Sant Adrià de Besòs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Adrià de Besòs
Bandera de Sant Adrià de Besòs Escut de Sant Adrià de Besòs
(bandera) (escut)
Localització

Sant Adrià de Besòs situat respecte Catalunya
Sant Adrià de Besòs situat respecte Catalunya

Localització de Sant Adrià de Besòs respecte del Barcelonès


Municipi del Barcelonès
Arc de Sant Adrià.
Arc de Sant Adrià.
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Barcelonès
Gentilici Adrianenc, adrianenca
Superfície 3,78 km²
Altitud 14 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
35.386 hab.
9.361,38 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 435510 4586514Coord.: 41° 25′ 39″ N, 2° 13′ 41″ E / 41.42750°N,2.22806°E / 41.42750; 2.22806
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Joan Callau Bartolí Logotip del PSC
Codi postal 08930
Codi territorial 081944
Patró/Patrons Sant Adrià de Nicomèdia
Agermanament Saint-Chamond (França)

La ciutat de Sant Adrià de Besòs, és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen de la població és l'església parroquial de Sant Adrià, esmentada ja, l'any 1012. En els seus orígens el municipi només era un conjunt de molins prop del riu Besòs, i tota la seva activitat es resumia en la residència dels bisbes o notables de l'Església en el temps de la pesta a Barcelona.

Als segles següents Sant Adrià va ser cremat i destruït per musulmans en la ràtzia de 1114[2] i en 1564[3] i pels francesos el 1697.[4] Això i les contínues riuades van propiciar una despoblació gairebé total. No obstant això, al segle XVIII gràcies a la més estable situació política, es van anar creant tot un seguit de masies, sobretot una expansió molt important de l'agricultura en la zona.

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[5] a Sant Adrià de Besòs: "“Amb ajuntament. En la immediació del mar, al marge esquerre de la desembocadura del riu Besòs, gaudeix d’alegres vistes, preciós cel i clima benigne i saludable. Formen la població 42 CASES de bona fabricació i de còmoda distribució interior; els carrers són espaiosos, ben empedrats i nets; té una escola de premeres lletres pagada amb els fons del comú, i una església parroquial sota l'advocació de Sant Adrià, servida per un capellà rector; el temple i la immediata habitació del capellà, correspongueren a un antic monestir de canonges regulars de Sant Joan de Laterà, com indiquen alguns trossos d’ares i d'altres vestigis que encara es conserven. Confina el terme pel nord amb el de Santa Coloma, per l'est amb el de Badalona, per el sud amb el mar, per l'oest amb el de Sant Martí i Sant Andreu de Palomar. El TERRENY que comprèn en la seva jurisdicció és pla, i encara que les terres són de menys que la meitat de qualitat, les aigües que en abundància li proporciona el Besòs per al rec, l'aplicació dels habitants, i l'acurat cultiu que fan servir, fan aparèixer el terme com un deliciós jardí: es veu en aquest lloc una bella esplanada coberta de verd que s'estén a dreta i esquerra i és un espès bosc de pollancres i xops que creixen en ambdues marges del citat riu; aquest es passa ordinàriament a peu, però de vegades, les crescudes el fan impracticable, i s'estén la seva mare a gran distància, causant prejudicis considerables; amb les seves aigües posa en moviment les rodes d'un molí fariner. Creua per la població el CAMÍ general de Calçada, que des de Barcelona es dirigeix ​​a França i hi ha una parada de diligències. PRODUCCIÓ: vi, blat, llegums, hortalisses, fruites, taronges i llimones. POBLACIÓ: 42 cases i 202 ànimes. CAP PROD. 1.058.800 CAP. IMP. 26.470. L'any 1471 va ser assetjat aquest poble pels aragonesos, que van estrènyer molt en ell, part de les tropes de Reyner i Jacobo Galeoto.”

Ja al segle XIX i XX Sant Adrià de Besòs es va convertir en un lloc d'esbarjo dels barcelonins, que acudien a una font natural d'aigua anomenada popularment La Mina i que dóna actualment nom a un dels barris més coneguts del municipi. El mateix Ildefons Cerdà en el seu projecte de l'eixample de Barcelona reservava Sant Adrià com una zona verda i de boscos, on l'avinguda Diagonal aniria a parar.

No obstant això, durant els anys 20 i 30 Sant Adrià va conèixer una immigració massiva, amb formació de barris de murcians, andalusos i gallecs, triplicant la població i formant nous barris. La Catalana, amb la central elèctrica que donaria el nom al barri, és un d'aquests exemples. La fàbrica de cartró, a la zona alta de Sant Adrià o indústries com Can Baurier, al Barri de Sant Joan Baptista, van propiciar aquest augment de població i de la implantació de la indústria per la proximitat al riu i a Barcelona ciutat.

Durant la República el poble va passar a ser anomenat Pla de Besòs i va ser afegit a Barcelona i Badalona. A la guerra civil espanyola, l'anomenat camp de la Bota va ser tristament el lloc on els franquistes afusellaven a molts republicans. Tanmateix la població civil va rebre constants atacs aeris, per la seva proximitat a les centrals elèctriques i a l'industrial local.

Als anys 50 es va desfermar un veritable creixement demogràfic, amb l'arribada de centenars d'immigrants de la resta de l'Estat el que va propiciar la creació de barris dormitoris en la línia de la resta de ciutats del cinturó de Barcelona: urbanització forçada, destrucció d'antigues masies, ordenació irregular, nul·la planificació, etc.

Actualment, amb 33.075 habitants (l'any 2000), la fins al moment vila va passar a convertir-se en ciutat, tot i que formalment encara no en té el títol, i continua sent una vila. Hi predomina el sector terciari, i un diversificat sector secundari. Als greus problemes que hi ha, sobretot a barris com La Mina i La Catalana, s'estan intentant solucionar.

Entre els plans urbanístics més importants de la vila hi ha la reurbanització de tot el anomenat "Front Litoral", que constitueix les tres xemenies i el seu entorn. A més de la finalització de la construcció d'ahbitatges del barri La Catalana.

Als darrers anys, gràcies al Fòrum de les Cultures, i principalment per un intens projecte de ciutat iniciat per l'Ajuntament, així com l'ajuda rebuda per la Generalitat de Catalunya i la Comissió Europea (Projecte de Barris, Pla d'Educació d'Entorn) s'ha iniciat tot un procés de reurbanització i reconversió de la vila. Aquestes iniciatives s'han trobat en alguns moments amb l'oposició d'alguns ciutadans, però malgrat això s'està transformant al municipi.

Política[modifica | modifica el codi]

Mandats durant la II República espanyola[modifica | modifica el codi]

Període Alcalde Partit
14 abril - 24 oct 1931 Benito Gimeno Pescador Comité República 14
24 oct 1931 - 18 oct 1934 Frances Micheli i Jové Logotip d'ERC
18 oct 1934 - 16 mai 1935 Manuel Barba Barraceta Logotip CEDA
16 mai 1936 - 17 feb 1936 Enric Algueró Peris
17 feb 1936 - 20 mai 1936 Frances Micheli i Jové Logotip d'ERC
20 mai 1936 - 12 nov 1936 Mateu Viura Vidal Logotip d'ERC
12 nov 1936 - abril 1937 Llucià García Morriyón Logotip del PSUC
abril 1937 - 26 gen 1939 Mateu Viura Vidal Logotip d'ERC

Mandants en el període democràtic[modifica | modifica el codi]

Període Alcalde Partit
1979-1982 Josep Vilanova Vila Logotip del PSC
1982-1992 Antoni Meseguer Mateo Logotip del PSC
1992-1995 Jaume Vallès i Muntadas Logotip de CIU
1995-1996 Antoni Meseguer Mateo Logotip del PSC
1996-2013 Jesus Maria Canga Castaño Logotip del PSC
2013-avui Joan Callau i Bartolí Logotip del PSC

Eleccions municipals del 2015[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Sant Adrià de Besòs, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
Partit dels Socialistes de Catalunya Joan Callau 3.481 6 27,64
Ciutadans Pedro Sánchez 1.661 3 13,19
Sant Adrià en Comú Joan Belda 1.631 3 12,95
ICV-EuiA-E Gregorio Belmonte 1.313 2 10,43
Moviment d'Esquerres Isabel Marcuello 1.114 2 8,85
Esquerra Republicana de Catalunya Rubèn Arenas 1.094 2 8,69
Partit Popular Jesús García-Bragado 1.013 2 8,04
Convergència i Unió Xavier Soley 717 1 5,69
Plataforma per Catalunya 396 - 3,14
En blanc 172 - 1,37
nuls 124 - 0,98
Total 12.716 21

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2015[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Sant Adrià de Besòs, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
C's Inés Arrimadas 4.233 24,08
PSC Miquel Iceta 3.459 19,68
JxSí Raül Romeva 3.325 18,92
PP Xavier Garcia Albiol 2.471 14,06
CSQP Joan Rabell 2.386 13,57
CUP Antonio Baños 1.020 5,80
Altres 591 3,37
Total 17.643 69,03


Esports[modifica | modifica el codi]

L'esport està sent una pedra angular del municipi. Per una banda amb la construcció de la Ciutat Esportiva Sant Adrià de Besòs per part del Reial Club Deportiu Espanyol. De l'altra s'està potenciant un bon grapat d'esports com per exemple el Club de Tennis Sant Adrià, la secció de futbol femení del Club Esportiu Sant Gabriel, el Club de Lluita La Mina, en korfbal la UKSA o el CB Sant Gabriel de bàsquet. També cal destacar el voleibol en el que, per part de l'Escola Amor de Déu, i sota la direcció de l'exjugador de rugbi i professor Albert Arimany, ha assolit alguns triomfs. Encara que actualment, existeix el Club de Voleibol Sant Adrià[6] on les seves jugadores juguen a la lliga de la Federació Catalana.

Compta amb tres poliesportius dos d'ells adaptats per a persones amb discapacitat.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Carreteres[modifica | modifica el codi]

El municipi té accés a les següents:

  • C-31 eix de la costa (anteriorment anomenat A19).
  • E-15 E-90 N-II
  • B10, B20 (Rondes)

Transport[modifica | modifica el codi]

El municipi compta amb transports públics que el connecten amb Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Hi ha una línia de metro (Línia 2), tramvia, Renfe, autobús i nitbus (N11, N6,N2,i N9,)

Galeria fotogràfica[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 8 5 59 111 332 291 271 418 494
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.073 6.515 8.342 10.227 15.801 24.452 36.052 34.729 34.298 34.542
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
33.361 32.830 32.452 32.641 32.921 32.585 33.223 34.104 34.482 35.386
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22-12-2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad (en castellà). Museo de Historia de la Ciudad, 1964, p. 70. 
  3. Internacional Las Sociedades Ibéricas y el Mar a Finales del Siglo XVI. Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, 1998, p.544. ISBN 8492381957. 
  4. «L'origen de Sant Adrià». Ajuntament de Sant Adrià. [Consulta: 8 juliol 2014].
  5. Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 
  6. https://www.facebook.com/CvSantAdria
  7. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 104. ISBN 84-393-5437-1. 
  8. Raventós, Joan «El Refugi del Pla de Besòs». Sàpiens [Barcelona], núm. 66, abril 2008, p. 31 (annex monogràfic especial Catalunya sota les bombes). ISSN: 1695-2014.
  9. Bofarull, Anna M «Bombes sobre el besòs». Sàpiens [Barcelona], núm. 96, octubre 2010, p.71. ISSN: 1695-2014.
  10. L'arc gòtic, a poblesdecatalunya.cat
  11. L'arc gòtic, a xtec.cat

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Adrià de Besòs Modifica l'enllaç a Wikidata