Solo Moto

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesSOLO MOTO
Solo Moto issue number one 1975.JPG
Portada del número 1, del 14 de març de 1975.
A la imatge: Min Grau amb la Norton a Castelló.
Tipus Revista
Fitxa tècnica
Llengua Castellà
Inici publicació 1975
Director Manuel Pecino
Fundat per Josep Maria i Jaume Alguersuari
Adreça Gran Via, 8-10, 6a i 7a planta. 08902 L'Hospitalet de Llobregat
Dades editorials i contingut
Periodicitat quinzenal
Àmbit estat espanyol
Tema motociclisme
Editorial Alesport, S.A.
Tirada 16.899 (2011)
Preu 2,80 € (2012)
Identificadors
ISSN 7009-0120

Lloc web solomoto.es
Modifica dades a Wikidata

Solo Moto (escrit normalment SOLO MOTO, en majúscules) és una revista quinzenal d'informació general sobre la motocicleta, editada en castellà a l'Hospitalet de Llobregat per l'empresa Alesport, S.A., integrada al Grup Alesport.[1] La revista té actualment un tiratge de 16.899 exemplars i una audiència estimada de 167.000 lectors,[2] essent un referent internacional sobre tot allò relacionat amb la moto, tant des del vessant tècnic com esportiu. Al mateix temps, és membre fundador de la SWA, Supertest World Association, la principal associació mundial de revistes de motos, integrada entre altres per Moto Revue, Due Ruote, Bike i Moto Sport Schweiz.[3]

Fundada a Barcelona el 1975 pels germans Josep Maria i Jaume Alguersuari,[4][5] dos experts en fotografia, periodisme i motociclisme, Solo Moto fou l'embrió de l'actual grup empresarial liderat per Jaume Alguersuari, dedicat a l'edició de nombroses publicacions i a l'organització d'esdeveniments esportius.[6] Al llarg dels anys, la revista ha anat originant publicacions complementàries, de manera que actualment Alesport edita també les revistes Solo Moto 30, Solo Moto OffRoad i Solo Scooter, a banda de moltes altres dedicades al món de l'automòbil, la bicicleta i esports diversos.

Història[modifica]

El primer número de la revista Solo Moto, aparegut el 14 de març de 1975,[7][8] costava 40 pts (24 cèntims d'euro) i a la portada s'hi veia una imatge de Min Grau, inclinant la Norton Commando 750 en un revolt en una cursa a Castelló de la Plana.[9] Al moment de la seva aparició, l'única publicació similar existent a l'estat espanyol era la madrilenya Motociclismo, revista mensual en blanc i negre amb molts anys d'història al darrere. L'aparició de Solo Moto, quinzenal i amb força pàgines en color, representà una important innovació al seu moment i aviat la revista prengué el lideratge del sector, situació que es manté en l'actualitat (la competència sovint ha anat seguint les seves iniciatives).[7] El març de 1976, Solo Moto canvià la seva periodicitat i esdevingué setmanal.

En crear la revista, els Alguersuari cercaren una editorial que els la publiqués, recaient l'elecció en la barcelonina Garbo Editorial (ja desapareguda), amb seu a la Plaça Castella de Barcelona. Sota la direcció de Jaume Alguersuari, Garbo edità Solo Moto de 1975 a 1978, moment en què l'empresa féu fallida.[10] Durant el nadal d'aquell any, Alguersuari i el seu equip s'instal·laren al número 95 de l'Avinguda de Madrid de Barcelona i fundaren la societat Publimotor, S.A., incorporant-hi dos directius de la fallida Garbo Editorial a fi de poder mantenir legalment el nom de Solo Moto.[10] Dos anys més tard, a finals de 1980, l'empresa distribuïdora també tancà i els autors de la revista decidiren prendre les regnes del negoci en solitari, iniciant a partir del número 269 (del 15 de gener de 1981) allò que anomenaren "segona època" de la revista.[10] En aquells moments, el Solo Moto costava 90 pts (0,54 €) i tenia una tirada de 41.000 exemplars setmanals, amb una difusió real de 26.437, superant àmpliament a la competència.[10] Si inicialment els exemplars impresos d'ençà d'aleshores indicaven que l'editor era Jaime Alguersuari, ben aviat aquest nom canvià pel d'Alesport, S.A., empresa que iniciava així una singladura que ha durat fins a l'actualitat.

Entrada del Trial Indoor Solo Moto de 1982 (cinquena edició de l'esdeveniment)

L'any 1983, Solo Moto tornà a reinventar-se tot esdevenint d'ençà de l'11 de gener una mena de diari setmanal (en paper de diari i format apaïsat de periòdic),[6] passant a anomenar-se Solo Moto Actual. La principal millora de l'Actual és que passava a aparèixer el dimarts,[11] mentre que fins aleshores la revista sortia el divendres, quan gairebé feia una setmana que s'havien corregut les curses.[12] Com a complement, Alesport tragué al mercat el Solo Moto Treinta, suplement mensual en format de revista de qualitat. Actualment, el Solo Moto 30 és la revista mensual del món amb major audiència dins del seu segment.[13]

L'etapa del Solo Moto Actual durà uns quants anys fins que es tornà al format clàssic de revista, ara un altre cop amb el nom actualment vigent de Solo Moto. Com a publicacions complementàries, l'editorial creà a mitjan dècada de 1990 la revista Solo Scooter dedicada al món de l'escúter, i l'any 2000 llançà el Solo Moto Off Road, especialitzada en el fora d'asfalt (especialment motocròs, trial, enduro i raids).[13]

Actualitat[modifica]

A començaments del 2013 la revista tornà a experimentar un canvi de rumb, esdevenint un altre cop quinzenal (tal com era en aparèixer, el 1975), empesa pels canvis d'hàbits del consumidor introduïts per internet i les xarxes socials. A partir del març d'aquell any, aquest canvi de periodicitat anà acompanyat d'una millora i potenciació del web de la revista.[7]

Segons estudis de l'EGM per al període d'octubre del 2010 a maig del 2011, el perfil del lector de la revista Solo Moto era el següent:[2]

  • Sexe:
    • Homes: 85,7%
    • Dones: 14,3%
  • Classe social:
    • Mitjana: 43,8%
    • Mitjana alta: 24,8%
  • Edat:
    • 25 a 34 anys: 22,3%
    • 35 a 44 anys: 25,5%
    • 45 a 54 anys: 24,2%

Iniciatives[modifica]

Samarreta promocional del "Critèrium Solo Moto", dels volts de 1985

Paral·lelament al seu creixement, Solo Moto anà ideant iniciatives promocionals que tingueren molt de ressò, des dels primers adhesius que edità ja el 1975, amb la silueta d'un pilot inclinat en un revolt i el lema «Piloto Solo Moto» (dels quals en circularen a milers) fins al concurs del "Pilot de l'Any", en què els lectors escollien per votació el millor pilot de la temporada. Amb motiu del lliurament de premis d'aquest concurs, Jaume Alguersuari ideà el 1978 el primer Trial Indoor Solo Moto,[14] tot un èxit organitzatiu i esportiu que ha arribat als nostres dies amb el nom de Trial Indoor de Barcelona.

Més tard sorgirien altres iniciatives de ressò, com ara el Critèrium Solo Moto, el Superprestigio i molts altres esdeveniments. fins a arribar als darrers Enduro Indoor de Barcelona o Freestyle Masters MX Barcelona, organitzats aquests ja per RPM Racing, l'empresa creada per Alguersuari destinada exclusivament a aquests afers.[6]

Entre les moltes iniciatives que ha endegat la revista, cal esmentar aquestes:

RPM Racing[modifica]

Ja des de la seva empresa RPM Racing, Alguersuari ha organitzat moltes altres proves motociclistes i de diverses modalitats esportives. Entre les primeres, cal esmentar:

  • Supercross de Barcelona (1990 - 2008)
  • Enduro Indoor de Barcelona (des de 2000)
  • Desafío Solo Moto OffRoad (dècada de 2000)
  • Freestyle Masters MX Barcelona (des de 2004)
  • Etapa barcelonina del Ral·li Dakar (2005)
  • Superprestigio Dirt Track (des de 2014)

Continguts[modifica]

Des del moment de la seva fundació, Solo Moto destacà pels seus continguts innovadors i pel seu esperit crític.[6] Un dels aspectes més acurats de la revista ha estat sempre el gràfic, havent comptat sempre amb fotògrafs de prestigi (especialment el mateix Josep Maria Alguersuari, i inicialment el seu pare Francesc[17]), així com l'esportiu: Solo Moto fou pionera durant la dècada de 1970 en el seguiment exhaustiu dels campionats mundials de les principals disciplines (velocitat, trial, motocròs i enduro), tasca a la qual hi dedicava periodistes especialitzats en exclusiva, complementats per una àmplia xarxa de corresponsals.

Finalment, Solo Moto ha donat sempre gran importància al vessant tècnic de la moto, realitzant exhaustives proves ("assajos") dels nous models que van apareixent, així com comparatives i tota mena d'estudis monogràfics. Per a aquesta tasca, compta amb tècnics en la matèria i provadors experts en cada modalitat, molts dels quals pilots en actiu o retirats.

Pel que fa al nombre de pàgines, la revista l'ha anat augmentat al llarg dels anys, passant de les 54 que tenia cap a 1976 a les 66 de 1979, fins a arribar a les 98 que té actualment.

Seccions[modifica]

Al llarg dels anys, Solo Moto ha comptat amb nombroses seccions fixes, moltes de les quals han anat desapareixent. Cal esmentar-ne aquestes:

  • Desaparegudes:
    • Resum del cap de setmana
    • «Objetivo indiscreto» (curiositats diverses)
    • «A la carga» i «La picota» (articles d'opinió)
    • Pòster central
    • «Solo Moto Stars» (entrevista a un pilot destacat)
    • Acudit setmanal (tipus còmic, obra del dibuixant Xavier Soler)
    • «La motocicleta española a través del tiempo» (obra de Francisco Herreros)[18]
    • «Solo Técnica» (reportatges sobre tecnologia de la motocicleta obra d'experts de prestigi, entre els quals Antonio Cobas)
    • «Tus ensayos» (proves de motocicletes enviades pels lectors)
    • «Solo Calendario» (calendari de competicions)
    • Resum de competicions estatals
  • Vigents:
    • Actualitat
    • Entrevistes
    • Assajos i presentacions de motocicletes
    • «Precios» (preus de venda de models nous, antigament anomenada «La Bolsa de la moto»)
    • «Mercado de ocasión» (compravenda de motocicletes i recanvis)
    • «Consultorio» (contacte amb els lectors, antigament anomenada «Solo Moto contesta»)
    • «Equipamiento» (suggeriments diversos de productes per al motociclista)
    • «Solo Ruta» (reportatges de viatges)

Altres publicacions[modifica]

Estand de la revista Solo Moto al Saló BCN Moto del 2015
  • Solo Moto 30
  • Solo Moto OffRoad
  • Solo Scooter

Especials[modifica]

Al llarg dels anys, Solo Moto ha tret al mercat nombrosos números especials. Per esmentar-ne alguns:

  • «El año Solo Moto», resum de la temporada motociclista (1977, 1979, 1981, 1982, etc.)
  • «El campeonato del mundo de velocidad» (Solo Moto Grand Prix 88, Solo Moto Grand Prix 89 i altres)
  • «El año de la gloria» (1988), «El año de los héroes» (1989), etc. Vídeos de resum del mundial de velocitat
  • Catàlegs de models de motocicletes

Equip de redacció[modifica]

Entre els molts periodistes i tècnics que han col·laborat amb la revista, cal esmentar aquests (entre parèntesis, la modalitat en què més han treballat):[19]

  • Jaume Alguersuari (velocitat)
  • Josep Maria Alguersuari (fotografia)
  • Dennis Noyes (velocitat)
  • Bruno Gorina (carretera)
  • Joan Porcar (carretera)
  • Joan G. Luque (trial)
  • Eduard Rubio[a] (motocròs i enduro)
  • Joan Ventura (motocròs)
  • Santi Roig (enduro)
  • Francisco Herreros (monogràfics històrics)
  1. Fill d'Enrique Rubio.

A més a més, inicialment la revista comptà amb col·laboradors provinents d'empreses fabricants, entre ells:[19]

D'entre els molts pilots que ha contractat la revista com a especialistes en assajos de models de motocicleta, anomenats "Pilotos Solo Moto", cal destacar-ne aquests:

Redacció als anys 70[modifica]

D'esquerra a dreta: Josep Maria, Francesc i Jaume Alguersuari a mitjan dècada de 1970

El 1976, l'equip de redacció el formaven aquestes persones:[20]

  • Director executiu: Jaume Alguersuari
  • Director periodista: Angel Cuevas Martos
  • Redactor en cap: Joan Garcia Luque
  • Secretària de redacció: Georgina Nadal
  • Redacció:
    • Eduard Rubio
    • Antoni Bellver
  • Redactors gràfics:
  • Col·laboradors:
    • Pau Cabestany
    • Carles Garriga
    • Juan Manuel Galán
    • Xavier Soler
    • Rafael Calonge
    • Bruno Gorina
    • Antonio Cobas
    • Santi Roig

Redacció actual[modifica]

El 2012, l'equip de redacció el formaven aquestes persones:[3]

  • Director: Manuel Pecino
  • Director de continguts: Antonio Regidor
  • Director adjunt: Isidro López
  • Redactor en cap: Carlos Rufas
  • Cap de proves: Lluís Morales
  • Redacció:
    • Eduard Parellada
    • Jordi Aymamí
    • Jordi Mondelo
  • Redactors gràfics:
    • Asensi Carricondo
    • Santi Díaz
  • Documentació i arxiu: Elisa Vila
  • Correcció: Isabel Diaz

Referències[modifica]

  1. «Quiénes somos» (en castellà). solomoto.es. Solo Moto, 14-06-2012. [Consulta: 7 març 2013].
  2. 2,0 2,1 «Revista Solomoto» (en castellà). alesport.com. Alesport, S.A., 2013. [Consulta: 7 març 2013].
  3. 3,0 3,1 Pecino, Manuel (Director) «Solo Moto» (en castellà). SOLO MOTO. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 1879, 12-06-2012, p. 71. ISSN: 843-70090120-00-01879.
  4. «Què fan els periodistes quan no fan de periodistes?». grn.es. [Consulta: 14 gener 2013].
  5. «Biografía - José María Alguersuari Tortajada» (en castellà). josemariaalguersuari.com. Josep Maria Alguersuari, 2009. [Consulta: 7 març 2013].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «La historia reciente según Solo Moto» (PDF) (en castellà). programaempresa.com. Alesport, 26-06-2007. [Consulta: 7 març 2013].
  7. 7,0 7,1 7,2 «38 años después, de nuevo, ¡tomamos la iniciativa!» (en castellà). solomoto.es. Solo Moto, 08-01-2013. [Consulta: 7 març 2013].
  8. «Acaba de aparecer en los kioscos... "SOLO MOTO"» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 21-03-1975. [Consulta: 8 març 2013].
  9. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «La prensa especializada». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC & Hipòtesi Edi-Balmes Edició SL, 1998, p. 166-167. D.L. B-46204-1998. ISBN 84-920886-5-6. 
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Alguersuari, Jaume «Solo Moto II època. ¡Más fuertes que nunca!» (en castellà). SOLO MOTO. Jaume Alguersuari [Barcelona], núm. 269, 15-01-1981, p. 2-3.
  11. Alguersuari, Jaume «Salida "Solo Moto" Actual ¡11 de enero (martes)!» (en castellà). SOLO MOTO. Jaume Alguersuari [Barcelona], núm. 361, 22-12-1982, p. 3-6.
  12. «Solo Moto ayer y hoy» (en castellà). motofan.com, 21-06-2012. [Consulta: 7 març 2013].
  13. 13,0 13,1 «Editorial alesport» (en castellà). alesport.com. Alesport, S.A., 2013. [Consulta: 7 març 2013].
  14. Pi, Pere. «133. L'Indoor Solo Moto». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 189-192. ISBN 9788461590353. 
  15. «Criterium SOLO MOTO» (en castellà). b52fer.com. [Consulta: 7 març 2013].
  16. «Història». rpmracing.es, R.P.M. Racing. [Consulta: 7 març 2013].
  17. «Fallece el fotógrafo Francisco Alguersuari» (PDF) (en castellà). lavanguardia.com. La Vanguardia, 10-10-2009. [Consulta: 7 març 2013].
  18. «Del pasado al futuro» (en castellà). motoretro.es. Francisco Herreros Alfaro, 2013. [Consulta: 7 març 2013].
  19. 19,0 19,1 Alguersuari, Jaume «Los "culpables" de SOLO MOTO» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, S.A. [Barcelona], núm. 1, 14-03-1975, p. 8-9.
  20. Alguersuari, Jaume (Director) «Sumario» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial [Barcelona], núm. 43, 25-06-1976, p. 3.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Solo Moto Modifica l'enllaç a Wikidata