Maxil·lar inferior

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
«mandíbula» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «mandíbula (artròpodes)».
Infotaula anatomiaMaxil·lar inferior
Gray176.png
Superfície externa de la mandíbula.
Gray177.png
Superfície interna de la mandíbula.
Detalls
Llatí mandibula
Precursor Primer arc branquial
Identificadors
MeSH [1]
TA A02.1.15.001
FMA 52748 : multiaxialjeràrquic
Recursos externs
Gray p.172
Termes anatòmics dels ossos
Modifica les dades a Wikidata

El maxil·lar inferior o mandíbula, i popularment la barra o les barres (de la boca), el queix o la maixella és un dels ossos de la cara, pla, imparell, central i simètric, en forma de ferradura. Se situa en la part inferior i anterior de la cara, constituint el suport de les peçes dentàries inferiors. També el queix és la regió de la galta corresponent a les barres o mandíbules. L'estomatòleg (o odontòleg) és l'especialista encarregat d'estudiar la seva anatomia, estructura i processos patològics. A banda dels ossicles de l'orella, és l'únic os mòbil del crani.

La mandíbula presenta un cos horitzontal i dues branques ascendents verticals, situades a banda i banda del cos. És l'os més dens, més gran, més dur i més prominent de la cara dels humans, presentant nombroses característiques morfològiques diferencials segons el gènere.[1] Els trets específics d'aquest dimorfisme sexual, distingibles gràcies a un conjunt de paràmetres morfomètrics, s'ajusten a determinats patrons facials.[2] La mandídula és un element ossi molt important en la identificació de restes d'interès forense o antropològic,[3] especialment en absència total o parcial de la pelvis i/o el crani,[4] així com en treballs paleontològics.[5] Els paleoantropòlegs, per exemple, han documentat nombrosos trets mandibulars que diferencien els neanderthals dels humans. Entre ells destaquen: major robustesa, barbeta menys prominent, espais retromolars més grans, àrea gonial més arrodonida, osca sigmoide asimètrica i forat mandibular situat en una posició més posterior.[6] És un os que, com en el cas de la mandíbula de Banyoles, té un gran valor per interpretar els canvis evolutius del gènere Homo.[7]

Anatomia[modifica]

Cos[modifica]

Té una vora superior o alveolar (marge alveolar), amb orificis per on neixen les arrels dentàries separats un de l'altre per les parets interalveolars. En la seva part mitjana presenta la símfisi mentoniana o mandibular, línia d'unió de les dues hemimandíbules o hemiarcades, que s'ossifica en el primer o segon any de vida a partir de les restes del cartílag de Meckel.[8] Al llarg d'aquesta línia hi ha diverses crestes òssies que constituïxen la protuberància mentoniana. A l'altura del segon premolar de cada costat es troben els orificis mentonians, punt d'entrada de vasos i nervis. La posició d'aquests orificis respecte al marge alveolar s'altera amb l'edat i la pèrdua de peces dentals, fet que té rellevància en Odontologia.[9] En la cara externa del cos existeix un solc denominat línia obliqua externa. En la seva cara interna o lingual es troben unes rugositats denominades apòfisis geni (dues superiors i dues inferiors), que són el punt d'inserció de diversos músculs de l'orofaringe (múscul genioglòs, múscul geniohioïdal...), i un altre solc denominat línia obliqua interna o milohioïdal (punt d'inserció del múscul milohioïdal, o sòl de la boca). Les fosses digàstriques estan situades per fora i una mica per sota de les apòfisis geni i en elles s'inserten els músculs del mateix nom.

Branques[modifica]

Apareixen durant la setena setmana de desenvolupament embrionari en forma de làmines d'ossificació intramembranosa que sorgeixen de la làmina externa del cos mandibular. Els cartílags condilis comencen a formar-se cap a la novena setmana.[10] Les dues branques de la mandíbula humana parteixen de les extremitats posteriors del cos cap a la zona superior, formant un angle d'uns 15º, denominat angle mandibular o gonion i que es relaciona amb la inserció dels músculs masseter i pterigoïdal medial. A la zona medial de la cara interna de les branques es troba un orifici (forat mandibular) per on penetra dins l'os el paquet vasculonerviós dentari inferior (artèria, vena i nervi), el qual passa pel canal o conducte mandibular a través de la part esponjosa de la branca i en direcció ventral fins l'orifici mentonià del cos.[11] Pot existir, com a variant anatòmica, un altre canal mandibular accessori.[12] Davant del forat mandibular existeix una petita estructura triangular punteguda, anomenada espina de Spix o lingula mandibularis,[13] en la qual s'inserta el lligament esfenomandibular.[14] En un ~80% dels individus, per darrere del forat mandibular es troba una prominència menor, l'antilíngula. No sempre és fàcil d'identificar, però té interès com a element referencial quan s'efectuen procediments de cirurgia ortognàtica sobre la branca.[15]

Cada branca presenta dos processos en la seva part superior: un anterior, denominat apòfisi coronoide, sovint amb forma de ganxo i que serveix d'inserció per al múscul temporal; i un posterior, (còndil), el qual es troba recobert per fibrocartílag i s'articula amb la fossa mandibular (o cavitat glenoïdal) de l'os temporal, formant l'articulació temporomandibular, situada per davant del conducte auditiu extern.

El còndil és una estructura prominent, amb un eix longitudinal perpendicular a la branca i una mida d'uns 15-20 mm en sentit transversal i 8-10 mm en sentit anteroposterior. Té un cap convex de morfologia el·lipsoide. La superfície superior d'aquest cap és la que s'articula amb el temporal.[16]

La hiperplàsia bilateral de les apòfisis coronoides és una entitat poc habitual i que limita progressivament l'obertura de la boca, sovint sense dolor però ocasionant molèsties molt importants tributàries d'intervenció quirúrgica maxil·lofacial.[17] Les fractures aïllades de l'apòfisi coronoide són inusuals, ja dita estructura està anatòmicament protegida per l'arc zigomàtic i els músculs associats. La major part d'elles són conseqüència de cops indirectes o de traumatismes penetrants causats per accidents de trànsit, agressions o caigudes.[18] Les fractures solitàries bilaterals no traumàtiques d'aquestes apòfisis són excepcionals i no tenen una etiologia definida, si bé es creu que la contracció reflexa dels músculs, anomalies de l'ATM, una baixa densitat mineral òssia o l'ús perllongat d'inhibidors de la bomba de protons són factors implicats en la gènesi del trastorn, el qual requereix cirurgia i l'aplicació de fèrules odontològiques específiques.[19] L'aplàsia condilar pot ser congènita o adquirida. La forma no sindròmica és una patologia infreqüent,[20] que pot anar acompanyada ocasionalment per alteracions ortopèdiques.[21] La hiperplàsia condilar és rara, quasi sempre unilateral i provoca maloclusió (alineament incorrecte de les dents) i asimetria de la cara amb desviació mentoniana cap el costat contrari.[22] En escasses ocasions es veuen còndils bífids o trífids, unilaterals o bilaterals, consegüents a anomalies del desenvolupament o a un traumatisme.[23]

Entre l'apòfisi coronoide i el còndil existeix una osca profunda i còncava que recorda una mitja lluna (osca mandibular o sigmoide). A través d'ella penetren l'artèria i la vena masseterines, així com el nervi corresponent. De vegades, aquesta estructura pot ser ocupada per un queixal del seny ectòpic[24] o un osteoma, fet que comporta problemes considerables.[25]

Patologia[modifica]

La manca congènita de la mandíbula s'anomena agnàtia[26] i molt sovint es presenta acompanyant altres malformacions greus.[27] Entre les principals alteracions morfològiques del maxil·lar inferior destaquen la micrognàtia o hipoplàsia mandibular[28] i la macrognàtia (mandíbula de mida anormalment gran).[29] La migrognàtia, en particular, és un signe clínic característic que forma part de moltes síndromes congènites: síndrome de Pierre Robin,[30] síndrome del miol de gat, síndrome de Treacher Collins, síndrome de Down, síndrome de Hallerman-Streiff[31] o síndrome de Turner, per exemple.[32] La hipoplàsia unilateral de la mandíbula és un dels trets propis de la síndrome de Goldenhar.[33] La retrognàtia (manca de projecció de la mandíbula en sentit anteroposterior que la situa anormalment per darrere del maxil·lar superior) pot ser congènita o adquirida i requereix en casos greus cirurgia especialitzada, ja que provoca apnea del son, dificultat per deglutir i/o maloclusió dental (de tipus distoclusió).[34] No és rar que en casos de displàsia fibrosa (un defecte congènit de l'osteogènesi originat per una mutació sense sentit en el gen GNAS1 del cromosoma 20)[35] el cos mandibular estigui compromès; poques vegades, però, l'afectació és multifocal.[36]

Les asimetries mandibulars són unes de les anomalies facials mes comunes i diverses.[37] Les causes poden ser trastorns del desenvolupament cranio-facial, trastorns funcionals, una conseqüència de múltiples patologies (infeccions, tumors, quists) o traumatismes (fractures).[38] En el cas de la microsomia craniofacial[39] va ser establerta una classificació de la displàsia mandibular en tres graus l'any 1969, modificada uns vint anys després.[40] En essència, en aquesta patologia es pot classificar clínicament la deformitat mandibular en tres grups:[41]

- Grau I: La hipoplàsia es mínima o lleugera.
- Grau II: Còndil i branca petits; el cap del còndil està aixafat, no existeix fossa glenoide, el còndil gira en una superfície infratemporal plana i freqüentment convexa. La coronoides pot no existir.
- Grau III: la branca o mandibular es redueix a una làmina d'os molt prima o no existeix

Alguns autors dels EUA creuen que fer una classificació general de les deformitats mandibulars basada en les seves característiques geomètriques simplificaria la del vigent ICD-10-CM de 2015.[42]

Les lesions tumorals -benignes o malignes- i quístiques que afecten la mandíbula són nombroses ì d'un potencial danyós molt dispar. Fonamentalment, es classifiquen com odontogèniques (d'origen dental) o no odontogèniques.[43] Entre els tumors odontogènics que sorgeixen amb més freqüència al maxil·lar inferior es destacable l'ameloblastoma epitelial, una lesió quística expansiva amb diverses variants histològiques que erosiona la cortical òssia -sobre tot de les branques mandibulars- i que en alguns casos pot mostrar una important agressivitat local.[44] Els mixomes o fibromixomes odontogènics mandibulars són neoplàsies benignes, ocasionalment invasives, que sorgeixen amb certa freqüència als sectors posteriors del maxil·lar inferior.[45] El cementoblastoma benigne és una rara neoplàsia odontogènica d'estirp ectomesenquimal que forma una massa mineralitzada adherida a l'àpex de l'arrel d'un molar o premolar.[46] El quist aneurismàtic és una lesió òssia fibrodisplàstica reactiva que representa el 0,5% dels quists mandibulars i el 1,5% dels quists maxil·lars no odontogènics no-epitelials. Té un subtipus sòlid.[47] Els leiomiomes intraossis mandibulars són tumors que es veuen de forma molt inhabitual, sent poc més d'una vintena de casos els descrits a hores d'ara en la literatura especialitzada.[48] L'ameloblastoma desmoplàstic té tendència a aparèixer a la regió anterior de la mandíbula, pot produir canvis d'osteogènesi reactiva i mostra un patró radiològic mixt lúcid-opac que fa difícil diferenciar-lo d'un odontoameloblastoma[49] o d'un tumor adenomatós odontogènic.[50] Els sarcomes mandibulars són poc freqüents, acostumen a presentar-se inicialment en forma d'una tumoració indolora i tenen diferents patrons histopatològics.[51]

Els quists odontogènics d'origen inflamatori més comuns als maxil·lars són els radiculars. Quan es localitzen a la mandíbula i tenen un diàmetre important poden ser causa de fractures patològiques (una fractura patològica de la mandíbula es defineix com una fractura provocada per una patologia òssia prèvia, sent la seva incidència inferior al 2% de totes las fractures facials).[52]

El torus mandibular és un creixement ossi benigne solitari o bilateral que apareix a la superfície lingual de la mandíbula, generalment a prop de les dents canines o de les premolars. No sempre és simptomàtic, però pot ocasionar dolor, sagnat esporàdic, petites ulceracions, dificultat per mastegar si té una mida molt considerable o problemes a l'hora d'implantar una pròtesi dental. Es creu que la predisposició genètica és la causa determinant d'aquesta condició.[53]

El defecte de Stafne (també anomenat quist ossi latent o estàtic, cavitat òssia mandibular lingual i concavitat òssia idiopàtica de la mandíbula) és una anomalia singular del maxil·lar inferior, asimptomàtica i que per regla general no necessita tractament.[54] Consisteix en una depressió còncava radiolúcida en la zona posterior de la superfície lingual de la mandíbula, de vegades recoberta per l'os i quasi sempre amb teixit glandular salival en el seu interior. Té una prevalença estimada que oscil·la entre el 0,10 i el 0,48% i s'acostuma a veure en individus de mitjana edat.[55] La major part dels especialistes classifiquen aquest defecte com un pseudoquist, ja que el seu contingut no és líquid.[56]

Una de les afeccions mandibulars més comunes és la luxació espontània.[57] Té una variant poc freqüent, la luxació crònica recurrent, habitualment provocada per laxitud dels lligaments laterals i/o degeneració capsular de l'articulació temporomandibular amb la subsegüent hipermobilitat d'aquesta, un trastorn que s'agreuja amb els moviments masticatoris[58] i que es veu predominantment en persones grans. Alguns pacients geriàtrics poden necessitar ortesis específiques per prevenir les luxacions.[59]

Les fractures mandibulars es poden classificar en virtut de múltiples criteris (etiologia, anatomia, biomecànica, estat dental a la zona fracturada, relació entre els fragments ossis);[60] tot i que hi ha autors que posen l'accent sobre l'ambigüitat i l'escassa rellevància clínica d'algunes de les categories ara per ara existents.[61]

L'osteopetrosi[62] causa osteomielitis mandibulars intractables que poden simular adesiara un segrest ossi[63] d'origen tuberculós.[64]

Les malformacions arteriovenoses mandibulars són rares i difícils de filiar radiològicament.[65] Aquestes lesions es manifesten en forma de masses de creixement lent i episodis recurrents de sagnat gingival més o menys importants. El seu perill potencial és alt, ja que una biòpsia o una simple extracció dental poden provocar una hemorràgia catastròfica, capaç de ser una amenaça per la vida del pacient.[66]

Un efecte advers inusual de certs medicaments, com ara els bifosfonats,[67] el bevacizumab[68] o el denosumab,[69] és l'osteonecrosi de la mandíbula. Es creu que aquesta greu i selectiva complicació medicamentosa òssia està relacionada amb diversos factors genètics, ara per ara no identificats amb claredat.[70] Altres causes iatrogèniques d'osteonecrosi mandibular poden ser la radioteràpia local[71] en pacients que sofreixen càncers de cap i coll[72][73] o l'administració de determinats fàrmacs biològics.[74]

La mandíbula en altres vertebrats[modifica]

Un animal que té la mandíbula articulada directament al crani s'anomena amfistílic.[75] Els peixos condroïctis primitius són un exemple. Els taurons moderns tenen la mandíbula separada del crani (hiostílica) i la poden desplaçar cap endavant quan ataquen.[76] En els teleostis la mandíbula està formada pels ossos dentaris, articulars i retroarticulars.[77]

La mandíbula dels mamífers es caracteritza per ser un os únic i separat dels ossicles auditius, trets que la diferencien de la dels altres vertebrats. Evolutivament, la separació entre la mandíbula i l'orella mitjana s'atribueix a modificacions successives de l'activitat de les cèl·lules responsables de la resorció de la matriu cartilaginosa, els condroclasts, en el cartílag de Meckel durant les fases embrionàries de diversos ancestres de dita classe animal.[78] Pel que fa a la símfisi mandibular dels mamífers adults, s'aprecien notables diferències entre els principals clades segons quins siguin els seus hàbits alimentaris. Treballs experimentals en primats suggereixen que una major ossificació d'aquesta estructura és el resultat d'un canvi adaptatiu que facilita la mossegada i la masticació unilateral, ja que la fusió enforteix la símfisi davant l'augment dels esforços articulars.[79]

Els crocodilis tenen al maxil·lar inferior un sistema articular doble (amb una articulació pterigomandibular addicional) que permet distribuir de forma òptima al llarg del crani l'enorme força de la seva mossegada i que també impedeix les luxacions mandibulars quan s'alimenten.[80]

Les granotes no tenen dents a la mandíbula, a excepció de l'espècie Gastrotheca guentheri. Aquesta és una característica insòlita en els anurs actuals i que contradiu la llei de Dollo sobre la irreversibilitat dels canvis evolutius.[81]

Les mandíbules de les serps del clade Macrostomata[82] són llargues i estan formades per diversos elements ossis no fusionats. Això, juntament amb unes unions musculars de gran elasticitat[83] i la combinació de certes característiques cranials específiques, fa possible que aquests ofidis puguin obrir molt la seva boca i ingerir senceres presses grans.[84]

A diferència de les serps verinoses, que tenen les glàndules productores de verí al maxil·lar superior, en els llangardaixos helodermàtids només existeix una única glàndula a la mandíbula i múltiples ductes (canals tubulars) connectats amb el solc intern de les dents situades en aquest os.[85]

Referències[modifica]

  1. Nirmale, VK; Mane UW; Sukre, SB; Diwan, CV «Morphological Features of Human Mandible» (en anglès). International Journal of Recent Trends in Science And Technology, 2012; 3 (2), pp: 38-43. PMID: 2277-2812 [Consulta: 27 agost 2018].
  2. Alarcón JA, Bastir M, Rosas A «Variation of mandibular sexual dimorphism across human facial paterns» (en anglès). Homo, 2016 Jun; 67 (3), pp: 188-202. DOI: 10.1016/j.jchb.2015.11.004. ISSN: 0018-442X. PMID: 26852041 [Consulta: 12 novembre 2018].
  3. Popa, FM; Ştefănescu, CL; Corici, PD «Forensic value of mandibular anthropometry in gender and age estimation» (en anglès). Rom J Leg Med, 2009; 17 (1), pp: 45-50. DOI: 10.4323/rjlm.2009.45. ISSN: 1221-8618 [Consulta: 21 setembre 2018].
  4. Alias A, Ibrahim A, Abu Bakar SN, Swarhib Shafie M, et al «Anthropometric analysis of mandible: an important step for sex determination» (en anglès). Clin Ter, 2018 Set-Oct; 169 (5), pp: e217-e223. DOI: 10.7417/CT.2018.2082. ISSN: 1972-6007. PMID: 30393808 [Consulta: 24 novembre 2018].
  5. Borsuk-Białynicka, M; Evans, SE «Cranial and mandibular osteology of the early triassic archosauriform Osmolskina czatkowicensis from Poland» (en anglès). Palaeontol Pol, 2009; 65, pp: 235-281. ISSN: 2300-8598 [Consulta: 4 octubre 2018].
  6. Harvati, K; Nandini Singh, N; Nicholson López, E «A Three-Dimensional Look at the Neanderthal Mandible» (en anglès). A: Continuity and Discontinuity in the Peopling of Europe. One Hundred Fifty Years of Neanderthal Study, Chap. 16 (Condemi S, Weniger GH; Eds.) Springer Science+Business Media B.V, 2011, pp: 179-192. ISBN 978-94-007-0491-6. DOI: 10.1007/978-94-007-0492-3_16 [Consulta: 17 març 2019].
  7. Grün R, Maroto J, Eggins S, Stringer C, et al «ESR and U-series analyses of enamel and dentine fragments of the Banyoles mandible» (en anglès). J Hum Evol, 2006 Mar; 50 (3), pp: 347-358. DOI: 10.1016/j.jhevol.2005.10.001. ISSN: 0047-2484. PMID: 16364406 [Consulta: 21 març 2019].
  8. Niño Sandoval, TC «Sínfisis mandibular: una revisión de los aspectos embriológicos e importancia en evolución humana» (en castellà). Act Odontol Colom, 2012; 2 (1), pp: 167-178. DOI: 10.15446/aoc. ISSN: 2027-7822 [Consulta: 19 setembre 2018].
  9. Charalampakis A, Kourkoumelis G, Psari C, Antoniou V, et al «The position of the mental foramen in dentate and edentulous mandibles: clinical and surgical relevance» (en anglès). Folia Morphol (Warsz), 2017 Maig 29; 76 (4), pp: 709–714. DOI: 10.5603/FM.a2017.0042. ISSN: 0015–5659. PMID: 28553857 [Consulta: 6 octubre 2018].
  10. Palomo Gutiérrez, MP «Morfogénesis de la rama ascendente de la mandíbula -Tesi doctoral-» (en castellà). UCM. Facultad de Medicina, Dpto. de Ciencias Morfológicas, 2001, pàgs: 154 ISBN 84-669-2074-9 [Consulta: 19 setembre 2018].
  11. Di Muzio, B «Mandibular canal» (en anglès). Radiopaedia Cases, 2015 Set 10; 31655, pàgs: 7 [Consulta: 4 octubre 2018].
  12. Suazo Galdames I, Zavando Matamala D, Cantín López M «Canal mandibular accesorio: análisis de su prevalencia y aspecto imagenológico» (en castellà). Av Odontoestomatol, 2011 Mar-Abr; 27 (2), pp: 85-90. ISSN: 0213-1285 [Consulta: 2 octubre 2018].
  13. Eramo S, De Carolis C, Pagano S «Johann Baptist Spix and the 'lingula mandibularis'» (en anglès). J Hist Dent, 2014 Hivern; 62 (3), pp: 116-121. ISSN: 1089-6287. PMID: 25951672 [Consulta: 25 desembre 2018].
  14. Boche López, EP «Localización de la espina de Spix mediante mediciones en tomografías axiales computarizadas (TACs) -Tesi doctoral-» (en castellà). USCG. Facultad de Odontologia, 2016; Set, pàgs: 54 [Consulta: 20 setembre 2018].
  15. Park JH, Jung HD, Kim HJ, Jung YS «Anatomical study of the location of the antilingula, lingula, and mandibular foramen for vertical ramus osteotomy» (en anglès). Maxillofac Plast Reconstr Surg, 2018 Jul 25; 40 (1), pp: 15. DOI: 10.1186/s40902-018-0155-3. PMC: 6057865. PMID: 30094227 [Consulta: 25 desembre 2018].
  16. Contreras, A; González, B; Parra, J; Rivas, F; et al «Elementos anatómicos del complejo articular cráneo-mandibular» (en castellà). KIRU, 2017 Jul-Des; 14 (2), pp: 157–165. DOI: 10.24265/kiru.2017.v14n2.08. ISSN: 1812–7886 [Consulta: 6 novembre 2018].
  17. Ghazizadeh M, Sheikhi M, Salehi MM, Khaleghi A «Bilateral coronoid hyperplasia causing painless limitation of mandibular moviment» (en anglès). Radiol Case Rep, 2017 Des 29; 13 (1), pp: 112-117. DOI: 10.1016/j.radcr.2017.11.001. PMC: 5826470. PMID: 29487645 [Consulta: 2 novembre 2018].
  18. Zhou HH, Lv K, Yang RT, Li Z, Li ZB «Risk factor analysis and idiographic features of mandibular coronoid fractures: A retrospective case-control study» (en anglès). Sci Rep, 2017 Maig 19; 7 (1), pp: 2208. DOI: 10.1038/s41598-017-02335-6. PMC: 5438346. PMID: 28526860 [Consulta: 2 novembre 2018].
  19. Al-Khalisi N, Kumar K1, Acosta N «Isolated Non-Traumatic Bilateral Coronoid Process Fracture of the Mandible» (en anglès). Cureus, 2016 Oct 13; 8 (10), pp: e829. DOI: 10.7759/cureus.829. PMC: 5106346. PMID: 27882276 [Consulta: 2 novembre 2018].
  20. Shivhare P, Lata S, Balaji P, Gupta A «Non-syndromic bilateral condylar aplasia: A rare case» (en anglès). Indian J Dent Res, 2015 Mar-Abr; 26 (2), pp: 210-213. DOI: 10.4103/0970-9290.159173. ISSN: 1998-3603. PMID: 26096120 [Consulta: 26 setembre 2018].
  21. Canger EM, Celenk P «Aplasia of the mandibular condyle associated with some orthopaedic abnormalities» (en anglès). Dentomaxillofac Radiol, 2012 Mar; 41 (3), pp: 259-263. DOI: 10.1259/dmfr/93380292. PMC: 3520292. PMID: 22116127 [Consulta: 26 setembre 2018].
  22. Ibrahim, D «Unilateral condylar hyperplasia - probable» (en anglès). Radiopaedia Cases, 2017 Oct 25; 31778, pàgs: 6 [Consulta: 4 octubre 2018].
  23. López-López J, Ayuso-Montero R, Salas EJ, Roselló-Llabrés X «Bifid condyle: review of the literature of the last 10 years and report of two cases» (en anglès). Cranio, 2010 Abr; 28 (2), pp: 136-140. DOI: 10.1179/crn.2010.019. ISSN: 0886-9634. PMID: 20491236 [Consulta: 29 setembre 2018].
  24. Hanisch M, Fröhlich LF, Kleinheinz J «Ectopic third molars in the sigmoid notch: etiology, diagnostic imaging and treatment options» (en anglès). Head Face Med, 2016 Des 6; 12 (1), pp: 36. DOI: 10.1186/s13005-016-0133-x. PMC: 5141638. PMID: 27923382 [Consulta: 5 novembre 2018].
  25. Argüero González, M; Gay Escoda, C «Osteoma de la escotadura sigmoidea mandibular: descripción de un caso» (en castellà). Avances en Odontoestomatologia, 1993; 9 (3), pp: 169-172. ISSN: 0213-1285 [Consulta: 5 novembre 2018].
  26. «agnàtia». l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 30 gener 2010].
  27. Falcon O, Coteron JJ, Ocon L, Zubiria A, Garcia JA «A case of agnathia, tetramelia and diaphragmatic hernia at 18 weeks' gestation» (en anglès). Ultrasound Obstet Gynecol, 2004 Mar; 23 (3), pp: 305-306. DOI: 10.1002/uog.1005. ISSN: 1469-0705. PMID: 15027024 [Consulta: 30 setembre 2018].
  28. Consolaro A, Consolaro RB «Jaws can be referred to as narrow or hypoplastic, but the term "atresia" is inaccurate!» (en anglès). Dental Press J Orthod, 2018 Set-Oct; 23 (5), pp: 19-23. DOI: 10.1590/2177-6709.23.5.019-023.oin. ISSN: 2177-6709. PMID: 30427490 [Consulta: 24 novembre 2018].
  29. Rajendran, A; Sivapathasundharam, B «Developmental Disturbances of Oral and Paraoral Structures» (en anglès). A: Shafer's Textbook of Oral Pathology, Chap 1. Elsevier Health Sciences, 2014: Feb 10, pp: 12-13 ISBN 9788131238004 7th Ed. (rev) [Consulta: 27 agost 2018].
  30. Tiol-Carrillo, A «Secuencia malformativa de Pierre Robin: informe de un caso y revisión de la literatura» (en castellà). Revista ADM, 2017; 74 (3), pp: 146-151. ISSN: 0001-0944 [Consulta: 26 setembre 2018].
  31. GARD «Hallermann-Streiff syndrome» (en anglès). Diseases, NCATS Public Information, NIH, 2012; Jul 23 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 26 setembre 2018].
  32. Infante Contreras, C «Fundamentos para la evaluación del crecimiento, desarrollo y función craniofacial, Cap. 8» (en castellà). Facultad de Odontologia. Universidad Nacional de Colombia, Biblioteca Digital, 2011; Jun 13 (pub. online), pp: 209-236 ISBN 978958444286 [Consulta: 26 setembre 2018].
  33. González Calvete L, Ramos Pérez A, Lozano Losada S, López Quintana, C «Síndrome de Goldenhar: a propósito de un caso» (en castellà). Pediatría Atención Primaria, 2016 Mar; 18 (69), pp: 49-53. ISSN: 1139-7632 [Consulta: 18 abril 2019].
  34. Walker, DA «Management of Severe Mandibular Retrognathia in the Adult Patient Using Distraction Osteogenesis» (en anglès). J Oral Maxillofac Surg, 2002 Nov; 60 (11), pp: 1341-1346. ISSN: 0278-2391. PMID: 12420271 [Consulta: 14 novembre 2018].
  35. Tafti D, Cecava ND «Fibrous Dysplasia» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Oct 27; NBK532947 (rev), pp:. PMID: 30422542 [Consulta: 2 desembre 2018].
  36. Yang HY, Su BC, Hwang MJ, Lee YP «Fibrous dysplasia of the anterior mandible: A rare case report» (en anglès). Ci Ji Yi Xue Za Zhi, 2018 Jul-Set; 30 (3), pp: 185-187. DOI: 10.4103/tcmj.tcmj_57_18. PMC: 6047322. PMID: 30069129 [Consulta: 30 agost 2018].
  37. Brionne, C; Cadre, B; Laroche, Y; Lhotellier, J; et al «The diagnosis of mandibular assymmetries» (en anglès). J Dentofacial Anom Orthod, 2013; 16 (3), pàgs: 16. DOI: 10.1051/odfen/2013202. ISSN: 2110-5715 [Consulta: 30 agost 2018].
  38. Chia, MSY; Naini, FB; Gill, DS «The Aetiology, Diagnosis and Management of Mandibular Asymmetry» (en anglès). Orthodontic Update, 2008; Maig, pp: 44-52. ISSN: 1756-6401 [Consulta: 30 agost 2018].
  39. Birgfeld CB, Heike C «Craniofacial Microsomia» (en anglès). Semin Plast Surg, 2012 Maig; 26 (2), pp: 91–104. DOI: 10.1055/s-0032-1320067. PMC: 3424699. PMID: 23633936 [Consulta: 9 agost 2018].
  40. Prada Madrid JR, Montealegre G, Gomez V «A New Classification Based on the Kaban's Modification for Surgical Management of Craniofacial Microsomia» (en anglès). Craniomaxillofac Trauma Reconstr, 2010 Mar; 3 (1), pp: 1-7. DOI: 10.1055/s-0030-1249368. PMC: 3052660. PMID: 22110812 [Consulta: 9 agost 2018].
  41. Swanson JW, Mitchell BT, Wink JA, Taylor JA, Bartlett SP «Surgical Classification of the Mandibular Deformity in Craniofacial Microsomia Using 3-Dimensional Computed Tomography» (en anglès). Plast Reconstr Surg Glob Open, 2016 Gen; 4 (1), pp: e598. DOI: 1097/GOX.0000000000000582. PMC: 480110010. PMID: 27104097 [Consulta: 9 agost 2018].
  42. Gateno J, Alfi D, Xia JJ, Teichgraeber JF «A Geometric Classification of Jaw Deformities» (en anglès). J Oral Maxillofac Surg, 2015 Des; 73 (Supl 12), pp: S26-S31. DOI: 10.1016/j.joms.2015.05.019. PMC: 4666701. PMID: 26608152 [Consulta: 19 abril 2019].
  43. Dunfee BL, Sakai O, Pistey R, Gohel A «Radiologic and Pathologic Characteristics of Benign and Malignant Lesions of the Mandible» (en anglès). Radiographics, 2006 Nov-Des; 26 (6), pp: 1751-1768. DOI: 10.1148/rg.266055189. ISSN: 1527-1323. PMID: 17102048 [Consulta: 31 agost 2018].
  44. Valls, A; Montané, E; Bescós, C; Saez, M, et al «Manejo quirúrgico del ameloblastoma» (en castellà). Rev Esp Cirug Oral y Maxilofac, 2012 Jul-Set; 34 (3), pp: 98-104. DOI: 10.1016/j.maxilo.2012.02.001. ISSN: 2173-9161 [Consulta: 15 gener 2019].
  45. Capote Moreno, A; González García, R; Rodríguez Campo, FJ; Naval Gías, L, et al «Mixoma odontogénico mandibular» (en castellà). Rev Esp Cir Oral Maxilofac, 2003 Nov-Des; 25 (6), pp: 371-373. ISSN: 2173-9161 [Consulta: 2 juny 2019].
  46. Sharma, N «Benign cementoblastoma: A rare case report with review of literature» (en anglès). Contemp Clin Dent, 2014 Gen; 5 (1), pp: 92-94. DOI: 10.4103/0976-237X.128679. PMC: 4012127. PMID: 24808704 [Consulta: 4 juliol 2019].
  47. Saldaña Rodríguez, M; García Reija, MF; García-Montesinos Perea, B; Mayorga Fernández, M; Saiz Bustillo, RC «Quiste óseo aneurismático mandibular de tipo solido» (en castellà). Rev Esp Cirug Oral y Maxilofac, 2013 Abr-Jun; 35 (2), pp: 78–82. DOI: 10.1016/j.maxilo.2011.08.008. ISSN: 2173-9161 [Consulta: 29 abril 2019].
  48. Dutt KC, Bindra S, Awana M, Talwar M, Lehl G «Intraosseous Leiomyoma of the Mandible: A Case Report of the Rare Entity and Review of Literature» (en anglès). J Maxillofac Oral Surg, 2017 Jun; 16 (2), pp: 145-151. DOI: 10.1007/s12663-016-0934-2. PMC: 5385679. PMID: 28439152 [Consulta: 6 juliol 2019].
  49. Martín-Granizo López R, López García-Asenjo J, de Pedro Marina M, Domínguez Cuadrado L «Odontoameloblastoma: Descripción de un caso y revisión de la literatura» (en castellà). Med Oral, 2004 Ag-Oct; 9 (4), pp: 340-394. ISSN: 1698-4447 [Consulta: 20 abril 2019].
  50. Sharma Lamichhane N, Liu Q, Sun H, Zhang W «A case report on desmoplastic ameloblastoma of anterior mandible» (en anglès). BMC Res Notes, 2016 Mar 16; 9, pp: 171. DOI: 10.1186/s13104-016-1961-2. PMC: 4793556. PMID: 26984790 [Consulta: 20 abril 2019].
  51. Gutiérrez Santamaría, J; Bescós Atín, S; Pamias Romero, J; Bordonaba Leiva, S; et al «Sarcomas mandibulares: experiencia quirúrgica en los últimos 10 años» (en castellà). Rev Esp Cir Oral Maxilofac, 2012 Jul-Set; 34 (3), pp: 105–110. DOI: 10.1016/j.maxilo.2012.01.006. ISSN: 1130-0558 [Consulta: 27 abril 2019].
  52. Xiao X1,2, Dai JW, Li Z, Zhang W «Pathological fracture of the mandible caused by radicular cyst: A case report and literature review» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2018 Des; 97 (50), pp: e13529. DOI: 10.1097/MD.0000000000013529. PMC: 6319864. PMID: 30558010 [Consulta: 21 juny 2019].
  53. Badireddi S, Boddu NJ «Mandibular tori» (en anglès). N Engl J Med, 2014 Gen 30; 370 (5), pp: e8. DOI: 10.1056/NEJMicm1308354. ISSN: 1533-4406. PMID: 24476452 [Consulta: 16 abril 2019].
  54. Sánchez Burgos, R; Navarro Cuéllar, I; del Castillo Pardo de Vera, Jl; Morán Soto, MJ; Burgueño García, M «Cavidad ósea idiopática de Stafne. Diagnóstico y manejo» (en castellà). Rev Esp Cirug Oral y Maxilofac, 2011 Abr-Jun; 33 (2), pp: 96-98. DOI: 10.1016/S1130-0558(11)70020-X. ISSN: 2173-9161 [Consulta: 13 febrer 2019].
  55. Deng, F; Gaillard, F; et al «Stafne cyst» (en anglès). Radiopaedia, 2018; Jul, pàgs: 5 [Consulta: 18 abril 2019].
  56. Hisatomi M, Munhoz L, Asaumi J, Arita ES «Stafne bone defects radiographic features in panoramic radiographs: Assessment of 91 cases» (en anglès). Med Oral Patol Oral Cir Bucal, 2019 Gen 1; 24 (1), pp: e12-e19. DOI: 10.4317/medoral.22592. PMC: 6344010. PMID: 30573717 [Consulta: 13 febrer 2019].
  57. Wajdowicz, MN «Mandibular Dislocation» (en anglès). MSD Manuals (Professional Version), Merck Sharp & Dohme Corp, 2017; Oct, pàgs: 3 [Consulta: 21 setembre 2018].
  58. Tenorio Carrasco, M; Tenorio Cordero, R; Olaya Bohórquez, D; Jumbo Caiza, N «Luxación recidivante de la articulación témporo-mandibular, reporte de caso» (en castellà). Rev Med FCM-UCSG, 2014; 18 (3), pp: 195-199. ISSN: 1390-0218 [Consulta: 21 setembre 2018].
  59. Chhabra S, Chhabra N, Gupta P Jr «Recurrent Mandibular Dislocation in Geriatric Patients: Treatment and Prevention by a Simple and Non-invasive Technique» (en anglès). J Maxillofac Oral Surg, 2015 Mar; 14 (Supl 1), pp: 231–234. DOI: 10.1007/s12663-012-0454-7. PMC: 4379240. PMID: 25838702 [Consulta: 4 novembre 2018].
  60. Portaceli Roig, T; Picón Molina, M; García-Rozado González, A «Fracturas mandibulares» (en castellà). Protocolos clínicos de la SECOM-CyC, Cap. 12, 2014; Gen, pp: 181-192 [Consulta: 18 maig 2019].
  61. Passi, D; Malkunje, L; Atri, M; Chahal, D «Newer Proposed Classification of Mandibular Fractures: A Critical Review with Recent Updates» (en anglès). Ann Med Health Sci Res, 2017 Set-Oct; 7 (5), pp: 314-318. ISSN: 2277-9205 [Consulta: 18 maig 2019].
  62. Savarirayan, R «Osteopetrosis» (en castellà). Orphanet, 2012 Oct; ORPHA:2781 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 25 abril 2019].
  63. Deng, F; Gaillard, F; et al «Bony sequestrum» (en anglès). Radiopaedia, 2019 Abr; 7664 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 25 abril 2019].
  64. Sharma SS, Saravanan C, Sathyabama V, Satish C «Osteopetrosis of the mandible masquerading as tubercular osteomielitis» (en anglès). BMJ Case Rep, 2013 Gen 10; 2013, pii: bcr2012007487. DOI: 10.1136/bcr-2012-007487. PMC: 3604315. PMID: 23314447 [Consulta: 25 abril 2019].
  65. Spreafico R, Sordo L, Bellotto R, Schipano M, et al «Arterio-venous malformation of the mandible. Case report and review of literature» (en anglès). Acta Otorhinolaryngol Ital, 2016 Ag; 36 (4), pp: 333-336. DOI: 10.14639/0392-100X-1351. PMC: 5066472. PMID: 27734988 [Consulta: 7 juliol 2019].
  66. Hasnaoui N, Gérard E, Simon E, Guillet J «Massive bleeding after a tooth extraction: Diagnosis of unknown arteriovenous malformation of the mandible, a case report» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2017 Jul 21; 38, pp: 128-130. DOI: 10.1016/j.ijscr.2017.07.033. PMC: 5537400. PMID: 28756362 [Consulta: 7 juliol 2019].
  67. Echeveste Inzagaray, JM; Martínez Morentin, M «Osteonecrosis mandibular relacionada con la toma de bifosfonatos por vía oral: a propósito de un caso» (en castellà). Medicina de Familia. SEMERGEN, 2011 Oct; 37 (8), pp: 430-432. DOI: 10.1016/j.semerg.2011.04.007. ISSN: 1138-3593 [Consulta: 2 desembre 2018].
  68. Katsenos S, Christophylakis C, Psathakis K «Osteonecrosis mandibular en un paciente con cáncer de pulmón no microcítico avanzado tratado con bevacizumab» (en castellà). Arch Bronconeumol, 2012 Jun; 48 (6), pp: 218-219. DOI: 10.1016/j.arbres.2012.01.007. ISSN: 1579-2129. PMID: 22429334 [Consulta: 2 desembre 2018].
  69. Olate S, Uribe F, Martinez F, Almeida A, Unibazo A «Osteonecrosis of the jaw in patient with denosumab therapy» (en anglès). Int J Clin Exp Med, 2014 Oct 15; 7 (10), pp: 3707-3709. ISSN: 1940-5901. PMC: 4238486. PMID: 25419421 [Consulta: 2 desembre 2018].
  70. Yang G, Singh S, Chen Y, Hamadeh IS, et al «Pharmacogenomics of osteonecrosis of the jaw» (en anglès). Bone, 2019 Jul; 124, pp: 75-82. DOI: 10.1016/j.bone.2019.04.010. ISSN: 1873-2763. PMID: 31022475 [Consulta: 3 juliol 2019].
  71. Piret P, Deneufbourg JM «L'ostéoradionécrose mandibulaire: épée de Damoclès de la radiothérapie cervico-faciale?» (en francès). Rev Med Liege, 2002 Jun; 57 (6), pp: 393-399. ISSN: 0370-629X. PMID: 12180034 [Consulta: 2 desembre 2018].
  72. Virós Porcuna, D «Càncer de Cap i Coll». Societat Catalana d’Otorinolaringologia i Patologia Cervicofacial, 2013; Set, pàgs: 2 [Consulta: 17 març 2018].
  73. Manzano BR, Santaella NG, Oliveira MA, Rubira CMF, Santos PSDS «Retrospective study of osteoradionecrosis in the jaws of patients with head and neck càncer» (en anglès). J Korean Assoc Oral Maxillofac Surg, 2019 Feb; 45 (1), pp: 21-28. DOI: 10.5125/jkaoms.2019.45.1.21. PMC: 6400702. PMID: 30847293 [Consulta: 17 març 2018].
  74. Favia G, Tempesta A, Limongelli L, Crincoli V, et al «A Case of Osteonecrosis of the Jaw in a Patient with Crohn's Disease Treated with Infliximab» (en anglès). Am J Case Rep, 2017 Des 19; 18, pp: 1351-1356. DOI: 10.12659/AJCR.905355. PMC: 5737229. PMID: 29257800 [Consulta: 2 desembre 2018].
  75. «amfistílic». l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 30 gener 2017].
  76. de Morais Terue, AC; Raha, RL; Veiga Conrado, AL; Malavasi Bruno, CE «Análisis y descripción de los diferentes modelos de dentición de los Chondrichthyes de acuerdo con su subclase» (en castellà). Revista Electrónica de Veterinaria, 2017; 18 (9), págs: 14. ISSN: 1695-7504 [Consulta: 2 juny 2019].
  77. Palanca Soler, A; Miramontes Sequeiros, LC «Peces Teleosteos: unidades esqueleticas de la region cefàlica» (en castellà). Laboratorio de Anatomía Animal. Universidad de Vigo, 2010; Mar, pàgs: 128 [Consulta: 6 novembre 2018].
  78. Anthwal N, Urban DJ, Luo ZX, Sears KE, Tucker AS «Meckel's cartilage breakdown offers clues to mammalian middle ear evolution» (en anglès). Nat Ecol Evol, 2017 Mar 6; 1 (4), pp: 93. DOI: 10.1038/s41559-017-0093. PMC: 5405799. PMID: 28459103 [Consulta: 12 novembre 2018].
  79. Scott JE, Hogue AS, Ravosa MJ «The adaptive significance of mandibular symphyseal fusion in mammals» (en anglès). J Evol Biol, 2012 Abr; 25 (4), pp: 661-673. DOI: 10.1111/j.1420-9101.2012.02457.x. ISSN: 1420-9101. PMID: 22268953 [Consulta: 4 desembre 2018].
  80. Federation of American Societies for Experimental Biology «Scientists find surprise lurking in crocodilian jaw» (en anglès). ScienceDaily, 2016; Abr 4, pàgs: 4 [Consulta: 6 novembre 2018].
  81. Wiens, JJ «Re-evolution of lost mandibular teeth in frogs after more than 200 million years, and re-evaluating Dollo’s law» (en anglès). Evolution, 2011 Maig; 65 (5), pp: 1283-1296. DOI: 10.1111/j.1558-5646.2011.01221.x. ISSN: 1558-5646. PMID: 21521189 [Consulta: 28 desembre 2018].
  82. Taylor, C «Macrostomata» (en anglès). Variety of Life, 2014; Maig 13, pàgs: 3 [Consulta: 22 novembre 2018].
  83. Close M, Perni S, Franzini-Armstrong C, Cundall D «Highly extensible skeletal muscle in snakes» (en anglès). J Exp Biol, 2014 Jul 15; 217 (Pt 14), pp: 2445-2448. DOI: 10.1242/jeb.097634. ISSN: 0022-0949. PMID: 24803459 [Consulta: 22 novembre 2018].
  84. Scanferla, A «Postnatal ontogeny and the evolution of macrostomy in snakes» (en anglès). R Soc Open Sci, 2016 Nov 9; 3 (11), pp: 160612. DOI: 10.1098/rsos.160612. ISSN: 2054-5703. PMID: 28018652 [Consulta: 22 novembre 2018].
  85. Fry BG, Vidal N, Norman JA, Vonk FJ, et al «Early evolution of the venom system in lizards and snakes» (en anglès). Nature, 2006 Feb 2; 439 (7076), pp: 584-588. DOI: 10.1038/nature04328. ISSN: 0028-0836. PMID: 16292255 [Consulta: 19 febrer 2019].

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maxil·lar inferior Modifica l'enllaç a Wikidata