Vés al contingut

Ecosistema

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.[1][2]

Un ecosistema té en compte les complexes interaccions entre els organismes (plantes, animals, bacteris, algues, fongs i d'altres) que formen la comunitat (biocenosi) i els fluxos d'energia (endosomàtica i exosomàtica) i materials que la travessen.[2][3] Aquestes interaccions entre els organismes es donen mitjançant el que s'anomena xarxa tròfica o xarxa alimentària, que és una sèrie de cadenes alimentàries o tròfiques íntimament unides que s'estableixen de manera lineal entre organismes que pertanyen a diferents nivells tròfics.

Estructura

[modifica]

Normalment, se'n diu que les parts són les diferents classes de components, és a dir, el biòtop i la biocenosi i els diferents tipus ecològics d'organismes (productors, depredadors, descomponedors,..). Els ecosistemes no són totalment homogenis, sinó que presenten parts, on les condicions a cada una d'aquestes són diferents. Està estructurat per diferents interfases, anomenades ecotons i per gradients direccionals de factors fisicoquímics del medi, ecoclines.

L'estructura física de l'ecosistema pot desenvolupar-se en direcció vertical i horitzontal: en els dos casos es parla d'estratificació.

Tipus

[modifica]

Ecosistema aquàtic

[modifica]
Ecosistema aquàtic. Escull de coral a Timor

Els ecosistemes aquàtics inclouen les aigües dels oceans i les aigües continentals dolces o salades.

Cadascun d'aquests cossos d'aigua té estructures i propietats físiques particulars en relació amb la llum, la temperatura, les ones, els corrents i la composició química, així com diferents tipus d'organitzacions ecològiques i de distribució dels organismes.

Ecosistema marí

[modifica]

L'oceanografia s'ocupa de l'estudi d'aquests ecosistemes. Poden ser de dos tipus depenent de la llum solar que reben:

Ecosistema d'aigua dolça

[modifica]

La limnologia s'ocupa de l'estudi dels ecosistemes de rius i llacs. En aquest grup no sols es consideren els ecosistemes d'aigua corrent (mitjans lòtics) i els d'aigua quieta (mitjans lèntics), sinó també els hàbitats aquosos de deus, buits d'arbres i fins i tot les cavitats de plantes on s'acumula aigua i els ambients d'aigües subterrànies.

Ecosistema terrestre

[modifica]

Són aquells en els quals la flora i fauna es desenvolupen en el sòl o subsol. Depenen de la humitat, temperatura, altitud i latitud, de tal manera que els ecosistemes biològicament més rics i diversos es troba a humitat més alta, major temperatura, menor altitud i menor latitud.

Els ecosistemes poden classificar-se segons el tipus de vegetació, trobant la major biodiversitat als boscs, i aquesta va disminuint en els matolls, herbassars, fins a arribar al desert. Segons la densitat de la vegetació predominant, poden ser oberts o tancats. Entre els principals ecosistemes terrestres tenim:

Boscos

[modifica]

Els ecosistemes forestals o boscs conformen la massa més gran de biosfera terrestre. Poden ser:

Matolls

[modifica]

Els ecosistemes arbustius o matolls són aquells que tenen plantes de menor porti com els arbusts i mates. Poden ser:

Herbassars

[modifica]

Els ecosistemes herbacis o herbassars són aquells amb predomini de herbes (gramínies) i solen estar en mitjans semiàrids amb clima estacional. Poden ser:

  • Prada: De clima temperat i verd la major part de l'any per predomini de l'estació humida. Són transformats amb facilitat en terrenys agrícoles.
  • Estepa: De clima temperat a fred i de color groguenc la major part de l'any per predomini del clima àrid continental.
  • Sabana: De clima tropical i subtropical, sol limitar amb la selva. La seva estacionalitat condueix als hàbits migratoris de la fauna. L'absència o presència irregular d'arbustos o arbres dona lloc als ecosistemes de sabana herbàcia, sabana arbustiva i sabana boscosa o arbrada.
  • Prada alpina: També dita prada de muntanya, tundra alpina o herbassar de muntanya. Són ecosistemes de gran altitud. Als Andes (regió puna) destaquen els pajonales. Es troba també als Alps, el Tibet i altres.

Tundra

[modifica]

La tundra està conformada per molses, liquens, herbes i petits arbustos, per la qual cosa en realitat és un ecosistema humit definit per l'absència d'arbres i que presenta el subsol congelat. Es troben entre la taigà i les neus perpètues. La tundra àrtica té gran extensió, a l'Antàrtida són àrees petites i la tundra alpina es defineix millor com a prada de muntanya.

Desert

[modifica]
  • Desert pròpiament dit: Posseeixen flora i fauna molt escassa. Són típics dels climes subtropicals, encara que també poden trobar-se en zones tropicals, temperades, fredes i en muntanya.
  • Indlandsis: És la capa de gel o desert polar. L'ecosistema té més desenvolupament en les costes o vores del gel.

Ecosistema de paisatge modificat

[modifica]

És l'ecosistema no natural amb control o intervenció de l'ésser humà.

Ecosistema mixt

[modifica]

És l'ecosistema inundable o aiguamoll com el pantà o pantà, el qual és considerat segons sigui el cas, un ecosistema terrestre o aquàtic, o més pròximament, un híbrid entre ells. Són sòls coberts d'aigua dolça o salada, permanentment o durant gran part de l'any, trobant-se comunament en les planes al·luvials. Depenent de les seves característiques presenten plantes aquàtiques, herbàcies, arbres, falgueres, algues i una fauna adaptada a aquest hàbitat. Alguns ecosistemes d'aquest tipus:

Parc nacional Huatulco, estat d'Oaxaca, Mèxic, immers entre la Selva Baixa Caducifòlia, l'Aiguamoll El Sanate, una selva inundable composta principalment per individus de Bravaisia integerrima

Ecosistema microbià

[modifica]

Dins de la microbiologia es poden descriure igualment sistemes composts d'organismes microbians interdependents que comparteixen un mateix hàbitat. Entre ells destaquen:

  • les microbiotes: que estan conformades per un conjunt de microorganismes que es localitzen de manera normal en diferents llocs del cos dels éssers vius pluricel·lulars, com per exemple en l'ésser humà.
  • les biopel·lícules o biofilms: que són ecosistemes microbians organitzats, conformats per un o diversos microorganismes associats a una superfície viva o inerta, els quals presenten característiques funcionals i estructures complexes.
  • els grànuls de quefir: conformats per una massa biòtica simbiòtica en el qual conviuen diferents espècies de bacteris probiòtiques i llevats, embolicada en una matriu polisacàrida, denominada kefiran.

Funció i biodiversitat

[modifica]

Des del punt de vista humà molts veuen als ecosistemes com a unitats de producció similars als que produeixen béns i serveis. Entre els béns més comuns produïts pels ecosistemes estan la fusta i el farratge per al bestiar. La carn dels animals silvestres pot ser molt profitosa sota un sistema de maneig ben controlat com ocorre en alguns llocs a l'Àfrica del Sud i a Kenya. No s'ha tingut tant d'èxit en el descobriment i la producció de substàncies farmacèutiques a partir d'organismes silvestres.

Els serveis derivats dels ecosistemes inclouen:

  • El gaudi de la naturalesa: la qual cosa proporciona fonts d'ingressos i d'ocupació en el sector turístic, sovint referit com l'ecoturisme.
  • Retenció d'aigua: facilita una millor distribució la mateixa.
  • Protecció del sòl: un laboratori a l'aire lliure per a la recerca científica, etc.

Un nombre major d'espècies o diversitat biològica (biodiversitat) d'un ecosistema li confereix major capacitat de recuperació perquè havent-hi un nombre més elevat d'espècies aquestes poden absorbir i reduir els efectes dels canvis ambientals. Això redueix l'impacte del canvi ambiental en l'estructura total de l'ecosistema i redueix les possibilitats d'un canvi a un estat diferent. Això no és universal; no existeix una relació comprovada entre la diversitat de les espècies i la capacitat d'un ecosistema de proveir béns i serveis en forma sostenible.

Les selves humides tropicals produeixen molt pocs béns i serveis directes i són summament vulnerables als canvis. En canvi, els boscs temperats es regeneren ràpidament i tornen al seu anterior estat de desenvolupament en el curs d'una generació humana, com es pot veure després d'incendis de boscos. Algunes prades han estat explotades en forma sostenible per milers d'anys: (Mongòlia, Àfrica, bruguerars europeus).

Dinàmica d'ecosistemes

[modifica]
La bala blava. La Terra vista des de la nau espacial Apollo 17, 1972.

La introducció de nous elements, siguin abiòtics o biòtics, pot tenir efectes disruptius. En alguns casos pot portar al col·lapse i a la mort de moltes espècies dins de l'ecosistema.

No obstant això, en alguns casos els ecosistemes tenen la capacitat de recuperar-se. La diferència entre un col·lapse i una lenta recuperació depèn de dos factors: la toxicitat de l'element introduït i la capacitat de recuperació de l'ecosistema original.

Els ecosistemes estan governats principalment per esdeveniments estocàstics (atzar), les reaccions que aquests esdeveniments ocasionen en els materials inerts i les respostes dels organismes a les condicions que els envolten. Així, un ecosistema és el resultat de la suma de les respostes individuals dels organismes a estímuls rebuts dels elements en l'ambient. La presència o absència de poblacions simplement depèn de l'èxit reproductiu i de dispersió; els nivells de les poblacions fluctuen en resposta a esdeveniments estocàstics. Si el nombre d'espècies d'un ecosistema és més alt, el nombre d'estímuls també és més alt. Des del principi de la vida, els organismes han sobreviscut a continus canvis per mitjà de la selecció natural. Gràcies a la selecció natural les espècies del planeta s'han anat adaptant contínuament als canvis per mitjà de variacions en la seva composició biològica i distribució.

Es pot demostrar matemàticament que els nombres majors de diferents factors interactius tendeixen a esmorteir les fluctuacions en cadascun dels factors individuals. Donada la gran diversitat d'organismes en la Terra, la majoria dels ecosistemes canvia molt gradualment i a mesura que unes espècies desapareixen van sorgint o entrant unes altres. Localment, les sub-poblacions s'extingeixen contínuament sent reemplaçada més tard per la dispersió d'altres sub-poblacions.[5]

Si els ecosistemes estan governats principalment per processos estocàstics han de ser més resistents als canvis bruscos que cada espècie en particular. En l'absència d'un equilibri en la naturalesa, la composició d'espècies d'un ecosistema pot experimentar modificacions que depenen de la naturalesa del canvi, però és possible que el col·lapse ecològic total sigui infreqüent.

Destrucció

[modifica]

D'ecosistemes, n'hi ha per tot el planeta però a causa de la influència i a l'acció humana en una escala fins ara mai coneguda, se n'estan destruint molts. Alguns dels impactes ambientals de l'activitat humana sobre els ecosistemes són:

Controlar el canvi dels ecosistemes pot ser un dels reptes més importants amb què la humanitat s'hagi d'enfrontar. La protecció dels ecosistemes naturals que queden en parcs naturals i altres àrees protegides és decisiva.

Referències

[modifica]
  1. ↑ ”Biology Concepts & Connections Sixth Enjuuhndition”, Campbell, Neil A. (2009), page 2, 3 and G-9. Retrieved 2010-06-14.
  2. 1 2 Christopherson, RW (1994) Geosystems: An Introduction to Physical Geography. Prentice Hall Inc.
  3. ↑ Tansley, AG (1935) The use and abuse of vegetational terms and concepts. Ecology 16, 284-307.
  4. ↑ Animals and Wildlife de Horseshoe creek.org
  5. ↑ Andrewatha, H. G. y L. C. Birch (1954) The distribution and abundance of animals. University of Chicago Press, Chicago, IL.

Bibliografia

[modifica]
  • Ehrlich, Paul; Walker, Brian "Rivets and Redundancy". BioScience, vol.48 no. 5. Maig de 1998. pàg. 387. American Institute of Biological Sciences.

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ecosistema&oldid=37063115»