Càncer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la malaltia. Vegeu-ne altres significats a «Càncer (desambiguació)».
Càncer
Classificació i recursos externs

(A) Quan les cèl·lules normals estan malmeses, són eliminades per apoptosi. (B) Les cèl·lules cancerígenes eviten l'apoptosi i continuen multiplicant-se de manera incontrolada.
DiseasesDB 28843
MedlinePlus 001289
MeSH C04

El càncer (en termes mèdics, "neoplàsia maligna") és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasi (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang). Aquestes tres propietats malignes dels càncers els distingeixen dels tumors benignes, que s'autolimiten i ni envaeixen ni metastatitzen. La majoria de càncers formen un tumor, però alguns, com per exemple la leucèmia, no ho fan. La branca de la medicina que s'ocupa de l'estudi, el diagnòstic, el tractament i la prevenció del càncer és l'oncologia. Alguns tipus de càncer són el càncer colorectal, el càncer de còlon, el càncer de fetge, el càncer de mama, el càncer de pell (melanoma), el càncer de pròstata, el càncer de pulmó, la leucèmia.

Els càncers poden afectar gent de totes les edats, fins i tot els fetus, però en la majoria de tipus de càncer, el risc augmenta amb l'edat.[1] El càncer provoca aproximadament un 13% de totes les morts humanes.[2] Segons la Societat Americana del Càncer, 7,6 milions de persones moriren de càncer arreu del món durant l'any 2007.[3] El càncer pot afectar tots els animals.

Gairebé tots els càncers són provocats per anormalitats en el material genètic de les cèl·lules transformades.[4] Aquestes anormalitats poden ser degudes als efectes de carcinògens, com per exemple el fum de tabac, radiacions, substàncies químiques o agents infecciosos. Altres anormalitats genètiques que promouen càncer es poden adquirir aleatòriament per culpa d'errors en la replicació de l'ADN, o són heretades, i per tant estan presents a totes les cèl·lules des del naixement. L'heretabilitat dels càncers sol estar afectada per interaccions complexes entre carcinògens i el genoma de l'hoste. Molts aspectes nous de la genètica de la patogènesi del càncer, com ara la metilació de l'ADN i els microARN, cada vegada són considerats més importants.

Les anormalitats genètiques que es donen en el càncer afecten típicament dues classes generals de gens. Els oncogens promotors del càncer solen estar activats en les cèl·lules canceroses, donant-los noves propietats com per exemple un creixement i una divisió hiperactius, una protecció contra la mort cel·lular programada, una pèrdua del respecte pels límits normals entre teixits i la capacitat d'establir-se en medis tissulars diversos. Els gens supressors tumorals estan activats a les cèl·lules canceroses, provocant la pèrdua de funcions normals en aquestes cèl·lules, com ara una replicació d'ADN adequada, el control del cicle cel·lular, l'orientació i l'adhesió dins dels teixits, i la interacció amb les cèl·lules protectores del sistema immunitari.

El diagnòstic sol requerir una examinació histològica d'un espècimen de biòpsia de teixit per part d'un patòleg, tot i que els primers indicis d'una malignitat poden ser símptomes o anormalitats a les radiografies. La majoria de càncers es poden tractar, i alguns es poden curar, segons el tipus, ubicació i l'estadi. Una vegada diagnosticat, el càncer se sol tractar amb una combinació de cirurgia, quimioteràpia i radioteràpia. A mesura que es desenvolupa la recerca, els tractaments es van tornant més específics per les diferents varietats de càncer. Hi ha hagut avenços significatius en el desenvolupament de medicaments de teràpia dirigida que actuen específicament sobre anormalitats moleculars detectables en certs tumors, i que minimitzen els danys a les cèl·lules normals. El pronòstic dels pacients de càncer depèn principalment del tipus de càncer, així com l'estadi, o avenç, de la malaltia. A més, la graduació histològica i la presència de marcadors moleculars específics també poden resultat útils per establir un pronòstic, així com per determinar els tractaments individuals.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Un gran carcinoma ductal invasiu en un espècimen de mastectomia.

Els càncers es classifiquen segons el tipus de cèl·lula que més s'asembla al tumor i, per tant, el teixit que se suposa que ha originat el tumor. Això són la histologia i la ubicació, respectivament. Alguns exemples de categories generals són:

Els tumors malignes (càncers) solen ser anomenats utilitzant els sufixos -carcinoma, -sarcoma o -blastoma, i utilitzant el nom llatí o grec de l'òrgan d'origen com a arrel. Per exemple, un càncer del fetge rep el nom d'hepatocarcinoma; un càncer de les cèl·lules del teixit adipós és un liposarcoma. Pels càncers més comuns, s'utilitza el nom en català. Per exemple, el tipus més comú de càncer de pit és anomenat carcinoma ductal del pit o carcinoma ductal mamari. Aquí, l'adjectiu "ductal" es refereix a l'aspecte que presenta el càncer al microscopi, que és similar als ductes mamaris normals.

Els tumors benignes (els que no són càncers) són anomenats utilitzant el sufix -oma i el nom de l'òrgan com a arrel. Per exemple, un tumor benigne del múscul llis de l'úter rep el nom de leiomioma (el nom comú d'aquest tumor freqüent és "fibroide"). Malauradament, alguns càncers també utilitzen el sufix -oma, com per exemple els melanomes i els seminomes.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Les cèl·lules tumorals tenen una morfologia alterada que depèn de la diferenciació i de l'anaplàsia. La diferenciació cel·lular d'un tumor és el grau en el que les cèl·lules parenquimatoses es pareixen a les cèl·lules normals de les que procedeixen, tant morfològicament com funcional. Generalment els tumors benignes estan ben diferenciats i els càncers varien des de ben diferenciats a indiferenciats. L'anaplàsia és l'absència de diferenciació que comporta a una falta d'especialització o de funció cel·lular i generalment com més anaplàsic sigui un càncer més alta és la seua velocitat de creixement.

Creixement tumoral[modifica | modifica el codi]

El creixent tumoral o la proliferació de cèl·lules tumorals té les següents característiques:

  • Accelerat, per un augment de la divisió cel·lular que fa que les cèl·lules tumorals es troben en continu cicle cel·lular amb un excés de proliferació cel·lular.
  • Descontrolat, a causa del fet que no es deixa influir pels factors de creixement ni altres estímuls externs.
  • Autònom: La divisió cel·lular és independent i no està coordinada amb la resta de cèl·lules del seu entorn.
  • Escapa al sistema immunitari que reconeix a les cèl·lules tumorals com a pròpies.
  • Inhibició dels processos de mort: Les cèl·lules tumorals mai no entren en apoptosi o mort cel·lular programada.

Invasió local[modifica | modifica el codi]

La invasió és la capacitat que tenen les cèl·lules tumorals d'infiltrar-se o penetrar en els teixits normals i en els vasos sanguinis i produir metàstasi. La invasió no és deguda solament a la pressió del creixement tumoral, sinó a característiques fenotípiques que adquireixen les cèl·lules canceroses. Els pilars sobre els que es basa la invasió són:

  • Angiogènesi o neovascularització: És la capacitat de formar nous vasos sanguinis mitjançant la secreció de factors de creixement com el Factor de creixement de l'endoteli vascular (VEGF). Els nous vasos són indispensables per a la nutrició de las cèl·lules tumorals i per a poder metastatitzar.[5][6]
  • Adherència: És l'anclatge de la cèl·lula tumoral mitjançant l'adquisició de receptors específics a la membrana basal i a la matriu extracel·lular. Aquests receptors són per a integrines, MAC i caderines.
  • Proteòlisi: És la destrucció de la membrana basal i de la matriu cel·lular mitjançant la secreció d'enzims, com les col·lagenases, que destrueixen el col·lagen i així poder obrir-se camí entre aquestes estructures.
  • Mobilitat: És la migració o locomoció de les cèl·lules malignes a través de la matriu cel·lular per a arribar a un vas sanguini o limfàtic, intravasar-se, ser transportades pel corrent sanguini fins a capil·lars distants, extravasar-se i migrar una certa distància per iniciar la formació d'una nova colònia (metàstasi).

Metàstasi[modifica | modifica el codi]

La metàstasi és la disseminació a òrgans distants del tumor primari maligne.[7][8][9] Succeeix generalment per via sanguínia o limfàtica.

Biologia molecular del càncer[modifica | modifica el codi]

Carcinogènesi[modifica | modifica el codi]

La carcinogènesi és la formació del càncer mitjançant els carcinògens o també malalties genètiques.[10]

Genètica[modifica | modifica el codi]

El càncer és una malaltia genètica produïda per la mutació de determinats gens en una cèl·lula determinada i que adquireix les característiques del càncer. Aquests gens són de tres tipus:

  • oncogens: Són gens mutats que procedeixen d'altres anomenats protooncogens encarregats de la regulació del creixement cel·lular.[11]
  • Gens supressors tumorals: Són els encarregats de detenir la divisió cel·lular i de provocar l'apoptosi. Quan aquests gens muten la cèl·lula es divideix sense control.[12]
  • Gens de reparació de l'ADN:Quan el sistema de reparació és defectuós com a resultat d'una mutació adquirida o heretada, la taxa d'acumulació de mutacions en el genoma s'eleva a mesura que es produeixen divisions cel·lulars. Segons el grau en què aquestes mutacions afecten oncogens i gens supressors tumorals, augmentarà la probabilitat de patir neoplàsies malignes.

Naturalesa clonal[modifica | modifica el codi]

Els càncers s'originen a partir d'una cèl·lula única després de múltiples mutacions (de cinc a deu) en el genotip perquè es transforme en un fenotip maligne en el transcurs de diversos anys, donant lloc a un clon de cèl·lules que és el tumor.

Nomenclatura[modifica | modifica el codi]

Tots els tumors, benignes i malignes tenen dos components bàsics en la seua estructura:

La nomenclatura oncològica es basa en el component parenquimatós. Segons el comportament dels tumors:

Carcinoma de laringe
  • Tumors benignes: El seu nom acaba amb el sufix -oma, simplement i segons l'origen del teixit del que procedisquen els tumors benignes poden ser: fibroma (teixit conjuntiu fibrós), mixoma (teixit conjuntiu laxe), lipoma (teixit adipós), condroma (teixit cartilaginós), osteoma (teixit osi), hemangioma o angioma (teixit vascular), linfangioma (teixit linfàtic), meningioma (meninges), tumor glòmic (teixit nerviós de sostén), leiomioma (teixit muscular llis), rabdomioma (teixit muscular estriat), papil·loma (teixit epitelial formant papil·les), adenoma (teixit glandular), teratoma (cèl·lules totipotencials), nevus (melanòcits).
  • Tumors malignes o càncer:
    • Els càncers que deriven dels teixits mesenquimàtics o mesoderma es denominen sarcomes (del grip sar, "carnós"), per exemple fibrosarcoma, mixosarcoma, liposarcoma, condrosarcoma, osteosarcoma, angiosarcoma, lifangiosarcoma, sinoviosarcoma, mesotelioma (teixit pleural), leiomiosarcoma, rabdomiosarcoma.
    • Les neoplàsies malignes d'origen epitelial, derivades de qualsevol de las tres capes germinals de l'embrió, es denominen carcinomes, per exemple carcinoma epidermoide o escamós, carcinoma basocelular, adenocarcinoma, cistoadenocarcinoma, coriocarcinoma.
    • Els tumors que procedeixen del teixit nerviós són els gliomes.
    • Els càncers hematològics són els limfomes[13] i les leucèmies.[14]
    • Els tumors malignes que no compleixen les regles anteriors i acaben en -oma són: el melanoma, el hepatoma, el seminoma.

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

Biòpsia[modifica | modifica el codi]

El diagnòstic del càncer es basa indispensablement en la pressa d'una biòpsia del tumor per tal de fer un estudi histològic amb el seu grau de diferenciació i d'invasió, i per un estudi molecular per a determinar els seus marcadors biològics i genètics. Cap diagnòstic de càncer és vàlid si no està basat en l'estudi d'una biòpsia, i per tant el personal mèdic farà tot els esforços per aconseguir una mostra de teixit vàlida per a confirmar el diagnòstic de càncer davant la persistència de la sospita clínica.

Estadificació[modifica | modifica el codi]

Article principal: Estadificació del càncer

Determina l'extensió de la malaltia cancerosa basada en el concepte de què el càncer s'estén espacialment en el cos en tres nivells que són el local, regional i a distància. Existeixen dos tipus d'estadificció que són:

El sistema d'estadiatge TNM (tumor, node (gangli) i metàstasi) és el més empleat. Es valora la malaltia local (mida tumoral), regional (nombre de ganglis afectes) i disseminació a distància (presència de metàstasi). El TNM fou codificat per la International Union Against Cancer[15] i la American Joint Committee on Cancer.[16]

Tractament[modifica | modifica el codi]

Es basa en tres pilars bàsics: cirurgia, quimioteràpia i radioteràpia. Existeix una quarta via anomenada teràpia biològica que inclou l'hormonoteràpia, immunoteràpia, i noves dianes terapèutiques no citotòxiques. El tractament del càncer és multidisciplinari on la cooperació entre els diferents professionals que intervenen (cirurgians, oncòlegs mèdics i oncòlegs radioterapeutes), és de màxima importància per a la planificació del càncer del tractament; sense oblidar el consentiment informat del pacient.

En el pla de tractament cal que definir si el tractament serà amb intenció curativa o amb intenció pal·liativa.

La resposta al tractament pot ser:

  • Completa: Si s'ha produït la desaparició de tots els signes i símptomes de la malaltia.
  • Parcial: Si existeix una disminució major del 50% en la suma dels productes dels diàmetres perpendiculars de totes les lesions mesurables.
  • Objectiva: És la resposta completa o parcial.
  • Progressió: Si apareix qualsevol lesió nova o existeix un augment major del 25% en la suma dels productes dels diàmetres perpendiculars de totes les lesions mesurables.
  • Estable: Si existeix creixement o reducció del tumor que no compleix cap dels criteris anteriors.

Quan no és possible la mesura de les lesions, els marcadors tumorals són útils per valorar la resposta al tractament.

Pronòstic[modifica | modifica el codi]

A partir de la dècada de 1990 i amb les tècniques terapèutiques disponibles, el càncer és curable en aproximadament el 50% dels pacients diagnosticats. El pronòstic del càncer depèn sobre tot de:

  • La localització anatòmica del tumor primari.
  • Del tipus histològic amb el seu grau de diferenciació cel·lular, les seues característiques biològiques i citogenètiques.
  • De l'estadi del càncer o extensió de la malaltia.
  • L'edat del pacient.
  • L'estat funcional o la reserva fisiològica del pacient.

Prevenció[modifica | modifica el codi]

Encara que la causa del càncer és desconeguda en molts casos i multifactorial en altres, es coneixen uns factors de risc, que augmenten la probabilitat de contreure càncer i que deurien evitar-se, com per exemple el tabac. S'estima que fins a un 50% dels càncers podrien ser evitables.

Prevenció primària[modifica | modifica el codi]

  • Educació i hàbits saludables:
  1. Deixar de fumar: Salva i perllonga la vida, més que qualsevol activitat de Salut pública.
  2. Dieta saludable.
  3. Evitar l'exposició al sol.
  • Quimioprevenció: És la utilització de determinats agents químics, naturals o sintètics, per revertir, suprimir o impedir la carcinogènesi abans del desenvolupament d'una neoplàsia maligna.
  • Quimioevitació: És l'evitació de determinats agents químics cancerígens o dels que no es té la seguretat de què no provoquen càncer.
  • Vacunació: Les vacunes per determinats virus, poden prevenir determinats tipus de càncer. Per exemple la vacunació universal contra l'hepatitis B, pot reduir la incidència de hepatoma.

Prevenció secundària[modifica | modifica el codi]

És la detecció precoç del càncer en individus asimptomàtics, amb l'objectiu de disminuir la morbiditat i la mortaldat.

Epidemiologia del càncer[modifica | modifica el codi]

  • Freqüència: El càncer és la segona causa principal de mort després de les malalties cardíaques. Tanmateix, les morts per malalties cardiovasculars estan reduint-se, mentre que les morts per càncer estan augmentant. S'estima que al llarg del segle XXI, el càncer sigui la primera causa de mort als països desenvolupats. Malgrat açò, s'ha produït un augment en la supervivència dels pacients amb càncer.

Mortalitat per càncer a Catalunya el 2009:[17]

Tumor maligne (TM)
% del total de TM
Pulmó
21,1%
Budell gros
10,9%
Mama
5,9%
Resta TM especificats
5,5%
Pàncrees
5,4%
Estómac
5,1%
Fetge
4,9%
Pròstata
4,7%
Secundaris
4,3%
Bufeta urinària
4,2%
Recte i anus
3,3%
Leucèmia
3,1%
Evolució incerta
3,1%
  • Factors de risc: El principal factor de risc és l'edat, ja que dues terceres parts de tots els càncers succeeixen en persones majors de 65 anys. El segon factor de risc és el tabac i li segueix la dieta, l'exercici físic, l'exposició solar, i altres estils de vida.

Conceptes relacionats[modifica | modifica el codi]

  • Neoplàsia: Significa literalment "nou creixement", "nova formació" o "nou teixit" però es fa servir únicament en el sentit de "proliferació cel·lular". Les neoplàsies poden ser benignes o malignes. Si es fa servir el terme "neoplàsia" o neo aïllament, significa "proliferació cel·lular maligna".
  • Tumor: Inicialment aquest terme s'aplicà a la tumefacció, inflamació o augment de mida d'un òrgan o teixit amb la inflamació. Amb el transcurs del temps s'oblidà el sentit no neoplàsic de tumor i en l'actualitat el terme tumor és l'equivalent o sinònim de neoplàsia. També hi ha tumors benignes i tumors malignes.
  • Càncer: Aquest mot deriva del grec i significa cranc. Es diu que les formes corrents de càncer avançat adopten una forma abigarrada, amb ramificacions, que s'adhereixen a tot el que toca, amb l'obstinació i forma similar a la d'un cranc marí i d'ací deriva el seu nom. Es considera a voltes sinònim dels termes "neoplàsia" i "tumor", tanmateix el càncer sempre és una neoplàsia o un tumor maligne.
  • Oncologia: Del grec "oncos", tumor, és la part de la medicina que estudia els tumors o neoplàsies, sobretot malignes (càncer).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cancer Research UK. «UK cancer incidence statistics by age», Gener 2007. [Consulta: 25-06-2007].
  2. OMS. «Cancer». Organització Mundial de la Salut, Febrer 2006. [Consulta: 25-06-2007].
  3. American Cancer Society. «Report sees 7.6 million global 2007 cancer deaths». Reuters, Desembre 2007. [Consulta: 07-08-2008].
  4. Kinzler, Kenneth W.; Vogelstein, Bert. «Introduction». A: The genetic basis of human cancer. 2a, il·lustrada i revisada (en anglès). Nova York: McGraw-Hill, Medical Pub. Division, 2002, p. 5. ISBN 978-0-07-137050-9. 
  5. Folkman J, Klagsbrun M. «Angiogenic factors». Science, 235, 4787, Gener 1987, pàg. 442–7. DOI: 10.1126/science.2432664. PMID: 2432664 [Consulta: 18 juny 2009].
  6. Folkman J. «Fighting cancer by attacking its blood supply». Scientific American, 275, 3, Setembre 1996, pàg. 150–4. PMID: 8701285 [Consulta: 18 juny 2009].
  7. Podsypanina K, Du YC, Jechlinger M, Beverly LJ, Hambardzumyan D, Varmus H. «Seeding and propagation of untransformed mouse mammary cells in the lung». Science, 321, 5897, Setembre 2008, pàg. 1841–4. DOI: 10.1126/science.1161621. PMC: 2694414. PMID: 18755941 [Consulta: 20 juny 2009].
  8. Klein CA. «Cancer. The metastasis cascade». Science, 321, 5897, Setembre 2008, pàg. 1785–7. DOI: 10.1126/science.1164853. PMID: 18818347 [Consulta: 20 juny 2009].
  9. Chiang AC, Massagué J. «Molecular basis of metastasis». The New England Journal of Medicine, 359, 26, Desembre 2008, pàg. 2814–23. DOI: 10.1056/NEJMra0805239. PMID: 19109576 [Consulta: 20 juny 2009].
  10. Dixon K, Kopras E (2004). "Genetic alterations and DNA repair in human carcinogenesis.". Semin Cancer Biol 14 (6): 441–8. doi:10.1016/j.semcancer.2004.06.007. PMID 15489137 (en anglès)
  11. Kimball's Biology Pages. "Oncogenes" Text complet lliure
  12. Sherr C. J.. «Principles of tumor suppression». Cell, 116, 2, Gener 2004, pàg. 235–46. DOI: 10.1016/S0092-8674(03)01075-4. PMID: 14744434.
  13. Parham, Peter. The immune system. Nova York: Garland Science, 2005, p. 414. ISBN 0-8153-4093-1. 
  14. Jameson, J. N. St C.; Dennis L. Kasper; Harrison, Tinsley Randolph; Braunwald, Eugene; Fauci, Anthony S.; Hauser, Stephen L; Longo, Dan L. [28-12-2007]. Harrison's principles of internal medicine. Nova York: McGraw-Hill Medical Publishing Division, 2005. ISBN 0-07-140235-7. 
  15. Web oficial de la International Union Against Cancer
  16. American Joint Committee on Cancer
  17. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. «Anàlisi de la mortalitat a Catalunya, 2009. Annex de taules». Generalitat de Catalunya, 2010.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càncer
Viquinotícies Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Nou avenç científic de Joan Massagué en relació amb el càncer de mama
Viquinotícies Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: La PlayStation 3 s'utilitzarà per ajudar a curar el Càncer i l'Alzheimer