Mentó
| Per a altres significats, vegeu «Mentó (desambiguació)». |
Imatge on es localitza el mentó | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | mentum |
| Part de | cara |
| artèria alveolar inferior | |
| Identificadors | |
| MeSH | D002680 |
| TA | A01.1.00.011 |
| FMA | |
| Recursos externs | |
| EB Online | science/chin-anatomy |
| Terminologia anatòmica | |
El mentó, o barbeta, és la part de la cara, situada sota la zona lavial, i per sobre de la zona suprahioidal, on comença el coll.[1][2] També s'anomena barbeta perquè és on apareix la part principal de la barba. És prou rar el fet de tenir-hi un clot, clotet o fosseta, dit 'de la bellesa'.
El mentó comprèn la símfisi mentoniana de la mandíbula o maxil·lar inferior. Posseeix pèls llargs i gruixuts en el mascle, pell movible, una capa subcutània amb teixit adipós –que pot donar lloc a la papada. Els músculs que comprenen el mentó són, fonamentalment, el triangular dels llavis i el quadrat de la barba.
Evolució
[modifica]La presència d'una barbeta ben desenvolupada es considera una de les característiques morfològiques de l'Homo sapiens que els diferencia d'altres avantpassats humans com els neandertals. Els primers avantpassats humans tenien una morfologia símfisi variada, però cap d'ells tenia una barbeta ben desenvolupada. L'origen de la barbeta s'associa tradicionalment amb l'escurçament de l'amplada anteroposterior de l'arc dental o filera de dents. Tanmateix es manté la discussió, el seu avantatge mecànic o funcional general durant l'alimentació, l'origen del desenvolupament i el vincle amb la parla humana, la fisiologia i la influència social.[3][4]
Funcionalitat
[modifica]Robinson (1913) suggereix que la demanda de resistir les tensions masticatòries va desencadenar un engruiximent ossi a la regió mental de la mandíbula i finalment va formar una barbeta prominent.[5] Per altra banda, Daegling (1993) explica la barbeta com una adaptació funcional per resistir la tensió masticatòria que causa tensions de flexió vertical en el pla coronal.[6] Altres han argumentat que la barbeta prominent està adaptada per resistir les forces de forquilla, les forces de cisallament dorsoventrals i, en general, un avantatge mecànic per resistir la flexió transversal lateral i la flexió vertical en el pla coronal.[7] Contràriament, altres han suggerit que la presència de la barbeta no està relacionada amb la masticació. La presència d'os gruixut a la mandíbula relativament petita pot indicar una millor capacitat de resistència a la força. Tanmateix, la pregunta és si la barbeta és una estructura adaptativa o no adaptativa.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Mentó». Diccionari enciclopèdic de medicina. [Consulta: 23 novembre 2025].
- ↑ «mentó». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 novembre 2025].
- ↑ Stringer, Christopher B; Jean-Jacques Hublin, i Bernard Vandermeersch. «The origin of anatomically modern humans in Western Europe.». A: The origins of modern humans: a world survey of the fossil evidence, 1985, p. 51-135.
- ↑ Schwartz, J. H.; Tattersall, I. «The human chin revisited: what is it and who has it?». Journal of Human Evolution, 38, 3, 3-2000, pàg. 367–409. DOI: 10.1006/jhev.1999.0339. ISSN: 0047-2484. PMID: 10683306.
- ↑ Waterman, T. T. «Evolution of the Chin». The American Naturalist, 50, 592, 1916, pàg. 237–242. ISSN: 0003-0147.
- ↑ Daegling, David J. «Functional morphology of the human chin» (en anglès). Evolutionary Anthropology: Issues, News, and Reviews, 1, 5, 1993, pàg. 170–177. DOI: 10.1002/evan.1360010506. ISSN: 1520-6505.
- ↑ Gröning, Flora; Liu, Jia; Fagan, Michael J.; O'Higgins, Paul «Why do humans have chins? Testing the mechanical significance of modern human symphyseal morphology with finite element analysis» (en anglès). American Journal of Physical Anthropology, 144, 4, 2011, pàg. 593–606. DOI: 10.1002/ajpa.21447. ISSN: 1096-8644.
- ↑ Ichim, I.; Swain, M.; Kieser, J. A. «Mandibular biomechanics and development of the human chin». Journal of Dental Research, 85, 7, 7-2006, pàg. 638–642. DOI: 10.1177/154405910608500711. ISSN: 0022-0345. PMID: 16798865.