Challenge Henry Groutards 1964
| Tipus | TrialGP  |
|---|---|
| Organitzador | FIM |
| Lloc i dates | |
| Interval de temps | 12 febrer 1964 – 22 març 1964 |
| Número d'edició | 1 (1964) |
| Competició | |
| Primer lloc | Don Smith↔Greeves. 70 total punts. |
| Dades estadístiques | |
| Competicions | 3 |
_pictogram.svg){kind=small}
La temporada de 1964 de la Challenge Henry Groutards, anomenada també Màster Internacional de trial, fou la 1a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 3 proves puntuables, celebrades entre el 12 de febrer i el 22 de març. El nom del torneig era un homenatge al belga Henry Groutards, exvicepresident de la FIM mort el 1959,[1] qui fou un gran afeccionat al trial i va treballar per l'expansió internacional d'aquest esport.[2]
Don Smith va guanyar, amb la Greeves, la primera de les dues Challenges que va guanyar al llarg de la seva carrera.[3][4] Smith era pràcticament l'únic anglès a participar en aquesta competició, en què la majoria dels seus rivals eren alemanys, belgues i francesos. El 1969, a més, Smith va guanyar el Campionat d'Europa, successor del torneig, amb la primera Montesa Cota 247, un model que havia ajudat a desenvolupar l'any anterior.
Entre els nombrosos participants del continent, destaca la presència dels belgues Jacky Ickx,[5] vuitè classificat final, i Roger De Coster,[6] novè, que obtingué el segon lloc a Bèlgica per darrere de Gustav Franke. L'únic català a puntuar en aquesta primera edició va ser Oriol Puig Bultó, que aconseguí un punt en quedar vintè a la segona prova de la temporada, a França. Puig Bultó hi participà encara amb un prototip primerenc desenvolupat a partir de la Bultaco Tralla 101.[7][8] Poc després, cap a l'estiu, el seu oncle Paco Bultó contractà Sammy Miller, el millor pilot de l'època, i ambdós endegaren el desenvolupament de la futura Sherpa T.[9]
Antecedents
[modifica]Cal dir que abans d'aquesta primera edició ja se n'havia celebrat una de prèvia el 1963, reservada a equips nacionals, en què resultà guanyadora la selecció belga, formada pels pilots Claude Vanstenagen, Jean-Luc Colson i René Lageot, tots tres amb Greeves.[10]
Sistema de puntuació
[modifica]La Challenge Henry Groutards feia servir un sistema de puntuació en què obtenien punts els 20 primers classificats de cada prova, repartits d'acord amb el següent barem:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| Punts | 25 | 22 | 20 | 18 | 16 | 15 | 14 | 13 | 12 | 11 | 10 | 9 | 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Calendari
[modifica]| Ronda | Data | Prova | Lloc | Guanyador |
|---|---|---|---|---|
| 1 | 12 de febrer |  Bèlgica |
Marche-les-Dames |  Gustav Franke
|
| 2 | 1 de març |  França |
Clamart |  Don Smith
|
| 3 | 22 de març | Alemanya |
Bielefeld | Don Smith
|
Classificació final
[modifica]| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 | Don Smith |
Greeves | 70 |
| 2 | Gustav Franke |
Zündapp | 61 |
| 3 | Andreas Brandl |
Zündapp | 58 |
| 4 | Claude Vanstenagen |
Greeves | 50 |
| 5 | Alfred Lehner |
Zündapp | 45 |
| 6 | Lorenz Specht |
Zündapp | 37 |
| 7 | Roger Vanderbecken |
Triumph | 32 |
| 8 | Jacky Ickx |
Zündapp | 28 |
| 9 | Roger De Coster |
Moto Morini | 22 |
| 10 | Jean Bohec |
Triumph | 22 |
| 44 |  Oriol Puig Bultó |
Bultaco | 1 |
Referències
[modifica]- ↑ «Fallece el Vicepresidente de la Federación Internacional de Motociclismo» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 15-03-1959. [Consulta: 11 gener 2010].
- ↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «1945: Cataluña». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 99. ISBN 84-920886-5-6.
- ↑ Moffat, John. «Don Smith» (en anglès). trialsguru.net, 2023. [Consulta: 11 desembre 2024].
- ↑ Linati Bigas, Alejandro. «Competiciones y campeonatos». A: Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 103. ISBN 84-315-12210.
- ↑ «Famous Belgians - Jacky Ickx» (en anglès). belgiumtheplaceto.be. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 31 maig 2010].
- ↑ Jonnum, Chris. Cycle News, Inc. Motocrosser of the Century - Roger De Coster (en anglès). Cycle News, Inc, 2000.
- ↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Trial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 284-287. ISBN 84-920886-5-6.
- ↑ «Bultaco Sherpa T – 50 years!» (en anglès). trialsguru.net, 10-04-2015. [Consulta: 23 octubre 2022].
- ↑ Mas Godayol, Josep (Director). «Bultaco Sherpa T-350». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 292-293 (vol. II). ISBN 84-85822-03-X.
- ↑ Alguersuari, Jaume (Director) «Historial de los Campeonatos. Campeones Internacionales» (en castellà). El año SOLO MOTO'79. SOLO MOTO [Barcelona], 12-1979, p. 190.
Bibliografia
[modifica]- «Challenge Henri Gouthars. 1964» (en anglès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 13 de juny 2013. [Consulta: 20 febrer 2011].
Edicions del Campionat del Món de trial | |
|---|---|
| Challenge Henry Groutards | |
| Campionat d'Europa | |
| Campionat del Món | 1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002 • 2003 • 2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013 • 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 • 2024 • 2025 |
