Òrgan (anatomia)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un òrgan[1][2] o, tradicionalment, orgue[3][4] és un conjunt de cèl·lules o teixits que s'agrupen amb una mateixa funció. Els òrgans, segons les seves funcions, s'agrupen en sistemes.

Òrgans en plantes superiors[modifica]

Hi ha determinades estructures presents en els traqueòfits o plantes vasculars que es consideren òrgans:

Òrgans en animals[modifica]

Exemples d'òrgans animals són: el cor, el fetge, l'ull, la pell, el cervell, etc.

Des del punt de vista anatòmic, els diferents òrgans que concorren per a executar una funció major s'agrupen en sistemes (com el circulatori, el respiratori, reproductor, etc.). Els sistemes, com a conjunts orgànics sinèrgics, al seu torn s'agrupen en aparells per satisfer funcions encara més complexes (com l'aparell locomotor).

Estroma i parènquima[modifica]

Els diferents teixits que componen un òrgan constitueixen la seva morfologia (histoarquitectura) i aporten funcionalitat (histofisiología). L'estroma és la fracció orgànica que es correspon amb els elements estructurals i el parènquima és la fracció fisiològica de l'òrgan.

Vísceres[modifica]

Una víscera és un òrgan contingut en una cavitat esplàcnica, com la toràcica, l'abdominal i la pelviana. A les vísceres també se'ls anomena entranyes. La part de l'anatomia que estudia les vísceres és l'esplacnología.

Òrgans massissos i buits[modifica]

Segons la constitució anatòmica o estructural, hi ha dos grans grups d'òrgans:

  • Òrgans massissos o parenquimatosos: són els òrgans que presenten dues parts ben diferenciades a la seva constitució anatòmica/histològica: l'estroma (l'armadura intersticial formada per teixit connectiu) i el parènquima (teixit noble de l'òrgan).
  • Òrgans buits, membranosos o canaliculars: Són els òrgans que presenten morfologia de sac buit que està tapissada per sèries de capes de cèl·lules en sèrie o túniques.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òrgan Modifica l'enllaç a Wikidata

  1. «òrgan» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. «òrgan». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «orgue» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  4. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «orgue». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.