Universitat Politècnica de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióUniversitat Politècnica de Catalunya

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtUPC Modifica el valor a Wikidata
Tipusuniversitat
editor en accés obert Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciómarç 1971
Activitat
Membre deUnió d'Universitats de la Mediterrània
CLUSTER (en) Tradueix
Conference of European Schools for Advanced Engineering Education and Research
Associació d'Universitats Europees
World Wide Web Consortium
Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles
Consortium for Advanced Studies Abroad
Open Education Global (en) Tradueix
Asociación Universitaria Iberoamericana de Postgrado
Top Industrial Managers for Europe
Xarxa Vives d'Universitats (1994–)
Associació Catalana d'Universitats Públiques (2002–) Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'estudiants29.812 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
Seu
Seu
Seu
RectorDaniel Crespo (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats5.000 Modifica el valor a Wikidata
Filial
Indicador econòmic
Pressupost283 M€ (2018) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webupc.edu Modifica el valor a Wikidata
Facebook: universitatUPC Twitter: la_UPC Instagram: la_upc Youtube: UC8bnBbUtFYcJVnWhsTyCCgg Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC)[1] és una institució pública de recerca i educació superior, especialitzada en els àmbits de l'enginyeria, l'arquitectura i les ciències. El 2021 comptava amb 9 campus distribuïts en 7 ciutats de Catalunya: Barcelona, Castelldefels, Manresa, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Vilanova i la Geltrú,[2] amb un total de 18 centres docents.[3] És la universitat tècnica més gran de Catalunya.

Història[modifica]

El primer antecedent de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el trobem en la fundació, l'any 1968, de l'Institut Politècnic Superior, que va agrupar les escoles tècniques estatals ja existents a Barcelona. Aquestes escoles tenien una gran tradició i els seus orígens es remunten, en algun cas, a mitjan segle xix com, per exemple, l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, que va començar les activitats l'octubre de 1851. Víctor de Buen, president de l'Institut Politècnic Superior, va ser el primer rector de la Universitat Politècnica.

El març de 1971, es constituí la Universitat Politècnica de Barcelona, que inicialment estava formada per les escoles tècniques superiors d'Enginyers Industrials de Barcelona (ETSEIB) i de Terrassa (ETSEIAT), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i alguns instituts d'investigació. El mateix any 71, es crea l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació (ETSETB).

Poc abans, el 4 d'agost de 1970, s'havia aprovat la Llei General d'Educació i el finançament de la reforma educativa. Aquesta Llei comprenia tot el sistema educatiu, des de l'ensenyament bàsic fins a l'universitari, i establia els procediments de control i verificació de coneixements, el sistema d'ensenyament i el règim de docència i investigació. Així mateix, les universitats assumiren la gestió i l'administració dels seus centres i serveis. A més, la Llei preveia també la incorporació a l'estructura universitària de les Escoles Universitàries d'Enginyeria Tècnica i la d'Arquitectura Tècnica.

Així doncs, el 1972 s'incorporaren a la Universitat Politècnica de Barcelona les escoles universitàries d'Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT, posteriorment EET, i actualment part de l'ESEIAAT) i la de Vilanova i la Geltrú (actual EPSEVG), l'Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica de Barcelona (actual EPSEB) i l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica de Mines de Manresa (actualment EPSEM). Aquell mateix any començaren les activitats a les escoles universitàries d'Enginyeria Tècnica Agrícola de Girona i de Lleida, que ja havien estat creades per disposició oficial, però que no s'havien acabat de posar en marxa.

L'any 1972 és nomenat rector de la Universitat Politècnica de Barcelona el catedràtic Gabriel Ferraté Pascual, que ocupà el lloc fins al 1976, quan fou nomenat Director General de Universidades e Investigación, a Madrid. Per a substituir-lo, és elegit el professor Julià Fernández Ferrer, que fou rector fins al 1978. Després d'unes eleccions, fou elegit de nou Gabriel Ferraté, que ocupà el lloc de rector de la Universitat Politècnica de Barcelona i, posteriorment, de la Universitat Politècnica de Catalunya fins al 1994, moment en què deixa el càrrec per constituir la nova Universitat Oberta de Catalunya i ser-ne el primer rector. El 1994 és elegit rector Jaume Pagès i Fita, que exercí fins a l'any 2002, any en què les noves eleccions donaren la victòria a Josep Ferrer Llop. El 2006 se celebraren eleccions, accedint al càrrec de rector el catedràtic Antoni Giró i Roca, qui sortí reelegit el 2010. El novembre de 2013 és elegit rector el catedràtic d'Automàtica Enric Fosses Colet, i el 2017 Francesc Torres Torres.

Durant tot aquest temps, l'oferta docent de la Universitat Politècnica de Catalunya no ha parat de créixer. L'any 1972, l'Escola de Manresa començà a impartir els estudis d'Enginyeria Tècnica Industrial i passà a denominar-se Escola Universitària Politècnica de Manresa (actualment EPSEM). L'escola també compta amb el museu de Geologia Valentí Masachs. Més tard, l'Escola d'Enginyeria Tècnica Agrícola de Girona es convertí també en escola politècnica i a Lleida començaren a impartir-se, a més dels estudis de primer cicle, estudis de segon cicle. L'any 1974 començà l'activitat de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB). Dos anys més tard, el març de 1976, es creà la Facultat d'Informàtica de Barcelona. A Terrassa es creà l'Escola Universitària d'Òptica (EUOOT) ara FOOT a partir d'una Ordre ministerial del 7 d'octubre del 1977 i, dos anys més tard, en la mancomunitat de Sabadell-Terassa es posà en marxa l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, que posteriorment, l'any 1991, es traslladaria a la localitat de Sant Cugat del Vallès.

El 1994 es creà, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Politècnica de Catalunya, una institució per donar suport a la formació permanent d'enginyers.[1]

Rànquings[modifica]

  • La UPC s'ubica com la primera universitat europea que participa en més màsters Erasmus Mundus.[4]
  • La UPC se situa com la millor universitat politècnica d'Espanya segons el rànquing mundial d'universitats d'enginyeria i tecnologia SIR, que classifica les institucions a partir de la producció científica publicada en determinades revistes especialitzades.[5][6]
  • L'any 2012 la UPC es posiciona per primer cop en el rànquing de Xangai, que la situa entre el rang 151-200 tant en el camp de les Enginyeries, Tecnologies i Ciències de la Computació, com en les disciplines de Ciències de la Computació i Matemàtiques.[7]
  • La UPC encapçala el rànquing d'universitats espanyoles amb més patents nacionals (212), entre el 2002 i el 2010 i és la segona universitat espanyola amb més spin-offs (57) i projectes de recerca europeus (224).[8]
  • La UPC és la segona universitat catalana i la tercera espanyola del rànquing que valora el volum, la visibilitat i l'impacte de les pàgines web de les universitats de tot el món.[9]
  • La UPC encapçala el número 1 i el 5è a escala espanyola en el rànquing que valora la popularitat del web (enllaços i visites rebudes) en base de les dades que s'obtenen d'aquests tres motors de cerca: Google Page Rank, Alexa Traffic Rank i Majestic Seo Referring Domains.[10]
  • L'any 2011, la UPC se situa com la millor universitat politècnica d'Espanya i la número 87 del rànquing mundial d'universitats d'enginyeria i tecnologia, segons el rànquing QS World University.[11]

Campus[modifica]

Edifici del Campus de la UPC a Terrassa, situat a l'avinguda de Jacquard.
Cartell d'entrada al Parc Mediterrani de la Tecnologia a Castelldefels, on es pot veure la distribució dels edificis del Campus del Baix Llobregat.
Localització dels edificis del Campus Nord, organitzats per files (A-D) i columnes (1-6).
EEBE Campus Diagonal Besòs.

La UPC compta amb 9 campus distribuïts en 7 ciutats catalanes: Barcelona, Castelldefels, Manresa, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Vilanova i la Geltrú:[3][12]

Centres docents[modifica]

Recerca[modifica]

La UPC transfereix el seu coneixement a través de projectes de recerca, desenvolupament i innovació: cerca noves solucions tecnològiques, desenvolupa nous productes i serveis amb el teixit empresarial, i posa la seva activitat de recerca bàsica i aplicada al servei de la societat. La recerca s'estructura en grups de recerca, centres TECNIO (que formen part de la Xarxa de Centres de Suport a la Innovació Tecnològica) i centres específics de recerca, que alhora ofereixen una xarxa d'instal·lacions i equipaments d'alt nivell tecnològic: espais i equips científics i tècnics singulars orientats al desenvolupament de projectes d'R+D+i. Dos centres de recerca vinculats a la UPC estan entre els vuit centres de recerca d'excel·lència espanyols seleccionats en l'edició de 2011 del programa Severo Ochoa del Ministeri de Ciència i Innovació.[20] Són:

Rectors[modifica]

Llistat de rectors de la UPC
Nom Època
Víctor de Buen 1971 - 1972 (UPB)
Gabriel Ferraté i Pascual 1972 - 1976 (UPB)

1978 - 1994

Julián Fernández Ferrer 1976 - 1978 (UPB)
Jaume Pagès i Fita 1994 - 2002
Josep Ferrer Llop 2002 - 2006
Antoni Giró Roca 2006 - 2013
Enric Fossas Colet 2013[21] - 2017
Francesc Torres Torres 2017 - 2021
Daniel Crespo Artiaga 2021[22] - Actualitat

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Universitat Politècnica de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Centres docents» (en català). Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC). [Consulta: 18 octubre 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 «La institució». [Consulta: 8 octubre 2021].
  4. Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech 2010/2011. Servei de Comunicació i Promoció de la UPC, 2010 (8697). Dipòsit legal: B-37232-2010.
  5. «Font: Scimago Institutions Rankings World Report». [Consulta: setembre 2012].
  6. «La UPC, primera universidad politécnica estatal en el ranking 'SIR World Report'». La Vanguardia, 28-09-2012 [Consulta: 16 novembre 2012].
  7. «Font: ShangaiRanking Consultancy». [Consulta: agost 2012].[Enllaç no actiu]
  8. «Font: Observatori IUNE». Arxivat de l'original el 2012-06-26. [Consulta: octubre 2012].
  9. «Font: CSIC. Webometric Ranking of World Universities». [Consulta: juliol 2012].
  10. «Font: 4International Colleges & Universities ICU». Arxivat de l'original el 2012-11-03. [Consulta: juliol 2012].
  11. «Font:QS World University». [Consulta: setembre 2011].
  12. 12,0 12,1 12,2 «Campus i implantació en el territori». [Consulta: 18 octubre 2021].
  13. Figueres, CTT - Àrea SIC - David. «Fundació CIM :: Serveis Cientificotècnics de la UPC». [Consulta: 29 desembre 2017].
  14. «IRI - Institut de Robòtica i Informàtica industrial» (en anglès). [Consulta: 29 desembre 2017].
  15. Acord del Claustre Universitari Arxivat 2014-08-21 a Wayback Machine., on s'estableix la creació del Campus del Baix Llobregat
  16. Portafolis RQP Arquitectura[Enllaç no actiu]
  17. Generalitat de Catalunya, Acords de Govern, 20 març 2007
  18. Notícia de la inauguració dels allotjaments Pius Font i Quer
  19. «Pàgina oficial de l'EUNCET». Arxivat de l'original el 2008-12-19. [Consulta: 19 febrer 2013].
  20. «Font:Ministerio de Economía y Competitividad». Arxivat de l'original el 2014-02-13. [Consulta: gener 2012].
  21. «Sala de Premsa». [Consulta: 29 desembre 2017].
  22. «Sala de Premsa». [Consulta: 9 juliol 2021].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat Politècnica de Catalunya