La temporada de 2005 delCampionat del Món de trial fou la31aedició d'aquestcampionat, organitzatper laFIM. El calendari oficial constava de15 proves puntuables, celebrades entre el17 d'abril i el18 de setembre. La segona prova fou el Gran Premi d'Espanya -disputat el 24 d'abril a Tarragona- que tornava als Països Catalans després d'un parèntesi de tres anys.[1]
Adam Raga va guanyar amb la Gas Gas el primer dels seus dos títols mundials a l'aire lliure,[2] esdevenint el tercer català a guanyar el campionat i el primer a fer-ho amb una Gas Gas des del 1995. Raga va guanyar el títol còmodament, amb nou victòries contra les tres del subcampió, Takahisa Fujinami[3] i altres tres del tercer classificat, Dougie Lampkin. El quart va ser Albert Cabestany, que aquell any havia canviat de Beta a Sherco[4] (la marca amb què va competir durant les següents tretze temporades) i el cinquè, Toni Bou, en clara progressió a només divuit anys. Un total de sis catalans es van classificar aquell any entre els deu primers del campionat.
Amb el seu èxit, Adam Raga encetava aquell any una etapa ininterrompuda de títols mundials guanyats per pilots i marques catalans, una etapa que continuaren Toni Bou i Montesa a partir de la temporada de 2007.