José Sánchez Martínez

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPepe Sánchez
Jose Sanchez III Llotja Mollet 2016.JPG
Amb una Guzzi de carretera el 2016, durant la III Llotja del Vehicle Clàssic de Mollet
Biografia
Naixement José Sánchez Martínez
26 de maig de 1937 (1937-05-26) (81 anys)
Múrcia, Espanya
Residència Sant Adrià de Besòs, Barcelonès
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Es coneix per Primer català a guanyar una medalla d'or als ISDT (1962)
Activitat
Període d'activitat Dècada de 1960
Negocis Motos Sánchez
Equips Moto Guzzi, Bultaco
Títols estatals en Motocròs
C. Espanya 125cc 2 (1962, 1964)
C. Espanya 250cc 3 (1967 - 1969)
Palmarès en altres disciplines
Enduro
ISDT 5 medalles d'or
(1962-63-64-66-67)
C. Cat. Regularitat
C. Esp. Regularitat
C. Esp. Tot Terreny
1 (1961)
1 (1962)
1 (1967)
Darrera revisió: 29/06/2018
Premi rebut
Modifica dades a Wikidata

José Sánchez Martínez, conegut també com a Pepe Sánchez (Múrcia,[a] 26 de maig de 1937)[1] és un antic pilot de motociclisme català d'origen murcià, un dels pioners del motocròs i l'enduro a la península Ibèrica cap a finals de la dècada de 1950 i començaments de la de 1960, època en què aquestes modalitats fora d'asfalt s'hi anaven introduint. Durant la seva etapa d'activitat aconseguí diversos èxits en aquests esports, entre els quals cinc Campionats d'Espanya de motocròs,[4] tres d'enduro (els dos primers, quan aquesta disciplina era coneguda com a Regularitat, i el tercer com a Tot-Terreny) i cinc medalles d'or als ISDT. Al final de la seva carrera, havia practicat tota mena de disciplines motociclistes tret del motociclisme de velocitat.

Trajectòria esportiva[modifica]

Els inicis amb la Guzzi[modifica]

Sánchez resideix a la rodalia de Barcelona -ha viscut molts anys a Sant Adrià de Besòs- des dels 12 anys,[2] quan s'hi traslladà amb la seva família procedent de Múrcia.[5] De ben jove entrà a treballar a Moto Guzzi Hispania de mecànic[2] i aviat entrà en contacte amb el món de la competició, en formar part de l'equip tècnic de la marca a diverses edicions de les 24 Hores de Montjuïc. Quan la firma es retirà de les competicions, Sánchez demanà als directius alguna de les motos arraconades per a poder-hi participar en curses de Regularitat (modalitat antecessora de l'actual enduro). Després de disputar la seva primera cursa el 1958 a La Conreria,[2] començà a destacar en competicions estatals d'aquesta disciplina[cal citació] amb la seva Guzzi de 98 cc.[6] Poc després, aconseguí la victòria al Ral·li de l'Aragó amb una moto que es comprà nova i amb pagaments aplaçats.

La seva trajectòria s'interrompé en haver de fer el servei militar, però un cop acabat la reprengué, aquesta vegada provant el motocròs amb una altra Guzzi 100 que preparà per a aquesta modalitat. El 1959 guanyà en la seva categoria al Motocròs del Fang de Vic. Aquell any provà també el kàrting, competint-hi amb un model preparat per José Pérez i Jaume Samsó amb el motor de la seva Guzzi 100. La seva actuació més brillant al món dels karts va ser a les 6 Hores Internacionals de Montjuïc de 1960, on amb Miquel Torelló de company i un kart amb motor Bultaco van encapçalar la prova cinc hores seguides, fins que se'ls trencà el dipòsit de combustible i es varen haver de retirar. El 1961, tornat a la Regularitat, aconseguí el Campionat de Catalunya de la disciplina.[2]

El pas a Bultaco[modifica]

Bultaco Pursang de 1967, igual que la que pilotà Sánchez aquell any

El 1962 entrà a treballar a Bultaco i començà a competir seriosament en motocròs i regularitat amb una Tralla 101. Amb aquella moto guanyà el Campionat d'Espanya de Regularitat aquell mateix any i aconseguí diverses victòries en curses de motocròs. Al setembre, juntament amb Oriol Puig Bultó (un altre dels pioners del fora d'asfalt), decidiren de participar pel seu compte als ISDT, que es tornaven a celebrar a Garmisch-Partenkirchen.[5] El fet d'anar tots dos sols per mitja Europa en un petit cotxe amb un remolc on duien dues Sherpa S 175 i un motor de recanvi fou aleshores força complicat. Malgrat no tenir cap assistència de mecànics, ajudants ni mànagers guanyaren sengles medalles d'or a la prova, esdevenint així els dos primers catalans a aconseguir-ho.[cal citació]

Com a anècdota, mentre es desplaçaven a Alemanya passaren per Itàlia on l'oncle d'Oriol Puig, Paco Bultó, assistia als pilots de velocitat de Bultaco John Grace i Ramon Torras a Monza. Grace li suggerí a Don Paco que els sufragués econòmicament el viatge, i aquest els digué que els en pagaria el 50% de les despeses si aconseguien una medalla d'argent, i el total si era d'or.[5] Així doncs, el viatge els sortí de franc. Una altra anècdota d'aquesta participació en els ISDT es produí quan hagué d'ensenyar-li a Oriol Puig (qui, tot i ser enginyer, no dominava tant la mecànica com ell) a adobar l'embragatge de la seva moto i no se li acudí altra manera que pujar tot el motor a la cambra de l'hotel on s'estaven.[5]

Des d'aleshores, José Sánchez participà ininterrompudament als ISDT fins al 1967, aconseguint-hi sempre la medalla d'or, tret del 1965 que va tenir un accident.[2] Una de les seves millors actuacions fou a l'edició de 1966 a Villingsberg (Suècia) on juntament amb Oriol Puig Bultó, Costa, Ferrer, Bordoy i Casimir Verdaguer es classificaren setens al Trofeu, aconseguint entre tots quatre medalles.[5]

Gràcies als seus èxits en aquestes competicions, Bultaco anà desenvolupant les seves motos de Tot-Terreny,[7] inicialment derivades de la Sherpa S, que amb els anys donaren pas al model conegut com a Matador,[cal citació] aparegut cap a 1965.

Èxits en motocròs[modifica]

Pel que fa al motocròs, els seus èxits reiterats amb la Bultaco li valgueren 5 campionats d'Espanya i 2 subcampionats entre 1962 i 1969, en les categories de 125 i 250cc. El 1968 patí un seriós accident en una cursa a Granollers que va fer témer per la seva vida, però tot i així, un cop restablert, guanyà el títol estatal aquell any i el següent.

Acabada la temporada de 1969, però, tingué algunes diferències amb Bultaco i deixà de ser-ne pilot oficial, de manera que va córrer algunes curses amb una Montesa Cappra i, fins i tot, els 2 Dies de Madrid amb una Montesa King Scorpion, la qual va col·laborar a desenvolupar per a la marca. Després d'això, tornà a Bultaco però com a pilot privat. El 1970 va córrer els seus darrers ISDT a El Escorial amb una Bultaco Matador SD i acabà cinquè al Campionat d'Espanya de motocròs, aconseguint de passada el Trofeu Finamix al millor privat. Tot seguit, es retirà de la competició i es va centrar en el seu negoci particular, el taller "Motos Sánchez".[2]

Palmarès[modifica]

Enduro[modifica]

  • 1 Campionat de Catalunya de Regularitat: 1961 (Moto Guzzi)
  • 2 Campionats estatals:
    • Campió d'Espanya de Regularitat: 1962 (Bultaco)
    • Campió d'Espanya de Tot Terreny: 1967 (Bultaco)
  • 5 Medalles als ISDT:
    • 1962, RFA: Or
    • 1963, Txecoslovàquia: Or
    • 1964, RDA: Argent
    • 1965, Illa de Man: Or
    • 1966, Suècia: Or

Campionat d'Espanya de Motocròs[modifica]

Any Motocicleta 250 cc 125 cc
1962 Bultaco - 1r
1963 Bultaco ? 2n
1964 Bultaco 2n 1r
1965 Bultaco ? -
1966 Bultaco 2n -
1967 Bultaco 1r -
1968 Bultaco 1r -
1969 Bultaco 1r -
1970 Bultaco -
1971 Bultaco ? -
1972 Bultaco ? ?
1973 Bultaco ? ?
1974 Bultaco 4t -
Total títols 3 2
5 estatals

Notes[modifica]

  1. Per bé que un diari de l'època situa el seu naixement a Sant Adrià de Besòs,[1] la majoria de fonts consultades apunten que José Sánchez emigrà a Catalunya a mitjan dècada de 1950, procedent de Múrcia.[2][3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Los ases de la motocicleta - José Sánchez» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 25-04-1969. [Consulta: 25 abril 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Roig «José Sánchez. Un campeón olvidado» (en castellà). SOLO MOTO 30. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 2, març 1983, p. 56-61.
  3. Herreros 1998: «Todo Terreno/Enduro» p. 266
  4. Herreros 1998: «Motocross» p. 276-279
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Herreros 1998: «Todo Terreno/Enduro» p. 265-266
  6. Herreros 1998: «Regularidad» p. 256-259
  7. «Bultaco Matador Mk-2. Las primeras armas T.T. nacionales» (en castellà). enduromagazine.com. [Consulta: 7 desembre 2011].
Bibliografia

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Sánchez Martínez Modifica l'enllaç a Wikidata