Displàsia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mostra histològica d'un teixit que presenta displàsia cervical

Des del punt de vista histopatològic, la displàsia (del grec δυσ -dys-, "dificultat" i πλάσις -plasis-, "formació") és una lesió cel·lular caracteritzada per una modificació irreversible de l'ADN que causa canvis anormals en la morfologia i/o en la funció cel·lular. Si es produeix un increment en el nombre de cèl·lules esdevé una hiperplàsia. La displàsia també pot evolucionar i generar una neoplàsia,[1] ja sigui en forma de carcinoma in situ, quan no és invasiva; o de càncer, quan no es respecten determinats límits del teixit epitelial, la neoformació s'estén a distància i -per tant- esdevé maligna. Totes les estructures o òrgans amb epitelis poden desenvolupar una displàsia:[2] mucosa oral,[3] tracte digestiu,[4] bronqui,[5] laringe,[6] bufeta urinària,[7] mama,[8] etc. Les característiques microscòpiques d'una displàsia són diverses. S'aprecien, especialment, atípies nuclears en forma de hipercromatisme, engrandiment i augment de la proporció nucli-citoplasma de les cèl·lules situades per sobre de la membrana basal. La displàsia es un canvi progressiu i la seva importància es fonamenta en el grau de pèrdua de polaritat cel·lular expressat en forma d'estratificació (nuclis a diferent alçada dins del teixit afectat).[9] A efectes pronòstics, un alt grau de displàsia implica un elevat risc potencial de malignització.[10]

Moltes de les lesions blanquinoses i més o menys queratinitzades observades clínicament a llengua, llavis, genives i demés zones de la boca (leucoplàquies), són displàsies epitelials.[11] Sovint es relacionen amb el consum crònic d'alcohol i tabac.[12] Les plaques vermelles a dites àrees (eritroplàquia), més infreqüents, gairebé sempre indiquen displàsia.[13] Generalment, aquestes lesions precanceroses orals es categoritzen com d'alt risc o de baix risc[14] i poden ser identificades en viu mitjançant quimioluminescència o blau de toluïdina.[15]

No és rar que la displàsia aparegui en el context evolutiu d'una síndrome de Barrett,[16] fet que comporta un augment del risc de transformació cancerosa d'aquesta patologia esofàgica,[17] per regla general en forma d'adenocarcinoma esofàgic,[18]

En el fetge cirròtic la presència de nòduls displàstics, sobretot quan la causa de la malaltia és una hepatitis C,[19] està directament associada a l'aparició d'un carcinoma hepatocel·lular.[20]

És una alteració cel·lular que es veu amb freqüència en casos de malaltia inflamatòria intestinal.[21]

Un tipus de displàsia força comú és la displàsia cervical que té com a causa etiològica el papil·lomavirus humà i que afecta el cèrvix uterí de les dones.[22] Al teixit cervical displàsic s'hi observa una diferenciació cel·lular diferent respecte al teixit sa. El terme de displàsia cervical es va adoptar als anys 50 per diferenciar les atípies epitelials cervicals intermèdies entre l'epiteli normal i el carcinoma “in situ” (cèl·lules carcinomatoses al gruix de l'epiteli sense creuar la membrana basal).[23] En aquesta malaltia hi ha tres graus de displàsia diferents segons sigui la proporció de cèl·lules alterades als epitelis de revestiment exo/endocervicals: lleu, moderada i greu.[24] Clamídies, virus de l'herpes tipus 2 o tricomones poden, rarament per se i sovint associades a una infecció pel VPH, causar displàsies cervicals d'intensitat variable.[25]

Per afinitat etimològica, el terme "displàsia" s'utilitza també per denominar malalties que impliquen una anomalia en l'ontogènesi d'una part del cos i que no tenen res a veure amb fenòmens de premalignització. Per exemple, displàsia limfàtica,[26] displàsia renal,[27] displàsia de maluc,[28] displàsia dental,[29] displàsia cleidocranial,[30] displàsia fibrosa de la ròtula,[31] displàsia broncopulmonar,[32] displàsia arritmogènica del ventricle dret,[33] displàsia fibrosa poliostòtica,[34] displàsia septo-òptica,[35] displàsia tanatofòrica,[36] displàsia congènita de Strudwick,[37] displàsia cortical focal[38] o l'ampli i heterogeni grup de les displàsies ectodèrmiques.[39][40]

Referències[modifica]

  1. ↑ Krafts, K «What’s the connection between dysplasia and neoplasia?» (en anglès). Pathology Student. University of Minnesota, 2009; Jun 3, pàgs: 2 [Consulta: 4 maig 2021].
  2. ↑ Aguirre Echebarría, P; Aguirre Urízar, JM «Displasia epitelial: Concepto y significación» (en castellà). Av Odontoestomatol, 2008; 24 (1), pp: 81-88. ISSN: 2340-3152 [Consulta: 29 juliol 2017].
  3. ↑ Honarpisheh, H; Haberland, C «Dysplasia, Oral cavity & oropharynx» (en anglès). Oral cavity & oropharynx; PathologyOutlines.com, Inc, 2019; Des 13 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 19 desembre 2019].
  4. ↑ Appelman, HD «What Is Dysplasia in the Gastrointestinal Tract?» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2005 Feb; 129 (2), pp: 170-173. DOI: 10.1043/1543-2165(2005)129<170:WIDITG>2.0.CO;2. ISSN: 1543-2165. PMID: 15679413 [Consulta: 20 desembre 2019].
  5. ↑ Merrick, DT; Gao, D; Miller, YE; Keith, RL; et al «Persistence of Bronchial Dysplasia Is Associated with Development of Invasive Squamous Cell Carcinoma» (en anglès). Cancer Prev Res (Phila), 2016 Gen; 9 (1), pp: 96-104. DOI: 10.1158/1940-6207.CAPR-15-0305. PMC: 4706769. PMID: 26542061 [Consulta: 19 desembre 2019].
  6. ↑ Gale, N; Cardesa, A; Hernandez-Prera, JC; Slootweg, PJ; et al «Laryngeal Dysplasia: Persisting Dilemmas, Disagreements and Unsolved Problems-A Short Review» (en anglès). Head Neck Pathol, 2020 Des; 14 (4), pp: 1046-1051. DOI: 10.1007/s12105-020-01149-9. PMC: 7669915. PMID: 32141027 [Consulta: 4 abril 2022].
  7. ↑ Lopez-Beltran, A; Montironi, R; Vidal, A; Scarpelli, M; Cheng, L «Urothelial dysplasia of the bladder: diagnostic features and clinical significance» (en anglès). Anal Quant Cytopathol Histpathol, 2013 Jun; 35 (3), pp: 121-129. ISSN: 2578-742X. PMID: 24344498 [Consulta: 19 desembre 2019].
  8. ↑ NIH «Mammary Dysplasia» (en anglès). National Cancer Institute Dictionary of Cancer Terms, 2019; Des, pàgs: 1 [Consulta: 19 desembre 2019].
  9. ↑ Diebold, MD; Le Bodic, L «Are there any histologic features of high-grade dysplasia which make this diagnosis equivocal?» (en anglès). The dysplastic mucosa. OESO Knowledge, 1994, Maig, pàgs: 2 [Consulta: 29 juliol 2017].
  10. ↑ Geetha, KM; Leeky, M; Narayan, TV; Sadhana, S; Saleha, J «Grading of oral epithelial dysplasia: Points to ponder» (en anglès). J Oral Maxillofac Pathol, 2015 Maig-Ag; 19 (2), pp: 198-204. DOI: 10.4103/0973-029X.164533. PMC: 4611929. PMID: 26604497 [Consulta: 23 febrer 2019].
  11. ↑ Villa, A; Woo, SB «Leukoplakia - A Diagnostic and Management Algorithm» (en anglès). J Oral Maxillofac Surg, 2017 Abr; 75 (4), pp: 723-734. DOI: 10.1016/j.joms.2016.10.012. ISSN: 1531-5053. PMID: 27865803 [Consulta: 26 desembre 2019].
  12. ↑ Gordón-Núñez, MA; Lopes da Silva Júnior, F; Freitas de Lucena, H; Cavalcanti Galvão, H; et al «Análisis Clínico e Histomorfológico de la Mucosa Oral Normal, Hiperplasia Fibroepitelial Inflamatoria Oral y Displasia Epitelial Oral» (en castellà). Int J Morphol, 2008 Jun; 26 (2), pp: 345-352. DOI: 10.4067/S0717-95022008000200016. ISSN: 0717-9502 [Consulta: 30 juliol 2017].
  13. ↑ Patait, M; Nikate, U; Saraf, K; Singh, P; Jadhav, V «Oral erythroplakia – A case report» (en anglès). Int J Appl Dent Sci, 2016; 2 (4), pp: 79-82. ISSN: 2394-7497 [Consulta: 14 maig 2021].
  14. ↑ Jain, A; Chandurkar, KP; Umale, V; Srivastava, R «Dysplasia in Oral Cavity: A Review» (en anglès). Int J Oral Health Med Res, 2016; 2 (6), pp: 107-109. ISSN: 2395-7387 [Consulta: 30 juliol 2017].
  15. ↑ Shukla, A; Singh, NN; Adsul, S; Kumar, S; et al «Comparative efficacy of chemiluminescence and toluidine blue in the detection of potentially malignant and malignant disorders of the oral cavity» (en anglès). J Oral Maxillofac Pathol, 2018 Set-Des; 22 (3), pp: 442. DOI: 10.4103/jomfp.JOMFP_261_17. PMC: 6306576. PMID: 30651697 [Consulta: 8 maig 2021].
  16. ↑ Thomas, L «El esófago de Barrett con displasia» (en castellà). Life Sciences, News-Medical.Net, 2019; Feb 26 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 20 desembre 2019].
  17. ↑ Gross, SA; Kingsbery, J; Jang, J; Lee, M; Khan, A «Evaluation of Dysplasia in Barrett Esophagus» (en anglès). Gastroenterol Hepatol (NY), 2018 Abr; 14 (4), pp: 233-239. ISSN: 1554-7914. PMC: 6009185. PMID: 29942221 [Consulta: 20 desembre 2019].
  18. ↑ Karamchandani, DM «Barrett related dysplasia» (en anglès). Premalignant Esophagus; PathologyOutlines.com, Inc, 2020; Ag 19 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 8 maig 2021].
  19. ↑ Seki, S; Sakaguchi, H; Kitada, T; Tamori, T; Takeda, T; Kawada, N; Habu, D; et al «Outcomes of dysplastic nodules in human cirrhotic liver: a clinicopathological study» (en anglès). Clin Cancer Res, 2000 Set; 6 (9), pp: 3469-3473. ISSN 1557-3265. PMID: 10999730 [Consulta: 16 febrer 2022].
  20. ↑ Gazelakis, K; Majeed, A; Kemp, W; Di Muzio, B; Gerstenmaier, J; et al «Liver disease severity predicts carcinogenesis of dysplastic liver nodules in cirrhosis» (en anglès). Sci Rep, 2021 Oct 25; 11 (1), pp: 20954. PMID: 34697374. DOI: 10.1038/s41598-021-00474-5. PMC: 8545953 [Consulta: 24 gener 2022].
  21. ↑ Waye, J «Manejo de la displasia en enfermedad inflamatoria intestinal» (en castellà). Medwave, 2005 Set; 5 (8), pp: e1296. ISSN 0717-6384. DOI: 10.5867/medwave.2005.08.1296 [Consulta: 12 gener 2020].
  22. ↑ Cooper, DB; McCathran, CE «Cervical Dysplasia» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Nov 12; NBK430859 (rev), pàgs: 5. PMID: 28613609 [Consulta: 18 desembre 2019].
  23. ↑ Gómez Fernández, J; González Paredes, A «Patología benigna y lesiones premalignas de cervix» (en castellà). Clases de Residentes 2007. Servicio de Obstetricia y Ginecologia. HUVN Granada, 2007, pàgs: 26 [Consulta: 29 juliol 2017].
  24. ↑ Sellors, JW; Sankaranarayanan, R «La colposcopia y el tratamiento de la neoplasia intraepitelial cervical. Manual para principiantes» (en castellà). Organización Panamericana de la Salud/Centro Internacional de Investigaciones sobre el Cáncer, 2003, pàgs: 140. ISBN 9275324719 [Consulta: 29 juliol 2017].
  25. ↑ Al-Daraji, WI; Smith, JH «Infection and Cervical Neoplasia: Facts and Fiction» (en anglès). Int J Clin Exp Pathol, 2009; 2 (1), pp: 48–64. ISSN: 1936-2625. PMC: 2491386. PMID: 18830380 [Consulta: 29 juliol 2017].
  26. ↑ Abiramalatha, T; Johnson, T; Balakrishnan, U; Amboiram, P «Novel clinical phenotype of generalised lymphatic dysplasia in a neonate: a missed diagnosis» (en anglès). BMJ Case Rep, 2019 Ag 30; 12 (8), pp: e229260. DOI: 10.1136/bcr-2019-229260. PMC: 6720905. PMID: 31471355 [Consulta: 23 febrer 2022].
  27. ↑ Phua, YL; Ho, J «Renal dysplasia in the neonate» (en anglès). Curr Opin Pediatr, 2016 Abr; 28 (2), pp: 209-215. DOI: 10.1097/MOP.0000000000000324. PMC: 4809249. PMID: 26849006 [Consulta: 29 juliol 2017].
  28. ↑ Moraleda, L; Albiñana, J; Salcedo, M; Gonzalez-Moran, G «Displasia del desarrollo de la cadera» (en castellà). Rev Esp Cir Ortop Traumatol, 2013; 57 (1), pp: 67-77. DOI: 10.1016/j.recot.2012.10.005. ISSN: 1888-4415. PMID: 23594985 [Consulta: 29 juliol 2017].
  29. ↑ Kooistra, LH; Nyska, A «Dental Dysplasia» (en anglès). NTP Nonneoplastic Lesion Atlas. NIEHS, 2014; Nov 12 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 18 desembre 2019].
  30. ↑ Pan, CY; Tseng, YC; Lan, TH; Chang, HP «Craniofacial features of cleidocranial dysplasia» (en anglès). J Dent Sci, 2017 Des; 12 (4), pp: 313-318. DOI: 10.1016/j.jds.2017.07.002. PMC: 6395362. PMID: 30895069 [Consulta: 14 maig 2021].
  31. ↑ Konchada, S; Mishra, D; Sinha, VK; Pradhan, P; Salunke, AA «"Banana patella", fibrous dysplasia of patella: A rare case report» (en anglès). J Clin Orthop Trauma, 2019 Mar-Abr; 10 (2), pp: 418-421. DOI: 10.1016/j.jcot.2018.05.009. PMC: 6382953. PMID: 30828218 [Consulta: 13 maig 2021].
  32. ↑ Principi, N; Di Pietro, GM; Esposito, S «Bronchopulmonary dysplasia: clinical aspects and preventive and therapeutic strategies» (en anglès). J Transl Med, 2018 Feb 20; 16 (1), pp: 36. DOI: 10.1186/s12967-018-1417-7. PMC: 5819643. PMID: 29463286 [Consulta: 5 gener 2020].
  33. ↑ Brugada, J; Mont, L; Brugada, R «Displasia arritmogénica del ventrículo derecho» (en castellà). Rev Esp Cardiol, 1997 Ag; 50 (8), pp: 541-547. DOI: 10.1016/s0300-8932(97)73261-5. ISSN: 1579-2242. PMID: 9340694 [Consulta: 12 gener 2020].
  34. ↑ Rivera-Paico, ML; Failoc-Rojas, VE; Leguía-Cerna, JA «Displasia fibrosa poliostótica: Revisión de la literatura y reporte de un caso» (en castellà). Actual Osteol, 2016; 12 (1), pp: 57-63. ISSN: 1669-8993 [Consulta: 20 desembre 2019].
  35. ↑ Webb, EA; Dattani, MT «Septo-optic dysplasia» (en anglès). Eur J Hum Genet, 2010 Abr; 18 (4), pp: 393-397. DOI: 10.1038/ejhg.2009.125. PMC: 2987262. PMID: 19623216 [Consulta: 16 febrer 2020].
  36. ↑ Sharma, M; Jyoti, K; Jain, R; Devendra, A «Thanatophoric Dysplasia: A Case Report» (en anglès). J Clin Diagn Res, 2015 Nov; 9 (11), pp: QD01-QD03. DOI: 10.7860/JCDR/2015/13201.6702. PMC: 4668482. PMID: 26675119 [Consulta: 20 gener 2020].
  37. ↑ Hall, C «Spondyloepimetaphyseal dysplasias» (en anglès). Orphanet, 2005, Feb, pàgs: 7 [Consulta: 29 juliol 2017].
  38. ↑ Tassi, L; Colombo, N; Garbelli, R; Francione, S; Lo Russo, G; Mai, R; Cardinale, F; Cossu, M; Ferrario, A; et al «Focal cortical dysplasia: neuropathological subtypes, EEG, neuroimaging and surgical outcome» (en anglès). Brain, 2002 Ag; 125 (Pt 8), pp: 1719-1732. DOI: 10.1093/brain/awf175. ISSN: 1460-2156. PMID: 12135964 [Consulta: 20 gener 2020].
  39. ↑ García-Martín, P; Hernández-Martín, A; Torrelo, A «Displasias ectodérmicas: revisión clínica y molecular» (en castellà). Actas Dermosifiliogr, 2013 Jul-Ag; 104 (6), pp: 451-470. ISSN 0001-7310. DOI: 10.1016/j.adengl.2013.05.001. PMID: 23103118 [Consulta: 29 juliol 2017].
  40. ↑ Bhakta, P; Barthunia, B; Nigam, H; Pawar, P «Ectodermal dysplasia - A rare case report» (en anglès). J Family Med Prim Care, 2019 Set 30; 8 (9), pp: 3054-3056. DOI: 10.4103/jfmpc.jfmpc_625_19. PMC: 6820434. PMID: 31681695 [Consulta: 13 maig 2021].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Displàsia&oldid=31153648»