Jeroni Fajardo i Vila

Carrera esportiva
Nacionalitat	Catalunya
Temporades	2000 - 2023
Equips	Megamo (bici), Gas Gas, Beta, Ossa, Vertigo, Sherco
Debut	A 13 anys
Palmarès en trial
Podis en GP	56 = 2x1r 18x2n 36x3r
TDN	13 (2004, 2006-2015, 2018-2019)
C. d'Europa	1 (2002)
C. Eur. juvenil	1 (2001 - 250 cc)
C. França	2 (2021-2022)
C. Esp. Júnior; C. Cat. Júnior	1 (2000); 1 (2000)
Palmarès en bicitrial
C. del Món	2 Poussin (1994 - 1995); 1 Benjamin (1997)

Jeroni Fajardo
	Amb la Beta en un trial a Espanya (2009)
Biografia
Naixement	(ca) Jeroni Fajardo i Vila ; 5 abril 1985 (40 anys); Caldes de Malavella (Selva)
Residència	Pals
Activitat
Ocupació	pilot de trial

Jeroni Fajardo i Vila (Caldes de Malavella, 5 d'abril de 1985)^[1] és un antic pilot de trial català. Al llarg de la seva carrera va ser-ne dues vegades Campió de França (2021-2022), dues més d'Europa (juvenil el 2001 i absolut el 2002) i una vegada Campió d'Espanya i de Catalunya júnior (2000). A banda, com a integrant de l'equip estatal va guanyar el Trial de les Nacions en tretze ocasions. A començaments del 2024 va anunciar la seva retirada temporal de les competicions, motivada per una lesió cervical que arrossegava de feia temps.^[2]

Fajardo ha residit gairebé sempre a Pals, Baix Empordà.

Trajectòria esportiva

De ben petit va començar a competir en bicicleta, arribant a ser cinc vegades campió del món de biketrial en categories infantils (comptant els títols individuals i els aconseguits com a membre de la selecció estatal), integrant l'equip Megamo. Quan va haver fet 13 anys va començar amb les motos, passant a l'equip Gas Gas sota la tutela de Jordi Tarrés i anant a viure a Rellinars, on residia l'heptacampió del món, per tal de poder entrenar amb ell.

Als seus primers anys de competició, Fajardo va guanyar campionats catalans i estatals en categoria júnior. Ràpidament, al seu segon any com a sènior va aconseguir el títol de Campió d'Europa i nombrosos pòdiums al campionat estatal. Posteriorment formà equip dins de Gas Gas amb l'ex-campió del món Marc Colomer, guanyant així tècnica i experiència. Al final de la temporada 2006 va deixar Gas Gas per passar l'any 2007 a la italiana Beta, però el febrer d'aquell mateix any es va lesionar i va trigar a adaptar-se al canvi. El 2008 i 2009 Fajardo es va classificar entre els 5 millors del món, acabant 4t al Campionat del Món de trial i 5è al Campionat del Món de trial indoor, tot lluitant en diverses curses per la victòria.

De cara a la temporada de 2011 signà amb Ossa com a pilot oficial, protagonitzant la reaparició en competició de la mítica marca, un cop renascuda 25 anys després de la seva extinció.^[3]^[4] Fajardo acabà aquell any en cinquena posició el mundial a l'aire lliure i en quarta a l'indoor. A començaments de 2012, abandonà sobtadament Ossa i tornà a fitxar per la seva anterior marca, Beta. El seu lloc a Ossa l'ocupà aleshores Dani Oliveras, qui tornava així a la competició internacional.^[5]

De nou amb la Beta, Fajardo acabà tres vegades en tercera posició al mundial de trial, darrere dels "intocables" Toni Bou i Adam Raga (2012, 2013 i 2015) i fou subcampió d'Espanya el 2014, per darrere de Toni Bou (Fajardo ja n'havia estat subcampió el 2009, també amb Beta).

El 2016, Fajardo fitxà per Vertigo, amb la qual va competir dues temporades seguides. El 2017, hi acabà tercer tant al mundial indoor com al campionat d'Espanya. El 2018 va tornar a canviar a Gas Gas, on s'estigué dues temporades. A la segona, el 2019, va acabar el mundial outdoor en tretzena posició després que li invalidessin tots els resultats aconseguits durant la temporada menys un (el darrer, un quart lloc a La Nucia) en compliment d'una sanció que li va imposar la FIM per haver donat positiu en un control de dopatge el setembre de 2018.^[6]

El 2020, Fajardo va fitxar per Sherco, amb la qual va competir durant quatre temporades fins que va anunciar la seva retirada temporal el 2024.

Palmarès

Biketrial

Any	Categoria	C. del Món^{[b 1]}
1994	Poussin	1r
1995	Poussin	1r
1996	Benjamin	2n
1997	Benjamin	1r
Total títols		3

↑ Només s'han considerat els resultats individuals, no els aconseguits formant part de l'equip estatal

Trial

Font:^[7]

Any	Motocicleta	C. d'Espanya outdoor	Altres
2000	Gas Gas	-	Campió de Catalunya Júnior Campió d'Espanya Júnior
2001	Gas Gas	10è	Campió d'Europa juvenil 250cc

Any	Motocicleta	C. del Món outdoor	C. del Món indoor	TDN^{[a 1]}	C. d'Espanya outdoor^[8]	C. d'Espanya indoor^[8]
2002^{[a 2]}	Gas Gas	18è	-	-	10è	-
2003	Gas Gas	9è^[9]	-	-	11è	6è
2004	Gas Gas	6è	-	1r	4t	6è
2005	Gas Gas	9è^[9]	3r	-	13è	4t
2006	Gas Gas	6è	4t	1r	3r	4t
2007	Beta	6è	6è	1r	5è	4t
2008	Beta	4t	5è	1r	4t	5è
2009	Beta	4t	5è	1r	2n	3r
2010	Beta	4t	5è	1r	3r	4t
2011	Ossa	5è	4t	1r	3r	4t
2012	Beta	3r	5è	1r	4t	3r
2013	Beta	3r	4t	1r	4t	3r
2014	Beta	4t	5è	1r	2n	-
2015	Beta	3r	4t	1r	3r	-
2016	Vertigo	5è	4t	-	6è	-
2017	Vertigo	4t	3r	-	3r	-
2018	Gas Gas	4t	7è	1r	2n	-
2019	Gas Gas	13è	-	1r	-	-
2020	Sherco	5è	3r	-	3r	-
2021^{[a 3]}	Sherco	8è	7è	-	-	-
2022^{[a 3]}	Sherco	6è	-	-	-	-
2023	Sherco	10è	10è	-	-	-

Notes

↑ La classificació consignada a TDN fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
↑ Campió d'Europa
↑ ^3,0 ^3,1 Campió de França

Resultats al Mundial de trial

Font:^[10]

A 1 de gener de 2019

Any^{[cm 1]}	Equip	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	16	17	18	Punts	Posició
2005	Gas Gas	POR -	SPA 9	JAP 12	JAP -	USA -	USA -	AND 7	FRA 2	FRA 3	ITA 9	ITA 2	GBR 8	GER 4	GER 9	BEL 6				114	9è
2006	Beta	SPA 5	POR 5	USA 4	USA 3	JAP 9	JAP 8	FRA 6	ITA 3	POL 6	GBR 7	AND 5	BEL 5							131	6è
2007	Beta	SPA 7	GUA 7	GUA 8	FRA 6	JAP 5	JAP 5	ITA 8	POL 8	CZE 5	GBR 7	AND 6								104	6è
2008	Beta	IRL 6	IRL 5	USA 6	USA 4	JAP 5	JAP 5	FRA 5	ITA 5	CZE 5	SWE 5	POR 2	SPA 3							142	4t
2009	Beta	IRL 5	IRL 4	POR 4	GBR 7	GBR 7	JAP 6	JAP 5	ITA 6	AND 1	SPA 3	FRA 3								136	4t
2010	Beta	SPA 3	POR 7	POR 6	JAP 2	JAP 3	GBR 5	GBR 8	FRA 3	RSM 4	ITA 4	CZE 2								143	4t
2011	Ossa	GER 5	FRA 2	FRA 5	SPA 5	AND 6	ITA 4	GBR 7	JAP 4	JAP 9	FRA 4	FRA -								115	5è
2012	Beta	FRA 4	FRA 2	AUS 5	AUS 2	JAP 2	JAP 4	SPA 4	SPA 3	AND 2	AND 2	ITA 6	GBR 4	GBR 4						186	3r
2013	Beta	JAP 5	JAP 2	AUS 3	AUS 4	AND 4	AND 6	SPA 6	ITA 4	SPA 5	GBR 4	GBR 3	FRA 2	FRA 4						171	3r
2014	Beta	AUS 3	AUS 3	JAP 5	JAP 5	EUR -	EUR 9	ITA 4	BEL 5	GBR 4	GBR 3	FRA 3	SPA 4	SPA 3						154	4t
2015	Beta	JAP 2	JAP 3	CZE 7	CZE 3	SWE 2	SWE 4	GBR 4	GBR 3	FRA 5	FRA 3	AND 3	AND 4	USA 5	USA 3	POR 3	POR 5	SPA 5	SPA 3	246	3r
2016	Vertigo	SPA 5	SPA 6	JAP 7	JAP 5	GER 5	GER 6	AND 6	AND 3	FRA 6	FRA 6	BEL 4	GBR 6	GBR 4	ITA 3	ITA 3				173	5è
2017	Vertigo	SPA 4	JAP 4	JAP 4	AND 6	FRA 5	GBR 5	USA 7	USA 3	CZE 4	ITA 5									119	4t
2018	Gas Gas	SPA 3	JAP 1	JAP 4	AND 3	POR 2	FRA 2	BEL 6	GBR 6	ITA 3										117	4t

↑ Dades a partir del 2005

Referències

↑ «The winner... Fajardo Jeroni» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 12 febrer 2011].
↑ «Jeroni Fajardo anuncia su retirada temporal de la competición» (en castellà). todotrial.com, 05-02-2024. [Consulta: 7 març 2025].
↑ «Jeroni Fajardo i Mireia Conde, pilots del nou equip Ossa Competició». Diari Ara. Edició de Premsa Periòdica ARA, SL [Barcelona], 20-01-2011 [Consulta: 6 abril 2011].
↑ «Jeroni Fajardo firma por OSSA» (en castellà). motosonline.net, 11-10-2010. Arxivat de l'original el 28 de desembre 2010. [Consulta: 11 gener 2011].
↑ «Fajardo deixa Ossa i inicia el mundial amb Beta». elpuntavui.cat. El Punt, 15-01-2012. [Consulta: 6 febrer 2012].
↑ López Jordà, Toni. «El piloto de trial Jeroni Fajardo, suspendido por dopaje» (en castellà). lavanguardia.com. La Vanguardia, 23-09-2019. [Consulta: 30 juliol 2025].
↑ «Jeroni Fajardo. Palmarès». jeronifajardo.es. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2009. [Consulta: 5 gener 2010].
↑ ^8,0 ^8,1 «Campeonatos de España, Trofeos Nacionales y Copas R.F.M.E.» (en castellà). rfme.net. RFME. Arxivat de l'original el 5 de novembre 2016. [Consulta: 10 febrer 2011].
↑ ^9,0 ^9,1 «World. Fajardo Jeroni» (PDF) (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 5 gener 2010].
↑ «FIM World Championship» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 21 gener 2015].

Bibliografia

«Jeroni Fajardo» (en castellà). rockstarenergy.es. Arxivat de l'original el 14 de desembre 2009. [Consulta: 5 gener 2010].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jeroni Fajardo i Vila

Vídeo de Fajardo al Trial del Japó del 2008 (anglès)

[7] Només s'han considerat els resultats individuals, no els aconseguits formant part de l'equip estatal

[9] La classificació consignada a TDN fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal

[11] Campió d'Europa

[cf-13] 3,0 ^3,1 Campió de França

[15] Dades a partir del 2005

[fitx-1] «The winner... Fajardo Jeroni» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 12 febrer 2011].

[2] «Jeroni Fajardo anuncia su retirada temporal de la competición» (en castellà). todotrial.com, 05-02-2024. [Consulta: 7 març 2025].

[ara-3] «Jeroni Fajardo i Mireia Conde, pilots del nou equip Ossa Competició». Diari Ara. Edició de Premsa Periòdica ARA, SL [Barcelona], 20-01-2011 [Consulta: 6 abril 2011].

[4] «Jeroni Fajardo firma por OSSA» (en castellà). motosonline.net, 11-10-2010. Arxivat de l'original el 28 de desembre 2010. [Consulta: 11 gener 2011].

[5] «Fajardo deixa Ossa i inicia el mundial amb Beta». elpuntavui.cat. El Punt, 15-01-2012. [Consulta: 6 febrer 2012].

[6] López Jordà, Toni. «El piloto de trial Jeroni Fajardo, suspendido por dopaje» (en castellà). lavanguardia.com. La Vanguardia, 23-09-2019. [Consulta: 30 juliol 2025].

[palm-8] «Jeroni Fajardo. Palmarès». jeronifajardo.es. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2009. [Consulta: 5 gener 2010].

[rfme-10] 8,0 ^8,1 «Campeonatos de España, Trofeos Nacionales y Copas R.F.M.E.» (en castellà). rfme.net. RFME. Arxivat de l'original el 5 de novembre 2016. [Consulta: 10 febrer 2011].

[ppdf-12] 9,0 ^9,1 «World. Fajardo Jeroni» (PDF) (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 5 gener 2010].

[Champions-14] «FIM World Championship» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 21 gener 2015].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[b 1]

[7]

[a 1]

[8]

[a 2]

[9]

[a 3]

[10]

[cm 1]