Ovari 2. Fol·licles en fase de creixement 4. Trompa de Fal·lopi

Els òrgans genitals interns són els ovaris, l'úter o matriu i la vagina.

Ovaris[modifica | modifica el codi]

Els ovaris són una part interna dels organismes sexuals femenins tant en animals com en els vegetals. Els ovaris són part de l'aparell reproductor femení. Habitualment una femella disposa de dos ovaris.

Les seves funcions són produir oòcits i secretar hormones femenines que, entre altres coses, controlen el cicle menstrual o uterí.[7]

Els ovaris també produeixen hormones esteroides i peptídiques, com per exemple estrògens i progesterona, que contribueixen a mantenir el cicle menstrual.

Úter o matriu[modifica | modifica el codi]

L'úter o matriu, és l'òrgan encarregat de la gestació de l'aparell reproductor femení en els mamífers. Aquest és un òrgan reproductor femení molt important. Està situat entre la vagina i les trompes de Fal·lopi i allotja la blàstula, que s'implanta a l'endometri, iniciant-se així la gestació, que en l'espècie humana dura uns 280 dies.[8][9]

Vagina[modifica | modifica el codi]

La vagina és un òrgan de l'aparell reproductor femení que connecta la matriu amb el coll uterí, part en la qual s'introdueix el penis durant l'acte sexual i lloc pel qual es produeix el naixement, és a dir, l'expulsió del fetus durant el part. [10][11]

Glàndules auxiliars[modifica | modifica el codi]

Hi ha tres tipus de glàndules auxiliars: glàndules vestibulars major, glàndules vestibulars menors i glàndules parauretrals.[12]

Glàndules vestibulars majors[modifica | modifica el codi]

Aquest tipus de glàndules tenen la funció de lubricar el vestíbul vaginal durant l'acte sexual i en són dues situades a cada costat de l'orifici de la vagina. També són anomenades glàndules de Duverney, de Tiedemann, vestibulars majors o vulvovaginals.[13]

Les glàndules vestibulars majors o glàndules de Bartholino cadascuna de les dues glàndules de l'aparell genital femení que desemboquen a cada costat de l'orifici vaginal dels mamífers, llevat dels cetacis, sirenis i pinnípedes. Segreguen un líquid mucós, destinat a lubrificar la vulva i la vagina en el moment del coit.[14] A la dona estan situades als llavis majors de la vulva, a cada costat de la meitat posterior. Cada una d'aquestes glàndules pesa uns quatre o cinc grams, té una longitud compresa entre els 10 i els 15 mil·límetres, uns 8 d'alçada i uns 5 de gruix.

Glàndules vestibulars menors[modifica | modifica el codi]

Aquestes són dues i es localitzen als dos costats del vestíbul vaginal. També, segreguen moc durant l'excitació sexual per lubricar els genitals.[13][15]

Glàndules parauretrals[modifica | modifica el codi]

Aquestes glàndules, conegudes també com a glàndules de Skene es localitzen als costats de l'orifici de la uretra i també segreguen moc.[13]Les glàndules de Skene són cadascuna de les dues glàndules situades vora el final de la uretra femenina, considerades com a homòlogues de les vesícules seminals dels homes,[16] ja que se suposa que expulsen líquid transparent durant l'orgasme, cosa que alguns anomenen ejaculació femenina i de la qual cosa no se sap gairebé res per estar poc estudiada. Hom considera que es tracta de glàndules poc desenvolupades.

Ovulació[modifica | modifica el codi]

L'ovulació és un dels processos del cicle menstrual de la dona i de les femelles mamíferes. En aquest procés un fol·licle ovàric es trenca i allibera a l'úter un òvul, oòcit o gàmeta femení. L'ovulació de la dona és sustancialment diferent de la del Cicle_estral dels altres mamífers. L'interval de temps durant el qual es produeix l'ovulació es coneix com a fase ovulatòria o període periovulatori.[17]

Les dones solen ovular un sol cop a cada cicle menstrual, tot i que és possible que hi hagi eventualment cicles anovulatoris, als quals no s'allibera cap òvul, i en canvi, de vegades, pot ser que se n'alliberin dos, o més rarament més de dos. L'alliberament de l'òvul de l'ovari sol ocórrer al mig del cicle menstrual, és a dir, entre el catorzè i el setzè dia a partir de l'última regla. El cicle menstrual varia segons cada dona, però sol tenir aproximadament quatre setmanes de durada, cosa que fa uns vint-i-vuit dies. L'òvul pot ser fertilitzat o no. Un òvul fertilitzat dóna lloc a un Embaràs, mentre que un que no ho estigui romandrà a l'espera dues setmanes al cos de la dona i, en cas negatiu, serà expulsat mitjanant la menstruació, per deixar lloc a un proper nou òvul. El cos necessitarà dues setmanes per a produir-lo abans d'expulsar-lo a la propera ovulació.[18]

Fecundació[modifica | modifica el codi]

Si, en aquest trànsit, es troba amb l'esperma, un espermatozoide i es fusiona amb l'òvul, i es produeix la fertilització. La fertilització ocorre generalment en una de les trompes, però pot ocórrer en l'úter mateix. El zigot s'implanta en la paret de l'úter, on comença el procés de l'embriogènesi i la morfogènesi. Quan està prou desenvolupat per sobreviure fora de l'úter, el coll uterí es dilata i les contraccions de l'úter propulsen el fetus a través del canal del part, que és la vagina.

Els òvuls (que són més grans que els espermatozoides) i en general són creats aproximadament cada mes, en un procés d'oogènesi: madura un òvul per a ser enviat per la trompa de Falopi adjunta al seu ovari en previsió de la fertilització. Si no és fecundat, l'òvul és expulsat del sistema a través de la menstruació.[19]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Female Reproductive System» (en anglès). MedlinePlus. [Consulta: 29 agost 2015].
  2. «Aparell reproductor» (en català). Enciclopèdia.cat. [Consulta: 29 agost 2015].
  3. «Sistema reproductor femenino: anatomía» (en castellà). Infermeria Virtual. [Consulta: 29 agost 2015].
  4. 4,0 4,1 «LLavi» (en català). Diccionari Enciclopèdic de medicina. [Consulta: 29 agost 2015].
  5. «Clítoris» (en català). Diccionari enciclopèdic de medicina. [Consulta: 29 agost 2015].
  6. «Vestíbul vaginal» (en català). Diccionari enciclopèdic de medicina. [Consulta: 29 agost 2015].
  7. El sistema reproductor femení de Julia Reiriz Palacios, Doctora en medicina i professora titular de l'Escola Universitaria d'Infermeria a la Universitat de Barcelona. Article publicat a La Infermera Virtual, portal de salut del Col·legi Oficial d'Infermeria de Barcelona. (català)
  8. «El útero(matriz)» (en castellà). Onmeda. [Consulta: 29 agost 2015].
  9. «Uterine Diseases» (en anglès). MedlinePlus. [Consulta: 29 agost 2015].
  10. «Vagina» (en anglès). MedlinePlus, 08/11/2013. [Consulta: 29 agost 2015].
  11. «Vagina» (en català). Diccionari Enciclopèdic de Medicina. [Consulta: 29 agost 2015].
  12. «Glàndules auxiliars» (en català). Infermeria Virtual. [Consulta: 29 agost 2015].
  13. 13,0 13,1 13,2 «Glàndules auxiliars» (en català). Infermeria Virtual. [Consulta: 29 agost 2015].
  14. glàndula de Bartholin Enciclopèdia Catalana
  15. «Glàndules vestibulars menors» (en català). Diccionari enciclopèdic de medicina. [Consulta: 29 agost 2015].
  16. Glàndula de Skene Enciclopèdia Catalana
  17. «Ovulation» (en anglès). Nucleous Medical Media, 2009. [Consulta: 29 agost 2015].
  18. Fisiologia de l'ovulació Encyclopædia Britannica (anglès)
  19. «Fertilization(Conception)» (en anglès). Nucleous Medical Media, 2012. [Consulta: 29 agost 2015].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aparell reproductor femení Modifica l'enllaç a Wikidata