Campionat del Món de Trial 1989
| Tipus | TrialGP |
|---|---|
| Organitzador | FIM |
| Lloc i dates | |
| Interval de temps | 21 març 1989 – 10 setembre 1989 |
| Número d'edició | 15 (1989) |
| Competició | |
| Primer lloc | Jordi Tarrés↔Beta. 223 total punts. |
La temporada de 1989 del Campionat del Món de trial fou la 15a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 12 proves puntuables, celebrades entre el 21 de març i el 10 de setembre.
Jordi Tarrés va guanyar el segon dels seus set títols mundials.[1] Amb la Beta, el català va dominar clarament el campionat amb un total de deu victòries a les dotze proves puntuables, de manera que va recuperar el títol que li havia pres Thierry Michaud l'any anterior. L'occità fou subcampió i l'any següent va patir una sèrie de lesions que van causar la seva retirada definitiva poc de temps després.[2]
Novetats
[modifica]Eddy Lejeune va passar de Merlin, per la qual havia fitxat l'any anterior, a Montesa.[3] El desè lloc final del belga fou el millor resultat d'aquesta marca aquell any. L'anterior número u de Montesa, Philippe Berlatier, va passar a Beta i acabà el mundial en setena posició.
Sistema de puntuació
[modifica]Barem de puntuació a partir de 1984:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| Punts | 20 | 17 | 15 | 13 | 11 | 10 | 9 | 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Calendari
[modifica]| Ronda | Data | Prova | Lloc | Guanyador |
|---|---|---|---|---|
| 1 | 21 de març | Bainbridge | ||
| 2 | 25 de març | Newtownards | ||
| 3 | 14 de maig | Castelvecchio | ||
| 4 | 29 de maig | Carter Mountain[a] | ||
| 5 | 4 de juny | Tweed | ||
| 6 | 25 de juny | Andon (Caille) | ||
| 7 | 9 de juliol | Biasca | ||
| 8 | 16 de juliol | |||
| 9 | 30 de juliol | Markt Piesting[b] | ||
| 10 | 9 d'agost | Topoľčany | ||
| 11 | 3 de setembre | Gefrees | ||
| 12 | 10 de setembre | Warken |
- Notes
- ↑ Al Bosc Nacional Shoshone de Wyoming
- ↑ A la Baixa Àustria
Classificació final
[modifica]| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 | Beta | 223 | |
| 2 | Fantic | 193 | |
| 3 | Aprilia | 178 | |
| 4 | Fantic | 139 | |
| 5 | Fantic | 129 | |
| 6 | Aprilia | 118 | |
| 7 | Beta | 93 | |
| 8 | Fantic | 83 | |
| 9 | Beta | 76 | |
| 10 | Montesa | 57 | |
| 14 | Montesa | 31 | |
| 15 | Gas Gas | 25 | |
| 18 | Mecatecno | 10 | |
Referències
[modifica]- ↑ Llurba, Lluís. «These are the best trials riders of all time» (en anglès). redbull.com. Red Bull, 15-08-2017. [Consulta: 31 juliol 2025].
- ↑ «Exclusive feature interview with Thierry Michaud» (en anglès). retrotrials.com, 2014. [Consulta: 3 agost 2025].
- ↑ San Martín, Horacio. «Eddy Lejeune, tres veces Campeón del Mundo» (en castellà). todotrial.com, 01-09-2005. [Consulta: 5 gener 2010].
Bibliografia
[modifica]- «FIM Trial World Championship. 1989» (en anglès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 13 de juny 2013. [Consulta: 20 febrer 2011].