Campionat del Món de Trial 2017
|
Per al campionat del món en pista coberta d'aquell any, vegeu Campionat del Món de X-Trial 2017 |
| |||
| Tipus | TrialGP  | ||
|---|---|---|---|
| Organitzador | FIM | ||
| Lloc i dates | |||
| Interval de temps | 14 maig 2017 – 17 setembre 2017 | ||
| Número d'edició | 43 (2017) | ||
| Competició | |||
| Primer lloc | Toni Bou↔Montesa Honda. 192 total punts. | ||
_pictogram.svg){kind=small}
La temporada de 2017 del Campionat del Món de trial fou la 43a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 10 proves puntuables, celebrades entre el 14 de maig i el 17 de setembre. 2 de les proves programades es disputaren als Països Catalans: el Gran Premi d'Espanya a Camprodon (Ripollès), prova inaugural el 14 de maig, i el Gran Premi d'Andorra a Sant Julià de Lòria el 18 de juny. Aquella temporada, per analogia amb els campionats equivalents de MotoGP i MXGP, el mundial de trial començà a anomenar-se també TrialGP.
Toni Bou va guanyar l'onzè dels seus 19 campionats mundials a l'aire lliure (a data de 2025).[1][2] El subcampió fou un cop més Adam Raga, en el seu segon any amb la TRRS. Jaime Busto, company de Bou a l'equip de Montesa,[3] fou el tercer classificat i Jeroni Fajardo el quart amb la Vertigo. Takahisa Fujinami tornà a ocupar el cinquè lloc final, posició habitual en ell, mentre que James Dabill, que havia deixat Vertigo en fitxar per Gas Gas, fou sisè.
Una vegada més, totes les proves puntuables les van guanyar catalans: Toni Bou, vuit i Adam Raga les altres dues. Un total de set catalans es van classificar aquell any entre els catorze primers.
Sistema de puntuació
[modifica]Barem de puntuació a partir de 1984:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| Punts | 20 | 17 | 15 | 13 | 11 | 10 | 9 | 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Calendari
[modifica]| Ronda | Data | Gran Premi | Lloc | Guanyador |
|---|---|---|---|---|
| 1 | 14 de maig |  Espanya |
 Camprodon |
Toni Bou
|
| 2 | 27 de maig |  Japó |
Twin Ring Motegi | Toni Bou
|
| 3 | 28 de maig | Toni Bou
| ||
| 4 | 18 de juny |  Andorra |
Sant Julià de Lòria | Adam Raga
|
| 5 | 25 de juny |  França |
Lorda | Toni Bou
|
| 6 | 9 de juliol |  Gran Bretanya |
Tong | Toni Bou
|
| 7 | 29 de juliol |  Estats Units |
Kingman | Toni Bou
|
| 8 | 30 de juliol | Toni Bou
| ||
| 9 | 10 de setembre |  Txèquia |
Sokolov | Adam Raga
|
| 10 | 17 de setembre |  Itàlia |
Pietramurata | Toni Bou
|
Classificació final
[modifica]
| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 | Toni Bou |
Montesa | 192 |
| 2 | Adam Raga |
TRRS | 164 |
| 3 |  Jaime Busto |
Montesa | 133 |
| 4 | Jeroni Fajardo |
Vertigo | 119 |
| 5 | Takahisa Fujinami |
Montesa | 112 |
| 6 | James Dabill |
Gas Gas | 102 |
| 7 | Albert Cabestany |
Sherco | 102 |
| 8 |  Jorge Casales |
Beta | 71 |
| 9 |  Franz Kadlec |
Gas Gas | 67 |
| 10 | Matteo Grattarola |
Gas Gas | 57 |
| 11 | Miquel Gelabert |
Sherco | 54 |
| 12 | Arnau Farré |
Gas Gas | 31 |
| 13 | Jack Price |
Gas Gas | 25 |
| 14 | Oriol Noguera |
Gas Gas | 21 |
Campionats complementaris
[modifica]El 2017, l'antiga Copa del Món de Trial2 va assolir el rang de campionat del món (FIM Trial2 World Championship). Al mateix temps, el Campionat del Món femení (FIM Women's Trial World Championship) es va reanomenar "TrialGP Women", tal com havia passat amb el campionat principal masculí, que passà a anomenar-se TrialGP, alhora que s'instaurava una nova copa femenina secundària anomenada "Trial2 Women" (FIM Women’s Trial2 World Cup).
| Campionat | Guanyador/a | Motocicleta |
|---|---|---|
| Trial2 |  Iwan Roberts |
Beta |
| Trial 125cc |  Lorenzo Gandola |
Scorpa |
| TrialGP Women |  Emma Bristow |
Sherco |
| Trial2 Women |  Neus Múrcia |
Beta |
Referències
[modifica]- ↑ Camps, Albert. «Arriba el 19è i ja en suma 38». esportiudecatalunya.cat. L'Esportiu, 07-09-2025. [Consulta: 7 setembre 2025].
- ↑ «El pierenc Toni Bou clou el Mundial de Trial a l'aire lliure amb triomf a Itàlia». regio7.cat. Regió7, 18-09-2017. [Consulta: 7 agost 2025].
- ↑ «Jaime Busto bate a Toni Bou en la clasificatoria del GP de Andorra» (en castellà). marca.com. Marca, 17-06-2017. [Consulta: 12 agost 2017].
Bibliografia
[modifica]
- «World Trial Championship 2017» (en anglès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 22 de setembre 2017. [Consulta: 12 octubre 2017].
- «Trial. Ranking 2017» (en anglès). fim-live.com. FIM, 2017. [Consulta: 12 octubre 2017].
Edicions del Campionat del Món de trial | |
|---|---|
| Challenge Henry Groutards | |
| Campionat d'Europa | |
| Campionat del Món | 1975 • 1976 • 1977 • 1978 • 1979 • 1980 • 1981 • 1982 • 1983 • 1984 • 1985 • 1986 • 1987 • 1988 • 1989 • 1990 • 1991 • 1992 • 1993 • 1994 • 1995 • 1996 • 1997 • 1998 • 1999 • 2000 • 2001 • 2002 • 2003 • 2004 • 2005 • 2006 • 2007 • 2008 • 2009 • 2010 • 2011 • 2012 • 2013 • 2014 • 2015 • 2016 • 2017 • 2018 • 2019 • 2020 • 2021 • 2022 • 2023 • 2024 • 2025 |
