Vés al contingut

Campionat d'Europa de trial 1971

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat d'Europa de trial 1971
TipusTrialGP Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIM Modifica el valor a Wikidata
Lloc  i  dates
Interval de temps25 octubre 1970 – 29 agost 1971 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició4  (1971) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocMick AndrewsOSSA. 75 total punts. Modifica el valor a Wikidata
1970 Modifica el valor a Wikidata
1972Modifica el valor a Wikidata

La temporada de 1971 del Campionat d'Europa de trial fou la 4a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 9 proves puntuables, celebrades entre el 25 d'octubre de 1970 i el 29 d'agost de 1971.

Aquella temporada, Mick Andrews guanyà el primer dels dos títols consecutius que aconseguí amb l'OSSA 250 cc,[1] una motocicleta que resultà molt superior a les altres i que aquell mateix any es començà a comercialitzar amb la denominació MAR (de "Mick Andrews Rèplica").[2][3] L'anglès va guanyar un total de cinc proves de les vuit en què participà durant la temporada i fou segon a les altres dues (Gran Bretanya i Finlàndia).

El subcampió fou Malcolm Rathmell, en la seva segona temporada al campionat i la primera de completa amb Bultaco[4] i darrere seu es classificaren nombrosos pilots de Montesa, entre els quals destaca el nom d'Yrjö Vesterinen, també en el seu segon any al campionat, que va acabar la temporada amb un tercer lloc a Finlàndia i un segon a Suècia. Aquests èxits li valgueren un contracte amb Bultaco a partir de la temporada següent.[5]

Sistema de puntuació

[modifica]

Barem de puntuació de 1969 a 1983:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

Es comptabilitzen la meitat més un dels resultats obtinguts durant la temporada.

Calendari

[modifica]
Ronda Data Any Prova Lloc Guanyador
1 25 d'octubre 1970 Alemanya Alemanya Bad Endorf GBR Mick Andrews
2 29 de novembre GBR Gran Bretanya Sheffield GBR Dave Thorpe
3 17 de gener 1971 Bèlgica Bèlgica Solwaster GBR Mick Andrews
4 13 de febrer Irlanda Irlanda Newtownards GBR Gordon Farley
5 21 de gener França França Clamart GBR Mick Andrews
6 7 de març Espanya Espanya CAT Matadepera GBR Mick Andrews
7 31 de maig  Suïssa Oberdiessbach GBR Mick Andrews
8 22 d'agost Finlàndia Finlàndia Solvalla[a] GBR Malcolm Rathmell
9 29 d'agost Suècia Suècia Karlskoga SWE Benny Sellman

Classificació final

[modifica]
Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Regne Unit Mick Andrews OSSA 75 (100)
2 Regne Unit Malcolm Rathmell Bultaco 59 (72)
3 Regne Unit Gordon Farley Montesa 53 (61)
4 Regne Unit Rob Edwards Montesa 52 (64)
5 Regne Unit David Thorpe OSSA 45 (56)
6 Suècia Benny Sellman Montesa 29
7 Finlàndia Yrjö Vesterinen Montesa 28
8 Regne Unit Lawrence Telling Montesa 19
9 Alemanya Gustav Franke Zündapp 17
10 Regne Unit Alan Lampkin Bultaco 16
14 CAT Pere Pi Montesa 11
17 CAT Ignasi Bultó Bultaco 7
18 CAT Fernando Muñoz Bultaco 6

Referències

[modifica]
  1. Mas Godayol, Josep (Director). «Mick Andrews. El rey de la montaña». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 114-115 (vol. I). ISBN 84-85822-02-1. 
  2. Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Ossa MAR». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 49. D.L. B 29846-2011. 
  3. Cot, Salvador. «Les tres motos catalanes que van guanyar a tothom». elmon.cat. El Món, 14-08-2017. Arxivat de l'original el 16 d'agost 2017. [Consulta: 16 agost 2017].
  4. Lawless, Sean. «1. Malcolm Charles Rathmell» (en anglès). trialsguru.net. [Consulta: 31 juliol 2025].
  5. Puig Bultó, Oriol; Estanis Soler, Xavier Foj, Pere Mas, Joan Font, Pere Pi. Trial Legends 1964-1985. Balsareny: Autoeditat, 16 novembre 2018, p. 40-41. 

Bibliografia

[modifica]