Campionat del Món de Trial 1983

Campionat del Món de Trial 1983
Tipus	TrialGP
Organitzador	FIM
Lloc i dates
Interval de temps	20 febrer 1983 – 2 octubre 1983
Número d'edició	9 (1983)
Competició
Primer lloc	Eddy Lejeune↔Honda. 156 total punts.
	← 1982 1984 →

La temporada de 1983 del Campionat del Món de trial fou la 9a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 12 proves puntuables, celebrades entre el 20 de febrer i el 2 d'octubre.

Eddy Lejeune va guanyar el segon dels tres títols consecutius que va encadenar amb Honda,^[1] per davant dels dos pilots de SWM Bernie Schreiber^[2] i el nouvingut Thierry Michaud, que havia debutat al campionat tot just l'any anterior.^[3]

Pel que fa als catalans, el mes ben classificat va ser Toni Gorgot, cinquè amb la Montesa. Manuel Soler, que havia canviat de Montesa a Merlin, va acabar la temporada en dotzena posició després de puntuar en només dues proves (setè al Trial de Sant Llorenç^[4] i vuitè a Àustria). Aquella fou la darrera temporada al mundial de Soler, un dels grans protagonistes del campionat des del seu debut al 1975.

Relleu generacional

La temporada de 1983 va ser la darrera en actiu al mundial de molts dels grans noms del trial de la dècada del 1970. Durant la temporada, o un cop acabada, es van anar retirant antics campions del món com ara Martin Lampkin, Ulf Karlson i Yrjö Vesterinen,^[5]^[6] a més de pilots de primera línia com ara Charles Coutard, Jaume Subirà i el ja esmentat Soler. Altres noms mítics com ara Malcolm Rathmell (1982) i Mick Andrews (1980) s'havien retirat també recentment.

Simultàniament, alguns dels futurs dominadors del campionat van debutar-hi aquell any: Pascal Couturier, Philippe Berlatier i, especialment, Steve Saunders, que s'estrenava al mundial a 19 anys després d'haver deixat Bultaco per a col·laborar en el desenvolupament de l'Armstrong. L'anglès, tot i no haver aconseguit mai guanyar el mundial, en fou un dels protagonistes durant anys i va arribar a quedar-hi subcampió amb Honda el 1986.^[7] Cal afegir a aquests debuts el ja esmentat de Michaud i el de John Lampkin (ambdós el 1982), el de Diego Bosis (1984) i el de Jordi Tarrés (1985).

Novetats

Un fet destacat de la temporada va ser la primera aparició a la taula de resultats de Beta, gràcies al vint-i-tresè lloc final obtingut amb aquesta moto per Pere Ollé. El català havia canviat a finals de 1981 de Montesa a la marca italiana, el primer model del trial de la qual, la Beta TR32, va desenvolupar ell mateix en col·laboració amb Antonio Trueba.^[8]^[9] Pocs anys després, especialment gràcies a Jordi Tarrés, la Beta esdevingué una de les principals marques de trial i en guanyà nombrosos títols mundials amb Tarrés i Dougie Lampkin.

Una altra nova moto que aconseguí els seus primers punts al mundial aquell any va ser la francesa JCM, que pilotà Charles Coutard en la seva darrera temporada en actiu. El francès va puntuar-hi només a Gran Bretanya, on fou setè.

Sistema de puntuació

Barem de puntuació de 1969 a 1983:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10
Punts	15	12	10	8	6	5	4	3	2	1

Calendari

Ronda	Data	Prova	Lloc	Guanyador
1	20 de febrer	Espanya	Olot	Bernie Schreiber
2	27 de febrer	Bèlgica	Bilstain	Eddy Lejeune
3	5 de març	Gran Bretanya	Bainbridge	Eddy Lejeune
4	13 de març	Irlanda	Newtownards	Eddy Lejeune
5	17 d'abril	Estats Units	Munster	John Lampkin
6	29 de maig	França	La Gaude	Thierry Michaud
7	5 de juny	Àustria	Spital am Semmering	Eddy Lejeune
8	26 de juliol	Itàlia	Clusone	Eddy Lejeune
9	8 d'agost	Suïssa	Fully	Eddy Lejeune
10	18 de setembre	Finlàndia	Korpilampi^[a]	Eddy Lejeune
11	24 de setembre	Suècia	Huddinge	Bernie Schreiber
12	2 d'octubre	Alemanya	Gefrees	Eddy Lejeune

↑ A Espoo, Finlàndia del Sud

Classificació final

Posició	Pilot	Motocicleta	Punts
1	Eddy Lejeune	Honda	156
2	Bernie Schreiber	SWM	123
3	Thierry Michaud	SWM	95
4	Gilles Burgat	Fantic	83
5	Toni Gorgot	Montesa	78
6	Philippe Berlatier	Italjet	57
7	Bernard Cordonnier	SWM	50
8	John Lampkin	Fantic	43
9	Lluís Gallach	Montesa	24
10	Danilo Galeazzi	SWM	13
11	Fred Michaud	Montesa	12
12	Manuel Soler	Merlin	7
13	Pascal Couturier	Fantic	7
14	Jaume Subirà	Fantic	6
15	Adrien Prato	Montesa	6
16	Gabino Renales	Merlin	6

23	Pere Ollé	Beta	2

Referències

↑ Llurba, Lluís. «These are the best trials riders of all time» (en anglès). redbull.com. Red Bull, 15-08-2017. [Consulta: 31 juliol 2025].
↑ San Martín, Horacio; Schreiber, Bernie. «Bernie Schreiber, campeón del mundo 1979» (en castellà). todotrial.com, 01-03-2008. [Consulta: 23 octubre 2009].
↑ «Spécial Thierry Michaud» (en francès). ventoux-trial-classic.com. [Consulta: 20 juliol 2025].
↑ «Gorgot perdió el triunfo en la última zona» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 21-02-1983. [Consulta: 14 gener 2014].
↑ G. Luque, Joan; White, Norry «Martin Lampkin, de campeón mundial a tabernero» (en castellà). SOLO MOTO Treinta. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 22, 15-11-1984, p. 30-35.
↑ San Martín, Horacio. «Yrjo Vesterinen, tres veces campeón del mundo de trial» (en castellà). todotrial.com, 01-03-2007. [Consulta: 1r octubre 2009].
↑ «Exclusive Steve Saunders Interview 2013» (en anglès). retrotrials.com, 01-06-2013. [Consulta: 27 març 2023].
↑ «Beta TR-32» (en castellà). motosclasicas80.com, 2020. [Consulta: 11 març 2022].
↑ Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Beta Trueba». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 65. D.L. B 29846-2011.

Bibliografia

«FIM Trial World Championship. 1983» (en anglès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 13 de juny 2013. [Consulta: 20 febrer 2011].

[10] A Espoo, Finlàndia del Sud

[1] Llurba, Lluís. «These are the best trials riders of all time» (en anglès). redbull.com. Red Bull, 15-08-2017. [Consulta: 31 juliol 2025].

[bs-2] San Martín, Horacio; Schreiber, Bernie. «Bernie Schreiber, campeón del mundo 1979» (en castellà). todotrial.com, 01-03-2008. [Consulta: 23 octubre 2009].

[vent-3] «Spécial Thierry Michaud» (en francès). ventoux-trial-classic.com. [Consulta: 20 juliol 2025].

[4] «Gorgot perdió el triunfo en la última zona» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 21-02-1983. [Consulta: 14 gener 2014].

[5] G. Luque, Joan; White, Norry «Martin Lampkin, de campeón mundial a tabernero» (en castellà). SOLO MOTO Treinta. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 22, 15-11-1984, p. 30-35.

[6] San Martín, Horacio. «Yrjo Vesterinen, tres veces campeón del mundo de trial» (en castellà). todotrial.com, 01-03-2007. [Consulta: 1r octubre 2009].

[retro-7] «Exclusive Steve Saunders Interview 2013» (en anglès). retrotrials.com, 01-06-2013. [Consulta: 27 març 2023].

[8] «Beta TR-32» (en castellà). motosclasicas80.com, 2020. [Consulta: 11 març 2022].

[9] Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Beta Trueba». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 65. D.L. B 29846-2011.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[a]

Edicions del Campionat del Món de trial
Challenge Henry Groutards	1964 • 1965 • 1966 • 1967
Campionat d'Europa	1968 • 1969 • 1970 • 1971 • 1972 • 1973 • 1974
Campionat del Món	1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002 • 2003 • 2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013 • 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 • 2024 • 2025