Vés al contingut

Campionat del Món de Trial 1978

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de Trial 1978
Imatge
Yrjö Vesterinen al Trial de Sant Llorenç de 1978 (Matadepera, 12 de març)
TipusTrialGP Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIM Modifica el valor a Wikidata
Lloc  i  dates
Interval de temps11 febrer 1978 – 24 setembre 1978 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició4  (1978) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocYrjö Vesterinen↔Bultaco. 128 total punts. Modifica el valor a Wikidata
← 1977 Modifica el valor a Wikidata
1979 → Modifica el valor a Wikidata

La temporada de 1978 del Campionat del Món de trial fou la 4a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 12 proves puntuables, celebrades entre l'11 de febrer i el 24 de setembre. Yrjö Vesterinen va guanyar el seu tercer campionat consecutiu[1] després de protagonitzar una llarga batalla pel títol amb els seus companys de l'equip oficial de Bultaco, Martin Lampkin i Bernie Schreiber. Vesterinen es va imposar per només 2 punts sobre Lampkin després d'aconseguir quatre victòries durant la temporada, mentre que Lampkin n'obtingué tres i Schreiber, en el seu segon any al mundial i a només 19 anys, unes altres quatre.[2] L'americà va interrompre definitivament la ratxa de Vesterinen l'any següent. L'únic altre pilot a guanyar una prova durant la temporada va ser el suec Ulf Karlson (Montesa), que va guanyar justament a Suècia.

Malcolm Rathmell, tercer el 1977 amb Montesa, va acceptar a finals d'aquell any una oferta milionària de Suzuki;[3] la temporada de 1978 va ser nefasta per a l'anglès, que va acabar el campionat en catorzè lloc final (el seu millor resultat va ser un setè lloc als Estats Units). D'altra banda, Mick Andrews, tretzè el 1977 amb Yamaha, va protagonitzar un sonat retorn a OSSA[4] i va tornar a obtenir resultats destacats amb la TR verda, entre ells un tercer lloc al Trial de Sant Llorenç davant un públic enfervorit.[5]

Per primera vegada en aquest campionat, tres catalans acabaven entre els deu millors a la classificació final: Toni Gorgot, que debutava aquell any al mundial a 19 anys, fou setè i obtingué un podi (tercer a Itàlia), Jaume Subirà fou novè i Manuel Soler, desè.

Novetats

[modifica]

A banda dels canvis de marca de Rathmell i Andrews, durant la temporada n'hi hagué altres que van aixecar expectació. SWM debutava al campionat amb un equip format per Charles Coutard,[6] Timo Ryysy i John Reynolds (els dos primers, procedents de Bultaco i Reynolds, d'OSSA). Tots tres van obtenir resultats discrets, tret d'un tercer lloc del finlandès Ryysy a Finlàndia. La primera SWM, equipada amb motor Rotax i anomenada Guanaco TL 320, havia estat desenvolupada a finals de 1977 per Sammy Miller.[7]

A causa de l'entrada de Rathmell a Suzuki, l'antic pilot d'aquesta marca Nigel Birkett va passar a Montesa, sense gaire èxit. L'alemany Felix Krahnstöver va continuar desenvolupant el prototip de KTM en competició, sense puntuar, però, en cap prova tret d'Alemanya, on fou desè. KTM mai no va llançar al mercat cap model de trial.[8][9]

Un altre canvi de marca aquell any va ser el de Nick Jefferies, que deixà Honda en fitxar per CCM com a pilot de proves per tal de desenvolupar el nou prototip de 400 cc de quatre temps del fabricant anglès, la CCM 350T.[10]

En un altre ordre de coses, aquell 1978 es va produir un fet que a la llarga va fer evolucionar radicalment l'esport del trial: el 24 de gener es va celebrar al Palau dels Esports de Barcelona la primera prova internacional de trial indoor de la història, el I Trial Indoor Solo Moto.[11] Aquesta nova modalitat arrelà ràpidament i a partir de 1993, la FIM va instaurar l'Indoor Grand Prix, antecedent de l'actual Campionat del Món de X-Trial.

Sistema de puntuació

[modifica]

Barem de puntuació de 1969 a 1983:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

Calendari

[modifica]
Ronda Data Prova Lloc Guanyador
1 11 de febrer Irlanda Irlanda Newtownards FIN Yrjö Vesterinen
2 18 de febrer GBR Gran Bretanya Rhayader FIN Yrjö Vesterinen
3 26 de febrer Bèlgica Bèlgica Bilstain GBR Martin Lampkin
4 5 de març França França Sommières EUA Bernie Schreiber
5 12 de març Espanya Espanya CAT Matadepera EUA Bernie Schreiber
6 28 de maig Alemanya Alemanya Gefrees GBR Martin Lampkin
7 11 de juny Estats Units Estats Units Roaring Branch EUA Bernie Schreiber
8 16 de juny Itàlia Itàlia Pinerolo EUA Bernie Schreiber
9 23 de juliol Àustria Àustria Spital am Semmering FIN Yrjö Vesterinen
10 20 d'agost Suècia Suècia Mölndal SWE Ulf Karlson
11 27 d'agost Finlàndia Finlàndia Ekenäs FIN Yrjö Vesterinen
12 24 de setembre Txecoslovàquia Txecoslovàquia Rícany GBR Martin Lampkin

Classificació final

[modifica]
Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Finlàndia Yrjö Vesterinen Bultaco 128
2 Regne Unit Martin Lampkin Bultaco 126
3 EUA Bernie Schreiber Bultaco 116
4 Suècia Ulf Karlson Montesa 104
5 Regne Unit Rob Shepherd Honda 63
6 Regne Unit Mick Andrews OSSA 44
7 Catalunya Toni Gorgot Bultaco 29
8 Bèlgica Jean Marie Lejeune Montesa 25
9 Catalunya Jaume Subirà Montesa 25
10 Catalunya Manuel Soler Bultaco 22
24 CAT Joaquim Abad OSSA 1

Galeria

[modifica]
  • Martin Lampkin, subcampió
    Martin Lampkin, subcampió
  • Bernie Schreiber, tercer classificat
    Bernie Schreiber, tercer classificat
  • Ulf Karlson obtingué una victòria
    Ulf Karlson obtingué una victòria
  • Mick Andrews tornà a OSSA i quedà 6è
    Mick Andrews tornà a OSSA i quedà 6è
  • Malcolm Rathmell va fracassar amb la Suzuki
    Malcolm Rathmell va fracassar amb la Suzuki
  • Charles Coutard va fer debutar la SWM
    Charles Coutard va fer debutar la SWM

Referències

[modifica]
  1. ↑ Llurba, Lluís. «These are the best trials riders of all time» (en anglès). redbull.com. Red Bull, 15-08-2017. [Consulta: 31 juliol 2025].
  2. ↑ San Martín, Horacio; Schreiber, Bernie. «Bernie Schreiber, campeón del mundo 1979» (en castellà). todotrial.com, 01-03-2008. [Consulta: 23 octubre 2009].
  3. ↑ Wilcock, Dave «12 Millones de pesetas ha pagado Suzuki por Rathmell» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, SA [Barcelona], núm. 121, 22-12-1977, p. 16-17.
  4. ↑ Mas Godayol, Josep (Director). «Mick Andrews. El rey de la montaña». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 114-115 (vol. I). ISBN 84-85822-02-1. 
  5. ↑ G. Luque, Joan «Schreiber conquistó Sant Llorenç» (en castellà). Solo Moto. Garbo Editorial, S.A. [Barcelona], núm. 132, 16-03-1978, p. 19-23.
  6. ↑ «SWM History» (en anglès). r2wtrials.co.uk. Arxivat de l'original el 15 d'abril 2009. [Consulta: 25 desembre 2009].
  7. ↑ «Sammy Miller» (en anglès). trialsguru.net. [Consulta: 25 juliol 2025].
  8. ↑ Hewitt, Sam. «KTM found» (en anglès). classicdirtbike.co.uk, 07-12-2017. [Consulta: 31 juliol 2025].
  9. ↑ Heppleston, Matthew. «Felix Krahnstover» (en anglès). pressreader.com. Trial Magazine, 01-02-2020. [Consulta: 31 juliol 2025].
  10. ↑ «Tag Archives: Nick Jefferies» (en anglès). trialsguru.net. [Consulta: 16 gener 2023].
  11. ↑ Porcar, Joan «El sueño de una noche de invierno» (en castellà). SOLO MOTO. Garbo Editorial, S.A. [Barcelona], núm. 126, 02-02-1978, p. 22-23.

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món de Trial 1978
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campionat_del_Món_de_Trial_1978&oldid=36235307»