Universitat Politècnica de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióUniversitat Politècnica de Catalunya
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtUPC Modifica el valor a Wikidata
Tipusuniversitat
editor en accés obert Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciómarç 1971
Activitat
Membre deUnió d'Universitats de la Mediterrània
Associació d'Universitats Europees
CLUSTER (en) Tradueix
World Wide Web Consortium
Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles
Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles
Open Education Global
Conference of European Schools for Advanced Engineering Education and Research
Asociación Universitaria Iberoamericana de Postgrado
Top Industrial Managers for Europe
Consortium for Advanced Studies Abroad
Coalició per a l'Avançament de l'Avaluació de la Recerca
Xarxa Vives d'Universitats (1994–)
Associació Catalana d'Universitats Públiques (2002–) Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'estudiants29.812 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
Seu
Seu
Seu
RectorDaniel Crespo (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats5.000 Modifica el valor a Wikidata
Filial
Indicador econòmic
Pressupost283 M€ (2018) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis

Lloc webupc.edu Modifica el valor a Wikidata
Facebook: universitatUPC Twitter (X): la_UPC Instagram: la_upc Youtube: UC8bnBbUtFYcJVnWhsTyCCgg GitHub: UPC Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)[1] és una institució pública de recerca i educació superior, especialitzada en els àmbits de l'enginyeria, l'arquitectura i les ciències.[2]

Història[modifica]

El 1968, es va fundar l'Institut Politècnic Superior, que agrupava les escoles tècniques estatals ja existents a Barcelona. Aquestes escoles tenien una gran tradició i els seus orígens es remunten, en algun cas, a mitjan segle xix com, per exemple, l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, que va començar les activitats l'octubre de 1851.

El març de 1971, es constituí la Universitat Politècnica de Barcelona, que inicialment estava formada per les escoles tècniques superiors d'Enginyers Industrials de Barcelona (ETSEIB) i de Terrassa (ETSEIAT), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i alguns instituts d'investigació. El primer rector fou Víctor de Buen, president de l'Institut Politècnic Superior.

El mateix any, es creà l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació (ETSETB).

Poc abans, el 4 d'agost de 1970, s'havia aprovat la Llei General d'Educació i el finançament de la reforma educativa, que comprenia tot el sistema educatiu, des de l'ensenyament bàsic fins a l'universitari, i establia els procediments de control i verificació de coneixements, el sistema d'ensenyament i el règim de docència i investigació. Així mateix, les universitats assumiren la gestió i l'administració dels seus centres i serveis. A més, preveia també la incorporació a l'estructura universitària de les Escoles Universitàries d'Enginyeria Tècnica i la d'Arquitectura Tècnica.

D'aquesta manera, el 1972 s'incorporaren a la Universitat Politècnica de Barcelona les escoles universitàries d'Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT, posteriorment EET, i actualment part de l'ESEIAAT) i la de Vilanova i la Geltrú (actual EPSEVG), l'Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica de Barcelona (actual EPSEB) i l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica de Mines de Manresa (actualment EPSEM). Aquell mateix any, començaren les activitats a les escoles universitàries d'Enginyeria Tècnica Agrícola de Girona i de Lleida, que ja havien estat creades per disposició oficial, però que no s'havien acabat de posar en marxa.

Aquell mateix any fou nomenat rector el catedràtic Gabriel Ferraté Pascual, que ocupà el lloc fins al 1976, quan fou nomenat director general de Universidades e Investigación, a Madrid. Per a substituir-lo, fou elegit el professor Julià Fernández Ferrer, que ocupà el càrrec fins al 1978. Després d'unes eleccions, fou elegit de nou Gabriel Ferraté, que exercí fins al 1994, quan abandonà la UPC per a constituir la nova Universitat Oberta de Catalunya, de la que fou el primer rector. Fou substituït per Jaume Pagès i Fita, que exercí fins a l'any 2002, any en què les noves eleccions donaren la victòria a Josep Ferrer Llop. El 2006 se celebraren eleccions, accedint al càrrec de rector el catedràtic Antoni Giró i Roca, que sortí reelegit el 2010. El novembre de 2013 fou elegit rector el catedràtic d'Automàtica Enric Fosses Colet, i el 2017 Francesc Torres Torres.

L'any 1972, l'Escola de Manresa començà a impartir els estudis d'Enginyeria Tècnica Industrial i passà a denominar-se Escola Universitària Politècnica de Manresa (actualment EPSEM), i també compta amb el museu de Geologia Valentí Masachs. Més tard, l'Escola d'Enginyeria Tècnica Agrícola de Girona es convertí també en escola politècnica i a Lleida començaren a impartir-se, a més dels estudis de primer cicle, estudis de segon cicle. L'any 1974 començà l'activitat de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB). Dos anys més tard, el març de 1976, es creà la Facultat d'Informàtica de Barcelona. A Terrassa es creà l'Escola Universitària d'Òptica (EUOOT) ara Facultat, a partir d'una Ordre ministerial del 7 d'octubre del 1977 i, dos anys més tard, en la mancomunitat de Sabadell-Terassa es posà en marxa l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, que posteriorment, l'any 1991, es traslladaria a la localitat de Sant Cugat del Vallès.

El 1994 es creà, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Politècnica de Catalunya, una institució per donar suport a la formació permanent d'enginyers.[1]

El 2009, juntament amb la Universitat de Barcelona, impulsà la creació del Barcelona Knowledge Campus (BKC), dins del qual el 2010 es va inaugurar el Centre de Recerca en Nanoenginyeria (CRnE), dedicat a recerca, desenvolupament i innovació en els camps de la micro i nanoenginyeria, la nanotecnologia i la nanociència.[1]

Campus[modifica]

Edifici del Campus de la UPC a Terrassa, situat a l'avinguda de Jacquard
Cartell d'entrada al Parc Mediterrani de la Tecnologia a Castelldefels, on es pot veure la distribució dels edificis del Campus del Baix Llobregat
Localització dels edificis del Campus Nord, organitzats per files (A-D) i columnes (1-6)
EEBE Campus Diagonal Besòs

El 2021 comptava amb 9 campus distribuïts en 7 ciutats catalanes: Barcelona, Castelldefels, Manresa, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Vilanova i la Geltrú,[3] amb un total de 18 centres docents:[4]

Centres docents[modifica]

Centres adscrits[modifica]

Centres de recerca[modifica]

Rectors[modifica]

Nom Època
Víctor de Buen 1971 - 1972 (UPB)
Gabriel Ferraté i Pascual 1972 - 1976 (UPB)
Julián Fernández Ferrer 1976 - 1978 (UPB)
Gabriel Ferraté i Pascual 1978 - 1994
Jaume Pagès i Fita 1994 - 2002
Josep Ferrer Llop 2002 - 2006
Antoni Giró Roca 2006 - 2013
Enric Fossas Colet 2013[12] - 2017
Francesc Torres Torres 2017 - 2021
Daniel Crespo Artiaga 2021[13] - Actualitat

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Universitat Politècnica de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «La institució». [Consulta: 8 octubre 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Campus i implantació en el territori». Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC). [Consulta: 18 octubre 2021].
  4. «Centres docents». Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC). [Consulta: 18 octubre 2021].
  5. Figueres, CTT - Àrea SIC - David. «Fundació CIM :: Serveis Cientificotècnics de la UPC». [Consulta: 29 desembre 2017].
  6. «IRI - Institut de Robòtica i Informàtica industrial» (en anglès). [Consulta: 29 desembre 2017].
  7. Acord del Claustre Universitari Arxivat 2014-08-21 a Wayback Machine., on s'estableix la creació del Campus del Baix Llobregat
  8. Portafolis RQP Arquitectura[Enllaç no actiu]
  9. Generalitat de Catalunya, Acords de Govern, 20 març 2007
  10. Notícia de la inauguració dels allotjaments Pius Font i Quer
  11. «Pàgina oficial de l'EUNCET». Arxivat de l'original el 2008-12-19. [Consulta: 19 febrer 2013].
  12. «Sala de Premsa». [Consulta: 29 desembre 2017].
  13. «Sala de Premsa». [Consulta: 9 juliol 2021].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat Politècnica de Catalunya