Energia endosomàtica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'energia endosomàtica és l'energia que contenen els aliments, un cop transformada, i que fa possible les activitats vitals de les cèl·lules d'un ésser viu. L'energia endosomàtica va lligada al metabolisme dels organismes, mentre que l'energia que consumeixen per a viure, però que circula fora del metabolisme, és l'energia exosomàtica. Aquesta diferenciació és habitual en ecologia i, en general, quan es parla de la disponibilitat i circulació d'energia i nutrients en un ecosistema.[1] Terme contraposat a l'energia exosomàtica que és la que ajuda a mantenir la vida i l'organització dels ecosistemes, però que no flueix ni que s'aconsegueix per la degradació en els canvis del metabolisme somàtic.[2]

El consum mitjà mundial anual per persona d'energia endosomàtica és d'uns 120 W, és a dir, aproximadament un milió de calories. Alguns autors es basen en aquest fet quan estudien el consum exosomàtic d'energia i, en comptes de dir, per exemple, «el mateix», «el doble» o «sis i mig vegades més», han creat una unitat de mesura, l'esclau (o esclau energètic) que equival a aquests 120 Watts o consum mitjà humà d'energia endosomàtica.[3]

En l'espècie humana, el consum mitjà per persona al món d'energia endosomàtica s'ha triplicat des del paleolític fins a l'actualitat,[1] però no de manera homogènia a tot el món. Als països subdesenvolupats, el consum és el mateix o fins i tot inferior que en el paleolític, mentre que al primer món aquest n'ha augmentat molt més. Es considera que l'energia endosomàtica necessària per a subsistir una persona és d'unes 3.000 quilocalories per dia, depenent de l'edat, sexe i l'activitat (exercici físic), mentre que un habitant del primer món pot menjar fins al triple d'aquesta ració.[4] Aquest fet és l'origen de les anomenades malalties del primer món o malalties dels rics, fonamentades en l'obesitat i el sedentarisme i que poden comportar problemes cardiovasculars.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Guia ambiental de la UPC, Ivan Capdevila, Antonio Torres i altres. Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya, Capellades, 1998. ISBN 84-8301-278-2
  2. «Exosomatic energy - Hmolpedia». [Consulta: 30 novembre 2016].
  3. Nosaltres els humans: l'ecologia d'uns animals mitjanament intel·ligents, d'Agustí Galiana. Universitat de València, 1999. ISBN 9788476604496
  4. L'homo energeticus Narcís Prat, catedràtic d'Ecologia a la Universitat de Barcelona (UB). A Ecologia, amb el suport de la UB i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Any 2002.