Vés al contingut

Campionat del Món de Trial 1995

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per al campionat del món en pista coberta d'aquell any, vegeu Campionat del Món de Trial indoor 1995
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de Trial 1995
TipusTrialGP Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIM Modifica el valor a Wikidata
Lloc  i  dates
Interval de temps9 abril 1995 – 5 setembre 1995 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició21  (1995) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocJordi TarrésGas Gas. 179 total punts. Modifica el valor a Wikidata
1994 Modifica el valor a Wikidata
1996Modifica el valor a Wikidata

La temporada de 1995 del Campionat del Món de trial fou la 21a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 10 proves puntuables, celebrades entre el 9 d'abril i el 5 de setembre.

Jordi Tarrés va guanyar el seu setè i últim títol mundial,[1] el tercer amb la Gas Gas. El català va establir una fita que no va ser igualada fins al 2003, quan Dougie Lampkin va guanyar el seu setè títol mundial consecutiu a l'aire lliure (l'anglès, a més, en va guanyar cinc de trial indoor).

El principal rival de Tarrés el 1995 va ser Marc Colomer, que havia tornat a Montesa i va ser subcampió[2] després de guanyar quatre proves durant la temporada, una menys que Tarrés. L'altra de les deu puntuables la va guanyar Tommi Ahvala, tercer classificat final. Dougie Lampkin fou quart i Joan Pons cinquè.

Aquella fou la primera temporada d'ençà de la de 1969 en què no es disputava cap trial puntuable per al campionat a Catalunya. Des d'aleshores, el Gran Premi d'Espanya de Trial anà variant anualment d'emplaçament per tot l'estat espanyol, tornant a terres catalanes ocasionalment.

Sistema de puntuació

[modifica]

Barem de puntuació a partir de 1984:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Calendari

[modifica]
Ronda Data Prova Lloc Guanyador
1 9 d'abril Luxemburg Luxemburg Warken FIN Tommi Ahvala
2 16 d'abril GBR Gran Bretanya Hawkstone Park CAT Jordi Tarrés
3 23 d'abril Irlanda Irlanda Sugar Loaf Mountain[a] CAT Marc Colomer
4 14 de maig Bèlgica Bèlgica Bilstain CAT Jordi Tarrés
5 28 de maig Polònia Polònia Nowy Targ CAT Marc Colomer
6 4 de juny Itàlia Itàlia San Gemini CAT Jordi Tarrés
7 18 de juny Espanya Espanya País Basc Bilbao CAT Marc Colomer
8 25 de juny França França Saint-Michel-de-Maurienne CAT Jordi Tarrés
9 16 de juliol Andorra Andorra La Rabassa CAT Jordi Tarrés
10 5 de setembre Finlàndia Finlàndia Hèlsinki CAT Marc Colomer

Classificació final

[modifica]
Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Catalunya Jordi Tarrés Gas Gas 179
2 Catalunya Marc Colomer Montesa 171
3 Finlàndia Tommi Ahvala Fantic 130
4 Regne Unit Dougie Lampkin Beta 118
5 Catalunya Joan Pons Gas Gas 114
6 Itàlia Donato Miglio Gas Gas 94
7 França Bruno Camozzi Beta 81
8 Illa de Man Steve Colley Gas Gas 73
9 Espanya Amós Bilbao Beta 63
10 Japó Kenichi Kuroyama Beta 53
11 CAT Marcel Justribó Beta 50
15 CAT José Antonio Benítez Gas Gas 11
16 CAT Gabriel Reyes Montesa 8
19 CAT David Cobos Gas Gas 6

Referències

[modifica]
  1. Llurba, Lluís. «These are the best trials riders of all time» (en anglès). redbull.com. Red Bull, 15-08-2017. [Consulta: 31 juliol 2025].
  2. «Marc Colomer i Casamitjana». enciclopedia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 agost 2025].