Vés al contingut

Campionat del Món de Trial 2011

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per al campionat del món en pista coberta d'aquell any, vegeu Campionat del Món de X-Trial 2011
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món de Trial 2011
Imatge
Toni Bou al GP d'Europa del 2011
TipusTrialGP Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFIM Modifica el valor a Wikidata
Lloc  i  dates
Interval de temps15 maig 2011 – 4 setembre 2011 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició37  (2011) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocToni Bou↔Montesa Honda. 204 total punts. Modifica el valor a Wikidata
← 2010 Modifica el valor a Wikidata
2012 → Modifica el valor a Wikidata

La temporada de 2011 del Campionat del Món de trial fou la 37a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava d'11 proves puntuables, celebrades entre el 15 de maig i el 4 de setembre.

Toni Bou va guanyar el cinquè dels seus 19 campionats mundials a l'aire lliure (a data de 2025),[1][2] de nou, per davant d'Adam Raga i Takahisa Fujinami,[3] una classificació que s'havia anat repetint invariablement des del 2007 fins a aquell 2011. Aquest any, però, el campionat fou més ajustat, ja que Adam Raga presentà batalla i guanyà un total de quatre proves, mentre Bou en guanyava set i obtenia el títol amb només 13 punts d'avantatge sobre el d'Ulldecona.[4]

Una vegada més, quatre catalans es van classificar entre els cinc primers: Bou, Raga, Albert Cabestany (quart) i Jeroni Fajardo (cinquè amb la nova Ossa). A més a més, de nou totes les proves puntuables van ser guanyades per catalans (set per Toni Bou i les altre quatre per Adam Raga).

Novetats

[modifica]

Aquesta temporada presentava l'al·licient del retorn a la competició de la mítica marca catalana Ossa, renascuda de les seves cendres després de gairebé trenta anys d'haver hagut de tancar les portes. L'equip oficial, dirigit per l'excampió del món Marc Colomer,[5] el componia un sol pilot: Jeroni Fajardo, qui fou fitxat per la marca a final del 2010.[6] Un altre fitxatge destacat de la temporada fou el de Dougie Lampkin, qui deixava Beta després d'haver-hi tornat el 2008 per a passar a córrer amb Gas Gas.[7] L'anglès acabà el mundial en la setzena posició final, en la que fou la seva darrera temporada en actiu al campionat.

En un altre ordre de coses, aquell any, el Campionat del Món de trial indoor va passar a anomenar-se oficialment Campionat del Món de X-Trial.

Calendari

[modifica]

El calendari de la temporada 2011, previst inicialment a deu curses (vuit Grans Premis, dos dels quals de dos dies), es veié alterat de bon començament a causa de l'anul·lació del darrer Gran Premi previst, el de Polònia, programat inicialment pel 4 de setembre a Myslenice. Per tal de compensar aquesta mancança, a mitjan temporada es programà un darrer Gran Premi de dos dies de durada per al mateix cap de setmana (3 i 4 de setembre) a l'estació d'esquí d'Isola 2000, a Occitània, amb el nom de Gran Premi d'Europa. Així doncs, aquella temporada hi hagué un total de vuit Grans Premis, amb onze curses.

L'equipament d'Adam Raga el 2011
Ronda Data Gran Premi Lloc Guanyador
1 15 de maig Alemanya Alemanya Gefrees[a] Catalunya Toni Bou
2 21 de maig França França Breal-Moñforzh Catalunya Adam Raga
3 22 de maig Catalunya Toni Bou
4 19 de juny Espanya Espanya P. de las Regueras[b] Catalunya Toni Bou
5 26 de juny Andorra Andorra Sant Julià de Lòria Catalunya Toni Bou
6 10 de juliol Itàlia Itàlia Montecrestese[c] Catalunya Toni Bou
7 30 de juliol UK Gran Bretanya Fort William Catalunya Adam Raga
8 20 d'agost Japó Japó Circuit de Motegi Catalunya Toni Bou
9 21 d'agost Catalunya Adam Raga
10 3 de setembre Unió Europea Europa Isola 2000 Catalunya Adam Raga
11 4 de setembre Catalunya Toni Bou
Notes
  1. ↑ Districte de Bayreuth
  2. ↑ A Igüeña, província de Lleó
  3. ↑ A la província de Verbano-Cusio-Ossola

Classificació

[modifica]

Sistema de puntuació

[modifica]

Els punts s'atorguen als 15 primers classificats.

Barem de puntuació a partir de 1984:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Classificació dels pilots

[modifica]
  • Els pilots amb fons blau debutaven al Campionat del Món aquesta temporada.
Pos Pilot Moto GER
GER 		FRA 1
FRA 		FRA 2
FRA 		ESP
Espanya 		AND
AND 		ITA
ITA 		GBR
UK 		JAP 1
Japó 		JAP 2
Japó 		EUR 1
UE 		EUR 2
UE 		Pts
1 Catalunya Toni Bou Montesa Honda 1 3 1 1 1 1 2 1 3 2 1 204
2 Catalunya Adam Raga Gas Gas 4 1 3 2 3 2 1 2 1 1 2 191
3 Japó Takahisa Fujinami Montesa Honda 3 5 4 4 2 3 3 3 2 5 4 155
4 Catalunya Albert Cabestany Sherco 2 4 2 3 4 5 4 3 3 129
5 Catalunya Jeroni Fajardo Ossa 5 2 5 5 6 4 7 4 9 4 115
6 Regne Unit Michael Brown Gas Gas 8 7 8 9 11 10 6 9 5 7 6 90
7 França Loris Gubian Gas Gas 10 8 6 7 8 7 10 6 8 8 10 88
8 Regne Unit James Dabill Beta 6 6 9 6 5 6 5 10 5 86
9 Regne Unit Jack Challoner Beta 11 9 7 8 7 9 9 6 8 70
10 Itàlia Matteo Grattarola Gas Gas 7 10 10 10 9 8 11 9 9 61
11 Itàlia Francesco Iolitta Beta 14 11 12 12 12 13 11 11 32
12 Japó Kenichi Kuroyama Yamaha 5 4 24
13 Regne Unit Alexz Wigg Sherco 13 12 11 11 10 15 24
14 Japó Fumitaka Nozaki Yamaha 7 6 19
15 Japó Tomoyuki Ogawa Honda 8 7 17
16 Regne Unit Dougie Lampkin Gas Gas 9 Ret 8 15
17 Japó Tsuyoshi Ogawa Beta 10 10 12
18 Japó Akira Shibata Honda 11 11 10
19 Espanya Alfredo Gómez Montesa Honda 7 9
20 Japó Masahiko Sunada Honda 13 12 7
21 Japó Masatoshi Okamura Gas Gas 12 14 6
22 Itàlia Daniele Maurino Beta 11 5
23 Itàlia Fabio Lenzi HM 12 4
24 Alemanya Carsten Stranghöner Gas Gas 12 4
25 Japó Tsubasa Matsuura Honda 15 13 4
26 Japó Akio Saito Honda 14 2
27 Itàlia Michele Orizio Gas Gas 14 2
Pos Pilot Moto GER
GER 		FRA 1
FRA 		FRA 2
FRA 		ESP
Espanya 		AND
AND 		ITA
ITA 		GBR
UK 		JAP 1
Japó 		JAP 2
Japó 		EUR 1
UE 		EUR 2
UE 		Pts

Classificació de marques

[modifica]
  • Les quantitats indiquen els punts computables per al títol de constructors aconseguits pels pilots de la marca.
Pos Marca GER
GER 		FRA 1
FRA 		FRA 2
FRA 		ESP
Espanya 		AND
AND 		ITA
ITA 		GBR
UK 		JAP 1
Japó 		JAP 2
Japó 		EUR 1
UE 		EUR 2
UE 		Pts
1 Catalunya Montesa Honda 35 26 33 33 37 35 32 35 32 28 33 359
2 Catalunya Gas Gas 22 29 25 26 23 26 30 27 31 29 27 295
3 Itàlia Beta 15 17 16 18 20 17 18 6 6 16 19 168
4 Catalunya Sherco 20 17 22 20 19 12 13 15 15 153
5 Catalunya Ossa 11 17 11 11 10 13 9 13 7 13 115
6 Japó Yamaha 20 23 43
7 Japó Honda 13 14 27
Pos Marca GER
GER 		FRA 1
FRA 		FRA 2
FRA 		ESP
Espanya 		AND
AND 		ITA
ITA 		GBR
UK 		JAP 1
Japó 		JAP 2
Japó 		EUR 1
UE 		EUR 2
UE 		Pts

Campionats complementaris

[modifica]
Laia Sanz, campiona del món femenina
Campionat Guanyador/a Motocicleta
Trial Júnior Alfredo Gómez Montesa
Trial Juvenil Jack Sheppard Beta
Trial Femení Laia Sanz Montesa

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Toni Bou aconsegueix el 38è títol de campió del món de trial» (en castellà). 3cat.cat. 3Cat, 06-09-2025. [Consulta: 6 setembre 2025].
  2. ↑ Camps, Albert. «Arriba el 19è i ja en suma 38». esportiudecatalunya.cat. L'Esportiu, 07-09-2025. [Consulta: 7 setembre 2025].
  3. ↑ «Fujigas > Profile» (en anglès). fujigas.net. [Consulta: 8 desembre 2009].
  4. ↑ «Five in a row for Bou» (en anglès). fim-live.com. FIM, 04-09-2011. [Consulta: 5 setembre 2011].
  5. ↑ «La marca de motos Ossa vol recuperar el primer nivell mundial». vilaweb.cat. Vilaweb, 22-07-2010. Arxivat de l'original el 22 de juliol 2010. [Consulta: 22 juliol 2010].
  6. ↑ «Jeroni Fajardo i Mireia Conde, pilots del nou equip Ossa Competició». Ara. Edició de Premsa Periòdica ARA, SL [Barcelona], 20-01-2011 [Consulta: 6 abril 2011].
  7. ↑ «Lampkin debuts with Gas Gas» (en anglès). trialworld.es, 05-01-2011. [Consulta: 2 agost 2025].

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat del Món de Trial 2011
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campionat_del_Món_de_Trial_2011&oldid=36076576»