Vés al contingut

Campionat del Món de Trial 1992

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de Trial 1992
TipusTrialGP Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIM Modifica el valor a Wikidata
Lloc  i  dates
Interval de temps29 març 1992 – 5 setembre 1992 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició18  (1992) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocTommi AhvalaAprilia. 199 total punts. Modifica el valor a Wikidata
1991 Modifica el valor a Wikidata
1993Modifica el valor a Wikidata

La temporada de 1992 del Campionat del Món de trial fou la 18a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 12 proves puntuables, celebrades entre el 29 de març i el 5 de setembre.

Tommi Ahvala esdevingué el segon finlandès a guanyar el campionat del món després d'Yrjö Vesterinen i el primer i únic a guanyar-lo amb una Aprilia.[1] Ahvala va obtenir tres victòries durant la temporada, les mateixes que Diego Bosis i una menys que el campió vigent, Jordi Tarrés.[2] La major regularitat del finlandès, que va obtenir set segons llocs i un de tercer contra un sol segon lloc i tres tercers del català, el va permetre superar Tarrés per 9 punts de diferència. Tommi Ahvala no va tornar a guanyar el campionat, però sí que va tornar a ser campió del món l'any següent, 1993, en guanyar la primera edició del nou Campionat del Món de Trial indoor.[3]

El segon millor català aquell 1992 va ser un jove Marc Colomer, amb Montesa, que fou cinquè en tot just la seva segona temporada al mundial, a encara no divuit anys.

Sistema de puntuació

[modifica]

Barem de puntuació a partir de 1984:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Calendari

[modifica]

Per primera vegada a la història del campionat, se'n celebrava una prova a Andorra, cocretament, a La Rabassa, prop de Juberri, a la parròquia de Sant Julià de Lòria.

Ronda Data Prova Lloc Guanyador
1 29 de març Espanya Espanya CAT Berga FIN Tommi Ahvala
2 5 d'abril Bèlgica Bèlgica Bilstain ITA Diego Bosis
3 19 d'abril GBR Gran Bretanya Fort William ITA Diego Bosis
4 26 d'abril Irlanda Irlanda Powercourt[a] CAT Jordi Tarrés
5 17 de maig França França Eymoutiers FIN Tommi Ahvala
6 24 de maig Andorra Andorra La Rabassa CAT Jordi Tarrés
7 7 de juny TCH Txecoslovàquia Nepomuk CAT Jordi Tarrés
8 14 de juny Polònia Polònia Stryszow[b] CAT Jordi Tarrés
9 21 de juny Alemanya Alemanya Kiefersfelden[c] ESP Amós Bilbao
10 5 de juliol Itàlia Itàlia Camerino ITA Diego Bosis
11 30 d'agost Canadà Canadà Rennie FIN Tommi Ahvala
12 5 de setembre Estats Units Estats Units Watkins Glen ESP Amós Bilbao
Notes

Classificació final

[modifica]
Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Finlàndia Tommi Ahvala Aprilia 199
2 Catalunya Jordi Tarrés Beta 190
3 Itàlia Diego Bosis Fantic 172
4 Espanya Amós Bilbao Gas Gas 151
5 Catalunya Marc Colomer Montesa 143
6 Japó Takumi Narita Beta 107
7 França Bruno Camozzi Fantic 103
8 Itàlia Donato Miglio Aprilia 103
9 Illa de Man Steve Colley Beta 72
10 FRA Thierry Michaud Aprilia 70
11 CAT Joan Pons Beta 56

Referències

[modifica]
  1. «Tommi Ahvala. Champion Trials Rider» (en anglès). cycleconnections.com, 2005. Arxivat de l'original el 2010-12-08.
  2. Frugiere, Eric. «Jordi Tarrés» (en francès). trial-club.com, 01-11-2005. Arxivat de l'original el 17 de febrer 2011. [Consulta: 9 febrer 2011].
  3. «Indoor Grand Prix. 1993» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 4 agost 2025].