Vés al contingut

Campionat del Món de Trial 2005

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per al campionat del món en pista coberta d'aquell any, vegeu Campionat del Món de Trial indoor 2005
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de Trial 2005
TipusTrialGP Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIM Modifica el valor a Wikidata
Lloc  i  dates
Interval de temps17 abril 2005 – 18 setembre 2005 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició31  (2005) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocAdam Raga↔Gas Gas. 255 total punts. Modifica el valor a Wikidata
← 2004 Modifica el valor a Wikidata
2006 → Modifica el valor a Wikidata

La temporada de 2005 del Campionat del Món de trial fou la 31a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 15 proves puntuables, celebrades entre el 17 d'abril i el 18 de setembre. La segona prova fou el Gran Premi d'Espanya -disputat el 24 d'abril a Tarragona- que tornava als Països Catalans després d'un parèntesi de tres anys.[1]

Adam Raga va guanyar amb la Gas Gas el primer dels seus dos títols mundials a l'aire lliure,[2] esdevenint el tercer català a guanyar el campionat i el primer a fer-ho amb una Gas Gas des del 1995. Raga va guanyar el títol còmodament, amb nou victòries contra les tres del subcampió, Takahisa Fujinami[3] i altres tres del tercer classificat, Dougie Lampkin. El quart va ser Albert Cabestany, que aquell any havia canviat de Beta a Sherco[4] (la marca amb què va competir durant les següents tretze temporades) i el cinquè, Toni Bou, en clara progressió a només divuit anys. Un total de sis catalans es van classificar aquell any entre els deu primers del campionat.

Amb el seu èxit, Adam Raga encetava aquell any una etapa ininterrompuda de títols mundials guanyats per pilots i marques catalans, una etapa que continuaren Toni Bou i Montesa a partir de la temporada de 2007.

Sistema de puntuació

[modifica]

Barem de puntuació a partir de 1984:

Posició123456789101112131415
Punts201715131110987654321

Calendari

[modifica]
Ronda Data Gran Premi Lloc Guanyador
1 17 d'abrilPortugal PortugalPampilhosa da SerraGBR Dougie Lampkin
2 24 d'abrilEspanya EspanyaCAT TarragonaCAT Adam Raga
3 22 de maigJapó JapóTwin Ring MotegiJAP Takahisa Fujinami
4 23 de maigCAT Adam Raga
5 5 de junyEstats Units Estats UnitsDuluthGBR Dougie Lampkin
6 6 de junyJAP Takahisa Fujinami
7 19 de junyAndorra AndorraSant Julià de LòriaCAT Adam Raga
8 25 de junyFrança FrançaAlèsCAT Adam Raga
9 26 de junyCAT Adam Raga
10 9 de juliolItàlia ItàliaValbondione[a]CAT Adam Raga
11 10 de juliolJAP Takahisa Fujinami
12 31 de juliolGBR Gran BretanyaHawkstone ParkGBR Dougie Lampkin
13 3 de setembreAlemanya AlemanyaGefreesCAT Adam Raga
14 4 de setembreCAT Adam Raga
15 18 de setembreBèlgica BèlgicaSpa-FrancorchampsCAT Adam Raga

Classificació final

[modifica]
Posició Pilot Motocicleta Punts
1Catalunya Adam RagaGas Gas255
2Japó Takahisa FujinamiHonda220
3Regne Unit Dougie LampkinMontesa218
4Catalunya Albert CabestanySherco210
5Catalunya Toni BouBeta175
6Catalunya Marc FreixaMontesa164
7Regne Unit Graham JarvisSherco131
8Japó Kenichi KuroyamaBeta125
9Catalunya Jeroni FajardoGas Gas114
10Catalunya Jordi PascuetGas Gas77
20País Valencià Josep Maria JuanMontesa6
25CAT Marcel JustribóMontesa2

Campionats complementaris

[modifica]
Campionat Guanyador/a Motocicleta
Trial Júnior James DabillBeta
Trial Juvenil Daniel OliverasGas Gas
Trial Femení Laia SanzMontesa

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Triunfo de Adam Raga» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 25 abril 2005. [Consulta: 20 febrer 2011].
  2. ↑ Frugiere, Eric. «Adam Raga» (en francès). trial-club.com, 04-09-2005. Arxivat de l'original el 17 de febrer 2011. [Consulta: 9 febrer 2011].
  3. ↑ «Fujigas > Profile» (en anglès). fujigas.net. [Consulta: 8 desembre 2009].
  4. ↑ «Albert Cabestany» (en castellà). trialworld.es, 07-06-2016. [Consulta: 4 agost 2025].

Bibliografia

[modifica]