Manuel Soler i Alegre

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«Manuel Soler» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Manuel Soler (desambiguació)».
Infotaula de personaManuel Soler

Amb la Sherpa al Trial de Sant Llorenç de 1979 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Manuel Soler i Alegre Modifica el valor a Wikidata
9 març 1957 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 2021 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Sant Quirze Safaja (Moianès) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAturada cardiorespiratòria Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsEl Monstruet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de trial Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJoan Soler Bultó Modifica el valor a Wikidata
ParentsPaco Bultó (besoncle)
Oriol Puig Bultó (cosí segon)
Ignasi Bultó (cosí segon)
Álvaro Bultó (cosí segon)
Miki Arpa (cosí tercer)
Sete Gibernau (cosí tercer)
Josep Maria Bultó (besoncle)
Inés Sagnier i Muñoz (bestia) Modifica el valor a Wikidata
Facebook: manuel.soler.545 Modifica el valor a Wikidata

Manuel Soler i Alegre (Barcelona, 9 de març de 1957 - Sant Quirze Safaja, 20 de gener de 2021)[1][2] fou un pilot de trial català que va destacar en competició internacional durant la dècada del 1970 i començaments de la del 1980,[3][4] en què esdevingué un dels competidors principals del campionat del món de trial. El 1976 va esdevenir el primer català a situar-se entre els 10 primers classificats en aquest campionat i el 1979, gràcies a la seva victòria al trial de Finlàndia amb la Bultaco Sherpa T, el primer català a guanyar-ne una prova puntuable.[5] Al llarg de la seva carrera en va arribar a guanyar un total de quatre (a més de la de 1979, en va guanyar tres el 1981 amb la Montesa Cota 349). A banda, va guanyar quatre campionats d'Espanya consecutius entre el 1974 i el 1977, el primer a només 17 anys.[6]

Durant la seva etapa d'activitat esportiva se'l coneixia amb el malnom afectuós de monstruet (en castellà, "El Monstruito")[7] pel seu alt nivell i precocitat. El seu efectiu estil de pilotatge es caracteritzava per un gran sentit de l'equilibri i dosificació del cop de gas.[8]

Biografia[modifica]

Manuel Soler al Trial de Sant Llorenç de 1981
Carrera esportiva
NacionalitatCatalunya Catalunya
Temporades1974 - 1983
EquipsBultaco, Montesa, Merlin
RècordsPrimer català a guanyar una prova del Campionat del Món
Models dedicatsBultaco Sherpa T "Manuel Soler", 1975
Palmarès en trial
Podis en GP12  =  4x1r  2x2n  6x3r
C. d'Espanya4 (1974 - 1977)

Manuel Soler era fill de Joan Soler i Bultó (nebot de Francesc Xavier Bultó i un dels pioners del trial a la península Ibèrica). Era renebot, per tant, del fundador de Bultaco[9] i cosí segon del 4 vegades campió d'Espanya de trial Ignasi Bultó. Així doncs, ja de ben petit va aprendre del seu pare i del seu cosí tots els secrets del trial.[10]

Manuel Soler va començar a practicar el trial a edat primerenca, amb motocicletes que el seu pare i el seu besoncle havien fet per als fills de la família Bultó.[10] Les primeres motos equipaven motor "Mosquito" i després Mymsa[11] i se'n van fer tot just 10 o 12 unitats. A mesura que Soler anava creixent se li anaven adaptant models comercials, principalment Bultaco Lobito, a la seva manera de pilotar.[10] Quan ja va poder conduir les Bultaco Sherpa T va començar a disputar curses oficials, però fora de concurs amb el dorsal "X" per la seva curta edat.[10]

El 1974, amb 17 anys, va guanyar el seu primer Campionat d'Espanya de trial (amb set victòries de set curses disputades),[12] títol que revalidaria els següents tres anys fins que Toni Gorgot el va vèncer el 1978.[6] El 1979 va guanyar el Gran Premi de Finlàndia,[13] esdevenint així el primer català a guanyar una prova puntuable per al Campionat del Món de trial. L'any 1980 Bultaco va entrar en crisi profunda i Soler es va veure empès a contracor a abandonar la marca del seu besoncle Don Paco i va fitxar per la també catalana Montesa. Amb aquesta motocicleta va obtenir bons resultats al Campionat del Món en guanyar-ne tres proves puntuables el 1981, concretament les de Catalunya (el famós Trial de Sant Llorenç, disputat aquell any pels voltants de Mura, al Bages), Àustria i Alemanya.[1]

El 1983, ja en el declivi de la seva carrera esportiva, Soler va fitxar per la marca catalana Merlin, pilotant la seva motocicleta al campionat espanyol i mundial.

La Sherpa «Manuel Soler»[modifica]

Malgrat que Bultaco mai no va donar aquesta denominació a cap dels seus models, popularment es coneixia com a Sherpa Manuel Soler el model de Sherpa T sorgit de l'evolució de les Sherpa Kit Campió a final de 1974, que recollia les aportacions, entre altres pilots, de Manuel Soler. Aquestes Sherpa es comercialitzaren el 1975[14] i es caracteritzaven per abandonar el característic dipòsit amb ratlla blanca inferior, seient i tapes laterals d'una sola peça (a l'estil de les Cota de Montesa), passant a muntar dipòsit, seient i tapes laterals per separat, amb ratlla platejada superior al dipòsit. Amb els anys aquest model va evolucionar cap a les Sherpa amb dipòsit de polipropilè (primer vermelles i al final blaves).

Mort[modifica]

Manuel Soler es va morir d'una aturada cardíaca a la seva residència de Sant Quirze Safaja el 20 de gener del 2021, a l'edat de 63 anys.[15][16]

Amb motiu de la seva mort, l'ex-campió del món i gran amic seu Bernie Schreiber va declarar:

« En Manuel va ser un dels pilots del mundial amb més talent de la seva època. El seu estil era únic i suau i en vaig aprendre molt d'ell. Quan li sortia bé una zona, dèiem "només en Manuel ho pot fer". Tot un senyor amb una profunda passió per l'esport del trial i els esports del motor. »
— Bernie Schreiber, FIM Communications (21/1/2021)[17]

Palmarès[modifica]

Any Motocicleta Campionat
del Món 		Victòries en GP Campionat
d'Espanya
1974[a 1] Bultaco - - 1r
1975 Bultaco 12è - 1r
1976 Bultaco 7è - 1r
1977 Bultaco 8è - 1r
1978 Bultaco 10è - 2n
1979 Bultaco 8è 1 Finlàndia 2n
1980 Montesa 6è - 4t
1981 Montesa 5è 3 Catalunya, Àustria i Alemanya 2n
1982 Montesa 16è - 6è
1983 Merlin 12è - 6è
Total victòries 4
Total títols[a 2] 0 4
Notes
  1. ↑ Fins al 1974 el campionat era d'Europa i a partir de 1975 va passar a anomenar-se Campionat del Món
  2. ↑ Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals guanyats

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «The rider... Soler Manuel» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 14 febrer 2011].
  2. ↑ Simon, Lluís. «Mor Manuel Soler, el primer català que va guanyar una prova del mundial de trial». [Consulta: 20 gener 2021].
  3. ↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Trial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 289-290. ISBN 84-920886-5-6. 
  4. ↑ Linati Bigas, Alejandro. «Competiciones y campeonatos». A: Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 105. ISBN 84-315-12210. 
  5. ↑ «Fallece Manuel Soler, un histórico del trial» (en castellà). mundodeportivo.com. El Mundo Deportivo, 21-01-2021. [Consulta: 21 gener 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Campeonato de España de Trial: Un poco de historia (V)» (en castellà). motociclismo.es, 22-12-2008. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2009. [Consulta: 23 desembre 2009].
  7. ↑ «Bultaco, més que un mite». Fricandó motarra, 16-03-2009. [Consulta: 5 desembre 2011].
  8. ↑ Pi, Pere. «122. Catalunya, una potència mundial de trialers». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 175-179. ISBN 9788461590353. 
  9. ↑ Armengol, Josep. «La familia Bultó, con las motos en su ADN» (en castellà). soymotero.net, 12-12-2017. [Consulta: 12 desembre 2017].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «Manuel Soler» (en castellà). clubcemoto.blogspot.es, 15-06-2009. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2009. [Consulta: 23 desembre 2009].
  11. ↑ «Trialeando como niños» (en castellà). clubcemoto.blogspot.es, 22-03-2009. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2009. [Consulta: 23 desembre 2009].
  12. ↑ G. Luque, Joan «Entrevista con Manuel Soler» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, S.A. [Barcelona], núm. 1, 14-03-1975, p. 10-12.
  13. ↑ «¡Manuel Soler venció en Finlandia!» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 27-08-1979. [Consulta: 5 gener 2010].
  14. ↑ «Folletos Bultaco nº 9» (en castellà). clubcemoto.blogspot.es, 26-10-2009. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2009. [Consulta: 23 desembre 2009].
  15. ↑ De la Torre, Juan Pedro. «Muere Manuel Soler y deja al trial español de luto» (en castellà). Motociclismo, 20-01-2021. [Consulta: 20 gener 2021].
  16. ↑ «Fallece Manuel Soler “El Monstruíto”» (en castellà). todotrial.com, 20-01-2021. [Consulta: 21 gener 2021].
  17. ↑ «FIM Trial community mourn Manuel Soler» (en anglès). fim-live.com. FIM, 21-01-2021. [Consulta: 21 gener 2021]. «Manuel was one of the most talented world-class riders of his time. His style was unique and smooth and I learned a lot from him. When he had a good ride in a section, we'd say ‘only Manuel can do that'. A real gentleman with a deep passion for the sport of Trial and motorsports.»

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Soler i Alegre
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manuel_Soler_i_Alegre&oldid=33386836»