Vés al contingut

Antoni Bou i Mena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Toni Bou)
Plantilla:Infotaula personaToni Bou
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Antoni Bou i Mena Modifica el valor a Wikidata
17 octubre 1986 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Piera (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,76 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de trial Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansGemma Bou Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webtonibou.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Toni-Bou X: tonibou_oficial Instagram: tonibou Modifica el valor a Wikidata

Antoni Bou i Mena (Piera, 17 d'octubre de 1986), conegut com a Toni Bou, és un pilot de trial català. Ha assolit 37 títols de campió del món de trial (18 a l'aire lliure i 19 en la modalitat de pista coberta),[1] fet que el situa com al pilot amb més títols de la història d'aquest esport, per davant de Dougie Lampkin (que en té 7 a l'aire lliure i 5 en pista coberta) i de Jordi Tarrés amb 7 a l'aire lliure.[2] Al mateix temps, els seus trenta-set títols mundials superen els que ostenta Laia Sanz (14 de trial femení i 6 d'enduro) i l'antic rècord de quinze campionats mundials de motociclisme que havia ostentat durant anys Giacomo Agostini.

Pel que fa al trial per equips estatals, ha format part de l'equip espanyol i ha obtingut la victòria en totes les edicions del Trial de les Nacions en què ha participat des del 2005 al 2024 i al Trial de les Nacions Indoor des del 2006 al 2020. A banda, ha guanyat onze campionats d'Espanya a l'aire lliure i cinc d'indoor entre el 2006 i el 2019, l'últim any que hi participà. Toni Bou corre amb l'equip oficial Repsol Montesa HRC.

Carrera esportiva

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Toni Bou va néixer el 17 d'octubre de 1986, el mateix dia que Barcelona era designada seu dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992.[3] La seva relació amb el trial es va iniciar a quatre anys, quan li van regalar una moto elèctrica per poder practicar aquesta activitat amb el seu pare, Antoni Bou.[4][5] Tot i així, els seus primers èxits van ser amb la bicicleta, competint en biketrial.[6] El 1994 va assolir per primera vegada el Campionat de Catalunya en aquesta modalitat[4] i va arribar a guanyar-ne el campionat del Món en categoria Minime l'any 2000.

Toni Bou començà a competir en trial en motocicleta el 1999, en què obtingué el primer lloc al campionat de Catalunya en categoria Cadet a l'edat de dotze anys.[7] Fins als catorze va compaginar les competicions en moto i bicicleta, per posteriorment centrar-se en la moto.[4] Competint amb la Beta va aconseguir ben aviat els seus primers èxits: el 2001 fou campió d'Espanya en categoria Júnior i el 2002 fou campió d'Europa juvenil en la cilindrada de 250 cc.

Al mundial de trial

[modifica]
Toni Bou amb la Beta el 2006
Carrera esportiva
NacionalitatCatalunya Catalunya
Temporades2003 -
EquipsBeta, Montesa
Palmarès en trial
C. Món18 (2007 - 2024)
C. Món Indoor19 (2007 - 2025)
Total: 37 Campionats Mundials
Podis en GP210  =  154x1r  40x2n  16x3r
TDN19 (2005 - 2019, 2021 - 2024)
TDN Indoor10 (2006 - 2008, 2012, 2015 - 2020)
C. d'Europa1 (2003)
C. Eur. juvenil1 250cc (2002)
C. d'Espanya11 (2006, 2009, 2011 - 2019)
C. Esp. Indoor5 (2009 - 2013)
C. Esp. júnior1 (2001)
Palmarès en bicitrial
C. Món Minime
C. Esp. Benjamin
C. Cat. Promeses		1 (2000)
1 (1997)
1 (1994)

El seu debut al Campionat del Món fou l'any 2003, en què acabà en la tretzena posició final, a més de guanyar el Campionat d'Europa (el mateix any que la seva germana Gemma, dos anys més gran, guanyà el mundial de biketrial en categoria Fèmina).[8] Les temporades del 2005 i 2006 va obtenir sengles cinquens llocs finals al mundial de trial, esdevenint així el millor pilot de Beta en aquest campionat. També fou el millor d'aquesta marca al mundial en pista coberta, on acabà en el setè i tercer lloc respectivament. El 2006, a més, va obtenir la seva primera victòria al mundial a l'aire lliure[9] en guanyar el trial d'Espanya, celebrat a Nigrán el 2 d'abril,[10] i es va proclamar també campió d'Espanya en la categoria absoluta per primer cop.

De cara al 2007 canvià de marca i fitxà per Montesa Honda,[9] on passà a pilotar la Cota 4RT al costat de Dougie Lampkin i el japonès Takahisa Fujinami. La seva entrada a l'equip de la marca catalana fou determinant, ja que a partir del primer any va encetar l'etapa del seu regnat indiscutible dins el trial internacional. Els anys 2007 i 2008 fou el gran dominador dels campionats del món i i els va guanyar tant en la competició a l'aire lliure com en la de pista coberta.

L'any 2009 tancà un any impecable en guanyar els cinc principals títols en joc, incloent el campionat del món i d'Espanya, tant en pista coberta com a l'aire lliure, i el Trial de les Nacions,[11] fet que únicament Adam Raga havia assolit anteriorment, en la temporada 2005.

Toni Bou amb la Cota 4RT el 2010

El 25 de juliol de 2010 va guanyar el seu quart títol consecutiu de campió del món a l'aire lliure, i a més ho arrodoní amb una nova victòria al Gran Premi d'Itàlia, penúltima prova puntuable de la temporada. Bou en tenia prou d'acabar cinquè per assegurar-se el títol, però no va especular i s'emportà el triomf després de fer la millor puntuació en les dues voltes al recorregut. Adam Raga fou segon a Itàlia i ocupà també la segona posició de la general per davant de Takahisa Fujinami.[12] Malgrat que tota la temporada fou complicada degut a un canvi de reglament, Bou guanyà 7 de les primeres 10 proves del mundial.

El 12 de març de 2011 es proclamà campió del món en pista coberta per cinquè any consecutiu, després d'imposar-se en les cinc proves disputades en la temporada.[13] El 4 de setembre del mateix any es proclamà campió del món a l'aire lliure també per cinquè any consecutiu, després d'imposar-se en set de les onze proves disputades en la temporada.[14][15] Per acabar d'arrodonir l'any, al novembre aconseguí els títols estatals a l'aire lliure i en pista coberta, repetint així l'èxit del 2009 en guanyar cinc títols en un any.[16]

La temporada de 2012 la començà tot proclamant-se campió del món en pista coberta per sisena vegada consecutiva el 17 de març a Milà (abans i tot que acabés aquest campionat),[17] després d'haver-ne guanyat totes les proves disputades fins al moment. El 8 de juliol guanyà el Trial d'Itàlia i es proclamà Campió del Món a l'aire lliure a manca de dues proves per al final del campionat, aconseguint així el seu dotzè títol mundial i igualant el rècord de 12 que tenia Dougie Lampkin.[18]

Toni Bou durant el mundial del 2019

La temporada de 2013 aconseguí el seu setè títol mundial en pista coberta consecutiu,[19] i també el setè títol consecutiu a l'aire lliure, assolint d'aquesta manera un total de 14 campionats mundials guanyats,[20] xifra que el convertia en el millor pilot de trial de tots els temps.[19] Bou guanyà aquest campionat superant en els darrers trams del Gran Premi de França a Adam Raga, campió els anys 2005 i 2006.[20]

El març de 2014 es proclamà Campió del Món de trial en pista coberta per vuitena vegada consecutiva[21] i el setembre, va fer el mateix al mundial de trial a l'aire lliure. El 2015 revalidà de nou ambdós títols i n'acumulà un total de 18.

Entre el 2016 i el 2024, Toni Bou va seguir revalidant anualment els seus títols de campió del món i les victòries al Trial de les Nacions, a més de guanyar també el campionat d'Espanya en les edicions en què hi participà. A data de març del 2025 acumulava un total de 37 títols de campió del món de trial (18 a l'aire lliure i 19 en pista coberta).

Palmarès

[modifica]

Biketrial

[modifica]
Toni Bou amb la Monty de biketrial el 1994
Any Categoria C. del Món C. d'Esp. C. de Cat.
1994 Promeses - 1r
1995 Poussin 2n
1996 Poussin 2n
1997 Benjamin 9è 1r
1998 Benjamin 2n
1999 Minime 2n
2000 Minime 1r
Total títols 1 1 1

Trial

[modifica]
A 2 d'abril de 2025
Any Motocicleta C. del Món
outdoor[22] 		C. del Món
indoor 		TDN
outdoor[a 1] 		TDN
indoor[a 1] 		C. d'Esp.
outdoor[23] 		C. d'Esp.
indoor[23] 		Altres Títols
[a 2]
2001 Beta - - - - 1r Júnior - 1
2002 Beta - - - - 11è - Campió d'Europa juvenil 1
2003 Beta 13è - - - 8è 5è Campió d'Europa 1
2004 Beta 9è - - - 11è 4t -
2005 Beta 5è 7è 1r - 4t 2n 1
2006 Beta 5è 3r 1r 1r 1r 3r 3
2007 Montesa 1r 1r 1r 1r 2n 2n 4
2008 Montesa 1r 1r 1r 1r 2n 3r 4
2009 Montesa 1r[24] 1r[25] 1r - 1r 1r 5
2010 Montesa 1r 1r[26] 1r - 2n 1r 4
2011 Montesa 1r[15] 1r[13] 1r - 1r 1r 5
2012 Montesa 1r 1r 1r 1r 1r 1r 6
2013 Montesa 1r 1r 1r - 1r 1r 5
2014 Montesa 1r 1r 1r - 1r - 4
2015 Montesa 1r 1r 1r 1r 1r 5
2016 Montesa 1r 1r 1r 1r 1r - 5
2017 Montesa 1r 1r 1r 1r 1r - 5
2018 Montesa 1r 1r 1r 1r 1r - 5
2019 Montesa 1r 1r 1r 1r 1r - 5
2020 Montesa 1r 1r - 1r - - 3
2021 Montesa 1r 1r 1r - - - 2
2022 Montesa 1r 1r 1r - - - 3
2023 Montesa 1r 1r 1r - - - 3
2024 Montesa 1r 1r 1r - - - 3
2025 Montesa 1r - - 1
Total títols 18 19 19 10 12 5 2 85
37 mundials 29 tdn 17 estatals
Notes
  1. ↑ 1,0 1,1 La classificació consignada a TDN fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
  2. ↑ Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals o internacionals guanyats, incloent-hi el TDN

Resultats al Mundial de trial

[modifica]
A 1 de gener de 2016

Outdoor

[modifica]

Font:[27]

Any[c1 1] Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Posició Punts
2007 Montesa ESP
1 		ESP
- 		GUA
1 		GUA
1 		FRA
1 		FRA
- 		JPN
1 		JPN
2 		ITA
1 		ITA
- 		POL
1 		POL
- 		CZE
2 		CZE
- 		GBR
1 		GBR
- 		AND
1 		AND
- 		1r 214
2008 Montesa LUX
1 		LUX
- 		IRL
2 		IRL
- 		USA
2 		USA
1 		JPN
1 		JPN
1 		FRA
2 		FRA
- 		ITA
1 		ITA
- 		CZE
2 		CZE
- 		SWE
2 		SWE
- 		POR
1 		POR
- 		CAT
1 		CAT
- 		1r 225
2009 Montesa IRL
2 		IRL
1 		POR
1 		POR
- 		GBR
1 		GBR
1 		JPN
1 		JPN
1 		ITA
3 		ITA
- 		AND
3 		AND
- 		CAT
1 		CAT
- 		FRA
4 		FRA
- 		1r 200
2010 Montesa ESP
1 		ESP
- 		POR
1 		POR
4 		JPN
1 		JPN
2 		GBR
1 		GBR
3 		FRA
1 		FRA
- 		RSM
1 		RSM
- 		ITA
1 		ITA
- 		CZE
3 		CZE
- 		1r 200
2011 Montesa GER
1 		GER
- 		FRA
3 		FRA
1 		ESP
1 		ESP
- 		AND
1 		AND
- 		ITA
1 		ITA
- 		GBR
2 		GBR
- 		JPN
1 		JPN
3 		FRA
2 		FRA
1 		1r 204
2012 Montesa FRA
2 		FRA
1 		AUS
1 		AUS
1 		JPN
1 		JPN
1 		ESP
1 		ESP
1 		AND
1 		AND
4 		ITA
1 		ITA
- 		GBR
1 		GBR
1 		1r 250
2013 Montesa JPN
1 		JPN
3 		USA
2 		USA
2 		AND
2 		AND
1 		ESP
1 		ITA
1 		CZE
2 		GBR
1 		GBR
1 		FRA
3 		FRA
1 		1r 238
2014 Montesa AUS
2 		AUS
1 		JPN
2 		JPN
2 		EUR
- 		EUR
2 		ITA
1 		BEL
1 		GBR
1 		GBR
1 		FRA
2 		ESP
1 		ESP
1 		1r 225
2015 Montesa JPN
1 		JPN
1 		CZE
1 		CZE
1 		SWE
1 		SWE
1 		GBR
1 		GBR
1 		FRA
1 		FRA
2 		AND
2 		AND
2 		USA
1 		USA
1 		POR
1 		POR
1 		ESP
2 		ESP
2 		1r 345
  1. ↑ Dades a partir del 2006

Indoor

[modifica]

Font:[28]

Toni Bou al Trial Indoor de Barcelona durant el mundial del 2017
Any[c2 1] Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 Posició Punts
2007 Montesa CAT
1 		RUS
1 		FRA
6 		ESP
1 		POR
1 		ITA
2 		ESP
2 		ESP
2 		1r 67
2008 Montesa FRA
1 		CAT
2 		ESP
1 		ITA
1 		ESP
1 		1r 48
2009 Montesa GBR
1 		FRA
2 		CAT
1 		ITA
1 		ESP
1 		1r 38
2010 Montesa GBR
1 		FRA
2 		CAT
1 		ESP
1 		ESP
1 		1r 95
2011 Montesa ITA
1 		FRA
1 		CAT
1 		SUI
1 		ESP
1 		ITA
1 		1r 120
2012 Montesa FRA
1 		SUI
1 		FRA
1 		CAT
1 		ESP
1 		ITA
1 		FRA
1 		1r 140
2013 Montesa GBR
1 		CAT
1 		ESP
1 		GER
1 		FRA
1 		1r 100
2014 Montesa GBR
1 		FRA
1 		CAT
1 		ITA
1 		ESP
1 		1r 100
2015 Montesa GBR
1 		FRA
1 		FRA
2 		CAT
1 		AUT
1 		ESP
3 		1r 107
  1. ↑ Dades a partir del 2006

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Toni Bou amplía su leyenda con su 37º título mundial» (en castellà). mundodeportivo.com. Mundo Deportivo, 22-03-2025. [Consulta: 6 abril 2025].
  2. ↑ «Toni Bou aconsegueix el seu vuitè títol mundial de trial a l'aire lliure». elpuntavui.cat. El Punt Avui, 07-09-2014. [Consulta: 7 setembre 2014].
  3. ↑ «Euforia popular tras la designación de la Ciudad Condal como sede de los JJ.00.’92» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 18-10-1986.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Monogràfic especial de Trial + Enduro a Barcelona». La Vanguardia [Barcelona], 02-02-2011.
  5. ↑ Ayala, Santiago (Director) «Revolucionarios. Jordi Tarrés vs Toni Bou» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, 5-2018, p. 120-128.
  6. ↑ «Palmarés de Toni Bou» (en castellà). tonibou.es. [Consulta: 9 febrer 2011].
  7. ↑ De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Toni Bou» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, 5-2018, p. 68.
  8. ↑ «Amb 16 anys, el pierenc Toni Bou guanya el campionat d'Europa de trial absolut» (PDF). La Fura, 26-09-2003. Arxivat de l'original el 26 de desembre 2013. [Consulta: 9 febrer 2011].
  9. ↑ 9,0 9,1 «La Montesa Cota 4RT de Toni Bou 2007 en el Museo de la Moto» (en castellà). motociclismo.es. Motociclismo, 18-02-2025. [Consulta: 10 març 2025].
  10. ↑ «FIM Trial World Championship. 2006» (en anglès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 13 de juny 2013. [Consulta: 20 febrer 2011].
  11. ↑ «Toni Bou tanca un any impecable guanyant l'estatal 'indoor' de trial». Anoia Diari, 28-12-2009.
  12. ↑ «Toni Bou conquereix el seu quart títol mundial de trial amb una victòria al Gran Premi d'Itàlia». 3cat24.cat. 324, 25-07-2010.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Motociclisme Toni Bou guanya el Trial Indoor de Madrid i revalida el títol mundial per cinquena vegada». 3cat24.cat. 324, 12-03-2011.
  14. ↑ «Toni Bou aconsegueix el seu cinquè títol mundial després d'imposar-se en la prova de França». esport3.cat. Esport3, 05-09-2011. [Consulta: 5 setembre 2011].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Five in a row for Bou» (en anglès). fim-live.com. FIM, 04-09-2011. [Consulta: 5 setembre 2011].[Enllaç no actiu]
  16. ↑ «Toni Bou revalida el títol de campió d'Espanya de trial i completa un any pletòric». esport3.cat. Esport3, 27-11-2011. [Consulta: 29 novembre 2011].
  17. ↑ «Toni Bou es proclama campió del món de trial "indoor" per sisena vegada consecutiva». esport3.cat. Esport3, 17-03-2012. [Consulta: 18 març 2012].
  18. ↑ «Toni Bou, campió del món de trial a l'aire lliure per sisè any consecutiu». Ara, 08-07-2012 [Consulta: 8 juliol 2012].
  19. ↑ 19,0 19,1 «Toni Bou obté el setè títol mundial consecutiu de trial indoor i ja és el millor pilot de tots els temps». 324.cat. 324, 24-03-2013. [Consulta: 24 març 2013].
  20. ↑ 20,0 20,1 «Toni Bou es proclama per setena vegada campió del món de trial». Ara, 01-09-2013.
  21. ↑ «Toni Bou aconsegueix el seu vuitè mundial de trial indoor a Milà». 324.cat. 324, 16-03-2014. [Consulta: 16 març 2014].
  22. ↑ «The kings... Bou Toni» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 30 desembre 2010].
  23. ↑ 23,0 23,1 «Campeonatos de España, Trofeos Nacionales y Copas R.F.M.E.» (en castellà). rfme.net. RFME. Arxivat de l'original el 5 de novembre 2016. [Consulta: 10 febrer 2011].
  24. ↑ «Toni Bou es proclama campió mundial de trial a l'aire lliure per tercer any consecutiu». esport3.cat. Esport3, 06-11-2009. [Consulta: 9 febrer 2011].
  25. ↑ «Toni Bou es proclama campió del món de trial indoor per tercer any consecutiu». esport3.cat. Esport3, 09-10-2009. [Consulta: 9 febrer 2011].
  26. ↑ «Toni Bou guanya el quart títol mundial consecutiu». El 9 Esportiu, 28-03-2010.
  27. ↑ «FIM World Championship» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 21 gener 2015].
  28. ↑ «FIM World X-Trial Championship» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 21 gener 2015].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Bou i Mena
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antoni_Bou_i_Mena&oldid=35006442»