Vés al contingut

Campionat del Món de Trial 2016

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per al campionat del món en pista coberta d'aquell any, vegeu Campionat del Món de X-Trial 2016
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de Trial 2016
Imatge
James Dabill al GP de Gran Bretanya del 2016
TipusTrialGP Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIM Modifica el valor a Wikidata
Lloc  i  dates
Interval de temps9 abril 2016 – 4 setembre 2016 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició42  (2016) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocToni Bou↔Montesa Honda. 289 total punts. Modifica el valor a Wikidata
← 2015 Modifica el valor a Wikidata
2017 → Modifica el valor a Wikidata

La temporada de 2016 del Campionat del Món de trial fou la 42a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 15 proves puntuables, celebrades entre el 9 d'abril i el 4 de setembre. Dues de les proves programades es disputaren als Països Catalans: el Gran Premi de Catalunya a Cal Rosal (Berguedà) els dies 9 i 10 d'abril i el Gran Premi d'Andorra a Sant Julià de Lòria els dies 11 i 12 de juny.

Toni Bou va guanyar el desè dels seus 19 campionats mundials a l'aire lliure (a data de 2025),[1][2] Aquella temporada, els sis primers classificats van ser els mateixos que l'anterior, però amb lleugers canvis de posicions: Toni Bou, campió, Adam Raga –ara amb la TRRS– subcampió i Takahisa Fujinami, Albert Cabestany, Jeroni Fajardo (que havia entrat a l'equip de Vertigo aquell any) i Jaime Busto situats del tercer al sisè lloc per aquest ordre. Un altre català es va classificar aquell any entre els deu primers: Miquel Gelabert, desè amb la Sherco en la seva primera temporada al mundial.

Totes les proves puntuables menys una les van guanyar catalans: Toni Bou, dotze i Adam Raga i Albert Cabestany, una cadascun. L'altra la va guanyar Takahisa Fujinami, que recuperava el tercer lloc final al campionat després de quatre anys seguits acabant-hi cinquè.

Novetats

[modifica]

Aquell any, Adam Raga va estrenar en competició internacional la TRRS, una nova moto catalana que havia creat Jordi Tarrés. Raga, que havia competit sempre amb Gas Gas, es va trobar el 2015 amb la seriosa crisi que va experimentar l'empresa de Salt, que en va provocar la suspensió d'activitats cap al juliol d'aquell any.[3][4] Coincidint amb això, la nova empresa de Tarrés, TRS Motorcycles, fundada el 2013, va acabar de desenvolupar el seu model de trial al tombant del 2014 i al setembre del 2015 el va presentar públicament, alhora que anunciava el fitxatge d'Adam Raga.[5][6]

Sistema de puntuació

[modifica]

Barem de puntuació a partir de 1984:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Calendari

[modifica]

Per primera vegada en la història de l'esdeveniment, el Gran Premi disputat a Catalunya es va denominar oficialment així, "Gran Premi de Catalunya", en comptes del tradicional "Gran Premi d'Espanya".[7] En aquella ocasió, es va retre homenatge al primer Campió del Món de trial de la història, Martin Lampkin, mort tot just una setmana abans. Tots els participants van lluir-ne una placa commemorativa a la moto i van dur un crespó negre al dorsal.[7]

Ronda Data Gran Premi Lloc Guanyador
1 9 d'abril Catalunya Catalunya Cal Rosal CAT Albert Cabestany
2 10 d'abril CAT Toni Bou
3 23 d'abril Japó Japó Twin Ring Motegi CAT Adam Raga
4 24 d'abril CAT Toni Bou
5 28 de maig Alemanya Alemanya Gefrees CAT Toni Bou
6 29 de maig CAT Toni Bou
7 11 de juny Andorra Andorra Sant Julià de Lòria CAT Toni Bou
8 12 de juny CAT Toni Bou
9 18 de juny França França Lorda CAT Toni Bou
10 19 de juny JAP Takahisa Fujinami
11 10 de juliol Bèlgica Bèlgica Comblain-au-Pont CAT Toni Bou
12 16 de juliol GBR Gran Bretanya Tong CAT Toni Bou
13 17 de juliol CAT Toni Bou
14 3 de setembre Itàlia Itàlia Chiampo CAT Toni Bou
15 4 de setembre CAT Toni Bou

Classificació final

[modifica]
Posició Pilot Motocicleta Punts
1 Catalunya Toni Bou Montesa 289
2 Catalunya Adam Raga TRRS 252
3 Japó Takahisa Fujinami Montesa 190
4 Catalunya Albert Cabestany Sherco 181
5 Catalunya Jeroni Fajardo Vertigo 173
6 País Basc Jaime Busto Montesa 168
7 Regne Unit James Dabill Vertigo 145
8 Galiza Jorge Casales Beta 94
9 Itàlia Matteo Grattarola Gas Gas 85
10 Catalunya Miquel Gelabert Sherco 74
15 CAT Oriol Noguera Montesa 32
16 CAT Pol Tarrés TRRS 28

Campionats complementaris

[modifica]

El 2016, l'antiga Copa del Món Júnior (FIM Junior Trial World Cup) es va reanomenar Trial2 i el 2017 ja va assolir el rang de campionat del món (FIM Trial2 World Championship).

Campionat Guanyador/a Motocicleta
Trial2 Jack Price Gas Gas
Trial 125cc Jack Peace Gas Gas
Trial Femení Emma Bristow Sherco

Referències

[modifica]
  1. ↑ Camps, Albert. «Arriba el 19è i ja en suma 38». esportiudecatalunya.cat. L'Esportiu, 07-09-2025. [Consulta: 7 setembre 2025].
  2. ↑ «Toni Bou aconsegueix el seu vintè títol mundial, desè a l'aire lliure». regio7.cat. Regió7, 03-09-2016. [Consulta: 7 agost 2025].
  3. ↑ «Lamentable y tristemente, Gas Gas cierra sus puertas y procede a la liquidación de la sociedad.» (en castellà). voromv.com, 07-07-2015. [Consulta: 20 octubre 2015].
  4. ↑ Álvarez, Sergio. «La moto española pierde uno de sus últimos bastiones: Gas Gas cierra sus puertas» (en castellà). diariomotor.com, 06-07-2015. [Consulta: 20 octubre 2015].
  5. ↑ «Adam Raga pilotará la TRS One» (en castellà). trsmotorcycles.com, 14-09-2015. [Consulta: 2 octubre 2015].
  6. ↑ «Adam Raga ficha por TRS por tres temporadas» (en castellà). trialworld.es, 18-09-2015. [Consulta: 10 novembre 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Mundial Trial 2016: Bou arranca líder en el GP Cataluña de Cal Rosal-Olvan» (en castellà). mundodeportivo.com. Mundo Deportivo, 09-04-2016. [Consulta: 30 juliol 2025].

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món de Trial 2016
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campionat_del_Món_de_Trial_2016&oldid=36076594»