Campionat d'Europa de trial 1971
| Tipus | TrialGP |
|---|---|
| Organitzador | FIM |
| Lloc i dates | |
| Interval de temps | 25 octubre 1970 – 29 agost 1971 |
| Número d'edició | 4 (1971) |
| Competició | |
| Primer lloc | Mick Andrews↔OSSA. 75 total punts. |
La temporada de 1971 del Campionat d'Europa de trial fou la 4a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 9 proves puntuables, celebrades entre el 25 d'octubre de 1970 i el 29 d'agost de 1971.
Aquella temporada, Mick Andrews guanyà el primer dels dos títols consecutius que aconseguí amb l'OSSA 250 cc,[1] una motocicleta que resultà molt superior a les altres i que aquell mateix any es començà a comercialitzar amb la denominació MAR (de "Mick Andrews Rèplica").[2][3] L'anglès va guanyar un total de cinc proves de les vuit en què participà durant la temporada i fou segon a les altres dues (Gran Bretanya i Finlàndia).
El subcampió fou Malcolm Rathmell, en la seva segona temporada al campionat i la primera de completa amb Bultaco[4] i darrere seu es classificaren nombrosos pilots de Montesa, entre els quals destaca el nom d'Yrjö Vesterinen, també en el seu segon any al campionat, que va acabar la temporada amb un tercer lloc a Finlàndia i un segon a Suècia. Aquests èxits li valgueren un contracte amb Bultaco a partir de la temporada següent.[5]
Sistema de puntuació
[modifica]Barem de puntuació de 1969 a 1983:
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| Punts | 15 | 12 | 10 | 8 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Es comptabilitzen la meitat més un dels resultats obtinguts durant la temporada.
Calendari
[modifica]| Ronda | Data | Any | Prova | Lloc | Guanyador |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 25 d'octubre | 1970 | Bad Endorf | ||
| 2 | 29 de novembre | Sheffield | |||
| 3 | 17 de gener | 1971 | Solwaster | ||
| 4 | 13 de febrer | Newtownards | |||
| 5 | 21 de gener | Clamart | |||
| 6 | 7 de març | ||||
| 7 | 31 de maig | Oberdiessbach | |||
| 8 | 22 d'agost | Solvalla[a] | |||
| 9 | 29 d'agost | Karlskoga |
Classificació final
[modifica]| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 | OSSA | 75 (100) | |
| 2 | Bultaco | 59 (72) | |
| 3 | Montesa | 53 (61) | |
| 4 | Montesa | 52 (64) | |
| 5 | OSSA | 45 (56) | |
| 6 | Montesa | 29 | |
| 7 | Montesa | 28 | |
| 8 | Montesa | 19 | |
| 9 | Zündapp | 17 | |
| 10 | Bultaco | 16 | |
| 14 | Montesa | 11 | |
| 17 | Bultaco | 7 | |
| 18 | Bultaco | 6 | |
Referències
[modifica]- ↑ Mas Godayol, Josep (Director). «Mick Andrews. El rey de la montaña». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 114-115 (vol. I). ISBN 84-85822-02-1.
- ↑ Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Ossa MAR». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 49. D.L. B 29846-2011.
- ↑ Cot, Salvador. «Les tres motos catalanes que van guanyar a tothom». elmon.cat. El Món, 14-08-2017. Arxivat de l'original el 16 d'agost 2017. [Consulta: 16 agost 2017].
- ↑ Lawless, Sean. «1. Malcolm Charles Rathmell» (en anglès). trialsguru.net. [Consulta: 31 juliol 2025].
- ↑ Puig Bultó, Oriol; Estanis Soler, Xavier Foj, Pere Mas, Joan Font, Pere Pi. Trial Legends 1964-1985. Balsareny: Autoeditat, 16 novembre 2018, p. 40-41.
Bibliografia
[modifica]- «FIM Trial European Championship. 1971» (en anglès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 13 de juny 2013. [Consulta: 20 febrer 2011].