Displàsia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Mostra histològica d'un teixit que presenta displàsia cervical

Des del punt de vista histopatològic, la displàsia (del grec δυσ -dys-, "dificultat" i πλάσις -plasis-, "formació") és una lesió cel·lular caracteritzada per una modificació irreversible de l'ADN que causa canvis anormals en la morfologia i/o en la funció cel·lular. Si es produeix un increment en el nombre de cèl·lules esdevé una hiperplàsia. La displàsia també pot evolucionar i generar una neoplàsia, ja sigui en forma de carcinoma in situ, quan no és invasiva; o de càncer, quan no es respecten determinats límits del teixit epitelial, la neoformació s'estén a distància i -per tant- esdevé maligna. Totes les estructures o òrgans amb epitelis poden desenvolupar una displàsia:[1] mucosa oral, tracte digestiu, bronqui, bufeta urinària, mama, etc. Les característiques microscòpiques d'una displàsia són diverses. S'aprecien, especialment, atípies nuclears en forma de hipercromatisme, engrandiment i augment de la proporció nucli-citoplasma de les cèl·lules situades per sobre de la membrana basal. La displàsia es un canvi progressiu i la seva importància es fonamenta en el grau de pèrdua de polaritat cel·lular expressat en forma d'estratificació (nuclis a diferent alçada dins del teixit afectat).[2]

Moltes de les lesions blanquinoses i més o menys queratinitzades observades clínicament a llengua, llavis, genives i demés zones de la boca (leucoplàquies), són displàsies epitelials. Sovint es relacionen amb el consum crònic d'alcohol i tabac.[3] Les plaques vermelles a dites àrees (eritroplàquia), més infreqüents, gairebé sempre indiquen displàsia. Generalment, aquestes lesions precanceroses orals es categoritzen com d'alt risc o de baix risc.[4]

Un tipus de displàsia força comú és la displàsia cervical que té com a causa etiològica el papil·lomavirus humà i que afecta al cèrvix uterí de les dones. Al teixit cervical displàsic s'hi observa una diferenciació cel·lular diferent respecte al teixit sa. El terme de displàsia cervical es va adoptar als anys 50 per diferenciar les atípies epitelials cervicals intermèdies entre l'epiteli normal i el carcinoma “in situ” (cèl·lules carcinomatoses al gruix de l'epiteli sense creuar la membrana basal).[5] En aquesta malaltia hi ha tres graus de displàsia diferents segons sigui la proporció de cèl·lules alterades als epitelis de revestiment exo/endocervicals: lleu, moderada i greu.[6] Clamídies, virus de l'herpes tipus 2 o tricomones poden, rarament per se i sovint associades a una infecció pel VPH, causar displàsies cervicals d'intensitat variable.[7]

Per afinitat etimològica, el terme "displàsia" s'utilitza també per denominar malalties que impliquen una anomalia en l'ontogènesi d'una part del cos i que no tenen res a veure amb fenòmens de premalignització. Per exemple, displàsia renal,[8] displàsia de maluc,[9] displàsia dental, displàsia fibrosa poliostòtica, displàsia congènita de Strudwick.[10] o l'ampli i heterogeni grup de les displàsies ectodèrmiques.[11]

Referències[modifica]

  1. Aguirre Echebarría P, Aguirre Urízar JM «Displasia epitelial: Concepto y significación» (en castellà). Av Odontoestomatol [online], 2008; 24 (1), pp: 81-88. ISSN: 2340-3152 [Consulta: 29 juliol 2017].
  2. Diebold, MD; Le Bodic, L «Are there any histologic features of high-grade dysplasia which make this diagnosis equivocal?» (en anglès). The dysplastic mucosa. OESO Knowledge, 1994, Maig, pàgs: 2 [Consulta: 29 juliol 2017].
  3. Gordón-Núñez, MA; Lopes da Silva Júnior, F; Freitas de Lucena, H; Cavalcanti Galvão, H; et al «Análisis Clínico e Histomorfológico de la Mucosa Oral Normal, Hiperplasia Fibroepitelial Inflamatoria Oral y Displasia Epitelial Oral» (en castellà). Int J. Morphol, 2008 Jun, 26 (2), pp: 345-352. DOI: 10.4067/S0717-95022008000200016. ISSN: 0717-9502 [Consulta: 30 juliol 2017].
  4. Jain, A; Chandurkar, KP; Umale, V; Srivastava, R «Dysplasia in Oral Cavity: A Review» (en anglès). Int J Oral Health Med Res, 2016; 2 (6), pp: 107-109. ISSN: 2395-7387 [Consulta: 30 juliol 2017].
  5. Gómez Fernández, J; González Paredes, A «Patología benigna y lesiones premalignas de cervix» (en castellà). Clases de Residentes 2007.Servicio de Obstetricia y Ginecologia. HUVN Granada, 2007, pàgs: 26 [Consulta: 29 juliol 2017].
  6. Sellors, JW; Sankaranarayanan, R «La colposcopia y el tratamiento de la neoplasia intraepitelial cervical. Manual para principiantes» (en castellà). OPS/Centro Internacional de Investigaciones sobre el Cáncer, 2003, pàgs: 140 ISBN 9275324719 [Consulta: 29 juliol 2017].
  7. Al-Daraji WI, Smith JH «Infection and Cervical Neoplasia: Facts and Fiction» (en anglès). Int J Clin Exp Pathol, 2009; 2 (1), pp: 48–64. PMC: 2491386. PMID: 18830380 [Consulta: 29 juliol 2017].
  8. Phua YL, Ho J «Renal dysplasia in the neonate» (en anglès). Curr Opin Pediatr, 2016 Abr; 28 (2), pp: 209-215. DOI: 10.1097/MOP.0000000000000324. PMC: 4809249. PMID: 26849006 [Consulta: 29 juliol 2017].
  9. Moraleda L, Albiñana J, Salcedo M, Gonzalez-Moran G «Displasia del desarrollo de la cadera» (en castellà). Rev Esp Cir Ortop Traumatol, 2013; 57 (1), pp: 67-77. DOI: 10.1016/j.recot.2012.10.005. PMID: 23594985 [Consulta: 29 juliol 2017].
  10. Hall, C «Spondyloepimetaphyseal dysplasias» (en anglès). Orphanet, 2005, Feb, pàgs: 7 [Consulta: 29 juliol 2017].
  11. García-Martín P, Hernández-Martín A, Torrelo A «Displasias ectodérmicas: revisión clínica y molecular» (en castellà). Actas Dermosifiliogr, 2013 Jul-Ag; 104 (6), pp: 451-470. DOI: 10.1016/j.adengl.2013.05.001. ISSN: 0001-7310. PMID: 23103118 [Consulta: 29 juliol 2017].

Vegeu també[modifica]